Llegendes de l'altra vida/Viatge a l'Infern d'en Pere Portes

De Viquitexts




VI
VIATGE A L'INFERN
D'EN
PERE PORTES



[p. 448 d'un ms. de Sermons]*CAS RARO DE UN HOME ANOMENAT Pere Portes, de la vila de Tordera, que vivint entrà y axi del Infern; y es com se segueix:

ENINT[me] primerament entre mans una copia de una deposicio que Pere Portes, de Tordera, del comptat de Barcelona, avia feta devant lo comissari del Sant Ofici, Musen Joan Texidor, prevera y beneficiat de Blanes, antes de tornar la copia a qui me la avia dexada, volgui primer informarme ab lo mateix Pere Portes, que encara vivia, si lo que contenia aquell papé era veritat; y axis, lo primer dia de Otubre del any 1621, li ani á parlar en sa casa de Tordera, ab lo P. Fr. Climent de Tordera, religios caputxi, en un camp, so es, baix de una pomera; y li vas llegi tota esta deposicio, y lo que se contenia en ella; y li vas di si era veritat lo que alli estaba contingut, y ell me digue y afirmá que era la propria deposicio que avia fet devant [lo] sobre dit comissari y senyors Inquisidors, y que tot era veritat: que sols deu dias y avia estat, com es, desde la vigilia de San Bertomeu, fins al primer de Setembre, que es San Daniel, molt anomenat y tingut en gran veneracio en aquella terra, per tenir en lo terme de ella una capella ab invocacio de dit sant. Digueren San Miquel, y prou es lo que diu ell, que estigue en la vila de Molvedre, en lo Regne de Valencia, mes de un mes per poder cobrar forsas, y si fos estat San Miquel no auria pogut ser per Tots Sans en Hostal Rich y en Tordera; y axis, despues de San Miquel, se posá en cami per venir a la sua terra; y mes digue, que passa a Monserrat. Y axi jo, Fr Francesch, de Canet, vila del Rosello en la Vallespir, religios caputxi, sabuda la veritat, me determini copiaro, a gloria de Deu, señor nostre; lo qual es desta manera:

