Llegendas catalanas/Nadal en Monmany
¡Ab quina alegría las hi hauria contadas á mon retorn, y ab quin embadaliment y complascencia m' hauria ella escoltat! ¡Pobre mare mia! al pensar que aixó no pot ser, perdo l' esma de esplicarho y sols cedint als prechs de ta amistat, que tal volta m' ho demana mes pera distraurem que per altre cosa, me resolch á ferho; placia á Deu que 't puga complaure, y que ma trista ploma arrive á dar una idea de lo que son aquellas: si per cas ho logro, ja estaré contenia y donaré per ben empleat lo meu trevall.
Y vos, mare mia, que tan vos complaviau en totas las mevas cosas, veniu per un moment á mon costat; feu que jo vos sentí prop de mí, que vostra respiració 's fassa sentir á ma orella, y que 'ls vostres ulls recorren las ratllas que jo vaix escribint, pera que aixís cobre alas mon esperit, renaixe en mon cor la perduda joya, creyentvos viva encara, y 's complague mon ánima en la alegria vostra al relatarvos la festa de la vinguda del fill de Deu.
Era la vigilia de Nadal. Lo ferro-carril, fos per la molla gent que duya, (gent que tornava de las celebradas firas de Sant Tomás de Barcelona), fos per lo que volgués, lo cas fou que arrivá ben tart á la Garriga desde ahont nos dirigirem á tota pressa cap á Gáll-llicant; arrivanthi quan ja era ben fosch. Caminarem un tros entre gemadas arbredas, quan de sobte y d' entremitj d'un bosch aparegué una llum: pochs passos mes donarem, y una altra vingué á illuminarnos per un altre cantó: eran los llums que nos enviavan de una de las mes ricas pagesías del Vallés.
Quan hi arrivarem las amplas portas de la casa se 'ns obriren de bat á bat, y una munió d' homens, donas y criaturas aparegueren á son llindar pera donarnos la benvinguda.
La alegría brillava en tots aquells rostres, tot son pensament y tot son afany era la festa que se celebrava aquella nit: entrarem dins; res componia la gent que haviam vist fins allavoras per la que hi vejerem després; alló era cosa de mágica; de totas las portas y portetas anavan sortintne y sortintne, com que semblava que acabariam per no cabre á las moltas y espayosas pessas de que 's componien los baixos de la rica pagesía. Eran gent d' aquells encontorns que s' havian juntat allí, per ser lluny los seus pobles, pera veure la festa dels pastors que en la parroquia de Monmany se celebrava.
Molt nos pregaren que 'ns quedessem ab ells pera fer junts lo camí á la mitja nit, mes nosaltres los remerciarem de bon grat y no ho aceptarem á causa de tenir la posada mes aprop de la glesia y de que saviam que allí nos estavan esperant.
Emprengueren, donchs, via ben armats de bastons, llanternas y teyas, y de un á un per no permetrho d' altre manera la estretor del camí, comensarem á pujar per lo espadat single.
No't pots figurar res mes hermós; lo cel ab sou puríssim blau tatxonat de brillants estrellas semblava que reposés demunt las feréstegas y enlayradas montanyas que'ns rodejavan, com fent rodona; en la casa ahont anavam, situada á mitj single, hi brillava una llum, que per sa elevació 's confonia ab los estels, creyentlo nosaltres un d'ells fins á tant que hi forem á la vora: á nostres peus y en lo fons de las montanyas hi corria dolsament l' aygua frescosa de la torrentera, qual soroll anava escapant á nostres sentits aixís com anavam muntant la costa: lo camí que seguiam lo formavan un sens nombre de giragonsas talladas en la mateixa roca al peu mateix del single, formant una eterna esse de manera que los de devant caminavan sempre en la mateixa direcció dels de mes avall, y 'ls del mitj en la contraria, semblant de desde un xich lluny que 'ls peus dels uns se sostenian demunt dels caps dels altres; en aquesta forma nostres llums semblavan una serp de foch que 's caragolava per entre las verdas matas y demunt las blancas pedras del vol de la timba; mentres la guineu espantada d' aquella claror may vista, comensava un concert de desde l' altre cantó del single, que acabava de donar un aspecte feréstech y pahorós á aquellas isardas é inhabiladas montanyas.
Al fi hi arrivarem; com á la casa de baix, nos reberen y encara ab mes alegría. També allí hi havia forasters, que sentats al entorn de la llar ab un cove de pinyons torrats á un cantó s' entretenian tot menjantne esperant que arrivés la hora de comensar la missa: lo pastor no hi cabia de goig al veure sa crossa ó gayato tant ben guarnit de flors, llassos y papers de colors; de la crossa passava 'ls ulls á son caputxó de panyo burdo, á son sarronet plé pera fer la oferta, y á sos esclops ferrats ab sis dotzenas de claus cada un. ¡Com li tardava á arrivar la hora.
