Les plantes cultivades. Cereals/Capítol 7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Capítol 7

La Civada

Introducció 242
 A què es destina la producció de civada? 243
La Planta 244
 Classificació botànica 244
 L'espècie Avena strigosa 245
 La cugula 246
 Tipus de cultivars 247
 Morfologia 249
 Cicle 254
Cultiu: Aspectes Específics 258
 La civada es cultiva poc per a gra 258
 Incidències en el cultiu 259
Utilització 263
 Gra per a l'alimentació humana 263
 Aprofitament del gra per a pinso 264
 Aprofitament farratger 266

484 Fenc de civada a la Tallada d'Empordà (Baix Empordà), 14 de maig de 2001
Fenc de civada a la Tallada d'Empordà (Baix Empordà), 14 de maig de 2001
Introducció

485 LPCC-485-Grans de civada.jpg

Què se n'aprofita?
El gra (fruit) s'aprofita per a l'alimentació animal. També es destina a l'alimentació humana, en una proporció que va creixent.

La palla és un subproducte que és molt apreciat per al bestiar.

La planta sencera abans de madurar és utilitzada com a farratge, tota sola o bé associada amb veces.

On es cultiva?

Figura 7.1

A Catalunya: Alt Empordà (19,6%), Vallès Oriental (8,8%), Baix Empordà (6,7%), Vallès Occidental (6,2%) i Gironès (6,1%).
A Espanya: Castella-La Manxa (31,9%), Castella i Lleó (24,4%), Extremadura (14,0%) i Andalusia (13,1%).

Figura 7.2

Taula 7.1. Països més destacats en el cultiu de la civada l'any 2006 (FAO, 2008)

País

Superfície

Producció

Rendiment

ha x 103 % t x 103 % kg/ha
Món

Unió Europea (27)
Rússia
Canadà
Estats Units d'Amèrica
Polònia
Finlàndia
Austràlia

Espanya
Catalunya *

11.284

2.875
3.318
1.431
638
539
353
794

484
18

100,00

25,48
29,40
12,68
5,65
4,78
3,13
7,04

4,29
4,49

23.101

7.747
4.880
3.602
1.361
1.035
1.029
633

918
44

100,00

33,53
21,13
15,59
5,89
4,48
4,45
2,74

3,97
4,18

2.047

2.695
1.471
2.517
2.133
1.919
2.917
797

1.897
1.777

*Dades de l'any 2004; els percentatges són sobre el conjunt d'Espanya

Figura 7.3. Evolució de la superfície, el rendiment i la producció de CIVADA a tot el món

World oats production and profitability (1960-2005).JPG
Introducció A què es destina la producció de civada?

Taula 7.2. Destí de la CIVADA consumida en diversos països (FAO,2008)

Consum total

Importacions netes

Alimentació humana

Alimentació animal

Altres usos (industrials)

Diverses

Món

Unió Europea (15)
Espanya
Estats Units d'Amèrica
Xina
Índia
Àfrica

4,2

15,2
19,6
12,9
0,6
0,0
0,3

0,5

-1,6
-0,3
5,2
0,01
-
0,1

11,6%

-9,2%
-1,4%
-75,8%
2,1%
-
28,4%

0,5

1,6
0,3
3,4
0,2
-
0,1

12,3%

10,8%
1,3%
26,6%
28,4%
-
48,1%

3,0

12,2
15,2
8,9
0,4
-
0,1

72,2%

80,2%
77,4%
68,7%
63,8%
-
42,3%

0,01

0,01
0,1
-
-
-
0,5

0,1%

0,1%
0,7%
-
-
-
0,6%

0,7

1,4
4,0
0,6
0,1
-
0,03

15,4%

9,0
20,6%
4,7%
7,8%
-
9,6%

Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona (en el període 1999-2003).
Els percentatges es relacionen amb el consum total, excepte en les importacions, en què es refereixen a la producció de cada lloc.

Figura 7.4. Evolució de la producció i del consum de CIVADA (FAO,2008)

Oats production and consumption in Spain, UE and worldwide (1961-2003).JPG

La Planta Classificació botànica

La civada cultivada pertany, bàsicament, a l'espècie Avena sativa L.

Però hi ha altres espècies del gènere Avena que tenen interès agronòmic, les unes perquè es poden cultivar i s'adapten a condicions de medi més difícils que l'espècie principal, i les altres (les cugules) perquè són les males herbes que tenen més repercussió econòmica en l'àmbit mundial.

