Libre del gentil e los tres savis/Qvart libre/Del qvart article

De Viquitexts




Del quart article



DE L ALCORA[1]

DE PODER E AMOR



DIX lo sarrahi al gentil: Mafumet fo home lech qui no sabia letres, e l Alcora es lo pus beyl dictat qui sia ne qui esser pusca. On si no fos per volentat e per obra de Deu, Mafumet no pogra fer ne dictar tan beyl dictat, ni tan ordenades paraules con ceyles de l Alcora. E cor per lo poder de Deu sia l Alcora tan beyl dictat, e sia donat per Mafumet qui no sabia letres, ni hauia per si mateix poder de dictar tan beyles paraules, coue que l Alcora sia paraula de Deu. § Poder e amor se couenen en Deu, e cor en l Alcora haja tantes benauiranses que Deus promet a aquells qui hauran la gloria de Deu; per aço es per l Alcora signifficada la gran amor que Deu ha a son poble. E cor per neguna lig no sien promeses tantes de benauiranses a home con per l Alcora, per aço es signifficat que l Alcora es amable a Deu, mes que neguna altre lig. E si aço no era enaxi, seguir sia que hom pogues mes amar Deu, prometent Deu menors benauiranses que majors, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres. § Si l Alcora no fos de Deu, fora contrari a veritat; e cor veritat haja poder sobre falsetat, e veritat sia amadora a Deu, e falsetat sia ahirable a Deu; e cor l Alcora no pot esser destrohit per la lig dels crestians, ni per la lig dels juheus, per aço es signifficat que es de Deu, a signifficar la concordança qui es entre lo poder e la volentat de Deu, qui s couenen en ço que l poder pot, e la volentat vol ço que l poble dels juheus e dels crestians no han poder de destrohir, jatsia que ne hajan lo voler.



DE PODER E JVSTICIA



SAPIES, gentil, que tot lo pus honrat loch e l pus desirat que ls crestians ne ls juheus hajen en est mon, es vna ciutat que hom appeyla Jherusalem. Aquella ciutat fo, en lo començamet del mon, cap dels prophetes, e en aquella ciutat fo Jhesuchrist crucifficat e mort, [2] segons que ls crestians crehen; e aquella ciutat han e tenen e possehexen los sarrahins, mal grat dels crestians e dels juheus; e en aquella ciutat es ligit l Alcora, e nuyl libre ne nuyla lig no hi es tan honrada con l Alcora. [3] On tot aço es a signifficança [4] del poder e de la justicia de Deu, cor per ço cor lo poble dels crestians ne dels juheus no crehen en l Alcora, los puneix Deus en aquell loc lo pus honrat e lo pus desijat que eyls hajen. E per aço es signifficat que l Alcora es paraula de Deu; cor si no ho era, seguir sia que l poder de Deu e la justicia fossen contraries a la justicia dels crestians e dels juheus, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat l Alcora esser trames e esser sostengut per lo poder de Deu. [5]



DE SAVIESA E ENVEJA



A SIGNIFFICAR que la sauiesa de Deu sia contraria a enueja, ha Deus trames en terra l Alcora, on promet moltes benauiranses, [6] les quals hom haura en paradis, a mortifficar [7] que hom no haja enueja en est mon dels delits temporals, ne los vns homens no hajen enueja de les fembres ni de les riqueses dels altres, cor en paradis ne haura tan gran abondança [8] que en est mon hom no deu esser enuejos. E cor per l Alcora sien promeses mes e majors benauiranses que per altra lig, a mortifficar enueja en est mon; si l Alcora no fos paraula de Deu, fora signifficat, segons les condicions dels arbres, que la sauiesa de Deu e enueja se poguessen concordar, [9] e aço es impossibil; en la qual impossbilitat es signifficat que l Alcora es paraula de Deu. [10]

DE ESPERANÇA E CARITAT



MOLTES coses nobles prometre, signiffiquen caritat; e on pus caritat es signifficada, pus fort es multiplicada esperança. On con aço sia enaxi, donchs, per ço on esperança e caritat mils se pusquen concordar a esser en gran quantitat e actualitat, es signifficada veritat, segons les condicions dels arbres. E cor en l Alcora sien promeses a home mes e majors benauiranses que en altre libre, per aço, segons concordança de esperança e de caritat, es signifficat que l Alcora conte en si veritat; per la qual veritat es signifficat que Deus lo ha trames a multiplicar en home esperança e caritat.



DE JVSTICIA E IRA



AYTANT con justicia es major, aytant ira pot esser multiplicada per injuria en los homens punits per justicia. On con en l Alcora sien promeses tantes benauiranses a aquells qui seran en gloria, [11] aquells qui seran en infern, e no hauran estats obedients a Deu, hauran major ira cant remembraran la gloria que han perduda, la qual lur era promesa en est mon e reuelada per l Alcora, que no hauran los juheus ni ls crestians a qui tanta de gloria no es promesa en lur lig con es promesa en la lig dels sarrahins. E cor dona de si mateix senyal de veritat ço qui fa major contrarietat entre justicia e ira, que ço qui fa menor contrarietat; per aço, en la major e menor contrarietat de justicia e ira, es demostrat que l Alcora es paraula de Deu.


  1. El Corán, al mismo tiempo que el libro sagrado de los musulmanes, es el manantial de toda su ciencia. Ha dado origen á una literatura extensísima, y á numerosas exposiciones y comentarios, entre los cuales sobresalen los de Zamakschari, de Djelaleddin, de Beïdhaani, de Yahia, de Feizi y otros. No empezó á ser conocido y estudiado en Europa hasta el siglo XVI, que lo fué por una traducción no muy conforme con el texto árabe, debida á Bibliander. Más fiel y cuidadosamente hecha fué la que poco después publicó Maracci. En 1696 dió Hinckelmann à la prensa el texto original. Posteriormente se han repetido las ediciones en otros puntos, y es hoy un libro al alcance de todo el mundo. Tenemos á la vista la traducción francesa de M. Kasimirski, impresa con interesantes notas en 1867.
  2. Edit. lat. Crucifixus et occisus in Cruce, et ibi est ejus Sepulcrum.
  3. Edit. lat. Et nullus alius liber nec lex ibi tantum legitur et tolleratur ût Alcora.
  4. Edit. lat. Totum hoc est exemplar et significatione.
  5. Edit. lat. Per quam impossibilitatem significatur, quod Alcora a divina potestate sit missa et conservetur.
  6. Edit. lat Plurima bona.
  7. Edit. lat. Ad significandum.
  8. Edit. lat. Tantam copiam bonorum.
  9. Edit. lat. Possent ad invicem concordare.
  10. En alguno de los códices confrontados se observan variantes que alteran visiblemente el texto, haciéndole poco menos que incomprensible. No las indicamos particularmente porque, además de ser evidentes equivocaciones del copista, que no entendió bien el manuscrito que reproducía, ofrecen escasísimo interés filológico.
  11. Edit. lat. Promittantur tot bona illis, qui sunt in Paradiso.