La Visió del Monestir de Clares Valls

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca




II

VISIÓ DE TUNDAL

(tres versions)

[ Versió A. ]

*[f. 69 v]LA VISIO

del

MONESTIR DE CLARES VALLS


N lan de nostre Senyor *Pròleg. .M.C.xl.ix., lo qual fo lo segon an que Coltat rey de Roma passa en Jherusalem, e fo lo quart an que Eugeni fo papa, en lo qual an aquell torna a Roma de les partides de França, en lo qual encara Sent Malechias an mori en lo monestir de Clareuals, vista fo aquesta visio.

 Dues seus archabisbals ha en Bernia: la .jª. que *I. La historia de Tundal ha nom Ardmata, e laltra Canensis, de la qual fo j. baro qui hauia nom Tundal, lo qual ere de noble linatge, e ere cruell en sos feyts, e ere molt bel de cors e molt forts, mas de salut de la sua anima negua cura non auia. E era li fort greu e tenieu fort en mal si negu li parlas poch ne molt de salut de la sua anima, menysprehaue danar a esglesia, los pobres de Jhesu Christ veser no volie, tot ço que hauer podie donaue per vana glorie e a jucglars e a cauallers saluatges e a menyar a auols gents e golces.
 A questes, Tundals, com molts amichs hagues e molts companyons, e entre los altres hauian vn, lo qual li deuia iij. cauals per raho de cauallaria. E com lo terme del deute fos passat, aquell caualler vench aquell Tundal, e aquel caualler reebell e emparassen molt be e atural sa ab si per .iij. dies, dins los quals .iij. dies a aquel caualler no sague cura de percaçar los caualls; e com aquell lo requeris quel paguas, aquell caualler li respos que a ades no hauia de quel paguas. E com Tundal despaguat sen partis e pres comiat, aquell caualler, per tal que asuauas, feu laturar a menyar. E sigueren a taula, e la espasa que tenie en la ma ab lo foure *[f. 70] posa; e co*mença de penre lo menyar, e tan tost fo ferit per cop que hom veure no poch, si que la ma que hauia estesa al menyar doleguar no poch ne a la bocha aportar. E comença a cridar molt terriblement e la sua espasa que auia posada dix a la muller del companyo que la preses, e dix: « Guarda aquexa espasa, que jo muyr me. » E tan tost lo cors hagi com a mort e caech en terra, tot en axi com si nuyll temps anima noy hagues hauda, en lo qual cors foren tots los senyals de mort que en cors mort poden esser. Vench corrent tota la companya; leuen la taula, criden los escudes, ploren los companyons el hoste, e lo cors esta estes, los senys li sonen, vench tota la claracia, maraueylles lo poble, tota la ciutat es torbada per la soptana mort del bon caualler. E jague axi mort lo cors de la horonona del dimecres entro en lo dissapte en aquella matexa hora, empero .j. poch de calor sentia hom e hauia en la part esquerre, ves lo cor, quil palpas diligentment, e per esta raho nol volgueren soterrar. Apres daquestes coses, en hora deses dita del disapte, cobra les spirit e ab fort flach alenda va alendar e a respirar; e com tots estiessen mareueyllats, tot flacha e baxa vista comença a guardar, e estech axi vna hora que no parla; e demanaren li si volie comfessar e aquell cena que hoc; e com fo conffessat e hague reebut nostre Senyor Jhesu Christ e hagues begut lo vi, comença a loar e a fer gracies a Deu, e dix: « O Deus! mayor es la tua misericordia que la mia iniquitat, jassie que la mia iniquitat sia masa gran. Quantes gracies que moltes e males coses mas mostrades e este girat e has me tornat viu e del abis dimfern altra veguada mas tornat. » E com aço ha*gues dit, feu *[v.] son testament, e tot ço que hauia dona a pobres, e mana que fos senyat del senyal de la creu per tal que la vida que solie tenir jaquiria. E totes coses que auia vistes, certes comença a comptar, e dix enaxi:

  Com la mia anima fos exida del cors e conegues *[II. Separació de l'ànima de Tundal] aquella anima que lo cors ere mort, comença a tremolar, hauer gran paor per raho dels peccats, e nos sabie ques faes: auia paor e nos sabie de que, volie tornar al cors mas noy podie tornar ne entrar, voliesen anar e no sabie per qual part, car en gran reguart estaue. Donchs comença a plorar, e tremolan estan no sabie ques faes, e en neguna cosa no hague fiança saluant en la misericordia de Deu. Apres daço vehe venir ves si tan gran multitut de diables, que no solament compliren lo palau o lalberch, mas encare los carres e les places de la ciutat. E environaren la mesquina de anime e digueren

« Cantem, cantem a questa anime mesquina lo cantar [d]e la mort que li deuem, car filla es de mort e menyar de foch que coure a tu, car exir no pot de tenebres e amiga e[s] de claror e enemiga e girmana de dolor. » Reguaynauen les dens e cruxien contra aquella, e ab les mans lurs se rompien que [per sobres de malea les lurs galtes negres, sarrepauen e jutgauen e dehien: « Veyes, mesquina, vet lo poble que tu has menat ab lo qual tu cremeras e entreras en infern, en lo qual es enveya e mare de discordie, la qual discordia nos amam.

¿Per que bexes los vyls? ¿Per que no fas adulteri? ¿Per que no fas fornicacio? ¿La amistat tua e la vana elegrie e hon son les riales fades? ¿On es la tua fortalea ab la qual a molts meneçaues e guardaues ab los huylls falaguerament? ¿Per que no vas superbios que no parles ab lo dit? ¿Per que ab lo maluat cor non pensaues lo peccat? ¿Per que *[f. 77] no fas vanitats e no has gran parlarie a tot hom quit volies? »

[III. Vinguda de l'àngel y visita al Purgatori]  E com aquestes coses semblants li diguessen, vee de luny vna claror venir axi com a estella molt visita al luent, e tan tost tench los huyls ficats car esperaue que a la claredat daquella claror. E aquela claror empero ere langell seu, lo qual se apromias, saluda aquella per son propri nom, e dix li e cridal: « ¿Que fas aci? » E aquella, veen aquell angel molt bel e lanima vee que per son propri nom la auia cridada e saludada, part aço ensemps e ab gran goyg respos axi: « O, senyor pare! anuironada man les dolors dimfern e an me presa los laçs de mort. » A la qual langell dix: « Ara mepeles senyor e pare, qui tots temps ere ab tu e nuyl temps no jutgests que jo fos digne daytal nom. » E aquell Tundal dix: « Senyer ¿en qual loch anch te viu, ne en qual loch anch la tua dolça veu hoy? » Al qual langell dix: « Jo tots temps te segui depuys fust nat, hon que anasses, e tu nultemps no volguist hobeyr als meus manaments. » E estes la ma e cena ves la vn daquells diables, lo qual mayor cruelltat mostraue e pus cruell ere que los altres, e dix: « Vegues, vet aquell a la volentat e al consell del qual hobeis; mas la missericordia de Deu sera ab tu, jassie que tu no la ayes merescuda. Esta donchs segure e alegre, car poques penes soferas de moltes [de moltes] que nas merescudes; seguex me e tot ço que jous mostrare retin [e] en ta memorie, car altra veguada al cors tomaras. » Ladonchs aquella anima, e[s]paordida part manera, jaqui lo seu cors sobre lo qual auia estat, acostas pus prop al angell. E com los demonis hoiren aço e veessen que los mals e les penes que menaçauen no li podien donar, fflastomaren Deu e digueren que no ere just, car no * redie axi com auia promes a cascu *[v.] segons les obres que feytes hauie; e apres daço leuaren se contre si mateys e ab plagues e ab batiments aytans com cascu podien se ferien los vns als altres, e jaquiren molt gran podor, e ab gran tristea e ab gran indignacio partiren se de qui. E langell mes se primer denant, e dix a la anima: « Seguex me. » E aquella respos e dix : « O, senyor meu! si tu vas primer e jo detras, vindran los diables e penran me, e liurar man a perdurable foch. » A la qual langell dix: « No hages paor, que mes son ab nos que ab ells. Si Deus es per nos ¿qui sira contra nos? Cauran del teu costat Mil, x Mill de la part dreta, mas a tu no sacostaran; empero ab los teus huyls veuras les penes que als peccadors son degudes. » E com aquestes coses foren dites, partiren se de qui e començaren anar auant.

