Les plantes cultivades. Cereals/Capítol 8
Capítol 8
El Sègle| Introducció | 272 |
| A què es destina la producció de sègle? | 273 |
| La Planta | 277 |
| Classificació botànica | 277 |
| Morfologia | 278 |
| Cicle | 282 |
| Fisiologia: resistència al fred | 288 |
| Utilització | 289 |
| Aprofitament del gra | 289 |
| Aprofitament farratger | 290 |
| En producció agrícola ecològica | 294 |
| 551 | 
|
| Introducció |
| 552 | 
|
Què se n'aprofita?
El gra (fruit) s'aprofita per a l'alimentació animal i també per a l'alimentació humana, tot i que ha perdut gran part de la importància que tenia antigament.
La palla és un subproducte menys interessant per al bestiar que la de civada, ordi o blat.
La planta de sègle té molt d'interès com a farratge.
On es cultiva?
 |
A Catalunya: Cerdanya (33,1%).
|
 |
| País | Superfície
|
Producció
|
Rendiment
| ||
| ha x 103 | % | t x 103 | % | kg/ha | |
| Món Unió Europea (27) |
5.994 2.333 |
100,00 38,92 |
13.261 6.535 |
100,00 49,28 |
2.213 2.802 |
*Dades de l'any 2004; els percentatges són sobre el conjunt d'Espanya
.jpg)
|
| Introducció | A què es destina la producció de sègle? |
Consum total
|
Importacions netes
|
Alimentació humana
|
Alimentació animal
|
Altres usos (industrials)
|
Diverses
| ||||||
| Món Unió Europea (15) |
3,3 10,1 |
0,4 -2,8 |
11,5% -21,2% |
1,2 3,9 |
36,1% 38,5% |
1,6 5,4 |
48,3% 53,8% |
0,5 0,01 |
1,6% 0,1% |
0,5 0,8 |
14,0% 7,6 |
Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona (dades del període 1999-2003)
Els percentatges es relacionen amb el consum total, excepte en les importacions, en què es refereixen a la producció de cada lloc.
.JPG)
| Introducció | Paisatges de sègle a Catalunya: Cerdanya |
| 553 | 
|
| Les Pereres- Fontanals de Cerdanya (Cerdanya), 15 de maig de 2001 |
La Cerdanya és la comarca de Catalunya on encara es cultiva força sègle, sobretot per aprofitar-lo com a farratge, però també s'hi poden trobar camps de sègle per a gra (554 i 585). La utilització d'aquest farratge és també usual en les zones més fredes d'altres comarques, com l'Alta Ribagorça o el Pallars Sobirà (555).
| 554 | 
|
| Das (Cerdanya), 1 d'agost de 2007 |
| Introducció | Paisatges de sègle a Catalunya: Pallars |
| 555 | 
|
| Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), 10 de març de 2003 |
Com a planta rústica que és, el sègle s'adapta no tan sols al fred i permet obtenir bon farratge en ple hivern, sinó també a sòls sorrencs i poc fèrtils (556), o bé molt àcids. Els cavalls poden aprofitar-lo bé quan la planta ja és espigada, tot i que en aquest estadi la qualitat del farratge ja ha disminuït molt.
| 556 | 
|
| Senterada (Pallars Jussà), 15 de maig de 2003 |
| Introducció | Paisatges de sègle a Espanya |
| 557 | 
|
| Ayllón (comarca Sepúlveda - Segòvia), 27 de juliol de 2007 |
El cultiu de sègle és poc important a Espanya (unes 100.000 ha l'any 2006, taula 8.1). Es cultiva, principalment, a la comunitat de Castella i Lleó (més del 75% de tota la superfície), on es destaquen les províncies de Palència i Lleó, però també es troba amb certa freqüència a Àvila, Segòvia (557 i 558), Zamora i Salamanca.
| 558 | 
|
| Tamarro (comarca Segovia - Segòvia), 27 de juliol de 2007 |
| La Planta | Classificació botànica |
El sègle o sègol cultivat (559 i 561) és l'espècie
Secale cereale L.
El gènere Secale comprèn espècies perennes, com per exemple Secale montanum Guss., i espècies anuals, algunes d'espontànies i la cultivada, S. cereale L.; totes són diploides. Però també hi ha diversos cultivars o varietats agronòmiques que són autotetraploides. I, actualment, ja es disposa d'híbrids, obtinguts a partir de línies mascle estèrils (sense producció de pol·len).
