Llegendes de l'altra vida/Apèndix. Fragments d'un text perdut
[f. A]*... sia be ... per tots temps loat. Amen.
E apres de aço, xij. monyes del dit monestir
menaren me [a .j.ª] aygua que es luny del dit
monestir .ij. milles e miga, la qual environe vna
petita illa; e aqui los dits monges ab gran d[evo-
cio res]aren vna missa e puys beneyren me. E aço
ffeyt, ab `[.j.ª] deuota profeço els me menaren a
una porta que aqui au . . . qua la qual era tanquada
ab dos claus; e com aquella [fo ob]erta, digeren
lo me que entras dins, e axiu ffiu. E aco ffou lo ...
del mes de setembre del any M. ccc. l.
Quant yo ffuy dins, los dits monyes tanquaren
yua[çosament] la dita porta e tornaren sen segons
sabi depuys ... E yo fuy jus terra en vn loch
petit, lo qual auia tro ... palms de lonch e
dos dample et .iiij. dalt.
Com yo ages estat yahent espahordit aqui per
espay de ..., a mi aparech vna hombra, semblant ahom blanch, lo [qual iv acosament me pres
lo bras e estench lom ffortament axi a dir:
« [Per] que veyes co que desiges, leuat tost e
vine ab [mi. » Enco]ntinent me leue et seguint
la dita hombra viu [ab j.ª gran r]esplandor vna
ciutat, la entrada de la qual era [molt] escura, mas
per la uista que auia auda de la dita ... ensems
ab la dita hombra per vna escalla en la qual *[v.] auia cent graons. E la donchs entre en [.j.ª] fort bella
casa, en mig de la qual hauia vna ffort bella cadira ... costat ves la paret. E ab gran paor,
de manament de la dita hombra yom asegui en aquella.
[E estant sient en la dita cadira viu uenir .xij.
monyes ... la .j. dels quals portaua mitra pontifical en son cap [e apa]rech me fos hom de gran reuerencia e honestat. E com [los] dits monges se
foren a mi acostats, aquel que portaue la mitra
comencam a parlar, e dix me aytals paraules:
« Tu est aci uengut o entrat per gran promesio
vymes ... tornar sens peril de destruicio e perdiciho ... e si auant vols anar este fort perillos, car de continent vendran diables, a forma de drachs e daltres besties fort [ahira]bles,
per ço quet espaordesquen et desesperes, e seras
temptat e turmentat en diuerses maneres per ço
quet porten [a per]dicio. Pero es ver que as vn
sol remey, ço es, que tots [temps] hages en ton
cor e en ta penca la santa pasio de Jhesu Christ.
... a cascun martir[i] quet facen o temptacio, que
digues: Et ... ver bum caro factum est et habitabit
in nobis. E a ... Deus et Santa Trinitas sit
y semper mecum. E senyat ... vegades; car
aquestes coses te donaran tancta de [força] que
sobraras totes les temptacions penes e [turments]
dels demonis. » E adonchs ell me dix: « Vet los
[demonis que venen; deuuimes no estaria mes ab
tu. E*... »
*[f. B] « O caualer de gran consiencia e ardiment! aure dins mon cor de la tua uenguda singular
goig, tal; que noi poria dir; car tots temps he amats e am homens ardits e abriuats, per quet
prech per la tua noblea, la qual yo molt am, que
a mit vlles acostar, e james de mi not partesques, en guisa que sobran delit puxam ensems
tots temps auer. E guarda no meyns preus les
penes quet estan detras, car certefichte que non
pories estorce per via del mon. » E la donch yom
giri de taras, e uiu vn castell en la sobiranea del
qual auia vna fornal de foch encesa, les flames de
la qual paria bastas tro al cel. E viu hi encara moltes horribles besties que metien foch a la dita fornal; e apres uiu vn pont marauelosament alt e fort lonch, car segons depuys sabi, x milles tenia de
largaria; e entron de aquel hauia serps dediuerses
colos, e drachs, e altres cruels e maluades besties,
que gitauen foch e flama tro al cel. E auiai de
diuerses calderes plenes domens e de fembres que
aqui cremauen, les quals cridauen, e plorauen, e
gamegauen agrament. E de sots lo pont coria vn
flum daygua bulent, en lo qual riu auia moltes
e diuerses besties e oribles *[v.] e de oribles figures, les
quals prenien tots que uolien pasar per lo dit pont