 En nom de la Ss.ma Trinitat, Pare, Fill y Esperit Sant, ament. En lo any de 1608, á 23 de Agost, estant Pere Portes, pages de Tordera, del biscontat de Cabrera, molt descuidat en sa casa, ab la sua muller y familia, li exposaren un reclam y feren despues, en virtut de un acte de devitori que ell alguns anys antes avia firmat de certa cantitat, execucio de sos bens. Y en dita execucio, y per fer aquella, vingueren los oficials de la cort de Hostalrich, que es lo cap de tot lo biscontat. Y perque dit Pere Portes estaba obligat, ab escriptura de ters, ab vens y persona, esent dits oficials en sa casa de dit Pere Portes, lo prengueren ab un sagrament y homenatje b [y] inventeriaren tots los bens. Y sabent dit Portes [que] lo acte en virtut del qual se li feya dita execucio molt temps avia estava escancellat, y que ell pagá dita quantitat, protestá y requiri que no passasen avant dita execucio, dient y soposant que ell no *[p. 449] devia quantitat alguna de dit acte, antes, [que avia pagat. Y com la escancellacio nos trobava, y diu dit Pere Portes que lo no[ari] que [avia pres] la dita escancellacio era ja mort, y lo principal deya que lo dit Pere Portes noi avia may pagat, y que li devia tot lo deute, y que no era escancellat dit acte ni lo constaria may, ferenli envantariar tots sos bens y la heretat que guosaba dit Pere Portes, dona[n]t deu dias de temps als mobles, y 30 als immobles; y clos lo acte del imventari, lo encomanaren a la muller de dit Pere Portes; y volensen portar penyoras los ministres per ser pagats dels salaris y dietas, y volent portar á la preso á dit Pere Portes, y dit Portes veyent lo que pasava, devant de moltas personas suplica á dits oficials que no li traguesen res de casa, sino que nos moguesen de sa casa, que ell aniria fins al lloch ó vila de Massanet, que alli alguns li devian diners, y los pagaria á tots las dietas y salaris de dita execucio. Y axis los oficials, tant per saber la bondat del home, que en lo endama, dia de San Bartomeu, tornaria, y que portaria dmers y los pagaria, y tambe per tenirli compassio y per prechs de la gent que si trobaba, foren contents de esperarlo fins lo endemà, sols anas á buscar dines per pagarlos, y despues quedaria ab sagrament y homenatge y ab las matexas penas.
 Encontinent que fou fet lo concert, dit Pere Portes sen ana, prenent lo cami de Massanet; y, anant molt pensatiu y enujat, troba un Jove molt ben tractat, á caball, y menava altra cabalcadura buyda, y, en lo punt que se trobaren, dit Jove saludá á Portes demanantli de haont era y haont anava; pero com dit Portes estigues pensatiu del negoci que li avia succehit de la execucio, y per so estigues tot divertit, no li torná resposta, sino que caminava anant tot pensatiu y enujat. Y lo Jove li torná á preguntar que era lo que tenia, y ahont anava, que si ell lo pogues ajudar en res, que li digues sos treballs, que ell li valdria y afavoriria. Ohint Pere Portes lo que li digue lo Jove, respongue dientli perque ó volia saber; que los treballs seus eran grans, que ell nois podia remediar, sino Deu del cel, que sab la veritat de las cosas. Li digue alesores lo Jove que no se espantas, que moltas vegadas permet Deu treballs á las personas per provarlas, y que quant mes afligidas pensan que estan sens remey y que Deu las ha dexadas del tot, pero ab tot proveheix Deu que sigan ajudadas y afavoridas de algunas personas, y los trau de treballs; y que tantas horas, tans remeys. Oyin Pere Portes las paraulas de dit Jove, sel mira á la cara, dientli: « Gentil home, molt jove sou per donar remey á mo[l]s mals y donar concells á mos treballs. ¿No sabeu vos que los concells, per acertarse, se han de pendrer de homens vells, sabis y experimentats en treballs y prosperitats, que agen vist y ohit y cercat lo mon, y que sapian que cosa es be y mal? Vos sou jove, y no teniu ditas cosas. » Respongue lo Jove: « Tot lo que vos diheu tinch jo, y encara molt mes; y no crech que ningun home nat en lo mon me avanse y me porte aventatge de lo que vos me aveu dit. » Y anant axis parlant, entraren en un cami fondo que va al lloch *[p. 450] o vila de Massanet.
 Dit Jove li digue, una y moltas vegadas, que no anas tant pensatiu, y aont anaba. Dit Pere Portes, ja enfadat, li digue: « Yo vas al lloch de Massanet » y quen volia fer ell. Aleshores dit Jove, que anava á cavall, li digue que ell tambe y anava, y que si volia pujar á caball ab la altra cabalcadura anirian de compañia, y que no se anujas; y que [si] ell li podria valer en res, que loy digues, que ell ó faria; y lo prega molt li digues que tenia y de que estaba trist, pensatiu y enujat. Aleshores dit Pere Portes sel mirá algun tant y se altera; y caminant li digue: « Mes puig me dieu que anau á Massanet, y me dieu que per ventura me donariau consells y remeys á mos mals y treballs, jo vols dire. »
 Pere Portes se senya, en nom de Deu, que es principi sens principi de totas las cosas: « Sabreu com jo me dich Pere Portes, fill de Joan Portes, natural de la vila de Tordera, que habem dexada atras. Alguns anys ha, com las anyadas foren esterils, fou forsos á mon pare comprar blat, y lo mateix quens ba vendrer lo blat mos ba dexar los diners. Y aquest era un tal Just, de Tordera, per lo qual nos obligarem tots nostres vens y heretats, haguts y per haver, ab escriptura de ters y obligacio de personas, que dintre cert temps pagariam dita quantitat; y axis mon pare, antes de morir, paga dita quantitat y li escansellaren lo acte del debitori; y [de] asso ja ha passat mes de 20 anys. Y ab asso, estava yo molt descuidat de estas cosas, y vuy, dia present, me es vinguda tota la justicia de Hostalrrich, los oficials y ministres de ella, y, en virtut de dit acte de devitori, me han pres y envantariat mos bens, y me volian posar á la presó y traurer roba de casa y vendrerla per ser pagats dels salaris y dispesas: los he pregat que me dexasen anar á Massanet, que alli me debian alguns diners, y que los portaria pasat dema y pagaria las ditas despesas; y axis ells son resta[ts] en casa mia y me han dexat anar ab sagrament y homenatge, ab una malleuta, que per tot dema tinch de ser tomat. Y asso es la tristor que yo tinch, y los treballs, los quals me tenen desatinat y fora de mi, que quant y penso no se quem fassa. Veurem que so executat y afrontat per quantitat ja pagada molt temps hal Posauvos la ma al pit, y mirau que dirá cada qual que lo senblant li succeis. Y axis, yo vos he dit los meus treballs, vejau vos ara que concell me donareu en aquesta necessitat en que estich posat. »
