La font

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


 LA FONT


 Dins un mirall, un abisme
 pot trobar la vanitat...


 I


Asseguda ran de l'aigua,
Ran de l'aigua d'una font,
Está la blanca donzella
Pentinant sos cabells d'or.
—¡Ay! dona d'aigua qu'habitas
Dins la fonteta del bosch,
Ton mirall diu que som bella,
Mes pobreta com les flors.—

La jove canta y se mira...
Y corre, corre la font.



 II


Ran de l'aigua, pensativa
La joveneta no 's mou;
Si prest s'omplia sa gerra,
No s'umpl encara son cor.
—¡Ay dona d'aigua si 'm davas
Perles fines y tresors,
Jo reina d'amor seria
Dins un castell com un sol!—

La jove calla y se mira...
Y corre, corre la font.


 III


Concirosa com la lluna,
La donzella va pe'l bosch:
Ja no's mira les estrelles,
Ja no ascolta'l rossinyol.
Gran batut d'una caiguda
Fa dins l'aigua trist ressò...
Lo rossinyol fuig y calla,
La lluna blanca se pon,

L'auba plorant se desperta...
Y corre, corre la font.


188..