Jochs Florals de Barcelona en 1864/Aubada
PREMI ACCESSIT Á LA VIOLA D'OR Y D'ARGENT.
——————
AUBADA.
I.
L' estrella mes lluenta
Poruga ja guayta,
Tremola agradosa
D' allá la muntanya.
Be n' haja l' estrella,
L' estrella de l' auba!
II.
Els galls que dormian
Davall ses porxades
¿Qué 's lo que ara veuen
Que tant y tant cantan ?
N' han vist qu' ix l' estrella,
L' estrella de l' auba.
III.
Les flors ajupides
Pel pes de la roada
L' ambat les sorolla,
Els ulls xalests badan
Y obiran rialloses
L' estrella de l' auba.
IV.
Les boyres se gronxen,
La lluna s' apaga;
Piulant els aucells
Estiran ses ales,
Perque 'l sol envia
L' estrella de l' auba.
V.
Cansats se condormen
Malalts y malaltes,
Y alegres somian
Visions d' esperança;
Quels mals y la fosca
Defugen de l' auba.
VI.
¿Per qué 'l monestir
Ventant ses campanes
Ja crida á matines
Escolans y frares?
Perque vol que resen
L' estrella de l' auba.
VII.
Estrella que 't mostras
Quant fugen les altres
¿Per qué 'm desxondexes
Tant de matinada?
En lletres que lluen
Respon l' estel d' auba.
VIII.
Amich aprofita
La vida que passa;
De fosca nasquerem,
La llum ens aguarda;
Del sol de la gloria
La vida n' es l' auba.
Març de 1847.
.jpg)