L'auca del senyor Esteve

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca



L'auca del


senyor Esteve


per



SANTIAGO RUSIÑOL


ab redolins dibuixats per
En RAMÓN CASAS
y escrits per ——————

En GABRIEL ALOMAR










Llibrería Espanyola, Antoni López, Editor
Rambla del Mitj, 20, Barcelona













Imprempta de Antoni López, Olm, 8, Barcelona



TAULA




L'ESTEVET


Pàgs.
I.—Del modo natural que l'Estevet va arrivar a n'aquesta vall de números
7
II.—L'Estevet queda aprovat.—Pes de l'Estevet.—Preparatius per fer un bateig digne de «La Puntual», dels puntuals i de l'Estevet
15
III.—Aont es veu lo que costa de passar un infant per entre el trànzit comercial.— Aont es veu el bateig.—I aont es veu que no passa res que valgui la pena de contar-se
25
IV.—Redolí en que s'expressa amb els ets i uts la reforma a «La Puntual», i aont es veu l'influencia que pot tenir un infant de tres mesos a n'el ram de la «mercería»
37
V.—Primers passos de l'Estevet a la botiga.— Bons auguris i bones planetes
45
VI.—Redolí d'estudi.—De lo que hi apren l'Estevet.—De lo que no hi apren, i de lo que no hi pot apendre
53
VII.—Poesia del camp.—Paisatges i expansions. Armonies de la Natura
63
VIII.—Poesia administrativa.—Aont es torna a veure clarament que segueixen passant coses que no valen la pena de ser contades, pero qu'aixis mateix les contarem per la fidelitat de l'auca
69
IX.—Vint anys!—Primavera.—Joventut.— Il·lusions.—El primer petó
75
X.—Les reflexions del senyor Esteve decideixen a l'Estevet a anar a «vistes» pera anar a passar el matrimoni
83
XI.—L'idili de l'Estevet
93
XII.—Aon veurà el lector que segueixi, com van dur l'Estevet a casar, com va dar el sí, com van beneir-lo, com van dinar i com va entrar en el sant matrimoni
103


L'ESTEVE


I.—Quatre anys de matrimoni.—Aont es veu que uns bons informes donen més bon resultat pera casar-se.—Aont se veu un enamorament i altres cabories de gent jove
121
II.—L'auca va seguint el seu curs
131
III.—L'Esteve i la Tomasa van al camp.—Lo que veuen i lo que diuen.—Exaltament de l'Esteve, que acaba am tota prudencia com correspòn a n'el seu gènit
135
IV.—De l'influencia del paisatge a n'el pervindre de «La Puntual»
147
V.—De com creixia en Ramonet i del xibarri que va promoure a n'aquella llar «de Mercería»
157
VI.—A lo que porten quatre riços, quan els reguen am vanitat, i dels tropells que van costar-lo-hi a n'en Ramonet, al senyor Pau i a un bé que no hi tenia cap culpa
165
VII.—Segueix l'auca.—Cambi d'estudis i de pensades.—Els pares proposen i els fills disposen
181
VIII.—Darrers moments i darrers concells del fundador de «La Puntual».—Dia de dol pera Ribera.—L'enterrament.—L'Esteve passa a senyor Esteve
189


EL SENYOR ESTEVE


I.—Aon se veu el cambi que fa una ciutat quan se'n apodera'l comerç i com els petits se fan grans i altres experiencies profitoses
201
II.—La navegació i «La Puntual», dugues coses que no tenen res que veure l'una am l'altra, però que a l'autor li ha vingut bé de comparar-les
209
III.—Les idees dels senyors Esteves.—La torra
219
IV.—La primera esquerda de «La Puntual».—El 1830 trontolla
233
V.—La gent de bé van a veure «La bona gent»
241
VI.—De com s'alça una tempestat en un entany d'aigües somortes
253
VII.—El darrer redolí. Apagament del senyor Esteve i mort de la Casa i mort de L'auca
265