L'auca del senyor Esteve
(S'ha redirigit des de: L'auca del senyor Esteve/Pòrtic)
L'auca del
senyor Esteve
ab redolins dibuixats per
En RAMÓN CASAS
y escrits per ——————
Rambla del Mitj, 20, Barcelona
Imprempta de Antoni López, Olm, 8, Barcelona
| Pàgs. | |
I.—Del modo natural que l'Estevet va arrivar a n'aquesta vall de números
|
7 |
II.—L'Estevet queda aprovat.—Pes de l'Estevet.—Preparatius per fer un bateig digne de «La Puntual», dels puntuals i de l'Estevet
|
15 |
III.—Aont es veu lo que costa de passar un infant per entre el trànzit comercial.— Aont es veu el bateig.—I aont es veu que no passa res que valgui la pena de contar-se
|
25 |
IV.—Redolí en que s'expressa amb els ets i uts la reforma a «La Puntual», i aont es veu l'influencia que pot tenir un infant de tres mesos a n'el ram de la «mercería»
|
37 |
V.—Primers passos de l'Estevet a la botiga.— Bons auguris i bones planetes
|
45 |
VI.—Redolí d'estudi.—De lo que hi apren l'Estevet.—De lo que no hi apren, i de lo que no hi pot apendre
|
53 |
VII.—Poesia del camp.—Paisatges i expansions. Armonies de la Natura
|
63 |
VIII.—Poesia administrativa.—Aont es torna a veure clarament que segueixen passant coses que no valen la pena de ser contades, pero qu'aixis mateix les contarem per la fidelitat de l'auca
|
69 |
IX.—Vint anys!—Primavera.—Joventut.— Il·lusions.—El primer petó
|
75 |
X.—Les reflexions del senyor Esteve decideixen a l'Estevet a anar a «vistes» pera anar a passar el matrimoni
|
83 |
XI.—L'idili de l'Estevet
|
93 |
XII.—Aon veurà el lector que segueixi, com van dur l'Estevet a casar, com va dar el sí, com van beneir-lo, com van dinar i com va entrar en el sant matrimoni
|
103 |
I.—Quatre anys de matrimoni.—Aont es veu que uns bons informes donen més bon resultat pera casar-se.—Aont se veu un enamorament i altres cabories de gent jove
|
121 |
II.—L'auca va seguint el seu curs
|
131 |
III.—L'Esteve i la Tomasa van al camp.—Lo que veuen i lo que diuen.—Exaltament de l'Esteve, que acaba am tota prudencia com correspòn a n'el seu gènit
|
135 |
IV.—De l'influencia del paisatge a n'el pervindre de «La Puntual»
|
147 |
V.—De com creixia en Ramonet i del xibarri que va promoure a n'aquella llar «de Mercería»
|
157 |
VI.—A lo que porten quatre riços, quan els reguen am vanitat, i dels tropells que van costar-lo-hi a n'en Ramonet, al senyor Pau i a un bé que no hi tenia cap culpa
|
165 |
VII.—Segueix l'auca.—Cambi d'estudis i de pensades.—Els pares proposen i els fills disposen
|
181 |
VIII.—Darrers moments i darrers concells del fundador de «La Puntual».—Dia de dol pera Ribera.—L'enterrament.—L'Esteve passa a senyor Esteve
|
189 |
I.—Aon se veu el cambi que fa una ciutat quan se'n apodera'l comerç i com els petits se fan grans i altres experiencies profitoses
|
201 |
II.—La navegació i «La Puntual», dugues coses que no tenen res que veure l'una am l'altra, però que a l'autor li ha vingut bé de comparar-les
|
209 |
III.—Les idees dels senyors Esteves.—La torra
|
219 |
IV.—La primera esquerda de «La Puntual».—El 1830 trontolla
|
233 |
V.—La gent de bé van a veure «La bona gent»
|
241 |
VI.—De com s'alça una tempestat en un entany d'aigües somortes
|
253 |
VII.—El darrer redolí. Apagament del senyor Esteve i mort de la Casa i mort de L'auca
|
265 |