[IV. Dels homeyers.]E ccom longuement ensemps anassen e negua lum no aguessen, saluant la resplandor del angell, vingueren 2 .j.ª vall orrible e molt tenebrosa, e cuberta de calija de mort, e molt pregona, e plena de carbo e de brases cremans. E hauia sobre aquelles brases e carbo .j. cobriment o launa de fferre ques tenie ab aquelles brases, que hauia .vj. coltzes de gros, lo qual cobriment de ferre ere molt pus cremant sens comparacio que aqueles brases cremants, la pudor del qual que nexie ere mayor que quantes tribulacions la anima auia haudes. E sobre aquella launa de fferre auallaue gran multitut danimes mesquines, e eren aqui cremades entro que, a guisa de cremades en paella, se soluie es fonie, e, ço que ere pus greu cosa, per aquella launa *[f. 72] colauen *les animes, axi eom sol hom colar cere per drap, e altre veguada en los carbons e brases de foch cremans qui eren de la part dejos los ere renouellat lo turment. Aquesta ere la pene de quells qui eren homens [homeyers], ho per feyt ho per consentiment «  Mas apres de questa pene » ço dix langell, «  siran menades a mayors penes. Tu empero, jassie que haguem morts homens, ara aquesta pene no soferras. »

[V. Dels faisaris.] Apres de questes coses vingueren a .j. munt de mareueylosa granea e de gran horror e de gran asprea e de gran soledat. E hauia fort estret cami a aquells que a passar nauian. Duna part daquel munt auia foch pudrit, e de sofre e tenebros e escur, e dall altra part auia neu de glaç e ueent orrible. E ere lo munt aquell ple de diables turmentadors, qui tenien forques de ferre fogueyants de tres forquons molt aguts e molt talans, ab los quals turmentauen e leygs menauen les animes qui volien passar e tirauen los leig a les penes; e per moltes veguades de la neu e del glaç e de la pedre mudauen les en lo foch, e del foch a la neu e al glaç. E dix langell: « Aquesta es la pene dels falsaris e de quels qui trenquen fe. »

 Apres de questes coses la anima seguia langell, *[VI. Dels ergulloses] tot suau, quax qui va .j. peu denant altre, per sobre temor que hauia, e vench a vna vall molt pregona e podride e tenebrosa, la pregonea de la qual aquella anima no poch vesser, mas lo del flum de sofre e los gemechs e los plors dels turmentats ohie; flum pudent de sofre e de les animes cremades e turmentades daqui exien, la qual pudor sobraue totes penes que primerament hauia vistes. Aqui auia vna taula molt longue que tenie e toca*ue daquell *[v.] munt a altre munt, en manera de pont sobre aquell vall, la qual auia .vj. [mil] pases de lonch, e no hauia dampla sino .j. peu. E negu no podie passar aquell pont sino aquel qui ere elet e triat. Dequest pont vee aquella anima que molts ne cahien, e vee que solament ne passa .j. preuera franch e quiti sens tot mal, lo qual ere estat pelegri e portaue .j.ª palma e vestia .j.ª esclauina, e passa sens tota paor. E com la anima hagues pahor e tremolas, langell consellaue e dix li: « No ayes pahor, car dequesta pene seras francha e quitia, mas altra pene sofferras. » E mes se denant e tench aquella, e pasala francha e sens tot mal tro part lo pont; e dix li: « Aquesta vall » co dix ell « orrible, es en poniment e en pene dels erguloses. »

[VII: Dels avars]  E langel mes se primer e anaue per .j.ª carrera escura e tenebrosa e molt torta e fortment aspre e dificill. E com molt haguessem trebayllat en anar per les tenebres, vee la anima .j.ª bestie de tan gran granea que apenes ho porie hom creure, e desquiuança e dorror no soferidor; la qual bestia era mayor que tots los munts que primerament hauien vists; e los seus huylls eren axi com a colls e a munts fogueyants; la sua bocha molt gran e huberta que parie que hi deguessen caber .xi . millia homens armats. E hauia en la sua bocha .ij. jaguans fort grans e desfigurats, dels quals la .j. jaguant tenie lo cap ves les sobiranes dens de la bestia e los peus ves les dens jusanes, e laltre jaguant estaue ab lo cap a aual ab los peus a amunt, e estauen axi com a colones en la bocha *[f. 73] daquella; la qual bocha e*staue axi com a tres portals. Flama que apaguar nos podie exie daquela bocha, la qual flama se partie en tres parts per i aquels tres portals, e les animes que deuien esser dampnades eren forçades dentrar per aquella flama e per aquels portals en lo ventre daquela bestie. Pudor part tota comparacio exie per aquella bocha; plans e plors de multitut de gents que eren en lo ventre dequella bestie eren hoits per aquella bocha, car de la part dintre hauia molts myllers o molts millia domens e de fembres als quals eren donats molts greus turments per lurs peccats. Auia encare denant aquella bocha gran multitut de dimonis qui forçauen les animes dentrar en aquella bocha, mas enans que hi entrassen, turmentauen les ab molt grans plagues e ab molt grans batiments. E com la anime de Tundal longuament hagues guardada aquesta cosa tan orrible e tan espaordible, estech part tota manera espaordida e tremoloa, e dix al angell : « Ja, senyer meu ¿e aqui ti acostes? » A la qual langell dix: « Car lo nostre cami no podem acabar daltre guia [guisa?], e negun no es franch daquest turment si no los elets. Aquesta bestie a nom Exentot, e englotex e devore tots los hauars. Daquesta bestia trobe hom escrit axi: Absorbebit fluuium e non minorabitur et habet fiduciam quod influat Jordanis in os eius; que vol dir: .j. fluui e nos minuera e ha fiança que en la sua bocha vingue flum Jorda. E aquests dos que tu veus que son en la bocha entre les dens, giguants son estats. » E com aquestes coses hagues dites, langell acostas pus prop e estech denant la bistie, e la anima axi com a forçada seguiell. E com ensemps estiessen abdos denant la bistia, langell desperech

  • e la anima mesquina romas sola entre los dimonis. *[v.]