e lancauen los e hofegauen los en la dita aygua
bulent ab gran crueltat. E com tot aco agui vist, la
dita dona dix:
« ¿Que dius, donchs, caualer molt car? ¿uols me
creure de mon profitos consell? car ia ueus clarament que si nou fas, certes no escaparas de tantes penes com te son aparellades; e si de la una
escapes, cauras en laltra. E sim creus poras ab mi
viure tots temps ab sobran delit, axi com dit es
de sus. » Lauores yom recorde de les dites santes
paraules; e com les agui dites, la dona desparech,
e los drachs me pregeren em gitaren en la dita fornal; e com comencas a cremar, yo dix dins mon cor les dites santes oracions em senye axi com
auia acostumat; e tant tost fuy fora de la fornal. E
trobim en la sobiranea de un mont asats poch,
e aquim aparech la dita dona ab dues donzelles, e
dix:
« Escapat est de la dita fornal, mas pasa lo
pont si pots, car capies que inposible cosa que
tu no quaygues en alguna de les penes quet estan
aparellades. E fort est fol sit *[f. C] penses que non
vages en lo riu bulent, si asages de pasar lo dit
pont. Per quet prech que tu viles a mi creure, e
no ulles partir mal e leig de lla hon profitosament e be te pots saluar. » E ladonchs a mi recordaren les dites santes paraules; e com les agui
dites, em fuy senyat, yo ab gran paor pose lo peu
en lo cap del pont. E de feyt viu .j. caualer negre,
sobranament terible, quim dix; « Torna atras! en
altra manera yot gitare en lo flam bulent. » E
lauores yom giri de tras, per la gran paor que agui
del caualer e del caual, que axim espaordien, que
no sabia on mera nim recordaua de res quim
pogues ayudar. E com guardaua ves lo flum que
dejus mera, vehia que bulia, e hi auia gran pregonea e gran escuredat; de tot seny exia, e lo cor me
falia, per sobirana paor. E com pensaua la terribletat del dit caual e caualer, en mi matex elegia que
mes me valia gitar en lo dit riu, que no girarme a
els e guardar los altra uegada. E adonchs yo dix
en mon cor, per oblit de totes les desus dites oracions: « O las, mesqui! mal dia mes uengut! ¿que
fare si tomar no men pusch, ni anar auant? ni en
lo flum me lanç, pus soptosament que sageta
caure tro a la pregonea, e sere perdut e destrouit. » Estant axi en tanctes oribles temptacions,
ab la ayuda de nostre Senyor yom torni en *[v.] mi matex, e recordim de les santes paraules desus
escrites. E degui les ab deuocio, em senye tres vegades. Ab tant, iuacosament yom trobe sa e saluu
fora lo dit pont, que res nom senti.
E com fuy pasat, yo fiu deuotament gracia a
nostre Senyor, qui, per sa infinida clemencia me
auia ayudat de tanctes e tals tribulacions, e deliurat. E apres de aco, de continent me aparech vn prom antich, ab la barba blancha, ab lo cap canut,
qui, ab homil salutacio quem feu, me dix aytal
paraules:
« Beneyt sia Deu, lo pare nostre Senyor Jhesu
Christ, quit ha feta tanta de gracia que est pogut
escapar de tanctes temptacions e engans del
demoni, e de tanctes oribles besties. » E apres
me dix: « Tim aquesta touallola, e vine, seguex
me. » Ladonch yo rebi la dita toualola e segui lo
dit prohom, lo qual me mena per vna gran val verdegant, per la qual pasaue vna bella aygua viua, en
la qual auia molts homens e fembres qui tenien lo
cap deyus e los peus desus, e altres que hi tenien
los brasos, e altres los cabels. E com you viu, yo
demani al dit prohom qui eren aquels que axi
yaien en la aygua. Lo qual me respos : « Aquex
son homens e fembres que axi pugen * ... »
- [f. D] e lexen le ...
E puys trob ... de vn castell, a la porta
del qual yo viu vn bel lit apres de la porta, ab vna
bela cadira de costa, coberta de vn bel drap. E dix
me lo dit prohom: « Semblat bel aquest lit e
aquesta cadira? » E yo dix: « Hoch, fort bella. »
E ell dix: « Deius la cocera es lo lit de carbons
fogejant, e semblantment la cadira, de jus lo pal ... ur es foch ardent. » E apres acom dix lo
dit lit e cadira [e] per aqui era aparelat; mas no es
a mi legut que ho diga.
