Les plantes cultivades. Cereals/Capítol 8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Capítol 8

El Sègle

Introducció 272
 A què es destina la producció de sègle? 273
La Planta 277
 Classificació botànica 277
 Morfologia 278
 Cicle 282
 Fisiologia: resistència al fred 288
Utilització 289
 Aprofitament del gra 289
 Aprofitament farratger 290
 En producció agrícola ecològica 294

551 LPCC-551-Espiga de sègol.jpg
Introducció

552 LPCC-552-Grans de sègol.jpg

Què se n'aprofita?
El gra (fruit) s'aprofita per a l'alimentació animal i també per a l'alimentació humana, tot i que ha perdut gran part de la importància que tenia antigament.

La palla és un subproducte menys interessant per al bestiar que la de civada, ordi o blat.

La planta de sègle té molt d'interès com a farratge.

On es cultiva?

Figura 8.1

A Catalunya: Cerdanya (33,1%).
A Espanya: Castella i Lleó (71,0%), Castella-La Manxa (15,5%) i Galícia (5,3%).

Figura 8.2

Taula 8.1. Països més destacats en el cultiu de sègle l'any 2006 (FAO, 2008)

País

Superfície

Producció

Rendiment

ha x 103 % t x 103 % kg/ha
Món

Unió Europea (27)
Rússia
Alemanya
Polònia
Bielorússia
Ucraïna

Espanya
Catalunya *

5.994

2.333
1.733
539
1.318
488
595

99
0,5

100,00

38,92
28,92
8,99
21,99
8,14
9,93

1,65
0,06

13.261

6.535
2.965
2.644
2.622
1.072
920

159
1,4

100,00

49,28
22,36
19,94
19,77
8,08
6,94

1,20
0,08

2.213

2.802
1.711
4.906
1.989
2.196
1.546

1.601
2.569

*Dades de l'any 2004; els percentatges són sobre el conjunt d'Espanya

Figura 8.3. Evolució de la superfície, el rendiment i la producció de SÈGLE a tot el món

World rye production and profitability (1960-2005).jpg
Introducció A què es destina la producció de sègle?

Taula 8.2. Destí del SÈGLE consumit en diversos països (FAO, 2008)

Consum total

Importacions netes

Alimentació humana

Alimentació animal

Altres usos (industrials)

Diverses

Món

Unió Europea (15)
Espanya
Estats Units d'Amèrica
Xina
Índia
Àfrica

3,3

10,1
6,9
1,2
0,7
0,0
0,1

0,4

-2,8
3,0
0,3
0,1
-
0,06

11,5%

-21,2%
68,3%
45,6%
11,4%
-
140,3%

1,2

3,9
0,7
0,3
0,2
-
0,01

36,1%

38,5%
9,9%
25,1%
28,2%
-
11,4%

1,6

5,4
5,5
0,3
0,4
-
0,1

48,3%

53,8%
79,8%
28,1%
62,0%
-
86,4%

0,5

0,01
0,1
0,3
-
-
-

1,6%

0,1%
1,6%
23,1%
-
-
-

0,5

0,8
0,6
0,3
0,1
-
0,0

14,0%

7,6
8,7%
23,7%
9,8%
-
2,2%

Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona (dades del període 1999-2003)
Els percentatges es relacionen amb el consum total, excepte en les importacions, en què es refereixen a la producció de cada lloc.

Figura 8.4. Evolució de la producció i del consum de SÈGLE (FAO, 2008)

Rye production and consumption in Spain, UE and worldwide (1961-2003).JPG

Introducció Paisatges de sègle a Catalunya: Cerdanya

553 Les Pereres- Fontanals de Cerdanya (Cerdanya), 15 de maig de 2001
Les Pereres- Fontanals de Cerdanya (Cerdanya), 15 de maig de 2001

La Cerdanya és la comarca de Catalunya on encara es cultiva força sègle, sobretot per aprofitar-lo com a farratge, però també s'hi poden trobar camps de sègle per a gra (554 i 585). La utilització d'aquest farratge és també usual en les zones més fredes d'altres comarques, com l'Alta Ribagorça o el Pallars Sobirà (555).