Com en el cas del gènere Triticum, també les diverses espècies d'Avena s'agrupen en tres nivells de ploidia. A continuació se citen les espècies més remarcables (en negreta les més destacades) en el nostre entorn:

diploides: - Avena nuda L., cultivada, de gra nu.

- Avena strigosa Schreb. (487 i pàgina 245), cultivada per a farrage, adaptada a sòls sorrencs.

tetraploides: - Avena abyssinica Hochst., cultivada com a farratge al nord d'Àfrica, mala herba.

- Avena barbata Pott ex Link, cultivada com a farratge en alguns llocs, mala herba.

hexaploides: - Avena sativa L. (486), cultivada arreu.

- Avena byzantina C. Koch, cultivada, millor adaptada a condicions càlides i més resistent a la secada que l'anterior.

- Avena fatua, mala herba de regions de clima temperat.

- Avena sterilis (pàgina 246), mala herba de la regió mediterrània.

486 LPCC-486-Avena sativa L.jpg
487 LPCC-487-Avena strigosa Schreb.jpg
La planta L'espècie Avena strigosa

488 LPCC-488-Tiges d'Avena strigosa.jpg
489 LPCC-489-Espiguetes d'Avena strigosa.jpg

490 LPCC-490-Grans d'Avena strigosa.jpg

L'espècie Avena strigosa, a la qual pertany la varietat Saia, força cultivada a Catalunya com a farratge, es caracteritza, respecte de la civada clàssica, perquè té les tiges més altes i fines, les fulles més primes i suaus (488), un sistema radicular més desenvolupat i les espiguetes (489) i els grans (490) més prims i allargats, a part de la seva millor adaptació als sòls sorrencs.

La planta La cugula

491 LPCC-491-Espiguetes de cugula.jpg
492 LPCC-492-Espiguetes de cugula.jpg

La cugula és una de les principals males herbes del cultiu dels cereals d'hivern.

Dins el gènere Avena hi ha diverses espècies (es poden diferenciar per com se separen o no els 2-4 grans que es formen a cada espigueta) que tenen un comportament semblant: A.barbata, A. fatua i A. sterilis. En les nostres condicions, aquesta darrera és la que es troba arreu.

493 LPCC-493-Espiguetes de cugula.jpg
La planta Tipus de varietats

494 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), primavera de 1988
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), primavera de 1988

A part de les diferències de precocitat (494), entre les varietats de civada que es cultiven en el nostre país n'hi ha de dos tipus (495), les de tipus europeu, amb fulles més amples, més exigents en humitat i sensibles a la calor i a l'escaldat, i les de tipus mediterrani, amb característiques oposades. Com que es tracta d'una planta autògama (pàgina 257), totes les varietats de civada, com les del blat, d'ordi i de triticale, són línies pures, o sigui formades per individus que són tots homozigòtics.

495 LPCC-495-Civada de tipus europeu i mediterrani.jpg
La planta Morfologia: plàntula i mata vegetativa

496 LPCC-496-Plàntules de civada.jpg

La primera fulla de la civada no té beina, però les que la segueixen ja la desenvolupen.

La major part de les varietats de civada durant el període vegetatiu tenen el port erecte i no postrat, com moltes de les varietats de blat i ordi.

D'altra banda, la capacitat de fillolar de la civada és més baixa que la del sègol, de l'ordi i del blat.

497 LPCC-497-Mata vegetativa de civada.jpg
La planta Morfologia: mata durant el període reproductiu

498 LPCC-498-Mates de civada.jpg
499 LPCC-499-Mata de civada.jpg

Les fulles de la civada són amples i tenen un to verd-blavós.

En els tipus mediterrani (495), però, són força més estretes i no tant glauques.

Les tiges són gruixudes i relativament toves, amb l'inconvenient de ser menys resistents a l'ajagut i amb l'avantatge que la palla és més ben apreciada pel bestiar.

500 LPCC-500-Mates de civada.jpg
La planta Morfologia: lígula

501 LPCC-501-Lígules a civada.jpg

A la unió entre la beina i el limbe de cada fulla, la civada, a diferència dels altres cereals d'hivern, no hi té estípules, només una lígula membranosa i de color blanquinós.

502 LPCC-502-Lígula a civada.jpg
503 LPCC-503-Lígules a civada.jpg
La planta Morfologia: fulla bandera

504 LPCC-504-Fulla bandera de civada.jpg
505 LPCC-505-Fulla bandera de civada.jpg

El limbe de la fulla bandera de la civada és ample (si bé inferior al de les fulles que la precedeixen, 504 i 505), i la millora genètica dels darrers 60 anys ha aconseguit augmentar-ne molt la superfície per afavorir la producció de gra. En aquest sentit, també s'ha de tenir en compte que la panícula té una capacitat fotosintètica molt superior a les espigues dels altres cereals i que pot aportar més glúcids cap al gra que la mateixa fulla bandera.