E aquells dimonis anvironaren la anima axi com a cans rabioses, e bateren la de molts batiments, e tireçan materen la en lo ventre de la bestia. Quantes coses ne quant grans ne quey[n]es ne queyns cruel turments soferi en aquel ventre, la cara de aquell e les custums e la vida e la sua conuersacio o mostraren puys, com lanima torna el cors; car aqui soferi mordiments o mossos e espadeçalaments de cans, de leons, dorsses, de serpens, e ferea e crueltat daltres besties mareuelloses sens compte, les quals nuyls temps no hauia vistes ne semblants e elas. Soferi encara aqui colps de dimonis, cremor de foch, fortalea esprea de fret, pudor de sofre, calija e escuredat duyls, plor de lagrimes cremants, reguayament e cruximent de dens, e habastament de tribulacions. E aqui la mesquina anima acusaues dels mals passats, e per sobre gran tristea e per desperacio les sues guances sarrapaue; e, com si cuydas que aqui fos perdurablement dampnada, nos sabe en qual manera ne en qual guisa se troba fora la bestia. E com .j. poch esties luny de la bestia e jagues flaque, hobri los vuyls, vee de prop si lo seu angell qui la auia jaquida. La donchs aquella anima, alegra, jassie que fos sobre turmentada, loha nostre Senyor de la sua misericordia; e langell tocha aquella e comfortala.

[VIII. Dels lladres y dels sacrilechs] E partiren se de qui, e com agueren molt anat, veheren .j. estayn fort ample e ple de tempestat; les hondes de quels tan altes eren, que vedauen ha ueure lo cel. Aqui auia molt gran multitut de besties qui mogien e hodulauen e cridauen per adeuorar les animes; aqui .j. pont molt estret, e hauia de *[f. 74]longeria j.ª * leugua e no hauia demplarie sino vn palm, mas ere pus lonch e pus estret que laltre pont que desus hauem nomenat. E ere la taula daquel pont plena de claus ficats de ferre molt aguts, qui foredauen los peus dequels quin passauen; e totes aqueles besties venien a aquel pont per tal que les animes que quaurien ho que passar no porien presesen e les deuorassen e les metessen en aquels turments. E eren les besties aquelles de tan gran granea, que semblauen grans torres; e exie de la bocha dequeies besties tan forts flama de foch e tan poderosa, que parie que tot aquell estayn fessen bolir. E vee aqui vna anima en aquell pont que fortment e agrement ploraue e acusaue si matexa de molts crims, e era carreguada de grans cadenes e maneres de fferre, e forçauen la de passar per aquell pont; e jassie que molt si plengues per los peus que hauia foredats, empero mayor ere la dolor e la paor que hauia que noy caygues en lestayn en la bocha vberta de les besties. E com Tundal demanas al angell quey[n] a cosa ere aço, e aquell respos li: « Dequesta pene es tu digne, e tots aquells qui a tu son semblants qui han fey ladronici ho grans ho poch; mas [mas] no son duna pena aquels que han feyt ladronici poch e aquels qui lan feyt gran ladronici, si donchs no hauian arrat en poch ladronici de sacrilegi; car ladonchs aquell qui aurie feyt poch ladronici ho de sacrilegi be sirie aytant punit e pus com aquell qui auria feyt daltre cosa gran ladronici. E fa sacrilegi aquell qui embla cosa sagrada o del loch sagrat, e mayorment fan sacrilegi tots aquells qui sots habit de religio emblen en aquall manera se * vullen. Tu empero a passar *[v.] has aquest pont, o per grat o per força, e has a menar ab tu vna braua vacha; e salua e sens tot mal la tendras, car la vacha de ton compare emblist vna veguada. » A la qual Tundal dix: « Senyer meu ¿si ja la li torne, com soferre aquesta pene? » E langel dix li: « Per tal la li tornist com no la poguist amaguar; mas per ço no soferras compliment [de] turment, car menor cosa es voler mal que fer mal, jassia que cascu sie mal quant a Deu. » E com aço hagueren dit, langel agui li aparayllada vna vacha braua e fort esquiua. E Tundal, uolgues ho no volgues, hagues a pendre la vacha, e ab totes menaçes que podie esforçaues que passas la vacha ab ell Mas les besties venien e mugien e cridauen, e esperauen que cayguessen del pont e que haguessen lur menyar daqui. E Tundal comença a ffer son cami pel pont, e la vacha nol volie seguir. E Tundal prenie la vacha; e la vacha ere tan braua que quayx a luyta venien, si, que com Tundal ere empeus la vacha cahie, e com la vacha ere empeus Tundal cahie; e axi entrecambiadament, ara caen ara leuen, ab aquell tan gran perill vingueren tro en mig del pont. E com aqui fossen venguts, veeren .j. hom qui venie pel pont encontra els, qui portaue guarbes de blat el coll, lo qual preguaue a lanima de Tundal qui la vacha menaue que no li empatxas lo pont; e Tundal en semblant manera preguauell que li jaquis acabar son cami, del qual ja nauia acabat la meytat. E nous dire que la .j. ne laltre sen pogues tornar, que sol detras no gosauen *[f. 75] gordar, e axi estauen en aquell tan * forts peryll, e plorauen e ensangotauen lo pont de la sanch quels exie dels peus. E com exi longuament haguessen estat, no saberen en qual manera, se troba cascu que fo passat. E Tundal vee langel denant si, lo qual auia jaquit detras. E dix li langell : « Be sies vengut; de la vacha huymes not cal auer cura, que no li deus, que paguat has ço que hi deuies. » E com Tundal li mostras los seus peus e digues que no porie mes auant anar, respos langell e dix li : « Membrar te deurien com foren los teus peus hiuarçoses e leuges a escampar sanch, e per ço acridament e malestruguea son en les tues carreres. » E tocal e sana aquell; e axi pensaren de nar e de tenir lur camii. E com digues Tundal: « Senyer ¿e hon anam are? » Respos langell e dix. » Vn turmentador molt negre nos espere, e no podem passar que no hayam a esser en son hostal; lo qual hostal tots temps es ple dostes, mas loste aquel encare desige de trobar altres hostes per aturmentar. »  E com anassen per lo[n]chs tenebroses, aparech a *[IX. Dels glots y dels fornicadors] els vna casa vberta, molt gran axi com vn gran e alt munt; e ere redona axi com a forn. Gran flama e fera de qui exie, la qual per .M. passes despay prenie e cremaue les animes que trobar podie. E com aço vees Tundal, dix al angell : « Ja senyer, vet quens acostam a les portes de la mort ¿e qui men desliurara a mi, mesqui? » Al qual [l]angell dix: « Daquesta flama de fore seras desliurat, mas en la casa don ix entraras. » E com se acostassen pus prop, veeren carniçers ab destrals e ab coltells

  • talans de dues parts, e ab doladores, e tribanelles, e *[v.]

