Jochs Florals de Barcelona en 1860/Los voluntaris catalans

De Viquitexts





NUMERO I2.


LOS VOLUNTARIS CATALANS.


LOS VOLUNTARIS CATALANS.
 ______


¡Patria, ja tornas á tenir historia!



 I.
LO CANT DE LA PARTIDA.

¡Despertat, ferro! La patria 'ns crida.
Ja á punt estem
Morint per ella, la mort es vida.
¡Marxem! Marxem!


La mar nos bressa dolsa y llaugera,
com tendres nins...
¡Vira á la platja que 'l moro espera,
y... ¡via adins!
¿Qué hi fa que 'ns donen totas sas galas
lo cel, la mar?...
¡Vingan tempestas, si ab las llurs alas
podem volar!
_____
Deixem las mares entre tristesas
y entre dolors,
que, cuant se parle de las proesas
dels vencedors,
contents y alegres los nostres pares,
los pobres vells,
dirán joyosos á nostras mares:
«Ell fou un d' ells.»
_____
Si entre los brassos de la victoria
la mort no vé,
y es per la patria, y es per la gloria,
lo qui la obté,
sabremla rébrer ab alegría,
com dols conort...
¡Qué ben vinguda la mort ne sia!
¡Salut, ó mort!


Camp de batalla perdent la vida
tindrem per llit.
¡Ditxós qui hi cayga, si la ferida
port en lo pit!
Serán, per tíndrer glorias completas,
sos funerals,
xiulets de balas, só de trompetas,
só de timbals.
_____
¡Despertat, ferro! La patria 'ns crida.
Ja á punt estem.
Morint per ella, la mort es vida.
¡Marxem! Marxem!
_____

LO POETA.

Y partiren. La nau solcant las ayguas
jo allunyarse vegí. Blaviscas onas
per los costats del barco rodolavan
besantlo planyideras,
y encara que ab dents feras
las rodas sens pietat las destrossavan,
als ayres se llansavan
desfetas en escuma, que lluía
com pluja d' estrelletas brilladoras,
y tornavan á caurer bullidoras

tot saludant al barco que partia.
Jo la vegí partir la nau, portantne
de la guerra lo llamp dintre sòn seno
á comarcas estranyas,
com per lo espay lo núvol passejantne
ne va lo llamp del cel dins sas entranyas.

Ab mirada amorosa
al barco jo seguia
en sa marxa llaugera...
Com una onada de la mar bromosa
ja al lluny del lluny tant sols lo distingia.
En rápida carrera
perdut en l' horisont despareixia,
y encara jo 'l mirava,
y, del espay interrogant las bromas,
mes que ab la vista, ab l' ánima 'l buscava.
Barcelona llavors ab crits de mare
per cent bocas y cent á un temps cridava:
«¡Salut! salut al barco que se allunya!»
y 'l poeta deya: «O barco, Dèu te ampare,
que la honra portas tú de Catalunya!»


II.
LO CANT DEL COMBAT.

¡Avant, y als moros!—Corb, per lo enterro
vina llauger.
Homs com nosaltres sols diuhen: «Ferro,
fes ton deber!»
_____
Plouhen las balas en eixa terra
¡mare de Dèu!
Com de Cerdanya per l' alta serra
los flochs de neu.
¡Avant y als moros! La patria 'ns mira!...
Com lo uracá
cayémlos sobre. Si algú 's retira,
no es catalá.
_____
Com la tempesta, ja la batalla
cuant troba ajau.
Sobre nosaltres, ¡ó mort! ta dalla
feixuga cau.
¡Reyna dels ángels! Miráu per terra
lo comandant...
Mès... ja 'n ve un altre, llamp de la guerra...
«Salut, D. Joan!»


