La Francisqueta
Quan jo n'era petiteta,
lo meu pare em va cridar:
— No t'espantes, Francisqueta,
que Francisqueta,
que amb un vell te vui casar.
— Més m'estimo un de jove,
sia de mon compliment,
que un vell amb sa riquesa
i amb sa noblesa.
Déu mantingue lo jovent. —
Soleta me'n vai a l'aigua,
soleta m'hi tinc d'anar,
quan ja de l'aigua m'entorno,
que ja de l'aigua,
ja n encontro lo promès
Ja me'n regala uns rosaris
de grans de gloria coral,
per passar-los a la missa,
que a la missa,
lo dia de Sant Joàn.