En aquests moments, l'espècie Secale montanum Guss. (560 i 562), que es considera antecessora de l'espècie cultivada, és objecte d'investigació per utilitzar-la en la producció de farratge a Austràlia i Nova Zelanda.
| 559 | 
|
| 560 | 
|
| 561 | 
|
| 562 | 
|
| La planta | Morfologia: plàntula i mata vegetativa |
| 563 | 
|
La plàntula de sègle ja es pot diferenciar dels altres cereals pel color blavós de les seves fulles. El sègle té més capacitat de fillolar que les altres espècies de cereals, especialment pel que fa als ecotips o varietats locals més antigues. El seu port, durant el període vegetatiu, és ajagut pràcticament sempre.
| 564 | 
|
| La planta | Morfologia: mata durant el període reproductiu |
| 565 | 
|
Les fulles del sègle, d'un color verd grisós, tenen els limbes més estrets i curts que les del blat. L'altura de la planta (pot arribar fàcilment a 1,80 m) sol ser molt superior a la dels altres cereals. Els entrenusos són llargs i la canya és molt flexible i elàstica, raó per la qual s'ha emprat en artesania i altres usos.
| 566 | 
|
| 567 | 
|
| La planta | Morfologia: estípules |
| 568 | 
|
| 569 | 
|
No és necessari fer ús de la lígula i les estípules per diferenciar el sègle dels altres cereals d'hivern abans d'espigar, ja que n'hi ha prou amb el seu color característic i amb la presència de pèls a les beines de les fulles (568 i 569). Les estípules no abracen la tija i quasi no es veuen durant el filloleig, i la lígula és petita i dentada.
| 570 | 
|
| La planta | Morfologia: espiga i gra |
| 571 | 
|
| Espiguetes arrancades dels dos nusos de baix de l'espiga |
| 572 | 
|
La inflorescència del sègle és una espiga, amb arestes. L'estructura de l'espiga és com la del blat: les espiguetes es disposen alternadament al llarg del raquis. Cada espigueta té tres flors, de les quals la del mig és estèril, de manera que com a màxim hi ha dos grans per espigueta, i de vegades només un. Les glumes són reduïdes i estretes. Les glumel·les s'obren i deixen veure el gra quan aquest és madur (572). El gra del sègle és semblant al del blat, però és més estret i més llarg, i té un color verdós.
| 573 | 
|
| 574 | 
|
| La planta | Cicle: període vegetatiu |
| 575 | 
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 9 de febrer de 2001 |
Les varietats d'hivern necessiten una fase molt llarga per a la inducció primària (fins a 40 dies amb temperatures per sota de 6ºC per poder iniciar el període reproductiu). Per això, el seu ritme de desenvolupament, en condicions d'hiverns suaus, és més lent que el de les altres espècies de cereals (les parcel·les de les fotografies 575 i 576 s'havien sembrat el dia 29 de novembre de 2000). Per tant, cal sembrar-lo molt aviat, millor a principis d'octubre; i a la muntanya, encara es fa més aviat.
| 576 | 
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 13 de març de 2001 |
| La planta | Cicle: espigueig |
| 577 | 
|
| 578 | 
|
El fet que espigui aviat (pot fer-ho a 12ºC, quan el blat en necessita 15ºC) el fa més sensible a les gelades de primavera.
| 579 | 
|
| Les Pareres - Fontanals de Cerdanya (Cerdanya), 15 de maig de 2002 |
| La planta | Cicle: pol·linització |
| 580 | 
|
| 581 | 
|
El sègle és una planta al·lògama, és a dir, que té fecundació creuada, amb un alt grau d'autoesterilitat. Com a conseqüència, un cultiu de sègle és una població (o una varietat sintètica) en la qual hi sol haver força heterogeneïtat entre els individus que la componen, no tan sols genotípica, sinó també fenotípica, la qual es pot apreciar millor en el moment de l'espigueig (582). La fecundació és anemòfila, és a dir, que es fa a través del vent.
| 582 | 
|
| La planta | Cicle: període de formació i maduració del gra |
| 583 | 
|
Des del canoneig fins a la maduració del gra, el sègle evoluciona més de pressa que els altres cereals. Però, tot i que en llocs prou freds sol espigar tan aviat com els blats més precoços, el seu cicle pot estar afectat per com s'acompleixin les induccions. Així, la maduració del sègle sembrat el mateix dia que blats i ordis, en un lloc prou càlid (pàgina 284), s'ha retardat molt més que aquests darrers (584).
| 584 | 
|
| La planta | Cicle: període de formació i maduració del gra, sensibilitat a l'ajagut |
| 585 | 
|
| Das (Cerdanya), 1 de juliol de 2004 |
Si bé la tija de sègle es considera resistent, el fet que la planta sigui tan alta propicia que es presentin situacions en què el cultiu s'ajegui (586).