506 LPCC-506-Mates de civada.jpg
La planta Morfologia: inflorescència

507 LPCC-507-Espiguetes de civada.jpg
508 LPCC-508-Espiguetes de civada.jpg

La inflorescència és una panícula formada per un raquis central dels verticils del qual en surten peduncles llargs i fins que poden dur una o més espiguetes.

Cada espigueta té 2-3 flors, unides entre elles per petits peduncles.

A l'Avena sativa només la flor de baix porta una aresta, que surt del dors de la lemma.

509 LPCC-509-Espigueta de civada.jpg
510 1-Les tres flors d'una espigueta, 2-Els tres estams, 3-Glumes, 4-Aresta, 5-Espigueta.
1-Les tres flors d'una espigueta, 2-Els tres estams, 3-Glumes, 4-Aresta, 5-Espigueta.
La planta Morfologia: gra

511 1-civada negra, 2-civada rossa, 3-civada blanca, 4-civada pelada.
1-civada negra, 2-civada rossa, 3-civada blanca, 4-civada pelada.
512 1-Grans de civada en posició dorsal i ventral, 2-Càpsula formada per les glumel·les, 3-Cariòpsides sense les glumel·les, amb pèls, 4-Grans units pel peduncle.
1-Grans de civada en posició dorsal i ventral, 2-Càpsula formada per les glumel·les, 3-Cariòpsides sense les glumel·les, amb pèls, 4-Grans units pel peduncle.

El gra de la civada està vestit. Les glumel·les poden tenir diversos colors (511): blanquinós, groc, marró clar, marró fosc, gris clar i gris fosc (quasi negre). Contràriament a la creença popular, actualment, el color del gra no indica cap avantatge per a la seva qualitat.


Les glumel·les no es troben adherides al fruit (ametlla), sinó que formen una càpsula a l'interior de la qual aquell s'hi mou lliurement. Poden representar entre el 30% i el 40% del pes del gra.


L'ametlla està recoberta de pèls fins (512), a diferència dels altres grans de cereals que no en tenen.


Quan els grans són a la inflorescència, i sovint després de ser collits, poden mantenir-se units pel peduncle (512). La presència d'aquest tipus de grans és una característica negativa en relació amb la qualitat del gra.

La planta Cicle: canoneig

513 LPCC-513-Mates de civada.jpg

A partir del canoneig, en què la planta ha començat a desenvolupar tiges, la civada es diferencia dels altres cereals d'hivern perquè té un percentatge de fulles sobre el conjunt de matèria aèria de la planta clarament més alt. Aquest fet pot explicar, en bona mesura, que el farratge d'aquesta espècie sigui més apreciat.

514 LPCC-514-Mates de civada.jpg
La planta Cicle: inici de l'espigueig

515 LPCC-515-Espiguetes de civada.jpg
516 LPCC-516-Espiguetes de civada.jpg

La civada és una planta autògama (és a dir, que les seves flors es fecunden a elles mateixes), com ho són el blat i l'ordi. De fet, les flors són fecundades abans que s'obrin per deixar sortir els estams (floració), o mentre s'estan obrint.

517 LPCC-517-Mates de civada amb espiguetes.jpg
La planta Cicle: període de formació i maduració del gra

518 LPCC-518-Mates de civada.jpg
519 LPCC-519-Mates de civada.jpg

La civada (l'espècia Avena sativa) necessita temperatures fresques o suaus (millor fins a 15ºC) durant el període de formació i maduració del gra per obtenir rendiments òptims. És força sensible a l'escaldat. Des de l'espigueig fins a la maduresa, un cultiu de civada sol acumular més matèria orgànica que la que tenia en començar aquest període.

520 Riumors (Alt Empordà), 14 de maig de 2001
Riumors (Alt Empordà), 14 de maig de 2001
La planta Cicle: maduresa de collita

521 Montmajor (Berguedà), 2 de juliol de 2007
Montmajor (Berguedà), 2 de juliol de 2007

Quan el gra és madur, s'asseca més ràpidament que el dels altres cereals (el mateix que passa després de ploure) perquè la panícula és més oberta que les espigues. Per això, per a una mateixa precocitat, es pot collir abans la civada que les altres espècies. D'altra banda, cal collir-la tan de pressa com es pugui perquè el gra s'espolsa amb certa facilitat. S'ha de graduar adequadament la recol·lectora, tenint en compte que els grans són més lleugers que els de blat i ordi.

