La Roqueta 15/Impressió

Impresió
(Devant sa traca) Per entre s' entoldada de ses paperines se veya de lo millô sa gent que, com una magrana, anava y venía gojosa y satisfeta. Totes ses cares duyen retratada s' alegría, es saborino de sa satisfacciô may sentida, que aquell vespre se respirava per tots el carrês de Palma.
Pareixía qu' havíam despertat dins un mon desconegut replé d' oxígeno.
De pronta se sent un trò formidable. Sa gent romp amb un crit infernal y corre de cap allâ sempentetjant els de derrera an els qui corríen devant. Aquets s' aturen en sec tot espantats. ¿Què es lo que 'ls ha fet suspendre s' envestida? No ho sé...
D'allá lluny se veu una claredat grisa, blavenca, y se senten cruixits d' ossos que 's rompen.
Una serp de foch, amb dèu mil boques s'obri pas y avansa rapidament per entre Sa fosca d'es fuyatge y branques d'els abres. Per aquí ahont passa sembra s'espant y sa consternació. Infants qui ploren, dones qui criden... homos qui corren.
Es el monstre de l' Apocalipsis destruint s' humanitat...!
Y corre, y tant com avansa arrastra derrera ell sa gent alocada, qu' abans fugía despavorida, atronant s' espay amb una cridoría infernal y deixant es poble dins un nigul de fum de sofre cremada.
G. CARBONELL.