falçs, e tesores, e tenaylles molt hagudes e tayllants, e dayll[e]s, e guisarmes,e picaçers,e capioles, e guanxos e ab tots altres esturments e ferraments, ab les quals les animes escorxauen e degolauen e fenien e trenquauen. E estauen en mig de les flames, e sots les mans daqueles hauia gran multitut danimes que tots aquests turments soferien. E com aço vees Tundal, dix al angell :« Prech te, senyer, sit plau, que sol dequest turment me desliures, e puys liura a mi a tots altres turments que apres dequest trobarem. » Al qual langell dix: « Aquest es mayor turment que negun altre que tro aci agues vist, mas encara veuras .j. turment mayor. » E dix li encara: « Entra en aquest turment car cans rabioses tesperen. » E Tundal comença a tremolar e per massa gran angoxa a defalir; e preguaue a langell que no hi entras, mas aquells prechs no li profitaren res, car los dimonis, qui veeren que atorgat e licenciat los ere, ab grans escams jaquiren se anar a ell e ab los demunt dits ferraments peçeyaren lo tot e[n] menudes peçes. E lo senyor daquesta casa auia nom Festri, en la qual casa hauia gemechs, tristea, plor, reguayaments de dens, en molt cruell foch, gran fam de menyar que sodelar [sedolar] nos podie la lur mala gola. Los menbres vergoyoses molt eren turmentats per gran dolor, car los membres detras vergoyoses bulien de vermens, e an aqueles parts vergoyosses dels homens e de *[f. 76] fembres, * no solament seglars mas encara religioses, vnes cruels besties hi entrauen. E confessauen aquell Tundal que justament soferie aquest turment, mas com a Deu plague, nos sab en queyna manera, se troba fora los turments, e sehie en tenebres e en umbra de mort; e vee langell seu e dix li: « O, senyer meu! ¿e on es ço que hauem hoyt ques canta en santa esglesia, en ques diu: de la missericordia de Deu plene es la terra? » E respos langell e dixli: « Aquest ve[r]s ho sentencia molts neguauen, car ja sie que nostre Senyor sie misericordios, empero encara ha justicia ab si, e moltes coses venge, mas mes ne [per]done; e tu justament has soferts los turments que soferts as, mas ladonchs gracies feras com veuras de queyns turments seras escapat per la misericordia de Deu. E si Deus tots los peccats perdonaue e non donaue pena ne turment ¿perque lo hom just serie? Car si hom no hauia por dels turments ¿per que aurie hom temor de pec[ca]car, ne per ques penidrie lom de sos peccats, e que aurie obs aquell ques confessas ques penedis sino temie Deu? E aquels peccadors qui en lur cors no fan la penitencia, jassie que Deu misericordiosament les perdo, empero per lurs merits son punits em porguatori; e als justs, per lurs peccats, justament en aquest segle los es tolt profit temporal [en aquest segle] mas lo be los es estoyat en parahis ab los angels. Misericordiosament sens fi e moltes males obres [per]done ensemps Deus, empero negun be no roman que no sie guardonat per Deus; negu * no es sens peccat, empero tots som desliurats de *[v.] pena, per tal que aquell no toch la ombra de la mort. E per ço los justs que penes no soferen son menats a ueure aquelles penes apres la mort, per tal que, com ayen vists los turments dels quals son desliurats per la gracia de Deu, mes sescalfan en la amor de Deu e en laor del creador quels ha creats; tot axi com, per contrari, les animes que son dignes de perdurables turments, primerament son menades a la gloria dels sants, per tal que, com ayen vists lo guardo lo qual per lur francha volentat desrancliren, mayor dolor nageren depuys; car negun turment no es tan greu turment com es esser departit de la companyie de Deu e dels seus sants. E perço aquell preuera, qui primerament veist tan segurament e tan fermament passar lo pont, menat fo als turments per tal que, com hagues vistes les penes, lou e beneesque aquell quil ha apellat a la sua gloria. E car es atrobat feel seruent e saui, perço pendra corona de vida perdurable, la qual hare promesa Deus a aquells quil amen. Mas com encara no has vists tots los mals ne los turments, anem auant e ueuras los. »

  E partiren se de qui, e Tundal vee vna bestie *[X. De religioses pecadors contra castedat] molt mayor e pus desemblant e pus cruel e pus fera que les altres que vistes hauia; la qual hauia dos peus e dues ales, e lo bech e les vngles de ferre, e hauia lo coll molt lonch, e de la sua bocha exie flame que matar nos podie. E sehie la bestia sobre .j. estayn molt espes de glaç, e la bestia aquesta deuoraue les animes, e com * eren dins al ventre *[f. 77] per sobre de turment tornauen en nores e puys altra veguada gitaren les defora e en lestanyn glaçat, e aqui ere aquelles altre veguada renouellat lo turment. E totes les animes, axi dels homens com de les fembres, que hauelauen en lestayn, [e] eren enprenyades e axi greument esperauen temps apar[t]ir. E de la part dins eren mordudes en les corades en manera que vibres solen morde, e axi com hauien concebut, engruxauels lo ventre axi com si deguessen esclatar, e entrauen en aquells bayns daquella aygua tan freda e tan glaçada de mar morta. E com fos lo temps que deuien encaure, cridauen e complayien los imferns de crits e de plants e de gemechs; e com encahien exien ne serpens e uibres de les quals eren prenys; e encahien no solament les fembres mas encara los homens; e no solament encahien per los membres que natura ha establits que son couinents a aytal offici, mas encara per braç e per los pits exien les serpents e les vibres, e rompien los membres per hon exien e hauien los capats [caps ?] de ferre molt cremants e los bechs molt haguts, e en la coha auien aquelles serpents e vibres molts aguylons, los quals axi com a ams eren de tras retorts e esquinçauen e puyen les animes don exien, e com volien exir del cors e dels membres aquels aguylons retorts que hauien en la coha vedaueles e empatxaueles de exir; e ladonchs aquelles serpents e vibres regirauen se e los bechs lurs cremants ficauen en lo cors e en los membres don

