Les plantes cultivades. Cereals/Capítol 7
Capítol 7
La Civada| Introducció | 242 |
| A què es destina la producció de civada? | 243 |
| La Planta | 244 |
| Classificació botànica | 244 |
| L'espècie Avena strigosa | 245 |
| La cugula | 246 |
| Tipus de cultivars | 247 |
| Morfologia | 249 |
| Cicle | 254 |
| Cultiu: Aspectes Específics | 258 |
| La civada es cultiva poc per a gra | 258 |
| Incidències en el cultiu | 259 |
| Utilització | 263 |
| Gra per a l'alimentació humana | 263 |
| Aprofitament del gra per a pinso | 264 |
| Aprofitament farratger | 266 |
| 484 | 
|
| Fenc de civada a la Tallada d'Empordà (Baix Empordà), 14 de maig de 2001 |
| Introducció |
| 485 | 
|
Què se n'aprofita?
El gra (fruit) s'aprofita per a l'alimentació animal. També es destina a l'alimentació humana, en una proporció que va creixent.
La palla és un subproducte que és molt apreciat per al bestiar.
La planta sencera abans de madurar és utilitzada com a farratge, tota sola o bé associada amb veces.
On es cultiva?
 |
A Catalunya: Alt Empordà (19,6%), Vallès Oriental (8,8%), Baix Empordà (6,7%), Vallès Occidental (6,2%) i Gironès (6,1%).
|
 |
| País | Superfície
|
Producció
|
Rendiment
| ||
| ha x 103 | % | t x 103 | % | kg/ha | |
| Món Unió Europea (27) |
11.284 2.875 |
100,00 25,48 |
23.101 7.747 |
100,00 33,53 |
2.047 2.695 |
*Dades de l'any 2004; els percentatges són sobre el conjunt d'Espanya
.JPG)
|
| Introducció | A què es destina la producció de civada? |
Consum total
|
Importacions netes
|
Alimentació humana
|
Alimentació animal
|
Altres usos (industrials)
|
Diverses
| ||||||
| Món Unió Europea (15) |
4,2 15,2 |
0,5 -1,6 |
11,6% -9,2% |
0,5 1,6 |
12,3% 10,8% |
3,0 12,2 |
72,2% 80,2% |
0,01 0,01 |
0,1% 0,1% |
0,7 1,4 |
15,4% 9,0 |
Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona (en el període 1999-2003).
Els percentatges es relacionen amb el consum total, excepte en les importacions, en què es refereixen a la producció de cada lloc.
.JPG)
| La Planta | Classificació botànica |
La civada cultivada pertany, bàsicament, a l'espècie Avena sativa L.
Però hi ha altres espècies del gènere Avena que tenen interès agronòmic, les unes perquè es poden cultivar i s'adapten a condicions de medi més difícils que l'espècie principal, i les altres (les cugules) perquè són les males herbes que tenen més repercussió econòmica en l'àmbit mundial.
Com en el cas del gènere Triticum, també les diverses espècies d'Avena s'agrupen en tres nivells de ploidia. A continuació se citen les espècies més remarcables (en negreta les més destacades) en el nostre entorn:
| diploides: | - Avena nuda L., cultivada, de gra nu.
- Avena strigosa Schreb. (487 i pàgina 245), cultivada per a farrage, adaptada a sòls sorrencs. |
| tetraploides: | - Avena abyssinica Hochst., cultivada com a farratge al nord d'Àfrica, mala herba.
- Avena barbata Pott ex Link, cultivada com a farratge en alguns llocs, mala herba. |
| hexaploides: | - Avena sativa L. (486), cultivada arreu.
- Avena byzantina C. Koch, cultivada, millor adaptada a condicions càlides i més resistent a la secada que l'anterior. - Avena fatua, mala herba de regions de clima temperat. - Avena sterilis (pàgina 246), mala herba de la regió mediterrània. |
| 486 | 
|
| 487 | 
|
| La planta | L'espècie Avena strigosa |
| 488 | 
|
| 489 | 
|
| 490 | 
|
L'espècie Avena strigosa, a la qual pertany la varietat Saia, força cultivada a Catalunya com a farratge, es caracteritza, respecte de la civada clàssica, perquè té les tiges més altes i fines, les fulles més primes i suaus (488), un sistema radicular més desenvolupat i les espiguetes (489) i els grans (490) més prims i allargats, a part de la seva millor adaptació als sòls sorrencs.
| La planta | La cugula |
| 491 | 
|
| 492 | 
|
La cugula és una de les principals males herbes del cultiu dels cereals d'hivern.