Apres daco vinguem a vna ca[dira en] la queia
era un Rey que yo be conexia lo queia [seya] en
.j.ª cadira, e pariam quey siges ab goyg e ab alegria, car moltes omens e fembres li uenien dauant, e li portauen ab gran reuerencia roses, e uioles, e vnes yoies, e altres, e molts seruis li fahien.
E com yo agui uist aço, yo demani al dit prom
qui eren aquelles gens que tants seruis fan aquest
Rey E ell dix me: « Aquests eren pelegrins, a qui
lo dit rey donava almoyna quant *[v.] ... e altres
pelegrinacions. » E dix me encara: « Sapies que
la cadira hon seu es de foch, e estay .iij. hores de
cascum dia, e axi matex ne jau tres de [cascu]na
nit en .j. lit de foch; e aço per tal com era ...
en la mor, en tant que, si no fos per les horacions
quels dits pelegrins pobres que de Deu han feytes per ell, e per les almoynes que el los [donave],
segons que dit es, ... a de la lo ... que
tu as pasat, e fora aqui molt cruelment turmentat
per sa luxuria e camalitat ... Com sies tornat
al segle diges ho ... amichs axi com ho as
uist, per tal que ab ... quel desliuren de les
penes que sofir. »
Aco dit, isquim de la dita cambra, e entram en
.j.* altra, en la qual avia .j.ª gran caldera plena de
pega bulent, dins la qual estave .j.ª regina engas-
tada en la dita pega tro a les mameles ; e per la
gran dolor que dins soferia, cridaue e ploraue molt
agrament, que paria que tro al cel pugasen los seus
crits, tant eren agres ...; e estauen li sobre lo
cap dos drachs forts * ... [f. E] *Encontinent algunes dones vengueren ves mi,
ballant e cantant, la belea de les quals era tant
gran, que apenes la poria om dir ne altre creure.
Car vestides eren com a Regines, e portauen en lur
cap corones daur marauelloses, ab moltes pedres
presioses, lus crans [carns] auien pus blanques que
let, la qual blanquor ere mesqulada, lahon feya mester, ab color vermela fresca com a rosa. E auien los
cabels forts lonchs e delicats, semblant a fil daur;
lus fronts eren beles e polits, pus blanchs que neu
que al mon sia; les celles voltades; negres los vls;
auien aguileyns los nas; auien forts polits los labis,
pus vermels que corals; les dents pus belles que
vori, fforts be hordenades; e lo col fort bel e blanch
e ben torneyat; les mamelles auien com dues
pomes poques. Les quals dones parien de edat .xvj.
anys, poch mes o meyns. E uengueren sen a mi
ffort alegrament, e quant foren prop de mi, la una
de elles, quim aparech de mayor autoritat que les
altres, comencam a parlar, e dix me axi:
« O molt bon caualeri ffort auem gran plaer, e
gran goig, e gran consolacio que tu sies a nos
vengut. E no imagines que siam diables, axi com
aquels falsos demonis que abans de nos as uist e
te an dit, ans som dieses inmortals e hauents gran
poder e gran riqueses. Hages ab nos consolacio
e alegria e fes de nosaltres ço quet viles, besant
e abrasant. Encara ayes tot altre desigs de amor.
E si axi ho fas, no solament hauras lo plaer de
nos altres, ans ne aconseguiras fort gran proffit,
car, segons as hoyt, nos auem gran sobre de tresor. E si yames ten uols tornar, aço del teu poras
ten adur ab *[v.] tu qual mes te ulles de nos... [v.]
te uolras. E uet aci que yo tinch les claus de la
porta per la qual tu est entrat açi. E yo tinch fare exir, tota ora quet plaura, ab tot co que voldras.
