Vés al contingut

Les plantes cultivades. Cereals/Capítol 8

De Viquitexts
Sou a «Capítol 8: El Sègle»
Les plantes cultivades. Cereals

Capítol 8

El Sègle
Introducció 272
A què es destina la producció de sègle? 273
La Planta 277
Classificació botànica 277
Morfologia 278
Cicle 282
Fisiologia: resistència al fred 288
Utilització 289
Aprofitament del gra 289
Aprofitament farratger 290
En producció agrícola ecològica 294
551
Introducció
552

Què se n'aprofita?
El gra (fruit) s'aprofita per a l'alimentació animal i també per a l'alimentació humana, tot i que ha perdut gran part de la importància que tenia antigament.

La palla és un subproducte menys interessant per al bestiar que la de civada, ordi o blat.

La planta de sègle té molt d'interès com a farratge.

On es cultiva?

Figura 8.1

A Catalunya: Cerdanya (33,1%).
A Espanya: Castella i Lleó (71,0%), Castella-La Manxa (15,5%) i Galícia (5,3%).

Figura 8.2
Taula 8.1. Països més destacats en el cultiu de sègle l'any 2006 (FAO, 2008)
País
Superfície
Producció
Rendiment
ha x 103 % t x 103 % kg/ha
Món

Unió Europea (27)
Rússia
Alemanya
Polònia
Bielorússia
Ucraïna

Espanya
Catalunya *

5.994

2.333
1.733
539
1.318
488
595

99
0,5

100,00

38,92
28,92
8,99
21,99
8,14
9,93

1,65
0,06

13.261

6.535
2.965
2.644
2.622
1.072
920

159
1,4

100,00

49,28
22,36
19,94
19,77
8,08
6,94

1,20
0,08

2.213

2.802
1.711
4.906
1.989
2.196
1.546

1.601
2.569

*Dades de l'any 2004; els percentatges són sobre el conjunt d'Espanya

Figura 8.3. Evolució de la superfície, el rendiment i la producció de SÈGLE a tot el món
Introducció A què es destina la producció de sègle?
Taula 8.2. Destí del SÈGLE consumit en diversos països (FAO, 2008)
Consum total
Importacions netes
Alimentació humana
Alimentació animal
Altres usos (industrials)
Diverses
Món

Unió Europea (15)
Espanya
Estats Units d'Amèrica
Xina
Índia
Àfrica

3,3

10,1
6,9
1,2
0,7
0,0
0,1

0,4

-2,8
3,0
0,3
0,1
-
0,06

11,5%

-21,2%
68,3%
45,6%
11,4%
-
140,3%

1,2

3,9
0,7
0,3
0,2
-
0,01

36,1%

38,5%
9,9%
25,1%
28,2%
-
11,4%

1,6

5,4
5,5
0,3
0,4
-
0,1

48,3%

53,8%
79,8%
28,1%
62,0%
-
86,4%

0,5

0,01
0,1
0,3
-
-
-

1,6%

0,1%
1,6%
23,1%
-
-
-

0,5

0,8
0,6
0,3
0,1
-
0,0

14,0%

7,6
8,7%
23,7%
9,8%
-
2,2%

Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona (dades del període 1999-2003)
Els percentatges es relacionen amb el consum total, excepte en les importacions, en què es refereixen a la producció de cada lloc.

Figura 8.4. Evolució de la producció i del consum de SÈGLE (FAO, 2008)

Introducció Paisatges de sègle a Catalunya: Cerdanya
553 Les Pereres- Fontanals de Cerdanya (Cerdanya), 15 de maig de 2001
Les Pereres- Fontanals de Cerdanya (Cerdanya), 15 de maig de 2001

La Cerdanya és la comarca de Catalunya on encara es cultiva força sègle, sobretot per aprofitar-lo com a farratge, però també s'hi poden trobar camps de sègle per a gra (554 i 585). La utilització d'aquest farratge és també usual en les zones més fredes d'altres comarques, com l'Alta Ribagorça o el Pallars Sobirà (555).

554 Das (Cerdanya), 1 d'agost de 2007
Das (Cerdanya), 1 d'agost de 2007
Introducció Paisatges de sègle a Catalunya: Pallars
555 Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), 10 de març de 2003
Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), 10 de març de 2003

Com a planta rústica que és, el sègle s'adapta no tan sols al fred i permet obtenir bon farratge en ple hivern, sinó també a sòls sorrencs i poc fèrtils (556), o bé molt àcids. Els cavalls poden aprofitar-lo bé quan la planta ja és espigada, tot i que en aquest estadi la qualitat del farratge ja ha disminuït molt.

556 Senterada (Pallars Jussà), 15 de maig de 2003
Senterada (Pallars Jussà), 15 de maig de 2003
Introducció Paisatges de sègle a Espanya
557 Ayllón (comarca Sepúlveda - Segòvia), 27 de juliol de 2007
Ayllón (comarca Sepúlveda - Segòvia), 27 de juliol de 2007

El cultiu de sègle és poc important a Espanya (unes 100.000 ha l'any 2006, taula 8.1). Es cultiva, principalment, a la comunitat de Castella i Lleó (més del 75% de tota la superfície), on es destaquen les províncies de Palència i Lleó, però també es troba amb certa freqüència a Àvila, Segòvia (557 i 558), Zamora i Salamanca.