Seria poch mes de mitja nit quan nos semblá sentir lo só d' un fluviol; totas las finestras s'obriren de bat á bat y 's coronaren de curiosas testas. Res mes bonich, amich meu, que lo que s' oferí a nostra vista: semblava cosa d' encantarias; entre mitj d' una llunyana y tallada montanya aparexia moventse pausadament un llumet d' una costa vehina 'n baixava un altre, aixís com també 'n pujavan uns quants de mes avall per distints camins; pe 'l grau de Monmany ne baixavan una pila, aixís com del pich de Puig-graciós y de las enlayradas serras de Berti, destacantse per entremitj de la verdor dels arbres com si fossen un esbart de brillans estels devallats a la terra. Promte nous sorolls se barrejaren als del solitari fluviol: eran los de la rica pagesía que en nombre de cincuanta pujavan ab mes de vint atxas de vent y teyas, ab lo manyach adornat de flors en son front, de cintas graciosament entortolligadas en sas banyas, ab son manto brodat d'enticuelas, y plena de flochs y flors sa cua pera oferirlo aixís ben adornat al Rey de cels y terra en lo acte de la adoració. Acompanyava al manso primal son pastor tocant la gralla y seguit d'altres pastors, uns ab lo tamborino, altres ab panderos, y fins un ab un violí.
Mentrestant los altres llums havian anat arrivant á casa nostra, y tots plegats miravam á nostres peus la llarga y caragolada serp de foch que formavan los llums de la alegre comitiva; la guineu, com havia fet á nosaltres, los udolava fortament.
Quan estigueren tots junts emprenguerem lo camí de la Iglesia. ¿Creus tu possible que jo t' espliqui la bellesa d'aquell quadro, ni 'ls diversos sentiments que m' enbargaren?
No hi ha ploma humana capás de ferho: tanca 'ls ulls y trasportat en mitj d' aquella grandiosa y magnífica naturalesa, entre aquellas espadadas rocas y frondosos boscos, y mírans caminar per ellas entre cent llums al compás dels pastorils instruments sota d' aquell hermosíssim cel; y ab prou feynas si te 'n pots formar idea.
Avans de arrivar á la iglesia hi ha un tros d' ample camí voltat d' Eucaliptes; en mitj d' ell, los pastors y demés gent de Berti y del Serrat de l' Ocata que havian vingut a la festa, havian encés un gros foch ahont s' escalfavan esperant á que ja no 's vejés cap llumet pera entrarhi.
Totas las donzellas lluhian sos millors flochs, y tots los fadrins sos trajos de gala. Al entrar en lo temple, un moviment de joya y de sorpresa s'escapá á tothom. Brillava tot ell com una crosta d' or; tots los altars estavan esplendidament illuminats y adornats de flors: d'un cantó al altre hi passavan brancas d' eura entrellassadas de neulas, aixís com també las llantias y candeleros que la illuminavan; lo sol estava cubert d' una doble catifa de vervelló que embaumava 'l temple; gonfanons vermells y banderas blancas, estavan repartits aquí y allá lluhint sos brodats d' or.
Comensa la missa. La pastora ab sa filosa al costat, aná fins á la porta ahont lo pastor principal li feu entrega de lo que portava en son sarró: tot filant, filant, la pastora pujá al presbiteri, y ho possá demunt de la taula que pel cas allí hi havia. Despres, arrivá un altre pastor y despres un altre y un altre, y aixís sucesivament anaren arrivant tots de un á un, quedantse com lo primer al cap de avall de la Iglesia, y fent ab cada un d' ells la pastora lo mateix viatje que havia fet ab lo primer. S' acabá lo Evangeli, y sobte una veu fresca y clara ressoná al cap d' avall de la Iglesia.
—Sereno, las dotze, digué ab lo de cant.
Y 'l fluviol li respongué ab una tocata pastoril.
Una altre veu se deixá sentir després, veu de joya, vivrant y clara, acompanyada del cant dels aucells; dient:
—¡Jesus es nat!
—¿Nat? preguntá un altre plé d' admiració.
—Si, nat, nat, respongué la primera ab creixent entusiasme.
Tres ó quatre preguntas mes se succehiren y convensuts los pastors de la veritat de lo que 'ls deyan:
—Gloria á Deu en las alturas, y pau als homens de bona voluntat, esclamaren ab entusiasme y fervorós cant.
Y seguiren:
Lo Desembre congelat
confus se retira,
Abril de flors coronat
tot lo mon admira,
quan en lo jardí d' amor
naix una divina flor
d' una rosa bella
fecunda y poncella.
Etc., etc.
Si jo 't pogués fer veure la alegria que brillava en tots los rostres! no semblava sino que realment en aquell instant y allí mateix, acabés de naixer lo Redentor del mon.
Los pastors en sa joya s' agafaren per las mans y formant rodona ballaren la sardana fent ressonar los esclops ferrats demunt las amples llosas: lo manyach seguia en mitj d' ells tots los passos de son pastor, barrejant lo toch de sa esquella ab los instruments que tots á l' hora tocavan confonentse ab aquell bell cant:
Cantava el rossinyol:
es hermós com un sol
brillant com una estrella,
ha nat d' una donzella.