  • [v.] * exien e turmentauen los en tal manera, que entro

els niruis les consnmauen, e axi ensemps los crits e lo tremolament e lo glatiment de les dents per raho de glaç e lo odulament e gemegament de les animes que sostenien aytal pena; e lo brugit e los siules de la serpents e de les vibres quels exien del cors e dels membres puyaue[n] tro al cel e auien en tots los membres e en los dits caps de diuerses bisties que aquels membres mordien tro als niruis e als ossors. E hauien lengues taylants e fogueyants que tot lo peladar e les arteries consumauen tro a les frexures. E los membres vergonyosses daquels homens e dequeles fembres eren a semblança de serpents qui les parts jusanes del ventre menjauen e rohien e espadelaçauen e esforçauen se de trer de qui totes les ventresques. Ladonchs dix langell: « Aquesta es la pena dels monges e de les monges e dels canonges e dels altres religioses e dels clergues de santa esglesia qui han mentit a Deu sots habit de religio e sots corona, e qui les lurs lengues han agudes axi com a serpents e no refrenaren los lurs membres de sutçees ne de legees obres. Aquesta pena encara sofferran aquels qui si matexs enlegeexen per destemprada luxurie, e per ço a fer recouendra que sostingues aquesta pena. » E com aço hague dit, los demonis pregueren aquell Tundal ab gran habriuament e ab gran felonie, e liuraren lo a deuorar a aquella bistie. E, com apres de tots los dits turments fos emprenyada, degues encaura les * serpents e les vibres, fo present langell *[f. 78] de claror denant aquella, e tochala e saoala, e manali quel seguis. E saluant la resplandor del angell, no hauian altra lugor; e hanauen per lochs terribles e molt pus durs e pus feretges que negun loch que debans haguessen trobat. La carrera ere fort estreta, axi com dun alt puyt que ades ades cuydassen caura del balç; e com mes haualaue aquela anima menys fiança auia que tornas a uida. [XI. La farga de Vulcà] E dix la anima al angel: « Senyer ¿e hon hanam? » E langel dix: « Aquesta carerra mena a la mort. » E la anima dix: « ¿E que es aço que trobe hom escrit, que ample es e de gran espay la carrera que mena hom a la mort, e molts son qui van per aquella, e aci no hinc veyam altri si no nosaltres tot sols? ». E respos langell: « Aquexa paraula no ses dite daquesta carrera, mas es dita per dissoluta e per maluada vida que amena hom; aquesta donchs aurem longuament. » E soferi la anima gran trebayll part tota manera, e vingueren en .j.ª val de ferees e aqui veeren moltes fabregues en les quals eren hoits grans plors e grants plants. E dix langel: «Lo turmentador e lo senyor daquesta vall e dequestes fabragues ha nom Uulca, lo qual ab sos arts e ab sos enguiyns ha embalçat e gitat a terra molt hom, e puys son les animes daquells turmentades per ell. » E dix la anima al angel: « Senyer, digues me, sit plau, si deig [v.] soferre jo aquest turment. » E respos langell * e dix: « Hoc, a soferir lauras » E com aço agueren dit, langell mes se primer, e la anime ploran seguil detras. E veus que van exir diables turmentadors, ab guanxos e ab tessores e ab ferrements fogueyants, e no digueren res al angell, mas van pendre la mesquina daniraa e gitaren la en .j.ª fornal ardent, e van bufar ab manxes, axi com sol hom manxar al ferre quis deu amolir e examinar en la fornal, e axi manxaren tant tro la anima agueren fusa e tornada axi com a plom fus e totes aquelles animes que ab ella eren. E com axi fossen fuses, que no parien sino aygua, posauen ne .j.ª quantitat sobre .j.ª anclusa e ferien les ab grans mayls, e de xx. animes e a veguades de .xxx. animes e ha ueguades de .C, fahien ne e tornauen ne vna pilota, e, aço que pus greu cosa los ere, no podien morir e desiyauen la mort e no la podien trobar. E dehien los diables turmentadors daquela frabegua: « ¿Eus viguare sils baste aquest turment? » E aquells de la altra frabague responien e dehien : « Lençat les nos e veurem si nan asats. » E axi lençaren les los, e aquells prenien les en les tesoseros [tesores] de fferre enans que tocassen en terra, e aquells axi com los primers metien los el foch e fonien les, e ab los maylls tornauen les en pilotes axi com les altres, e puys lançauen les los altres, e puys axi les mesquines danimes, ara ça ara la, eren lançades duns a altres, e pero tota via cremauen entro que la pell e la carn e los niruis e los ossors se tornauen en olba de foch e en flama de foch. E apres de molts turments e de moltes passions, langell estech denant a lanima de Tundal e traguella * de mig de *[f. 79] les flames, e dix li: « ¿Com te va? ¿E eren tan dolçs los afalaguaments e los delits de ta carn com ara son amargoses los turments que sofers per aquells? » E aquella e[n] nuylla manera respondre no podie, car apres tants turments no hauia força ne vigor a parlar. E dix li langell encare: « Esta comfortada, car nostre Senyor amene als imferns els ne torne ; e jassia que grans sien les penes e los turments que entro aci has soferts, empero mayors son aquells turments e penes que veuras, dels quals seras desliurade per la misericordia de Deu. » E dix encara : « Tots aquells que desus as vists esperen encara lo juhi de Deu, mas aquels que son en les josanes parts ja son jutyats a perdurable turment; mas tu encara no es venguda als imferns pus pregons. » E tocha aquella e comfortala e mes se primer. [XII. Devallada a l'infern]  Com ensemps anassen e parlassen abdos, veus que soptosament preseren e sijasiren a la anima de Tundal esquiuança e fret e pudor no soferible, e tenebres pus escures que les primeres, e gran tribulacio e gran angoxa, entant que vijares li fo que tot lo mon tremolas; e quax per força dix al angell: « ¿E que es aço, senyor meu, que tremol, que nom pux tenir els peus axi com solie? » Com aço ague dit, per sobre de paor no se poch moure, e langel rebeament desparech; e com la anima noi poch ueure, tan tost començas a desperar, car no es sauiesa ne sciencia ne obra ne raho en los imferns on aqui ela se cuytaue danar, car aquella anima hoi crits e gemechs e plors e tan gran multitut de gens, [v.] que tan orrible * e tan esquiu ere, que la nostra poquea no bastarie a entendre ne la anime de Tundal ho poguere comptar.