Dins el gènere Avena hi ha diverses espècies (es poden diferenciar per com se separen o no els 2-4 grans que es formen a cada espigueta) que tenen un comportament semblant: A.barbata, A. fatua i A. sterilis. En les nostres condicions, aquesta darrera és la que es troba arreu.
| 493 | 
|
| La planta | Tipus de varietats |
| 494 | 
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), primavera de 1988 |
A part de les diferències de precocitat (494), entre les varietats de civada que es cultiven en el nostre país n'hi ha de dos tipus (495), les de tipus europeu, amb fulles més amples, més exigents en humitat i sensibles a la calor i a l'escaldat, i les de tipus mediterrani, amb característiques oposades. Com que es tracta d'una planta autògama (pàgina 257), totes les varietats de civada, com les del blat, d'ordi i de triticale, són línies pures, o sigui formades per individus que són tots homozigòtics.
| 495 | 
|
| La planta | Morfologia: plàntula i mata vegetativa |
| 496 | 
|
La primera fulla de la civada no té beina, però les que la segueixen ja la desenvolupen.
La major part de les varietats de civada durant el període vegetatiu tenen el port erecte i no postrat, com moltes de les varietats de blat i ordi.
D'altra banda, la capacitat de fillolar de la civada és més baixa que la del sègol, de l'ordi i del blat.
| 497 | 
|
| La planta | Morfologia: mata durant el període reproductiu |
| 498 | 
|
| 499 | 
|
Les fulles de la civada són amples i tenen un to verd-blavós.
En els tipus mediterrani (495), però, són força més estretes i no tant glauques.
Les tiges són gruixudes i relativament toves, amb l'inconvenient de ser menys resistents a l'ajagut i amb l'avantatge que la palla és més ben apreciada pel bestiar.
| 500 | 
|
| La planta | Morfologia: lígula |
| 501 | 
|
A la unió entre la beina i el limbe de cada fulla, la civada, a diferència dels altres cereals d'hivern, no hi té estípules, només una lígula membranosa i de color blanquinós.
| 502 | 
|
| 503 | 
|
| La planta | Morfologia: fulla bandera |
| 504 | 
|
| 505 | 
|
El limbe de la fulla bandera de la civada és ample (si bé inferior al de les fulles que la precedeixen, 504 i 505), i la millora genètica dels darrers 60 anys ha aconseguit augmentar-ne molt la superfície per afavorir la producció de gra. En aquest sentit, també s'ha de tenir en compte que la panícula té una capacitat fotosintètica molt superior a les espigues dels altres cereals i que pot aportar més glúcids cap al gra que la mateixa fulla bandera.
| 506 | 
|
| La planta | Morfologia: inflorescència |
| 507 | 
|
| 508 | 
|
La inflorescència és una panícula formada per un raquis central dels verticils del qual en surten peduncles llargs i fins que poden dur una o més espiguetes.
Cada espigueta té 2-3 flors, unides entre elles per petits peduncles.
A l'Avena sativa només la flor de baix porta una aresta, que surt del dors de la lemma.
| 509 | 
|
| 510 | 
|
| 1-Les tres flors d'una espigueta, 2-Els tres estams, 3-Glumes, 4-Aresta, 5-Espigueta. |
| La planta | Morfologia: gra |
| 511 | 
|
| 1-civada negra, 2-civada rossa, 3-civada blanca, 4-civada pelada. |
| 512 | 
|
| 1-Grans de civada en posició dorsal i ventral, 2-Càpsula formada per les glumel·les, 3-Cariòpsides sense les glumel·les, amb pèls, 4-Grans units pel peduncle. |
El gra de la civada està vestit. Les glumel·les poden tenir diversos colors (511): blanquinós, groc, marró clar, marró fosc, gris clar i gris fosc (quasi negre). Contràriament a la creença popular, actualment, el color del gra no indica cap avantatge per a la seva qualitat.
Les glumel·les no es troben adherides al fruit (ametlla), sinó que formen una càpsula a l'interior de la qual aquell s'hi mou lliurement. Poden representar entre el 30% i el 40% del pes del gra.
L'ametlla està recoberta de pèls fins (512), a diferència dels altres grans de cereals que no en tenen.