558 Tamarro (comarca Segovia - Segòvia), 27 de juliol de 2007
Tamarro (comarca Segovia - Segòvia), 27 de juliol de 2007
La Planta Classificació botànica

El sègle o sègol cultivat (559 i 561) és l'espècie

Secale cereale L.

El gènere Secale comprèn espècies perennes, com per exemple Secale montanum Guss., i espècies anuals, algunes d'espontànies i la cultivada, S. cereale L.; totes són diploides. Però també hi ha diversos cultivars o varietats agronòmiques que són autotetraploides. I, actualment, ja es disposa d'híbrids, obtinguts a partir de línies mascle estèrils (sense producció de pol·len).

En aquests moments, l'espècie Secale montanum Guss. (560 i 562), que es considera antecessora de l'espècie cultivada, és objecte d'investigació per utilitzar-la en la producció de farratge a Austràlia i Nova Zelanda.

559
560
561
562
La planta Morfologia: plàntula i mata vegetativa
563

La plàntula de sègle ja es pot diferenciar dels altres cereals pel color blavós de les seves fulles. El sègle té més capacitat de fillolar que les altres espècies de cereals, especialment pel que fa als ecotips o varietats locals més antigues. El seu port, durant el període vegetatiu, és ajagut pràcticament sempre.

564
La planta Morfologia: mata durant el període reproductiu
565

Les fulles del sègle, d'un color verd grisós, tenen els limbes més estrets i curts que les del blat. L'altura de la planta (pot arribar fàcilment a 1,80 m) sol ser molt superior a la dels altres cereals. Els entrenusos són llargs i la canya és molt flexible i elàstica, raó per la qual s'ha emprat en artesania i altres usos.

566
567
La planta Morfologia: estípules
568
569

No és necessari fer ús de la lígula i les estípules per diferenciar el sègle dels altres cereals d'hivern abans d'espigar, ja que n'hi ha prou amb el seu color característic i amb la presència de pèls a les beines de les fulles (568 i 569). Les estípules no abracen la tija i quasi no es veuen durant el filloleig, i la lígula és petita i dentada.

570
La planta Morfologia: espiga i gra
571 Espiguetes arrancades dels dos nusos de baix de l'espiga
Espiguetes arrancades dels dos nusos de baix de l'espiga
572

La inflorescència del sègle és una espiga, amb arestes. L'estructura de l'espiga és com la del blat: les espiguetes es disposen alternadament al llarg del raquis. Cada espigueta té tres flors, de les quals la del mig és estèril, de manera que com a màxim hi ha dos grans per espigueta, i de vegades només un. Les glumes són reduïdes i estretes. Les glumel·les s'obren i deixen veure el gra quan aquest és madur (572). El gra del sègle és semblant al del blat, però és més estret i més llarg, i té un color verdós.

573
574
La planta Cicle: període vegetatiu
575 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 9 de febrer de 2001
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 9 de febrer de 2001

Les varietats d'hivern necessiten una fase molt llarga per a la inducció primària (fins a 40 dies amb temperatures per sota de 6ºC per poder iniciar el període reproductiu). Per això, el seu ritme de desenvolupament, en condicions d'hiverns suaus, és més lent que el de les altres espècies de cereals (les parcel·les de les fotografies 575 i 576 s'havien sembrat el dia 29 de novembre de 2000). Per tant, cal sembrar-lo molt aviat, millor a principis d'octubre; i a la muntanya, encara es fa més aviat.

576 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 13 de març de 2001
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 13 de març de 2001
La planta Cicle: espigueig
577
578

El fet que espigui aviat (pot fer-ho a 12ºC, quan el blat en necessita 15ºC) el fa més sensible a les gelades de primavera.

579 Les Pareres - Fontanals de Cerdanya (Cerdanya), 15 de maig de 2002
Les Pareres - Fontanals de Cerdanya (Cerdanya), 15 de maig de 2002
La planta Cicle: pol·linització
580
581

El sègle és una planta al·lògama, és a dir, que té fecundació creuada, amb un alt grau d'autoesterilitat. Com a conseqüència, un cultiu de sègle és una població (o una varietat sintètica) en la qual hi sol haver força heterogeneïtat entre els individus que la componen, no tan sols genotípica, sinó també fenotípica, la qual es pot apreciar millor en el moment de l'espigueig (582). La fecundació és anemòfila, és a dir, que es fa a través del vent.

582
La planta Cicle: període de formació i maduració del gra
583

Des del canoneig fins a la maduració del gra, el sègle evoluciona més de pressa que els altres cereals. Però, tot i que en llocs prou freds sol espigar tan aviat com els blats més precoços, el seu cicle pot estar afectat per com s'acompleixin les induccions. Així, la maduració del sègle sembrat el mateix dia que blats i ordis, en un lloc prou càlid (pàgina 284), s'ha retardat molt més que aquests darrers (584).