554 Das (Cerdanya), 1 d'agost de 2007
Das (Cerdanya), 1 d'agost de 2007
Introducció Paisatges de sègle a Catalunya: Pallars

555 Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), 10 de març de 2003
Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), 10 de març de 2003

Com a planta rústica que és, el sègle s'adapta no tan sols al fred i permet obtenir bon farratge en ple hivern, sinó també a sòls sorrencs i poc fèrtils (556), o bé molt àcids. Els cavalls poden aprofitar-lo bé quan la planta ja és espigada, tot i que en aquest estadi la qualitat del farratge ja ha disminuït molt.

556 Senterada (Pallars Jussà), 15 de maig de 2003
Senterada (Pallars Jussà), 15 de maig de 2003
Introducció Paisatges de sègle a Espanya

557 Ayllón (comarca Sepúlveda - Segòvia), 27 de juliol de 2007
Ayllón (comarca Sepúlveda - Segòvia), 27 de juliol de 2007

El cultiu de sègle és poc important a Espanya (unes 100.000 ha l'any 2006, taula 8.1). Es cultiva, principalment, a la comunitat de Castella i Lleó (més del 75% de tota la superfície), on es destaquen les províncies de Palència i Lleó, però també es troba amb certa freqüència a Àvila, Segòvia (557 i 558), Zamora i Salamanca.

558 Tamarro (comarca Segovia - Segòvia), 27 de juliol de 2007
Tamarro (comarca Segovia - Segòvia), 27 de juliol de 2007
La Planta Classificació botànica

El sègle o sègol cultivat (559 i 561) és l'espècie

 Secale cereale L.

El gènere Secale comprèn espècies perennes, com per exemple Secale montanum Guss., i espècies anuals, algunes d'espontànies i la cultivada, S. cereale L.; totes són diploides. Però també hi ha diversos cultivars o varietats agronòmiques que són autotetraploides. I, actualment, ja es disposa d'híbrids, obtinguts a partir de línies mascle estèrils (sense producció de pol·len).

En aquests moments, l'espècie Secale montanum Guss. (560 i 562), que es considera antecessora de l'espècie cultivada, és objecte d'investigació per utilitzar-la en la producció de farratge a Austràlia i Nova Zelanda.

559 LPCC-559-Espiga de Secale cereale L.jpg
560 LPCC-560-Secale cereale i Secale montanum.jpg
561 LPCC-561-Grans de Secale cereale L.jpg
562 LPCC-562-Grans de Secale montanum.jpg
La planta Morfologia: plàntula i mata vegetativa

563 LPCC-563-Plàntula de sègol.jpg

La plàntula de sègle ja es pot diferenciar dels altres cereals pel color blavós de les seves fulles. El sègle té més capacitat de fillolar que les altres espècies de cereals, especialment pel que fa als ecotips o varietats locals més antigues. El seu port, durant el període vegetatiu, és ajagut pràcticament sempre.

564 LPCC-564-Mata vegetativa de sègol.jpg
La planta Morfologia: mata durant el període reproductiu

565 LPCC-565-Mates de sègol.jpg

Les fulles del sègle, d'un color verd grisós, tenen els limbes més estrets i curts que les del blat. L'altura de la planta (pot arribar fàcilment a 1,80 m) sol ser molt superior a la dels altres cereals. Els entrenusos són llargs i la canya és molt flexible i elàstica, raó per la qual s'ha emprat en artesania i altres usos.

566 LPCC-566-Mata de sègol.jpg
567 LPCC-567-Tiges de sègol.jpg
La planta Morfologia: estípules

568 LPCC-568-Estípula de sègol.jpg
569 LPCC-569-Estípula de sègol.jpg

No és necessari fer ús de la lígula i les estípules per diferenciar el sègle dels altres cereals d'hivern abans d'espigar, ja que n'hi ha prou amb el seu color característic i amb la presència de pèls a les beines de les fulles (568 i 569). Les estípules no abracen la tija i quasi no es veuen durant el filloleig, i la lígula és petita i dentada.

