Libre del gentil e los tres savis/Qvart libre/Del terç article

De Viquitexts




Del terç article



QVE MAFVMET SIA PROPHETA

DE GRANEA E BONEA[1]



DIX lo sarrahi al gentil: Temps fo que totes les gents qui eren a Mequa e a la ciutat de Trip, [2] on fo Mafumet propheta, foren idolatrix, e no hauien conexença de Deu, e eren en aquella error en la qual tu eres ans que venguesses en est loch, ni haguesses conexença de Deu. [3] On enaxi con tu hauies mester consolacio de la tristicia en que esser solies, enaxi hauien mester ajuda e illuminament de fe aquelles gents damuntdites. E cor la bonea de Deu es gran, per aço Deus hac pietat d aquelles gents qui ignorantment se perdien; e volch los illuminar e donar conexença de si mateix e de sa gloria. E per aço trames lur Mafumet per propheta, qui ls illumina e lur dona conexença de Deu; lo qual illuminament e la qual conexença se coue ab la gran bonea de Deu, ab la qual no s pogra conuenir si Mafumet propheta no fos. [4] E cor vn be se coue couenir ab altre, per aço en lo be de Deu e en lo be que Mafumet feu con endreça los errats, es prouat que Mafumet es propheta de Deu. [5] § Respos lo gentil, e dix: Segons ço que tu dius, se seguiria que la perfeccio de Deu no s concordas ab la gran bonea de Deu, con sia cosa que necessaria cosa fos que en la terra d on yo so haja tantes gents qui van a perdicio, per ço cor no han qui ls do conexença de Deu. E cor la bonea de Deu no satisfa a tot be qui es necessari, [6] per aço es contraria [7] a granea, ab la qual se couenrria si fahia satisfaccio a tot be qui es necessari. E si la bonea de Deu es contraria a granea, impossibil cosa es que s pusca conuenir ab perfeccio; e aço es contrari a les condicions dels arbres. § Respos lo sarrahi, e dix: Certa cosa es que Deus ha donat franch arbitre a home de fer be e de esquiuar mal. On si tots los homens qui son, eren en via de veritat, aquells qui son en via de veritat no haurien materia en que poguessen [8] vsar de franch arbitre; e per aço Deus lexa esser en error alcunes gents, [9] per tal que nosaltres qui som en veritat, per amor de Deu, los anem prehicar e conuertir e aportar a via de salut, [10] per ço que nosaltres ne siam pus glorioses en la gloria de Deu.



DE PODER E PRVDENCIA



CVSTVMA es de rey que vs de son poble en aquelles custumes de les quals vol vsar. On con Deus haja creada en home prudencia, per la qual home conega [11] lo gran poder de Deu, per aço a demostrar Deus son gran poder ha trameses en diuerses temps prophetes e custumes a demostrar que Deus ha poder que en alcun temps faça alcuns establiments, [12] e en altre temps altres. E per aço trames Moyses propheta, e dona ley als juheus, la qual volch Deus conseruar dentro al temps que vench Jhesuchrist propheta, qui fo esperit de Deu, e nat de fembra sancta e verge; e dona ley [13] qui dura dentro que trames Mafumet, qui reuela a nosaltres l Alcora, qui es nostra lig e paraula de Deu. On si Deus no fahia aquestes mutacions de custumes e de leys per diuerses profecies, [14] e per diuerses temps, no n seria prudencia tan illuminada en conexer lo poder de Deu. E cor ço per que prudencia mils pusca conexer lo poder de Deu, se couenga ab esser, per aço en lo esser e en la concordança del poder de Deu e de la humana prudencia, [15] es signifficat que Mafumet es missatge de Deu. § Respos lo gentil: Segons les flors dels arbres e lurs condicions, se segueix que Deu no [16] trameta vn propheta contra altre, ne que la vn no descrea [17] ço que l altre ha prophetisat de Deu. On con la ley dels crestians e la tua sien contraries, per aço es impossibil que amdues les ligs sien de Deu. E si ho son, coue que les flors del primer arbre se couenguen ab falsetat contra veritat, e aço es impossibil. Encare se seguiria que si era enaxi con tu dius, que Deus degues trametre altre propheta qui destrohis ço que ha dit Mafumet; e puxes que n trametes altre apres d aquell; e axi a infinit, dentro a la fi del mon; e aço es impossibil e contra la sauiesa e perfeccio de Deu. Cor tot maestre coue que haja amor a sa obra; per la qual amor haja sa obra perfeccio, si en lo maestre han loch sauiesa e poder.



DE SAVIESA E SVPERBIA



DIX lo sarrahi al gentil: Mafumet era home lech qui no sabia letres, [18] e Deus reuela li l Alcora, qui es libre de gran sauiesa, e qui es lo pus beyl dictat qui esser pusca; [19] cor tots los homens qui son, ni ls angels, ni ls demonis no porien fer tan beyl dictat con es l Alcora qui es nostra lig. [20] On con sia custuma dels homens qui per sauiesa han erguyl e vana gloria, menysprear los no sauis, [21] per aço la sauiesa de Deu volch illuminar Mafumet, qui hac tan gran sauiesa que sabe reuelar l Alcora, qui es paraula de Deu, e non fo erguylos, a destrohir erguyl e vanagloria en exemplificacio de la humilitat de Deu, qui tant volch exalçar en Mafumet sauiesa e humilitat. E cor granea de sauiesa e de humilitat fo en Mafumet, en la granea de sauiesa e de humilitat es signifficat que Mafumet es propheta.