584
La planta Cicle: període de formació i maduració del gra, sensibilitat a l'ajagut
585 Das (Cerdanya), 1 de juliol de 2004
Das (Cerdanya), 1 de juliol de 2004

Si bé la tija de sègle es considera resistent, el fet que la planta sigui tan alta propicia que es presentin situacions en què el cultiu s'ajegui (586).

586 Villovela del Pirón (comarca Cuéllar-Segòvia), 27 de juliol de 2007
Villovela del Pirón (comarca Cuéllar-Segòvia), 27 de juliol de 2007
La planta Cicle: maduresa de collita
587 Ayllón (comarca Sepúlveda - Segòvia), 27 de juliol de 2007
Ayllón (comarca Sepúlveda - Segòvia), 27 de juliol de 2007

L'índex de collita del sègle és més baix que el dels altres cereals, ja que l'altura de la planta i el pes de la palla són més alts. El bestiar no accepta tan bé la palla de sègle (588) com la dels altres cereals; però, en canvi, com que és molt flexible, és molt apreciada per fabricar objectes de palla de qualitat; en aquest cas, s'ha de collir abans d'arribar a la maduresa de collita, sovint quan la planta encara és verda.

588
La planta Fisiologia: resistència al fred
589 Corroncui - Pont de Suert (Alta Ribagorça), 24 de març de 2003
Corroncui - Pont de Suert (Alta Ribagorça), 24 de març de 2003
590

El sègle és el cereal que resisteix més el fred. Per això té interès per la seva adaptació a zones més altes (589 i 591), sovint per produir farratge en una època en què cap més planta no en pot donar. Durant el filloleig (590) pot aguantar bé temperatures de 22ºC sota zero.

591 Corroncui - Pont de Suert (Alta Ribagorça), 24 de març de 2003
Corroncui - Pont de Suert (Alta Ribagorça), 24 de març de 2003
Utilització Aprofitament del gra
592
593

El gra de sègle es destina tant a l'alimentació animal (48,3%) com a l'alimentació humana (31%, segons les dades de la FAO de l'any 2000). La farina de sègle (593) es fa servir per donar sabor a determinats tipus de pa, però a Rússia, Polònia i Alemanya, sobretot, se'n fa pa directament, el qual es caracteritza perquè és molt dens i no puja tant com el fet amb farina de blat, tal com es pot veure a la fotografia 594, que correspon a un pa fet a Galícia. Al Canadà i als EUA una part de la producció de gra de sègle es destina a obtenir whisky.

594
Utilització Aprofitament farratger:
pastura durant l'hivern
595 Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), 10 de març de 2003
Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), 10 de març de 2003

En les zones més fredes de les comarques del Pirineu de Lleida, encara es cultiva sègle perquè es tracta de la millor opció per poder disposar de farratge durant l'hivern.

596
Utilització Aprofitament farratger: pastura a la primavera
597

El farratge de sègle, fins abans d'espigar, té una qualitat excel·lent, adequada per a la pastura de vaques lleteres.

598 Ger (Cerdanya), 25 d'abril de 2001
Ger (Cerdanya), 25 d'abril de 2001
Utilització Aprofitament farratger: pastura a un estadi massa avançat
599 Bolvir (Cerdanya), 15 de maig de 2001
Bolvir (Cerdanya), 15 de maig de 2001

A l'exemple de la fotografia 599, en canvi, el farratge ja ha perdut força qualitat i no permet mantenir la producció de les vaques que el pasturen, les quals, a més, deixaran un rebuig important (600).

600 Vilallobent - Puigcerdà (Cerdanya), 15 de maig de 2001
Vilallobent - Puigcerdà (Cerdanya), 15 de maig de 2001
Utilització Aprofitament farratger: doble cultiu
601 Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), 26 d'abril de 2002
Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), 26 d'abril de 2002

A les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya, actualment, el sègle s'hi fa en doble cultiu (se sembren dos cultius seguits, en una mateixa parcel·la, en el mateix any), combinant-lo amb el blat de moro per a farratge. La fotografia de dalt mostra que el sègle (601) s'ha dallat, molt adequadament, quan començava d'espigar i, a baix (602), el blat de moro se sembra directament sobre el rostoll del sègle, com a cultiu de segona collita.

602 Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), 8 de maig de 2002
Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), 8 de maig de 2002
Utilització En producció agrícola ecològica
603 Manresa (Bages), 21 de maig de 2002
Manresa (Bages), 21 de maig de 2002

El cultiu del sègle també es destaca pels seus efectes sobre les males herbes: hi competeix per l'altura (el cultiu de les fotografies 603 i 604 fa més de 2 m) i pels seus efectes al·lelopàtics (influència d'una planta sobre altres competidores produïnt substàncies químiques que les perjudiquen). Per aquesta raó, i per la potència del seu sistema radicular, i també perquè el gra de sègle és ben apreciat en el mercat de productes biològics, es tracta d'un cultiu molt interessant en producció agrícola ecològica.

604