| 586 | 
|
| Villovela del Pirón (comarca Cuéllar-Segòvia), 27 de juliol de 2007 |
| La planta | Cicle: maduresa de collita |
| 587 | 
|
| Ayllón (comarca Sepúlveda - Segòvia), 27 de juliol de 2007 |
L'índex de collita del sègle és més baix que el dels altres cereals, ja que l'altura de la planta i el pes de la palla són més alts. El bestiar no accepta tan bé la palla de sègle (588) com la dels altres cereals; però, en canvi, com que és molt flexible, és molt apreciada per fabricar objectes de palla de qualitat; en aquest cas, s'ha de collir abans d'arribar a la maduresa de collita, sovint quan la planta encara és verda.
| 588 | 
|
| La planta | Fisiologia: resistència al fred |
| 589 | 
|
| Corroncui - Pont de Suert (Alta Ribagorça), 24 de març de 2003 |
| 590 | 
|
El sègle és el cereal que resisteix més el fred. Per això té interès per la seva adaptació a zones més altes (589 i 591), sovint per produir farratge en una època en què cap més planta no en pot donar. Durant el filloleig (590) pot aguantar bé temperatures de 22ºC sota zero.
| 591 | 
|
| Corroncui - Pont de Suert (Alta Ribagorça), 24 de març de 2003 |
| Utilització | Aprofitament del gra |
| 592 | 
|
| 593 | 
|
El gra de sègle es destina tant a l'alimentació animal (48,3%) com a l'alimentació humana (31%, segons les dades de la FAO de l'any 2000). La farina de sègle (593) es fa servir per donar sabor a determinats tipus de pa, però a Rússia, Polònia i Alemanya, sobretot, se'n fa pa directament, el qual es caracteritza perquè és molt dens i no puja tant com el fet amb farina de blat, tal com es pot veure a la fotografia 594, que correspon a un pa fet a Galícia. Al Canadà i als EUA una part de la producció de gra de sègle es destina a obtenir whisky.
| 594 | 
|
| Utilització | Aprofitament farratger: pastura durant l'hivern |
| 595 | 
|
| Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), 10 de març de 2003 |
En les zones més fredes de les comarques del Pirineu de Lleida, encara es cultiva sègle perquè es tracta de la millor opció per poder disposar de farratge durant l'hivern.
| 596 | 
|
| Utilització | Aprofitament farratger: pastura a la primavera |
| 597 | 
|
El farratge de sègle, fins abans d'espigar, té una qualitat excel·lent, adequada per a la pastura de vaques lleteres.
| 598 | 
|
| Ger (Cerdanya), 25 d'abril de 2001 |
| Utilització | Aprofitament farratger: pastura a un estadi massa avançat |
| 599 | 
|
| Bolvir (Cerdanya), 15 de maig de 2001 |
A l'exemple de la fotografia 599, en canvi, el farratge ja ha perdut força qualitat i no permet mantenir la producció de les vaques que el pasturen, les quals, a més, deixaran un rebuig important (600).
| 600 | 
|
| Vilallobent - Puigcerdà (Cerdanya), 15 de maig de 2001 |
| Utilització | Aprofitament farratger: doble cultiu |
| 601 | 
|
| Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), 26 d'abril de 2002 |
A les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya, actualment, el sègle s'hi fa en doble cultiu (se sembren dos cultius seguits, en una mateixa parcel·la, en el mateix any), combinant-lo amb el blat de moro per a farratge. La fotografia de dalt mostra que el sègle (601) s'ha dallat, molt adequadament, quan començava d'espigar i, a baix (602), el blat de moro se sembra directament sobre el rostoll del sègle, com a cultiu de segona collita.
| 602 | 
|
| Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), 8 de maig de 2002 |
| Utilització | En producció agrícola ecològica |
| 603 | 
|
| Manresa (Bages), 21 de maig de 2002 |
El cultiu del sègle també es destaca pels seus efectes sobre les males herbes: hi competeix per l'altura (el cultiu de les fotografies 603 i 604 fa més de 2 m) i pels seus efectes al·lelopàtics (influència d'una planta sobre altres competidores produïnt substàncies químiques que les perjudiquen). Per aquesta raó, i per la potència del seu sistema radicular, i també perquè el gra de sègle és ben apreciat en el mercat de productes biològics, es tracta d'un cultiu molt interessant en producció agrícola ecològica.
| 604 | 
|