«Vas á la gloria per entre balas
«ferm en ton zel
«com va entre núvols, batent sas alas,
«l' áliga al cel.
«Per tas orellas n' es la metralla
«cantar diví;
«per tú la crua mes gran batalla
«n' es un festí.
_____
«Porta 'ns als moros de una vegada...
«¿Perqué 'ls fusells?
«Nostra es la gloria de la jornada.
«Avant, y á ells!
«Porta 'ns als moros! va ab tú la gloria.
«Si aquí morim,
«dirá la patria, dirá la historia:
«Bons fills tenim.»
_____
Avant, y als moros!—Corb, per lo enterro
vina llauger.
Homs com nosaltres sols diuhen: «Ferro,
fes ton deber!»
_____

LO POETA.

Y feu lo ferro sòn deber. Batalla

terrible fou. Com héroes se portaren.
D' entre un núvol de foch y de metralla
eixir com llamp los moros los miraren,
conduhits per aquell á qui algun dia
debian dir:—«Combátrer te vegerem,
«y, enemich y cristiá, per tú temerem.» [1]
Com héroes se portaren,
com qui eran foren. Si ab llur sanch regaren
las planas que combátrer los vegeren,
de aquella sanch nasqueren,
los llors que per llur patria conquistaren.

Valents foren y braus. Per entre balas
seguiren sòn camí, pus la victoria,
lo llor tot ensenyantlos de la gloria
que sols per ells guardava,
ab los brassos extesos
en lo camp enemich ja 'ls esperava.
Llavors, llurs fronts encesos,
llurs mirades serenas,
per en mitj de las turbas agarenas
se saberen obrir sangrentas vías,
y encara que 'ls alarbs los esperaren
y un bosch los oposaren de gumías,

per sobre tot los catalans saltaren,
que ¿hont es lo fré per lo uracá que passa,
si tot cuant trova omnipotent arrassa?...
Tot fou en vá. Com héroes combatian,
com catalans peleavan,
que massa comprenian
qu' entre las boyras que lo espay umplian,
las sombras dels passats mudas se alsavan,
y eixas sombras combátrer los miravan.

III.
LO CANT DE LA VICTORIA.

Patria, per ta honra com bons lidiaren
forts y valents.
Cuatracents eram cuant te deixarem.....
¡Ja som doscents!
_____
Cantemne l' himne de la victoria
en mitj dels mort,
ja qu' escullirlos volgué la gloria
com bons y forts.
Cuant vage l' himne, plé de armonía,
lo espay á umplir,
als morts mateixos nostra alegría
fará estremir.


A nostras plantas la vall somesa
dormida está.
¡Obras tas portas, ciutat promesa,
que nostra ets ja!
¡Obras tas portas, closas als altres!
Avant! ¿Qué fem?
¡Obras tas portas!...—Moro, nosaltres
ja 'ns coneixem!
_____
¿De Otjer, ó moro, may te parlaren?...
¿Los nobles fets
del rey En Jaume may te contaren?...
Ne som llurs nets.
Te dirá qu' eran la tua historia
los de aquell nom.
Llavors, ó moro, per nostra gloria,
sabrás qui som.
_____
¡Alégrat, patria! vesteix tas galas!
Som vencedors.
Hi ha per nosaltres perills y balas,
per tú hi ha llors;
que alé 'ns donavas, ó patria amada,
tú en lo combat,
tú y la Madonna vérge adorada,
de Montserrat.


Patria, per ta honra com bons lidiarem,
forts y valents.
Cuatracents eram cuant te deixarem.
¡Ja som doscents!
_____

LO POETA.

Y venceren. La gloria que alcansaren
ab la sanch de llurs venas la compraren.
Per lo camp de batalla extesos jauhen
cent morts, valents encara,
pus mort n' hi ha que al cos té la ferida
y ab la crispada má lo ferro empunya
que donar no volgué al donar la vida.
¡Enorgulleixte, patria!... Catalunya
té encara almugávers. Encara guarda
lo flam del foch sagrat que viu en ella,
de lo esdevenidor brillant estrella.
Terra dels comptes-reys, piadosa aixuga
de las mares las llágrimas copiosas,
y de joyas y festa engalanada
reb als que tornan á la patria amada.