570 LPCC-570-Tiges de sègol.jpg
La planta Morfologia: espiga i gra

571 Espiguetes arrancades dels dos nusos de baix de l'espiga
Espiguetes arrancades dels dos nusos de baix de l'espiga
572 LPCC-572-Espiga de sègol.jpg

La inflorescència del sègle és una espiga, amb arestes. L'estructura de l'espiga és com la del blat: les espiguetes es disposen alternadament al llarg del raquis. Cada espigueta té tres flors, de les quals la del mig és estèril, de manera que com a màxim hi ha dos grans per espigueta, i de vegades només un. Les glumes són reduïdes i estretes. Les glumel·les s'obren i deixen veure el gra quan aquest és madur (572). El gra del sègle és semblant al del blat, però és més estret i més llarg, i té un color verdós.

573 LPCC-573-Espigues de sègol.jpg
574 LPCC-574-Grans de sègol.jpg
La planta Cicle: període vegetatiu

575 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 9 de febrer de 2001
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 9 de febrer de 2001

Les varietats d'hivern necessiten una fase molt llarga per a la inducció primària (fins a 40 dies amb temperatures per sota de 6ºC per poder iniciar el període reproductiu). Per això, el seu ritme de desenvolupament, en condicions d'hiverns suaus, és més lent que el de les altres espècies de cereals (les parcel·les de les fotografies 575 i 576 s'havien sembrat el dia 29 de novembre de 2000). Per tant, cal sembrar-lo molt aviat, millor a principis d'octubre; i a la muntanya, encara es fa més aviat.

576 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 13 de març de 2001
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 13 de març de 2001
La planta Cicle: espigueig

577 LPCC-577-Espiga de sègol.jpg
578 LPCC-578-Espiga de sègol.jpg

El fet que espigui aviat (pot fer-ho a 12ºC, quan el blat en necessita 15ºC) el fa més sensible a les gelades de primavera.

579 Les Pareres - Fontanals de Cerdanya (Cerdanya), 15 de maig de 2002
Les Pareres - Fontanals de Cerdanya (Cerdanya), 15 de maig de 2002
La planta Cicle: pol·linització

580 LPCC-580-Espiga de sègol.jpg
581 LPCC-581-Espiga de sègol.jpg

El sègle és una planta al·lògama, és a dir, que té fecundació creuada, amb un alt grau d'autoesterilitat. Com a conseqüència, un cultiu de sègle és una població (o una varietat sintètica) en la qual hi sol haver força heterogeneïtat entre els individus que la componen, no tan sols genotípica, sinó també fenotípica, la qual es pot apreciar millor en el moment de l'espigueig (582). La fecundació és anemòfila, és a dir, que es fa a través del vent.

582 LPCC-582-Espigues de sègol.jpg
La planta Cicle: període de formació i maduració del gra

583 LPCC-583-Camp de sègol.jpg

Des del canoneig fins a la maduració del gra, el sègle evoluciona més de pressa que els altres cereals. Però, tot i que en llocs prou freds sol espigar tan aviat com els blats més precoços, el seu cicle pot estar afectat per com s'acompleixin les induccions. Així, la maduració del sègle sembrat el mateix dia que blats i ordis, en un lloc prou càlid (pàgina 284), s'ha retardat molt més que aquests darrers (584).

584 LPCC-584-Camp de sègol retardat.jpg
La planta Cicle: període de formació i maduració del gra, sensibilitat a l'ajagut

585 Das (Cerdanya), 1 de juliol de 2004
Das (Cerdanya), 1 de juliol de 2004

Si bé la tija de sègle es considera resistent, el fet que la planta sigui tan alta propicia que es presentin situacions en què el cultiu s'ajegui (586).

586 Villovela del Pirón (comarca Cuéllar-Segòvia), 27 de juliol de 2007
Villovela del Pirón (comarca Cuéllar-Segòvia), 27 de juliol de 2007
La planta Cicle: maduresa de collita

587 Ayllón (comarca Sepúlveda - Segòvia), 27 de juliol de 2007
Ayllón (comarca Sepúlveda - Segòvia), 27 de juliol de 2007

L'índex de collita del sègle és més baix que el dels altres cereals, ja que l'altura de la planta i el pes de la palla són més alts. El bestiar no accepta tan bé la palla de sègle (588) com la dels altres cereals; però, en canvi, com que és molt flexible, és molt apreciada per fabricar objectes de palla de qualitat; en aquest cas, s'ha de collir abans d'arribar a la maduresa de collita, sovint quan la planta encara és verda.