DE CARITAT E JVSTICIA



A HOME on sia caritat e justicia coue esser feyta reuerencia e honor. On con Mafumet sia tan honrat en est mon per tantes de gents, coue que en eyl se concort justicia ab la caritat de Deu; cor si no ho fehia, Deus no soferria [22] que fos tan honrat con es; e si ho fahia, seguir sia que injuria e honor se couenguessen ab caritat contra caritat e honor e justicia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrat que en la honor que Deus te tan honrat Mafumet , esser Mafumet propheta. § Respos lo gentil al sarrahi: Segons ço que tu dius, se segueix que Jhesuchrist, qui es tan honrat en est mon, sia Deu; e que los seus appostols, e los altres martirs, qui son tan honrats en est mon, sien morts en via de veritat. Cor si Deus no soferia que fossen honrats en est mon los morts qui son morts en falsetat, couenrria que ço qui es dit de Christ [23] fos veritat; e si ho era, ta lig no seria en veritat, ni Mafumet no seria digne que fos honrat ne que fos propheta.

DE ESPERANÇA E GOLA



DIX lo sarrahi al gentil: Segons que s recompta en l Alcora, que es paraula de Deu, en paradis haura moltes grans benananses [24] de viandes de diuerses maneres, les quals seran molt plasents a menjar; e haura hi molt beyls vestiments, e beyls palaus, e beyles cambres, e haura hi molts lits, [25] on haura moltes beyles fembres, [26] d on hom haura agradables plasers corporals. [27] On a destrohir la gulositat e la auaricia e la luxuria d aquest mon, Deus trames Mafumet per ço que les gents haguessen esperança dels delits de paradis, per ço que no peccassen en los delits d aquest mon. E cor se couenga ab esser ço per que pus fortment esperança e gola pusquen esser pus contraris, esperança e gola poden esser pus contraris, si es la benanança damuntdita en paradis. Per aço en la major contrarietat, segons les condicions del arbre on es coylida la flor damuntdita, es signifficat que Mafumet es propheta. § Respos lo gentil: Segons les condicions de les flors, se segueix que si vna flor signiffica alcuna cosa esser, que aquella flor no sia contraria a les altres flors qui signiffiquen aquella cosa no esser; e car si aço no era enaxi, les flors porien esser contraries les vnes a les altres, e aço es impossibil.


  1. Edit. lat. De Potestate et Magnitudine.
  2. La Meca es la Ciudad Santa de los musulmanes por ser la cuna del profeta; Yatrib lo es también porque contiene su sepulcro. Es hoy conocida esta última con el nombre de Medina, la ciudad por excelencia. Llámanla los árabes Medinet-Elnebi, ó sea ciudad del profeta, y constituye el mayor timbre de su gloria la circunstancia de haber servido de asilo á Mahoma cuando hubo de abandonar el pueblo natal huyendo de la persecución de sus enemigos. La peregrinación á la Meca, impuesta como un deber religioso al mahometano, se extiende igualmente á Medina, con el objeto de visitar la tumba del profeta.
  3. Sobre el estado moral y religioso de la Arabia en la época de Mahoma, puede ser consultada con provecho la preciosa obra del sabio orientalista francés Reinaud, titulada Description des monuments arabes, persans et turcs &, publicada en 1828. Ofrece esta obra un cuadro completo de las costumbres, las artes y la cultura intelectual de los orientales. Detiénese también el autor de tan importantes estudios, en señalar las concordancias que encuentra entre las creencias musulmanas y la Bíblia.
  4. Si propheta no fos.
  5. Edit. lat. Mahometum esse Prophetam et Nuntium Dei.
  6. A tot ço qui es necessari.
  7. Es couenrria.
  8. Materia ne en qui poguessen.
  9. Edit. lat. Deus permittit aliquas gentes in errore.
  10. Edit. lat. Ad viam aeternae salutis.
  11. Edit. lat. Intelligat.
  12. Edit. lat. Statua.
  13. Edit. lat. Dedit Christianis Legem.
  14. Edit. lat. Diversos Prophetas.
  15. E de la prudencia.
  16. Ne.
  17. Edit. lat. Ne unus tertius discredat.
  18. Edit. lat. Laicus ignorans literas.
  19. Edit. iat. Nobiliore modo dictatus et editus, qui sit et possit esse in natura.
  20. Edit. lat. Quae in se continet totam nostram legem.
  21. Edit. lat. Cum sit moris hominum sapientum et prudentum vilipendere superbiam et vanam gloriam insipientum.
  22. Edit. lat. Deus non permitteret.
  23. Edit. lat. Quod ea, quae revelata sunt de Christo.
  24. Edit. lat. Valde magna gloria.
  25. Edit. lat. Pulcherrimi lecti.
  26. Edit. lat. Pulcherrimae mulieres nimis pulchritudinis et aspectûs.
  27. Véase, entre otros, el Sura LV del Corán. Se lee en su final, tratándose de las delicias de la otra vida: «Allí habrá esquisitos frutos, palmeras y granados, vírgenes jóvenes y bellas de grandes y rasgados ojos, encerradas en hermosos pabellones, doncellas á cuyo pudor nunca atentaron hombres ni genios. Sus esposos reposarán sobre verdes almoadones, y magníficas alfombras.»