522 LPCC-522-Camp de civada.jpg
Cultiu: Aspectes Específics La civada es cultiva poc per a gra

523 Agramunt (Urgell), 5 de maig de 2004
Agramunt (Urgell), 5 de maig de 2004

El cultiu de civada per a gra ha disminuït molt en el nostre país (les 11.385 ha de l'any 2001 només representen el 50% de les que hi havia el 1972), tot i que per a les comarques més cerealistes podria tenir força interès perquè amb el seu cultiu es trenquen els cicles de molts dels paràsits del blat i de l'ordi. A la Ribera del Sió (523) s'hi cultiva força per lluitar contra el Bromus diandrus (estripassacs o escaldaboques), però es dalla per a farratge.

524 Sant Martí de Tous (Anoia), 20 de juny de 2004
Sant Martí de Tous (Anoia), 20 de juny de 2004
Cultiu: Aspectes Específics Incidències: sensibilitat al fred

525 Cal Rosal - Avià (Berguedà), 31 de gener de 2003
Cal Rosal - Avià (Berguedà), 31 de gener de 2003

La civada és el cereal d'hivern més sensible al fred. Per això, en llocs on els hiverns són freds se sol sembrar de cara a la primavera. A la fotografia 525 es pot veure, en primer pla, un camp de civada amb moltes fulles mortes pel fred; en un segon pla hi ha un camp de naps també afectats pel fred, i darrere d'ell, un camp de blat ben verd.

526 LPCC-526-Civada afectada pel fred.jpg
Cultiu: Aspectes Específics Incidències: sensibilitat a les malalties

527 LPCC-527-Civada malalta.jpg
528 LPCC-528-Civada malalta.jpg

La civada és molt sensible a les malalties, des de la cendrosa fins al rovell i altres. Sovint, cap al final del cicle, aquestes provoquen la caiguda de fulles i una pèrdua en l'avantatge de qualitat del farratge sobre els altres cereals. Un fet molt important relacionat amb les malalties és que, en general, no les provoquen les mateixes espècies que ataquen el blat i l'ordi, i així, cultivar civada és interessant per trencar el cicle dels paràsits d'aquests cultius (és un bon cultiu de rotació).

529 LPCC-529-Camp de civada.jpg
Cultiu: Aspectes Específics Incidències: sensibilitat als herbicides

530 LPCC-530-Tralkoxidim mata la civada.jpg

La civada és sensible a molts dels herbicides usuals en el cultiu del blat i de l'ordi. Per això, quan se sembren camps de varietats amb diverses espècies alhora poden succeir accidents com el que es pot veure a les fotografies 530 i 531: l'herbicida esplendor (Tralkoxidim 25%) és selectiu per a l'ordi (530), però mata la civada.

531 LPCC-531-Tralkoxidim mata la civada.jpg
Cultiu: Aspectes Específics Incidències: sensibilitat a l'ajagut

532 La Torre de Claramunt (Anoia, 4 de juny de 2002)
La Torre de Claramunt (Anoia, 4 de juny de 2002)

Les varietats tradicionals de civada són força altes i per aquesta raó són bastant sensibles a l'ajagut (532). En canvi, les varietats modernes per a producció de gra (533) tenen la mata més baixa i són més resistents. Aquesta evolució segueix la mateixa pauta que han marcat les altres espècies de cereals.

533 Veciana (Anoia), 18 de juliol de 2002
Veciana (Anoia), 18 de juliol de 2002
Utilització Gra per a l'alimentació humana

534 LPCC-534-Civada pelada.jpg

La utilització de la civada per a l'alimentació humana representa actualment un 11,5% de la producció total en l'àmbit mundial, però en alguns països avançats els percentatges són molt més alts: 24,4% als EUA, 17,6% a Alemanya, 44% al Regne Unit.

Per al consum humà es busquen varietats de gra vestit, però només les que donen millor qualitat de gra: alt pes específic, baix nivell de grans petits o dobles, gra fàcil d'espellofar.

Es consumeix el gra sencer, després d'esclofollar-lo, sense separar-ne ni el germen ni el segó. Per evitar que es torni ranci es tracta amb calor.

A més de la civada pelada (534), se n'obtenen la farina (535) i els flocs (536) emprats en diverses receptes culinàries.