[XIII. Lo pou d'infern.]  E com guardas si en neguna manera poguere veure per on eren venguts, vee .j. pou quadrat qui hauia quatre quantons, lo qual pou gitaue .j.ª colona de flama e de fum pudent, la qual colona tocaue entro al cell; e en aquella colona hauia molt gran multitut danimes e de dimonis qui, en manera dolbes, puyauen ab la flama e altra veguada cahien en lo pou entro en lo pus pregon loch. E com aço hague vist la anime de Tundal, voliessen tornar atras, mas no podie los peus leuar de terra. E com aço moltes veguades asajas e fer nou pogues, jaquis anar a si matexa per sobre felonia, e arrapas e esquinças les gualtes, e ua cridar e dir: « O, gran dol es ab mi, que morir no pux! ¿e perque no muir, mesquina? o lasa, qual o,[du]radura mengane! « E com aquestes coses hoissen los dimonis que puyauen ab la flama, van anvironar la mesquinea danima ab los ferraments ab los quals prenien les animes, e digueren: « O, mesquina anima, digne de pene e de turments! ¿e don hinc es venguda ? i encara no has tastat dels nostres turments? Ara veuras turments dignes a les tues obres, dels quals no poras exir ne morir en aquells, mas tots temps viuras en turments e tremeras sens refrigueri, sens lum, sens consolacio e sens tota ajuda, que non auras daquesta hora auant ne conexeras ne sintras la misericordia de Deu. Tu es venguda e tes aproimada a les portes de la mort * e als imferns pus jusants sens tota trigua *[f. 80] seras presentada. Aquel que aci ta amenada aquell ta enguanada; desliuret de les nostres mans si pot[s], si veurell pots nuyll temps daqui adauant. » E parlauen ensemps e dehien: « ¿Per que triguam tant? liurem la a Lucifer que la deuor. » E axi van brandir lurs armes contra aquella e maneçauen li de donar mort perdurable. E aquells dimonis maluats eren negres axi com a carbo, e los huylls daquells axi com a lançes de foch cremants, les dents dequels pus blanques que neu auie[n], coes axi com a escurpi, e ungles de ferre molt hagudes, e ales axi com a voltor. Entretant langell de Deu fo aqui, e feu fugir los dimonis, e consola la anima e dixli: « Ages goyt e alegre, fille de claror, car la misericordia de Deu aconsegiras, e no auras lo juhi de Deu. Grans penes per cert veuras, mas neguna pene not tocara. Vine, donchs, e mostrarte aquell maluat e anamich del humanal linatge. » [XIV. Lo príncep de tenebres]   E axi anaren a auant, e vingueren tro a les portes dimfern, e dix li: « Vine, veges; sapies empero que neguna claror ne neguna lum no han aquells que aci son, mas tu poras veure aquells, e aquells no poran a tu veure. » E com la anima sacostas, vehe lo princep de tenebres, e vehe la pregonea dimfern Mas quals coses e queynes aqui vehe e queyns turments, si agues C. caps e en cascun cap agues .C. lengues, en neguna manera no ho poguera comptar. Aqui vehe lo diable princep de tenebres, lo qual per sobre de granea sobre puyaue e ere mayor que totes les besties que enans hauia vistes, *[v.] car a la granea del seu cors noy * poguere comparar neguna cosa que aquella anima agues viste. Ere aquell princep de tenebres bestia molt negre, axi com a corp, e hauia forma axi com a persona dom dels peus tro al cap, exceptat que auia moltes mans, car auia .M. mans e auia de lonch .C. colçes e de grosarie .x. colçes, e en cascuna ma auia .xx. dits e cascun dit auia .C. palmades o palmes de, lonch, e de grosarie .x. palmades, e auia les vngles de fferre e axi longues e groses com .j.ª lança de caualler, e axi matex auia aytants dits e aytant grosses e aytant lonchs en los peus e aytals vngles, e hauia bech masa lonch e gros, e auia la coa molt aspra e longua a turmentar les animes, car era aquella coa plena daguyllons molt aguts; e jahie sobre .j.ª graylla de fferre, e dejos la grayhilla auia carbo e brasses de ffoch cremants, e gran multitut de dimonis part compte que manxauen e buffauen ab manxes, e tan gran multitut danimes e de dimonis que negu no creurie que lo mon ne pogues tantes apareyllar del començament a ença. E esta liguat lanemich aquell, per cascuna juctura de sos membres, ab cadenes de fferre fogueyants e molt grosses; e com be es cremat de la .j. ª part, per sobre de ira gites del altra, e de la vn costat en laltre, e esten les sues mans plenes, premles e estrenylles axi com lo laurador pren [prem] e estreyn lo rahim com ne uol trer vi, e entant les premie e les estrenya, que noy auia anima que noy perdes lo cap ho los peus ho les mans. E puys sospire e alende, e an aquell sospirar escampe les animes en diuerses parts dimfern, e tan tost aquell pou del qual demunt auem parlat gite flama pudent, e com sen torne lalende recobre a si totes les animes * que *[f.81] debans hauia escampades, e ab lo fum e ab sofre en la bocha daquell cahen e deuorelles E aquelles animes que fugen de les mans daquell ferles e turmentales ab la coha, e axi le mesquina bestia, ço es, a saber, lo princep de tenebres tots temps fer, e tots temps es ferit, e tots temps done turment a les animes, e tots temps es turmentat mes que totes. Ladonchs dix langell a la anima: « Aquest es Lucifer, començament de les creatures de Deu qui estauen en los delits de parahis, lo qual, si ere solt, lo cel ensemps e la terra e entro als imferns torbarie. E aquells qui ab ell son, son alcuns angells de tenebres; e alcuns son animes domens e de fembres qui son jutyats a perdurables turments, e han soferts aqueys turments menors que primerament as vists, e depuys son estats amenats a aquests turments dimfern, dels quals turments negu qui vna veguada hi sie entrat de puys nuyll temps non exira. E an aquest loch son los mals prelats e los mals princeps, dels quals [es] escrit: Los poderoses poderosament soferran turment, los quals no vsaran be del poder que Deus los auia donat. » Ladonchs dix la anima al angell: « ¿Donchs per que no es donat lo poder tota via als bons, per tal que be reguessquen? » Respos langell e dix: « Aço sesdeue per colpa e per peccats dels sots meses que no ayen bons regidors, e per tal que mills sie prouehit a la salut de les animes daquells bons qui estan en josa e en bax grau, que ffan milors obres a la lur anima que si eren posats en alt grau. E aquest desestruch que axi veus liguat aci, es princep de tenebres, ha nom Anas; nou a nom per poder que age, mas per tal com es pus turmentat e en mayors tenebres que los altres; e totes les altres penes, jassie que sien molt grans, *[v.] * empero en comparacio daquesta quax per no re son audes. » E la anima dix : « Cert, veritat cosa es, car solament lo veure daquest loch mes me torbe, e la pudur daquell mes magreuge, que si sostenie tots los turments que debans he sostenguts. Per quet prech, si fer si [fer si] pot, quem tragues daquest loch com pus tost puxes, e nom jaquesques aci mes anant turmentar, car jo veig en aquest loch molts conexents e molts compayons e molts priuats meus, de la companya dels quals auia gran goig en lo segle, mas ara no volrie la lur compania, car se per cert que si la misericordia de Deu nom ajuda, que per mos merits deuria soferre aquests turments, axi be com aquells fan. » A la qual langell dix: « E beneuyrada anima, vine, e tornerem en ton repos, car nostre Senyor ha feyt be e misericordia a tu, car no soferras aquestes coses ne les veuras daqui a auant, si donchs com sies tornada al cors non fahies obres. Entro aci has vista la casçre de la preso dels anamichs de Deu, mas ara veuras la gloria de les animes de Deu. »  Ueus que langell si mes primer, e la anime *[XV. Lloch dels juts no caritatius] seguiell; e com per alcun espay haguessen anat, aquella pudor sesuanehi; e isqueren de les tenebres e aparech claror, e isque tota temor de la anime e torna en ela seguretat e fermetat, e posa e jaqui tota tristea, e fo plena de goig e delagria; en tant quella anime se mareueylla fort com tant reebeament sere mudada de mal en be, e dix: « O, senyer, ¿e com ses tan iuaç mudat lo meu estament? » A la qual langell dix: « Beneyta siesl no ayes paor, car aquest es mudament de la dreta del * molt *[f. 82] alt, e per altre carrera tornar nosen deuem en la regio nostra. Mas tu, empero, beneex Deu e seguex me » E com anasen axi, veessen .j. mur molt alt, e dins lo mur daquella part per hon vingueren auia gran multitut domens e de fembres qui sostenien pluja e vent, e hauien fam e set, e estauen molt trists. Claror e lum auien, e pudor no sentien. Ladonchs dix langell a la anime: « Aquests, per cert, foren mals, mas no fort mals ; honestament visqueren, mas dels bens temporals als pobres no donaren, e per ço per alcuns ans soferran pluja, vent, e fam e set, mas apres seran menats a repos. »

 E com aguessen anat .j. poch mes a auant, vingueren *[XVI. Lloch dels deslliurats de purgatori] a la porta, la qual per si matexa vberta fo a els. E com fossen entrats dins, veheren .j. camp molt bell e ben olent, e ben flayrant, e ple de flors, e molt resplandent per gran claror, e molt delitos, en lo qual hauia moltes animes domens e de fembres que se alegrauen; e aqui nuyt ne escuredat no auia nuyll temps, ne lo sol noy anaue a posta, e auia aqui .j.ª font daygue uiua. Ladonchs dix langell

« En aquest loch habitauen los bons, mas no

fort bons, los quals exits dels turments, encara no merexen que ayen companya dels sants; encara aquesta font es apellada uiuent, e si negu tasçara [tastara] daquesta aygua, viura perdurablement e no aura set mes auant. »

[XVII. Los reys. Contaber y Donat]  E anaren .j. poch mes anant e veheren homens lechs e seglars, conexens daquell Tundal, entre los quals auia dos reys, dels quals la .j. auia nom Cantaber, e laltra auia nom Donat.*[v.] E com los aguessen vists, dix la anima a langel: «Senyer ¿e que es aço, que aquests .ij. reys eren en la lur vida massa cruels, e ere enemich la .j. del altre? ¿donchs, per qual merit ne per qua s bones obres son aci venguts? » E respos langell: « Daquesta anamistat se penediren anans de lur mort, car lo rey Contaber ague longue malaltia e fou uot que si visques fore monge; e lo rey Donat estech liguat per molts ans e tot ço que auia dona a pobres. E per ço la sua justicia esta ferma en tots los segles dels segles sens fi. E tu comptaras totes aquestes coses a aquels qui son vius el segle. »