E si ho fas, bon punt hi est entrat. E si nom vols
creure de co que yot consell per ton profit, uet
aci sens fi de drachs, quit destrouiran et mataran
a mala mort. » Encontinent que ella ho ach dit,
aparegeren de tras les dites dones moltes drachs,
fforts leygs e teribles de ueure, qui, ab oribles siules e crits, vingueren de ues mi, ab lus goles ubertes, gitant foch per aqueles, e per los nas, uls e
horelles; e auia ab los dits drachs moltes e diuerses
besties verinoses, de figures estrayes, les quals gitauen fflames de foch, que paria que muntasen tro al
cell, e la uista de aquelles era molt pus teribles que
dels drachs de sus dits. E com yo uiu los dits
drachs e besties, estegui ffort espaordit. E la dita
dona altra uegada: « O, honrat caualer! placiat
consentir e creure aço que yo per ta salut te dich,
e per ton profit, sino vet quina es la oribletat e
teribletat de aquestes besties e de aquets drachs,
quit destrouiran et deuoraran si nom creus. »
E adonch yo dix: «Ja Deus no ulla que yot
crega. » E de mentre yo guardaua les dites dones, axi primen la mia cuncupiçencia ab lus afalachs e abelimens. E lesguart de les dites besties
per tal manera me espaordien, que la mia volentat volia quey quonsentis a les paraules de la dita
dona.
*[f. F] E adonch, per especial gracia e do de nostre
Senyor Deus, a mi recordaren les paraules quem
auia dites labat qui mera aparegut ab los .xij moges.
E tant tost com les agui dites, les dones desparegeren, e yo fuy ligat, e pres, e mes sus el mig de
les dites besties per deuorarme. Mas, volent nostre
Senyor Jhesu Christ, recordantme les dites santes
paraules; e diguiles, e quant les agui dites, em fuy senyal .iij. vegades, yo fuy deliurat de les dites
besties e de lur turment.
Em trobe en vn prat vert, soptosament, en lo
qual estauen algunes dones molt pus belles e mils
aparellades que les primeres. E la una de aquelles
dix me les paraules seguns: « Molt be sia vengut lo
prous caualler, e bel, lo qual tant tauem desigat!
Pren vna de nosaltres, aquela que mes te placia, e
auras ab ella infinits delits, que no porien eser per hom pensats. E seras rich de mayor tresor que yames agueses persona del mon, de qual
condesio sia. E si aco nom uols fer, ueies aci
quina multitut de besties e de serps quet estan
de tras, les quals no fan sino destrouir homens,
los quals clauen en terra, e de tu faran semblant,
que als no desiges. » E ladonch jom geri, e viu
molts pus teribles besties e serpents que les primeres *[v.] .......... requordi e dix les santes paraules
damunt dites, les dites dones desparegeren. E yo
fuy de continent pres per les dites serpens, quim
gitaren en terra de sobines, e aqui fortment me clauaren. E lauores, dient en mon cor les dites santes
paraules, e senyant me .iij. vegades, fuy deliurat de
tant gran pestelencia.
Encontinent, en vn prat fort ample, en lo qual
auia .j. dona uella ab dues donzelles, les quals eren
molt pus belles que nengunes de les dites dones E
com yo les uiu, ffuy molt marauellat de lur excellent belea, e de continent la dita uella comencam
a parlar e dix: « Goig e alegria sia ab tu, molt bel
e agradable caualler! Lonch temps ha que te
desigat e esperat, per ço quet donas vna de
aquestes donzelles per muler, aquela que mes te
placia; e axi, tria la una e prin la, per ço que
tots temps sobiran be e sobran delit; e seras molt rich; e noy ulles contrastar, en altra manera ya
de mos turments no escaparas, be que dels altres
sies escapats e deliurats. » E lauores yom geri
de tras, e uiu molt pus horibles serpens, drachs e
altres cruels besties, que nengunes de les primeres;
e per lo lur espaordiment, e per la temptacio de les
dites donzelles, caigui en terra esmortit, no recordant me *[f. G] de res que ajudar me pogues; mas ivacosament la misericordia de nostre Senyor me ajuda,
e recordim e dix les horacions desus dites; e de
continent la dita vella e donzelles desparegeren
me. E yo ffuy ligat e gitat de sobines en terra, en
mig de les dites besties tant horibles, e serpens;
e aqui clauaren me, ab claus que tenien tres palms
e mig. E com yo viu lo cel, seniem e degui dins
mon cor les dites horacions; e ab aytant yo fuy
deliurat.