535 LPCC-535-Farina de civada.jpg
536 LPCC-536-Flocs de civada.jpg
Utilització Aprofitament del gra per a pinso

537 LPCC-537-Pinso de civada i garrofa.jpg

La composició del gra de civada es caracteritza perquè té un contingut alt de fibra (15%), un valor proteic superior al dels altres grans de cereal i un contingut en oli també notable (4,5-8,5%).

El primer criteri per determinar la qualitat del gra és saber el percentatge que representa l'ametlla sobre el pes total del gra (variable entre 65 i 78%).

En qualsevol cas, la concentració energètica del gra es massa baixa perquè entri en la formulació de pinsos compostos molt energètics. Per aquesta raó és consumit, sobretot, en les mateixes explotacions que el produeixen.

En canvi, és el gra preferit per als cavalls (fou considerat el "pienso por excelencia"): com que té prou fibra és digerit més fàcilment i no cal moldre'l.

Els cavalls que encara fan servir alguns rematadors o contractants de fusta, com els que apareixen en aquest bosc de l'Alt Berguedà (538 i 539), s'alimenten amb pinso fet de civada barrejada amb garrofa (537).

538 LPCC-538-Cavall en tasques forestals a la Serra d'Ensija.jpg
539 Serra d'Ensija a Saldes (Berguedà), 1 de juliol de 2004
Serra d'Ensija a Saldes (Berguedà), 1 de juliol de 2004
Utilització Pinso per a cavalls

540 LPCC-540-Pinso de civada i garrofa.jpg

En les explotacions modernes de cavalls (542 i 541), els animals també consumeixen civada, però inclosa en una barreja equilibrada. En aquest cas concret, només representa el 30% del pinso (540), juntamente amb ordi, blat de moro, garrofa, segó, soja i minerals. Tots els animals de l'explotació (180 eugues i fins a 380 caps) consumeixen el mateix pinso.

Les empreses de pupil·latge de cavalls solen emprar pinsos semblants.

541 LPCC-541-Pala carregadora a Salvatella.jpg

542 Salvatella-Olvan (Berguedà), 30 d'abril de 2004
Salvatella-Olvan (Berguedà), 30 d'abril de 2004
Utilització Aprofitament farratger: farratge verd

543 Moià (Bages), 7 de febrer de 2001
Moià (Bages), 7 de febrer de 2001

A Catalunya, la civada és el cereal d'hivern més cultivat per a farratge. El seu aprofitament en verd, durant l'hivern (543) i al principi de la primavera, no és gaire freqüent en les nostres condicions. I tampoc no ho és gaire de veure-la pasturada, potser perquè en els llocs on es continua practicant aquest sistema d'explotació la civada no hi està tan ben adaptada com altres cereals.

544 Cànoves (Vallès Oriental), 10 d'abril de 2002
Cànoves (Vallès Oriental), 10 d'abril de 2002
Utilització Aprofitament farratger: com a cereal immadur

545 Sant Salvador de Guardiola (Bages), 13 de maig de 2003
Sant Salvador de Guardiola (Bages), 13 de maig de 2003

En canvi, l'profitament del cultiu al final del cicle, quasi com a cereal immadur (la tradicional "herba granada" de les comarques gironines), es continua veient tant a les comarques amb molta càrrega ramadera (544 i 546), com a les comarques amb més poc bestiar (545).

546 Albons (Baix Empordà), 22 de maig de 1996
Albons (Baix Empordà), 22 de maig de 1996
Utilització Aprofitament farratger: obtenció del fenc

547 La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), 14 de maig de 2001
La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), 14 de maig de 2001

Per obtenir fenc es dalla el cultiu quan la planta encara es manté força verda (548) i es deixa assecar. Després es recull (s'ajusta) el farratge, que es deixa arrenglerat en fileres o carenes (547) fins que s'acaba d'assecar.

548 LPCC-548-Fenc de civada.jpg
Utilització Aprofitament farratger: fenc embalat

549 Vensilló - Els Alamús (Segrià), 23 de maig de 1998
Vensilló - Els Alamús (Segrià), 23 de maig de 1998

Quan el farratge està prou sec (15-17% d'humitat) s'embala. Actualment, ja predominen a tot el país les "bales rodones" (poden pesar de 300 a 350 kg), perquè així es mecanitza més tot el procés. Després d'embalar, les bales són retirades del camp.

550 Siurana (Alt Empordà), 19 de maig de 2001
Siurana (Alt Empordà), 19 de maig de 2001