La guerra infausta te 'ls robava un dia;
te 'ls torna la victoria,
si en número mes pochs, mes grans en gloria.

¡Alégrat, patria mia!
¡Patria, ja tornas á tenir historia!
Tos fills son ells, y sent los fills, ó patria,
són nets de aquells que un jorn ne passajeren
en llurs galeras, de la mar senyoras,
per tot allí hont llurs plantas se posaren,
lo pendó de las barras vencedoras;
són fills de aquells que, renovant proesas
de llur patria, gegants un jorn se alsaren,
y 'l pendó de las áligas francesas
en las serras del Bruch despedassaren;
són aquells á qui ¡Al Africa! digueren,
y partiren, vegeren, y venseren.
_____

CATALUNYA. [2]

Son ells! son ells! Ja tornan! Ab festa y alimarias
saludaré als que venen hereus de mon pendó.
Pels vius son las garnaldas, pels morts son las pregarias.
¡Brandáune las campanas! Retrunye lo canó!
¡Salut als qui morintne la gloria ne cautivan!
¡Salut als qui deixáre de los combats la sort!
Ab mas dos veus de bronze saludaré als que arrivan;

ab mas dos veus de bronze recordaré als que han mort!

Que ben vinguts ne sían en alas de llur gloria!
Ja 'l Africa me 'ls torna lo front cenyit de llor,
deixantne llurs petjadas regueras de victoria,
com solchs deixa en la terra la má del llaurador.
¡Salut als qui respecte tinguere la metralla,
sortint, com llamp del núvol, il-lesos del combat!
¡Salut als qui retornan del camp de la batalla
y ab llur regrés me portan efluvis del passat!

La mar me 'ls portá un dia á terras estrangeras,
y avuy ella á mos brassos me 'ls torna ja á portar...
¡La mar de mas victorias! ¡La mar de mas galeras!...
—Ne fou camí de gloria sempre per' mi la mar.—
Me 'ls torna victoriosa; ab frenesí 'ls aclama
lo poble que 'ls vegére terror del serrahí,
y ab bes de amor sagello los fronts que, per ma fama,
tot respectant las balas, la pólvora ennegrí.

Allí hont los lleons rugeixen, allí hont l' áliga hi nía,
de serrahinas turbas flagell ne fou llur bras;
allí restan per' dirne llur gloria y bisarría
las planas de Tetuáguen, las serras de Wad-rás. [3]
Si en apartadas terras á aquells que han mort ab gloria

la fossa 'ls obrí un dia del enemich lo plom,
per ells tinch jo altra tomba. Las fullas de ma historia
serán la millor llosa per' recordar llur nom.

Son ells! son ells! Ja tornan! Ab festas y alimarias
saludaré als que venen hereus de mon pendó.
Pels vius son las garnaldas, pels morts son las pregarias.
¡Brandáune las campanas! Retrunye lo canó!
¡Salut als qui morintne la gloria ne cautivan!
¡Salut als qui deixare de los combats la sort!
Ab mas dos veus de bronze saludaré als que arrivan,
ab mas dos veus de bronze recordaré als que han mort!
 De D. Víctor Balaguer.




  1. Uno de los embajadores de Muley-al-Abbas dijo entonces al jeneral Prim: «General, ayer te veíamos en el combate y temíamos por tí.»
    (Correspondencia del campamento inserta en la Epoca del 27 de marzo).
  2. Est cant, á que se fa referencia en lo final de la memoria del secretari del Consistori, fou llegit per son autor, en lo acte de la festa, per disposició del Excm. Sr. Gobernador Civil.
  3. La ciutat de Tetuan es anomenada Tetuáguen pels alarbs, com á Gualdras lo anomenan Wad-rás.