Em trobi en una placa fort bella, en la qual
auia vn monestir de dones ffort belles, les quals
dones isqueren del dit monestir, e uengueren iuacosament a mi, e digueren me aytals paraules:
« Quant es gran lo goig que nosaltres auem de ta
venguda, molt noble caualler! No a lengua al
mon quiu pogues dir; per quet pregam la tua
noblea, quet placia venir al nostre monestir, lo
qual es pus bel que altre que al mon sia; e aqui
auras tot co quet volras, e ab nos ensems alegrartas, e obtendras tot quant pot esser delitos en lo
mon. E fes co quet consellam per ton proffit, sino
uet quines e qualles drachs, e altres diuerses besties feres a aci, que turmenten mols homens e
fembres, e meten aquells en af ....... cremenlos,
e de tu faran semblant. Encara ueyes quin pou *[v.]
ha aci fort ample, e escur, e pregon, en lo qual
ha aygua bulent que leua lo bul tro al cel. E ueies encara infinides serpens, que tiren ab lus
coes caros que ha homens e ffembres, e meten
aquelles en lo dit pou, e aqui cremensse. E axi,
entra en lo nostre monestir, e seras saluat, e no
ulles entrar en lo dit pou e aqui morir a mala
mort. » E yo adonch ffuy membrant me les dites
oracions. E com les agui dites, de continent les
dites monges me desparegeren ; e yo ffuy ligat, e
pres, e fuy lancat en lo dit pou e en labis de aquel.
E adonch plage a nostre Senyor que yo pens en
les dites santes paraules; diguiles dins mon cor, ab
tant me trobe fora del dit pou.
E fui en un camp molt ample, e en mig del qual
hauia e exia vna fort bella font. E apres de aquella
seia vna fort bella dona, vidua, tota solla, pus bella
sens tota comparacio que nenguna de les altres que
trobades auia. E auia prop si tot lo mon daur e
dargent; la qual ffortment ploraue, e com me ueu,
ab los uls e ab les lagremes que li regauen la sua
cara pus fresqua que rosa, e dix me, plorant, les
paraules: *[f. H] « Girat detras, [dolen ?] caualler, e veies trista e orible cosa de ueure. » E
yom giri, e viu vna roda tant alta, que paria que
bastas tro al cel, e la pregonea de aquella era tant
baxa, que uigares me fos bastas tro en infrem. Era
tota de foch, e lo cerqle de la dita roda penjauen
moltes e diuerses besties e oribles, tant que no les
gosaue guardar. Entre les altres auia ni vna que,
com la viu, caigui en terra esmortit, e auia en cascuna conguntura de son cos vna gran boca e ori
ble, e en cascuna auia dens forts grans, que,
segons mon albir, cascuna dent auia ben .iij. palms,
entre les quals dens tenia homens e fembres, encadenats ab cadenes de ffoch e de fere, a les quals
persones les dites besties se meniauen, e les pecegauen , e puis les gitauen; e apres les tornauen a
mengar e a beure, e aco no auia fi. Les altres besties que aqui eren altres homens gitauen sobre la
dita roda, e aqui els eren pengats e cremats, e, ab
sobtosos mouimens de la roda, ades eren pugats
tro al cel, e ades eren auallats tro als inferns; e axi
que les mesquines tant fort eren turmentades, que
cridauen agrament, e sanglotauen ab forts grans
plos e gamechs. Com yo aço agui vist, a mi toma
a parlar la dita dona vidua, e dix me: *[v.] « Yo avia
marit, lo qual amaua mes que a mi matexa, e
aquex mainades besties an lom tret de mos brasos e an lom gitat sobre aquexa roda; estich axi
solia e desemparada, ab gran desplaer; per que,
bon caualer, com aparega en ton esguart que est
piados, placia a la tua piatat quem vlles deliurar
de aquest peril: fugam ensems ab dos; en altra
manera perdien nos aquestes mainades besties, e
c[r]uels, e turmentar nos hien, axi com fan aquels
que ueus en la roda. » E ladonch, com de tots
puns me temptas, yom recordi e dix les desus dites
santes paraules, em senye. E de continent la dita
dona uidua desparech me; e de feyt fuy ligat soptosament e gitat sobre la roda. E, volent nostre
Senyor, yo dix en mon cor les dites oracions, e de
continent fuy deliurat de la dita roda.
E trobem en vn gran camp, en lo qual auia vn
fort bel arbre, sots la ombra del qual estauen tres
dones fort belles, que yugauen a escachs; la vna de
les quals me dix aytals paraules *.......