588 LPCC-588-Palla de sègol.jpg
La planta Fisiologia: resistència al fred

589 Corroncui - Pont de Suert (Alta Ribagorça), 24 de març de 2003
Corroncui - Pont de Suert (Alta Ribagorça), 24 de març de 2003
590 LPCC-590-Filloleig en sègol.jpg

El sègle és el cereal que resisteix més el fred. Per això té interès per la seva adaptació a zones més altes (589 i 591), sovint per produir farratge en una època en què cap més planta no en pot donar. Durant el filloleig (590) pot aguantar bé temperatures de 22ºC sota zero.

591 Corroncui - Pont de Suert (Alta Ribagorça), 24 de març de 2003
Corroncui - Pont de Suert (Alta Ribagorça), 24 de març de 2003
Utilització Aprofitament del gra

592 LPCC-592-Grans de sègol.jpg
593 LPCC-593-Farines de sègol i de blat.jpg

El gra de sègle es destina tant a l'alimentació animal (48,3%) com a l'alimentació humana (31%, segons les dades de la FAO de l'any 2000). La farina de sègle (593) es fa servir per donar sabor a determinats tipus de pa, però a Rússia, Polònia i Alemanya, sobretot, se'n fa pa directament, el qual es caracteritza perquè és molt dens i no puja tant com el fet amb farina de blat, tal com es pot veure a la fotografia 594, que correspon a un pa fet a Galícia. Al Canadà i als EUA una part de la producció de gra de sègle es destina a obtenir whisky.

594 LPCC-594-Pa de sègle.jpg
Utilització Aprofitament farratger:
pastura durant l'hivern

595 Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), 10 de març de 2003
Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), 10 de març de 2003

En les zones més fredes de les comarques del Pirineu de Lleida, encara es cultiva sègle perquè es tracta de la millor opció per poder disposar de farratge durant l'hivern.

596 LPCC-596-Camp de sègle.jpg
Utilització Aprofitament farratger: pastura a la primavera

597 LPCC-597-Camp de sègle.jpg

El farratge de sègle, fins abans d'espigar, té una qualitat excel·lent, adequada per a la pastura de vaques lleteres.

598 Ger (Cerdanya), 25 d'abril de 2001
Ger (Cerdanya), 25 d'abril de 2001
Utilització Aprofitament farratger: pastura a un estadi massa avançat

599 Bolvir (Cerdanya), 15 de maig de 2001
Bolvir (Cerdanya), 15 de maig de 2001

A l'exemple de la fotografia 599, en canvi, el farratge ja ha perdut força qualitat i no permet mantenir la producció de les vaques que el pasturen, les quals, a més, deixaran un rebuig important (600).

600 Vilallobent - Puigcerdà (Cerdanya), 15 de maig de 2001
Vilallobent - Puigcerdà (Cerdanya), 15 de maig de 2001
Utilització Aprofitament farratger: doble cultiu

601 Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), 26 d'abril de 2002
Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), 26 d'abril de 2002

A les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya, actualment, el sègle s'hi fa en doble cultiu (se sembren dos cultius seguits, en una mateixa parcel·la, en el mateix any), combinant-lo amb el blat de moro per a farratge. La fotografia de dalt mostra que el sègle (601) s'ha dallat, molt adequadament, quan començava d'espigar i, a baix (602), el blat de moro se sembra directament sobre el rostoll del sègle, com a cultiu de segona collita.

602 Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), 8 de maig de 2002
Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), 8 de maig de 2002
Utilització En producció agrícola ecològica

603 Manresa (Bages), 21 de maig de 2002
Manresa (Bages), 21 de maig de 2002

El cultiu del sègle també es destaca pels seus efectes sobre les males herbes: hi competeix per l'altura (el cultiu de les fotografies 603 i 604 fa més de 2 m) i pels seus efectes al·lelopàtics (influència d'una planta sobre altres competidores produïnt substàncies químiques que les perjudiquen). Per aquesta raó, i per la potència del seu sistema radicular, i també perquè el gra de sègle és ben apreciat en el mercat de productes biològics, es tracta d'un cultiu molt interessant en producció agrícola ecològica.

604 LPCC-604-Camp de sègle.jpg