Quan els grans són a la inflorescència, i sovint després de ser collits, poden mantenir-se units pel peduncle (512). La presència d'aquest tipus de grans és una característica negativa en relació amb la qualitat del gra.
| La planta | Cicle: canoneig |
| 513 | 
|
A partir del canoneig, en què la planta ha començat a desenvolupar tiges, la civada es diferencia dels altres cereals d'hivern perquè té un percentatge de fulles sobre el conjunt de matèria aèria de la planta clarament més alt. Aquest fet pot explicar, en bona mesura, que el farratge d'aquesta espècie sigui més apreciat.
| 514 | 
|
| La planta | Cicle: inici de l'espigueig |
| 515 | 
|
| 516 | 
|
La civada és una planta autògama (és a dir, que les seves flors es fecunden a elles mateixes), com ho són el blat i l'ordi. De fet, les flors són fecundades abans que s'obrin per deixar sortir els estams (floració), o mentre s'estan obrint.
| 517 | 
|
| La planta | Cicle: període de formació i maduració del gra |
| 518 | 
|
| 519 | 
|
La civada (l'espècia Avena sativa) necessita temperatures fresques o suaus (millor fins a 15ºC) durant el període de formació i maduració del gra per obtenir rendiments òptims. És força sensible a l'escaldat. Des de l'espigueig fins a la maduresa, un cultiu de civada sol acumular més matèria orgànica que la que tenia en començar aquest període.
| 520 | 
|
| Riumors (Alt Empordà), 14 de maig de 2001 |
| La planta | Cicle: maduresa de collita |
| 521 | 
|
| Montmajor (Berguedà), 2 de juliol de 2007 |
Quan el gra és madur, s'asseca més ràpidament que el dels altres cereals (el mateix que passa després de ploure) perquè la panícula és més oberta que les espigues. Per això, per a una mateixa precocitat, es pot collir abans la civada que les altres espècies. D'altra banda, cal collir-la tan de pressa com es pugui perquè el gra s'espolsa amb certa facilitat. S'ha de graduar adequadament la recol·lectora, tenint en compte que els grans són més lleugers que els de blat i ordi.
| 522 | 
|
| Cultiu: Aspectes Específics | La civada es cultiva poc per a gra |
| 523 | 
|
| Agramunt (Urgell), 5 de maig de 2004 |
El cultiu de civada per a gra ha disminuït molt en el nostre país (les 11.385 ha de l'any 2001 només representen el 50% de les que hi havia el 1972), tot i que per a les comarques més cerealistes podria tenir força interès perquè amb el seu cultiu es trenquen els cicles de molts dels paràsits del blat i de l'ordi. A la Ribera del Sió (523) s'hi cultiva força per lluitar contra el Bromus diandrus (estripassacs o escaldaboques), però es dalla per a farratge.
| 524 | 
|
| Sant Martí de Tous (Anoia), 20 de juny de 2004 |
| Cultiu: Aspectes Específics | Incidències: sensibilitat al fred |
| 525 | 
|
| Cal Rosal - Avià (Berguedà), 31 de gener de 2003 |
La civada és el cereal d'hivern més sensible al fred. Per això, en llocs on els hiverns són freds se sol sembrar de cara a la primavera. A la fotografia 525 es pot veure, en primer pla, un camp de civada amb moltes fulles mortes pel fred; en un segon pla hi ha un camp de naps també afectats pel fred, i darrere d'ell, un camp de blat ben verd.
| 526 | 
|
| Cultiu: Aspectes Específics | Incidències: sensibilitat a les malalties |
| 527 | 
|
| 528 | 
|
La civada és molt sensible a les malalties, des de la cendrosa fins al rovell i altres. Sovint, cap al final del cicle, aquestes provoquen la caiguda de fulles i una pèrdua en l'avantatge de qualitat del farratge sobre els altres cereals. Un fet molt important relacionat amb les malalties és que, en general, no les provoquen les mateixes espècies que ataquen el blat i l'ordi, i així, cultivar civada és interessant per trencar el cicle dels paràsits d'aquests cultius (és un bon cultiu de rotació).
| 529 | 
|
| Cultiu: Aspectes Específics | Incidències: sensibilitat als herbicides |
| 530 | 
|
La civada és sensible a molts dels herbicides usuals en el cultiu del blat i de l'ordi. Per això, quan se sembren camps de varietats amb diverses espècies alhora poden succeir accidents com el que es pot veure a les fotografies 530 i 531: l'herbicida esplendor (Tralkoxidim 25%) és selectiu per a l'ordi (530), però mata la civada.
| 531 | 
|
| Cultiu: Aspectes Específics | Incidències: sensibilitat a l'ajagut |
| 532 | 
|
| La Torre de Claramunt (Anoia, 4 de juny de 2002) |
Les varietats tradicionals de civada són força altes i per aquesta raó són bastant sensibles a l'ajagut (532). En canvi, les varietats modernes per a producció de gra (533) tenen la mata més baixa i són més resistents. Aquesta evolució segueix la mateixa pauta que han marcat les altres espècies de cereals.
| 533 | 
|
| Veciana (Anoia), 18 de juliol de 2002 |
| Utilització | Gra per a l'alimentació humana |
| 534 | 
|
La utilització de la civada per a l'alimentació humana representa actualment un 11,5% de la producció total en l'àmbit mundial, però en alguns països avançats els percentatges són molt més alts: 24,4% als EUA, 17,6% a Alemanya, 44% al Regne Unit.