[XVIII. Lo rey Cormarch]  E com .j poch anassen mes a auant, veeren .j.ª casa molt mareueyllosament obrada, e hauie les parets e tota la altra obra daur e dergent e de tot linatge e de tota manera de pedres precioses. Finestra aqui no auia ne porta, mas tothom qui entrar hi volie hi podie entrar; e era la part dintre tan resplandent, que no parie que solament hi resplandis .j. sol, mas que quax aqui resplandissen molts sols. E ere fort ampla e redona, e neguna colona noy hauia; tot lo pahiment ere obrat daur e de peres precioses en sede, e de tota bellea e de tot hornament ornada e enbeleida. E vee seure en aquela lo rey Cormarch, lo qual vestia tan mareueylloses e tan precioses vestidures, que lo preu dequeles ere sobre tot preu terrenal. E com axi esties Tundal mareueyllat, vengueren moltes gens en aquella casa ab dons e ab * pre[s]entayles, e cascu *[f. 83] offerie e presentaue sos dons e ses presentaylles a aquell rey. E dementre que esties Tundal longuament denant aquell rey, senyor seu, car ere estat son senyor el segle, vingueren molts preueres, e diaques, e sots diaques, solempnialment vestits axi com si deguessen dir missa, ab casules de sede e ab altres ornaments molt precioses. E ere ornada aquella casa de mareueyllosos ornament[s]; e posauen anaps, calçes daur e dergent, e cabçes de vori sobre taules, e ere hornada aquella casa axi, que parie que mayor gloria no agues en lo regne de Deu, car aquestes coses parie que hi deguessen bastar. E tots aquells que aministrauen venien denant lo Rey e agonolauen si e dehien: « Labores manum tuarum qui manducabis beatus es et bene tibi erit. » Qui vol dir: car menyar has los trebaylls de les tues mans beneuyrat es, e be sera a tu. Ladonchs dix Tundal a langell: « Mereueyll me, senyer, de tans ministres, que entre tans no ni conegua .j. de sa companya. » E langell dix li: « Aquests que tu veus no son de sa companya, mas son pobres de Jhesu Christ e pelegrins, als quals lo rey donaue almoyne e dels seus bens larguament, e per ço per les mans daquels li es trames lo guardo perdurable. » E dix Tundal: « Senyer, ¿e lo rey, senyor meu, ha soferts alcuns turments apres la mort? » E langell li dix: « Hoc, turments ha soferts, e tots dies ne sofer encara: esperat .j. poch e ueuras ho. » E com .j. poch agues esperat, la casa se escurehi, e tots los habitants daquella casa tan tost se gitaren en terra, e lo rey trist isque daqui ab plor. E com Tundal lo seguis, vehe aquella multitut de ministres qui enans auia vists, qui tenien les *[v.] mans juntes en ues lo cel edeuotament preguauen Deu, e dehien: « Senyor Deus sols poderos, axi com tu vols e axi com tu sabs, ayes merce del teu seruent. » E guarda lo rey e vehe que fo mes en foch entro al me[le]lich, e del melich a amunt ere vestit de silici. E dix langell: « Aquesta pene sofer tots dies per .iij. hores, e per vint e .j.ª hora ha repos; e per ço ho sofer car lo sagrament de matrimoni enlegehie e sen ana a altres fembres, e per tal sofer foch entro al melich; e per ço porte cilici, car mana ociure lo compte prop Sent Patrici, e trenca sagrament. E exceptat aquests dos peccats, tots los altres peccats li son perdonats. E [a]anem pus auant. »

[XIX. Lloch dels qui han servada fe conjugal y carital]  E com .j. poch aguessen anat pus a auant, veeren .j. mur molt alt e sobre tota manera clar, e ere dargent tot resplandent e molt bell. E com neguna porta aqui no hagues, nos sabe Tundal en qual manera entra que dintre se troba, e guarda tot en torn e vee companyes de sants que salegrauen e dehien : «  Gloria a tu Deus pater, gloria a tu Deus fill, gloria a tu Deus sant esperit. » E eren aquests homens e fembres vestits de vestidures blanques e precioses, sens tota tacha e sens tota rua; e estauen alegres e paguats, e tots temps salegrauen e loauen la Santa Trinitat. La blanquea de les vestidures ere axi com a neu frescha que es ferida e reuerbarada per lo raig del sol. Les veus daquells, pus acordans que neguns esturments, redien dolç so. Claredat, alegrie, delit, paguament, belea, honestat, sanitat e trinitat, caritat e .j. coratge egual, ere per tots. La odor daquell camp hon eren aquests, sobrauen totes especies e totes bone[a]s odors que esser po*guessen. Ladonchs dix langell *[f. 84] a Tundal: « Aquests son los goyts de marits e de mullers qui an seruada fe e guardada la .j. al altre, e les lu[r]s companyes en temor de Deu be e justament nodrirem[-n] e ensenyaren, e los bens lurs donaren a pobres e a sglesies de Jhesu Crist, los quals al dia del juhi hoiran aquella beneyta paraula que diu: Venit, beneyts del meu pare, reebet lo regne queus es aparayllat del començament del mon a ença. » Mas Tundall molt preguaue al angell que aqui romanguessen, mas no ho poch recaptar. Apres de ço anaren pus a auant, e negun trebayll no hauian en anar; e per tots lochs hon passauen enclinauen lur cap los Sants, e ab alegres cares e ab gran goyg venien los denant fer reuerencia. E la anima de Tundal per son propri nom saludauen, e glorificauen Deu qui la auia desliurada. E dehien: « A tu, Senyor, rey de perdurabla gloria, sie laor, qui no uols la mort del peccador mas ques conuertesque ajuda, qui segons la tua misericordia ta plagut de desliurar de les penes dimfern aquesta anima, e la has volguda acompanyar a la companya dels teus sants. »

 E com axi aguessen passades moltes companyes, *[XX. Los martres y los casts.] trobaren .j. altre mur molt alt, axi com lo primer, mas ere daur molt pur e molt clar, axi que aquella anima mes se delitaue en sol la resplandor daquell mur que en tota quanta gloria auia vista. E com fossen entrats en aquell mur, axi com per lo primer, veeren aqui moltes cadires daur, e de tot linatge e de tota manera de peres precioses ornades e obrades, e de tots hornaments precioses cubertes, en les quals auia *[v.] homens e fembres veyls vestits de sede e destoles resplandents, e blanques, e diuerses, per tot bel ornament; e eren tals, que enans semblants ne pensar no so poguere. E ere la cara de cascun resplandent axi com lo sol resplandex en lo mig dia. E auia en los cabels semblants a aur, e corones daur obrades dequelles peres precioses metexes, e tenien denant feristols daur, en que hauia libres escrits de letres daur, e cantauen a nostre Senyor « Aleluya » ab cantich nouell. E ere tan dolç aquell cant e aquella melodia, que, de totes les altres coses que hagues vistes e hoydes, tota anima oblidera tan tost que vna veguada hages hoydes les veus daquels. Ladonchs dix langell a Tundal: « Aquests son sants qui per lo testament de Deu lo lur cors liuraren e en la sanch del a [n]yell han leuades les lurs estoles, les quals de vida seglar al seru[e]i de Deu vingueren, e qui si mateyxs ab vicis e ab concupicencies si son crucificats, e atempradement e justa e piedosament visqueren. »