Etc., etc.
Y eixa melodia magnífica, pero tendre y senzilla al mateix temps, ressoná per sota las antigas voltas omplintlas d' armonía, com ressonava dintre de tots los cors omplintlos de joya.
Després entonaren lo «Rebadá» ab grant contentament dels baylets y las noyetas, que sens peresa havian deixat lo llit: al acabar eix altre cant, y quan convensut ja aquell de que no l' enganyan, y de que ha de anar á
Betlem á oferir son cor á Deu, respont enternit:
—¡Oh quin amor!
Posárense tots de cara al altar, al devant los cantadors, y fent tres passas avant y duas enrera anavan avansant envers lo presbiteri, y cantant:
Armats ab la gayta
y altres instruments,
los pastors, anemsen
anem á Betlem,
que ha nat per los homens
tot un rey de reys.
Anemhi depressa
anemhi aviat
que 'l ret de cels y terra
en Betlem ha nat.
Al acabar cada posada los cantadors feyan un gran acatament, y lo pastor, seguit del manyach que anava derrera d' ells, ne feya un altre, tol posantse á sonar lo sach dels gemechs: derrera mateix del manyach, venia lo rebadá ab duas cistellas adalt de la crossa; en una d' ellas hi havia una oferena tapada, y en l' altre dos blanquíssims colomets lligats ab cintas de color de rosa demunt d' un llit de olorós vervelló; despres seguian los demés pastors de dos en dos, ab sas enflocadas crossas tan llargas com la del primer pastor, del que no 's diferenciaven mes que pe 'ls esclops, per durlos aquest cuberts de pell del coló de la fusta, brodada ab seda de colors y clavada ab tatxas dauradas y un floquet blau al cap demunt.
Quan arrivaren al altar, lo senyor Rector los presentá al bon Jesuset, dihent:
—Jesús es nat, «venite adoremus»
Lo pastor posá 'ls genolls en terra conmogut y devotament. Totas las respiracions se pararen, tots continguerem l' alé; es una escena que no 't puch contar perque es indescriptible. Lo pastor oferí son manyach al divinal Senyor deixant-lo devant de l' altar: lo primal conegué la acció d' aquell y feu envers ell un moviment; mes conmogut lo pastor encara, passá sos brassos entorn lo coll de son manyach y lo besá del front[1].
Despres dels pastors, anaren á adorar tots los homens de la Iglesia, despres las donas. Lo sacerdot anava dientnos á tots: —Jesus es nat, «venite adoremus» mentres lo chor cantava:
Los pastors van adorant
«Gloria in excelsis» cantant.
Aixó finit lo senyor Rector nos dirigí la paraula:
—Siau bons y senzills de cor, digué; avuy es lo dia en que nasqué lo fill de Deu, y al naixer no ho revelá als sabis ni poderosos de la terra, sino als bons y humils pastors; no envejeu, donchs, als sabis ni poderosos, imiteu solsament á aquells pastors als quals representeu avuy pera que meresqueu de Deu que se os mostre á vosaltres com se mostrá á ells, y en lo dia del vostre fí, os abrassi l'ánima ab son etern é incomprensible amor y os deixi gosar de sa vista per tota una eternitat.
Las estrellas havian fugit ja del cel, y en cambi una llum suau y pura nos mostrá al sortir de la Iglesia, la blanca gelada que cubria tots los camps, pichs y fondaladas. Allá envers Orient, y per un tallat que deixan duas montanyas de las que 'ns encerclavan, un color rojench y viu nos anunciava la próxima aparició del astre del dia.
Los pastors tragueren á la plassa la taula de las oferenas en la que hi havia carbassetas de vi blanch, cocas ensucradas, turrons y butifarras, y 's posaren ab tot aixó á esmorsar, mentres nosaltres nos ne tornavam á casa.
Lo dia avans, una ovella s' havia quedat al bosch; ¡quina no fou la nostra alegria al trobar-la ab un petit y blanch anyellet nat en aquella ditxosa nit! lo cullí en ma falda y 'l portí á escalfar en la llar, al voltant de la qual ja hi trobí patriarcalment asseguts, als amos de la casa rodejats de sas fillas, gendres, nets y demés forasters, que alegrament feyan la clássica Suca-muya.
Lo sol eixí en aquell moment rich y esplendorós, y després de estendres com un mantell d' or demunt la blanca gelada, y coronar de llum los pichs mes alts, deixá entrar un de sos bells raigs per la finestra comunicant á tots una joya indescriptible.
Era un dia hermós, un dia en que 'l cel y la terra tots s' alegravan. Era 'l dia de Nadal, jorn de goig y d' alegria.
Jesús es nat: ¡Gloria á Deu en las alturas!
- ↑ Ben sebut es que 'l remat y sobre tot lo manyach cada cop que cambia de pastor se migra, apenas menja, y per espay de uns cuants dias, te los ulls llagrimosos.