Per al consum humà es busquen varietats de gra vestit, però només les que donen millor qualitat de gra: alt pes específic, baix nivell de grans petits o dobles, gra fàcil d'espellofar.
Es consumeix el gra sencer, després d'esclofollar-lo, sense separar-ne ni el germen ni el segó. Per evitar que es torni ranci es tracta amb calor.
A més de la civada pelada (534), se n'obtenen la farina (535) i els flocs (536) emprats en diverses receptes culinàries.
| 535 | 
|
| 536 | 
|
| Utilització | Aprofitament del gra per a pinso |
| 537 | 
|
La composició del gra de civada es caracteritza perquè té un contingut alt de fibra (15%), un valor proteic superior al dels altres grans de cereal i un contingut en oli també notable (4,5-8,5%).
El primer criteri per determinar la qualitat del gra és saber el percentatge que representa l'ametlla sobre el pes total del gra (variable entre 65 i 78%).
En qualsevol cas, la concentració energètica del gra es massa baixa perquè entri en la formulació de pinsos compostos molt energètics. Per aquesta raó és consumit, sobretot, en les mateixes explotacions que el produeixen.
En canvi, és el gra preferit per als cavalls (fou considerat el "pienso por excelencia"): com que té prou fibra és digerit més fàcilment i no cal moldre'l.
Els cavalls que encara fan servir alguns rematadors o contractants de fusta, com els que apareixen en aquest bosc de l'Alt Berguedà (538 i 539), s'alimenten amb pinso fet de civada barrejada amb garrofa (537).
| 538 | 
|
| 539 | 
|
| Serra d'Ensija a Saldes (Berguedà), 1 de juliol de 2004 |
| Utilització | Pinso per a cavalls |
| 540 | 
|
En les explotacions modernes de cavalls (542 i 541), els animals també consumeixen civada, però inclosa en una barreja equilibrada. En aquest cas concret, només representa el 30% del pinso (540), juntamente amb ordi, blat de moro, garrofa, segó, soja i minerals. Tots els animals de l'explotació (180 eugues i fins a 380 caps) consumeixen el mateix pinso.
Les empreses de pupil·latge de cavalls solen emprar pinsos semblants.
| 541 | 
|
| 542 | 
|
| Salvatella-Olvan (Berguedà), 30 d'abril de 2004 |
| Utilització | Aprofitament farratger: farratge verd |
| 543 | 
|
| Moià (Bages), 7 de febrer de 2001 |
A Catalunya, la civada és el cereal d'hivern més cultivat per a farratge. El seu aprofitament en verd, durant l'hivern (543) i al principi de la primavera, no és gaire freqüent en les nostres condicions. I tampoc no ho és gaire de veure-la pasturada, potser perquè en els llocs on es continua practicant aquest sistema d'explotació la civada no hi està tan ben adaptada com altres cereals.
| 544 | 
|
| Cànoves (Vallès Oriental), 10 d'abril de 2002 |
| Utilització | Aprofitament farratger: com a cereal immadur |
| 545 | 
|
| Sant Salvador de Guardiola (Bages), 13 de maig de 2003 |
En canvi, l'profitament del cultiu al final del cicle, quasi com a cereal immadur (la tradicional "herba granada" de les comarques gironines), es continua veient tant a les comarques amb molta càrrega ramadera (544 i 546), com a les comarques amb més poc bestiar (545).
| 546 | 
|
| Albons (Baix Empordà), 22 de maig de 1996 |
| Utilització | Aprofitament farratger: obtenció del fenc |
| 547 | 
|
| La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), 14 de maig de 2001 |
Per obtenir fenc es dalla el cultiu quan la planta encara es manté força verda (548) i es deixa assecar. Després es recull (s'ajusta) el farratge, que es deixa arrenglerat en fileres o carenes (547) fins que s'acaba d'assecar.
| 548 | 
|
| Utilització | Aprofitament farratger: fenc embalat |
| 549 | 
|
| Vensilló - Els Alamús (Segrià), 23 de maig de 1998 |
Quan el farratge està prou sec (15-17% d'humitat) s'embala. Actualment, ja predominen a tot el país les "bales rodones" (poden pesar de 300 a 350 kg), perquè així es mecanitza més tot el procés. Després d'embalar, les bales són retirades del camp.
| 550 | 
|
| Siurana (Alt Empordà), 19 de maig de 2001 |