[XXI. Los religioses]   E com Tundal pus curosament guardas, vehe .j. castell e papayllons molts de porpra e debis, e de aur, e dergent, e de sede, per mareueyllosa varitat feyts e obrats, en los quals hoy cantar cants e son[s] molts dolçs e molts suaus ab tota manera desturments ; e demena queyna cosa era aquesta. E langell dix : « Aquest es repos religios dels monges e de les monges e de les conuerses, qui foren deuotament e alegre obediens a lurs mayors, e que mes amauen esser en grau * jossa que en *[f. 85] grau sobira, e qui la volentat propia lur jaquiren e aquella daltri obehiren, als quals, mentre que eren el cors, sabien bones les coses celestials e refrenauen les lurs lengues, no solament de mal mas encara de be, per tal com amauen calament. » Ladonchs dix Tundal al angell : « Senyer, sit playie uolria mi acostar pus prop e veure aquels que dins son. » E langell dix: « Plaume quels veges els hoyes, mas noy entraras a els, car aquests vsen de la presencia de la Santa Trinitat, e si negu a ells entrara vna ueguada, de puys no sera departit de la compania dels sants, si donchs no ere verge que meresques de esser ab los angells. » E acostaren se pus prop, e veheren animes de homens e de fembres que hauian semblança dangels; e la resplandor daqueles e la hodor delitable e lo so dolç soptauen tota gloria que enans agessen vista. Tots esturments sonauen sens que negu nois tocaue, mas les veus daquells esperit soptauen tota dolçor, e negun trebayll no soferien per be que cantassen alta veu, ne mouien los labis, ne les mans nois calie leuar als esturments, car per ells mateys redien so dolç e agredos a plaer e a volentat de caseu. Lo tet e lo teginat que ere sobre los caps daquells, molt resplandien, del qual penjauen cadenes daur molt pur, entre les quals auia vergeles dargent enguastades en meraueyllosa uaritat e ab meraueyllosa obra, dels quals penjauen anaps, e ampoletes, e cascauels, e esqueletes, e liris daur; entre les quals auia gran multitut dangels qui volauen, e hauian les ales daur qui ab leuger volar * molt suau e molt dolç *[v.] fahien so a aquels quels hoyen. [XXII. Los fundadors d'esglesies]  Mas com Tundal se delitas molt e molt en aquel delit dequeia gloria, e uolgues aqui estar, dix li langell: « Guarda. » E com Tundal guardas, vehe .j. arbre molt alt e molt ample, e hauia les fulles molt verts, e en les fuylles auia molts oçels de diuerses colors, e cantauen en diuerses maneres de cants molt dolçament; e sots les rames brotaue e hauia liris, e roses, e uioles, e tota manera de flors e de erbes que bona odor poguessen dar. Encara auia dejos aqueles rames molts homens e moltes fembres qui estauen en celles daur e de uori, e tots temps benehien Deu per los benificis e dons que nostre Senyor los hauia largueyats; e auia cascu .j.ª corona daur el cap mareuaylosament obrada, e vna verge daur en la ma de caseu, mareueyllosament obrada. E eren vestits caseu daytals vestiments com aquels monges que enans hauian vists. Ladonehs dix langell a Tundal: « Aquest arbre es forma e semblança de la santa Esglesie, e aquests que son sots larbre son edificadors e defenedos de les esglesies, los quals, per los bens e per les lexes que an dats a les santes esglesies, an aconseguida fraternitat daqueles e beneficis, e jaquiren abit seglar e visqueren religiosament. »

[XXIII. Los àngels] E com aaenassen aenant, veeren .j. mur molt pus bel e pus alt e pus resplandent que los altres, e ere obrat e construit de tots linatges e de totes maneres de totes peres precioses, ab totes colors de *[f. 86] diuerses mataylls entremeselat, axi que en * loch darguamassa e de morter ere posat aur; e les peres precioses eren aquestes: crestayll, grisolit, beril, jaspi, jacint, esmaracde, safir, honichi, estopaci, e sardi, crisopas, amatist. turquesa, e granat, e de moltes altres peres precioses resplandie fortment lo mur aquell, e les penses e los coratges daquels quil guardaue molt tiraue a si. Donchs pujauen al mur e veheren sens tot dupte coses que uuyll no vehe ne oreylla no hoy, ne en cor dom no entraren, les quals ha appareyllades Deu aquels qui lamen. E veheren aqui .ix. ordens dangels e despirits beneuyrats mesclats ab aquells, e hoiren aqui paraules que dir nos poden, ne hom no les porie retrer, ne es cosa couinent a hom que les digues. E dix langel a la anima de Tundal : « Audi filta et vide et inclina aurem tuam et obliuiscere populum tuum et domum patris tui, et concupiscet rex decorem tuum. » Que vol dir: Hoges, filla, e veges e inclina la tua oreylla e oblide lo teu poble e la casa de ton pare, e desijara lo rey la tua bellea. Puys dix langell: « Veges quant delit , quanta alegrie , quanta dignitat , quant exalçament es esser ab la companya dels angels e de tots los sants, e de ço que es mayor goyt que tots, que aquell qui es pa dels angels e vida de tots, sinte hom que es piados, e dolç, e misericordios. » E daquell loch hon langell e Tundal estauen, no solament ne vehien tota aquella gloria que debans auien vista, mas encara tots los turments e, ço que es mareueyllosa cosa, aitambes vehien tot aquest segle axi com es escrit: « Veuran la terra de luyn, car neguna cosa creada no pot * embarguar la vista a aquell al qual es atorguat *[v.] de veure lo creador de totes coses. » E aço es gran mareueylla, que com estiessen en aquell loch matex e nos girassen de neguna part, tots quants nauian vists denant e detras vehien, aytambe com si fossen en cascun loch daquels; car no solament los ere donada sciencia de vista, mas encara los he donada sciencia de les coses, axi que en aquell loch no calie res demenar a negu, que ja ho sabie; e totes coses sabie Tundal que volie, estant aqui, ubertament e entegre.

[XXVI [1]. L'ànima de Tundal retorna a son cos.] Com, donchs, la anima de Tundal en totes aquestes coses molt se delitas, denant li fo langell de nostre Senyor, qui li anaue denant, e suaument parlali e dixli : « ¿Has vistes totes aquestes coses? » E aquella dix: « Hoc, senyer, vistes les he, e prech te quem jaquesques aci aturar. » E langell dix li: « Tu deus tornar al teu cors.» E com la anima hagues hoit aço, trista e plorosa respos, e dix: « Senyer: ¿e queyn mal tan gran he feyt que aya a jaquir tanta gloria e que aya a tornar al cors?» E langell dix li: «En aquest loch no merexen dentrar sino homens e fembres qui son verges, que lo lur cors de tot leig tocament, e lo lur cor de tot leig pensament, guardaren, e amaren mes soferre tan grans escalfaments de la carn e tan grans temtaments, que si fossen enlegits per leya concupicencia; la qual cosa tu [no] has volguda fer, ne creure les mies paraules, e per tal tu no pots aturar aci. Tornaten, donchs, al teu cors e astinte daqueles coses que debans fahies, e lo meu consell e la mia ajuda a tu *[f. 87] no falra, mas presencialment e feelment ab tu estara. » E com aço ach dit langell, tan tost se senti la anima tornada el cors en .j. moment; e en un moment e en .j. punt parlaue ab langell en los cels, trobas en terra ab lo seu cors.

 E ladonchs fort flach obri los uuyls del seu cors e [Acabament] sospira, e res no dix, mas guarda, e uee los clerges estar entorn, e reebe lo cors de Jhesu Christ ab grans gracies que len feu. E tot ço que auia dona a pobres, per amor de Deu; e mana que li fos posat lo senyal de la creu en les vestidures. E tot ço que auia vist, que retenir auia pogut en sa memoria, a nosaltres ho compta depuys, e amonestans que menassem vida bona e honesta; e la paraula de Deu que debans no sabie, ab gran deuocio e ab gran humilitat e sciencia prehicaue. E nos, que la sua vida no podem resemblar, [e] aquestes coses almenys, a profit dequels qui ho legiran e ho escoltaran, ab gran cura auem scrites. Acabada es la visio de Tundal. Gracies a Deu.

  1. Manquen en aquesta versió els dos capítols XXIV y XXV del text llatí, pera els quals pot consultar-se la Versió B qui segueix (pàg. 91)