 Y mentres tenian aquesta practica [o] conversasio, dit Portes anava á peu, y lo Jove, que anava á caball, li deya: « Pujau á caball en la altra cabalcadura, y » no[s] os cansareu. » Y, anant axis, entraren en un cami fondo y estret, y lo animal que anava solté li anaba casi sempre entre peus y tenie jochs, casi convidantlo á que pujas á caball, en tant que lo dit Pere Portes estava un tant admirat. Lo Jove li digue alesores que lo avia molt ven entes, y que no estas mes enujat, que ell lo trauria de dits tre*[p. 451]balls, y que no y duptas; y li digue: « Pues vos, Portes, me haveu contat vostres treballs, jo vos he promes traureus de aquells, vull jo saber quem digau si sabeu lo nom del notari que prengue dita escancellacio de dit acte. » Dit Pere Portes digue que se anomenava Gelmar Bonsoms, lo qual era notari propietari de las escripturas ó escrivanias de las vilas de Tordera y Hostalrich. Dit Jove li digue que y anas, y li digues que li tragues lo acte de dita escancellacio. Dit Portes respongue alesores: « Si dit notari fos viu, ja ho auria fet. » Per quant avia mort anys ha, y, per molt [que] haguessen miradas las escripturas, may se avia pogut trobar dit acte; y, que si ell no li donava altre remey, que sabia poch.
 Oyent asso dit Jove, li repongue ab gran enfado que ya desconfiava; dient: « Yo vos traure de dit treball, sino que jo tinch temor que [no] digau veritat, per quant yo se que dit notari ha fet molt [be] de son ofici; y si fos veritat que hagues pres dit acte, ho haguera notat en lo marge de dit acte. » Y que, ara que era mort lo notari, ó deya; que si fos viu no loy diria. Dit Portes alesores jurá que lo que ell avia dit era tanta veritat com era veritat que per anar al cel ó paradis avian[-m] de ser christians y aviam de morir; y voldria que dit notari fos aqui present, que li diria y faria bo y entendria com deya molta veritat, y que no tenia que demanarli perdo en aquest mon ni en lo altre, y que tot pasava com ell avia dit, y per quant era la pura veritat.
 Y en lo temps que dit Pere Portes digue las cosas al Jove, caminant arribaren al estany de Cils, que pren lo nom de un lloch que se anomena Sils; y com lo cami era estret y la cavalcadura que no y anaba ningu sempre li anava entre peus, dit Portes se determina alesores de pujar á cavall, y per asso demana llicencia á dit Jove, lo qual li digue que desdel principi ho podia aver fet. Y axi dit Pere Portes se senya, y, en lo punt que fou á cavall, tot se altera y los cabells se li arissaren en lo cap, y senti y veu que las cavalcaduras se parlaban la una ab la altra. Encontinent dit Jove digue: « Puig vos, Portes, me haveu contat vostres treballs, los quals son pera vos grans, yo vos he promes de ajudarvos y donarvos concell y trasa ab que foseu ajudat y remediat: yo vull tenirvos la paraula y lo promes, y vos fare parlar ab lo notari Gelmar Bonsoms, lo qual, si ell á pres dit acte de escancellacio, ell vos ho dirá ahont lo posá y ahont es. Tenivos be á caball, que yo so lo Diable. » Y dit Pere Portes se tingue fort oynt ditas paraulas; y digue: « Jesus, salvaume y nom desamparaul Verge santissima, siau ab mi! » Y encontinent las cavalcaduras, totas dos juntas, arremeteren per lo estany de Sils, per montanyas y valls, y sempre anavan parlant. Y dit Portes, tenintse fort, y sempre cridant, invocant los noms de Jesus y Maria, en tant que al cap de una hora de temps que fou á cavall, pasadas que agueren grans montañas y valls , juntament *[f. 452] grans ayguas y mars, hisqueren en un gran pla, que era tot foch y dimonis, ab gran multitut de gent que patian grans tormens. Dit Pere Portes, espantat de asso y [de] veurer tantas ó ditas visions, en lo punt mateix lo Dimoni que lo havia portat alli li digue: « Tu, Portes, ¿conexeras á dit Gelmar Bonsoms, notari? » Alesores dit Portes digue que si; y, dient asso, senti grandissim abalot y ba veurer un gran tropell de dimonis de diversas figuras y formas que venian ab grans alarits y alegres, sonant corns y xeremias molt diferents dels de aquest mon, que portavan la anima de Mossen Dilameras, clavari que fou de dit bescondat, y portava un proces es [en] las mans. Lo Dimoni que lo avia portat alli li digue la causa de asso, la qual era perque fulmina una enquesta falsament contra de un home per ferlo composar; y axis lo proces que portava dit Dilameras (clavari que fou de dit bescondat) es la enquesta que ell ha feta; per la qual cosa fou capturat lo temps que vivia, y portat en las presons de Barcelona, y culpat de moneder y de aver fet matar algu; y, sent en dita preso, caigue malalt, y per dita malaltia fou tret afiansat, y mori despues que dit Pere Portes se era posat en cami. Veu alesores dit Pere Portes com los dimonis sen portaban á dit Dilameras á un lloch molt horrible y espantos.
 Despues camina Pere Portes un poch, y veu la anima de Mosen Jordá, prevera y capella de la vila de Pineda, que estaba al mig de [duas] donas abrassadas ab ell, so es, que las tenia una á cada costat, y estaba en un llit de camp, tot foguexant, passant diversos torments per los dimonis quels atormentaban; y confesá dit Portes que Mussent Jordá avia estat vicari en Barcelona en lo Hospital de Sancta Creu, que es general; y diu Portes que Mossen Jordá era viu y estava bo quant ell se parti.
 Despues passa mes avant y troba la anima de un cavaller [Misser Felip Roger de la vila de Calella] que era estat Governador del bescontat, perque avia posat confusio entre los vasalls y lo Marques [de Aytona].
 Despues se gira dit Pere Portes y veu la anima de un doctor anomenat Misser Maduxer, que fou assessor de dit bescontat molt temps, ó mols añs, lo qual, quant mori, se li trobá un llibre escrit de sa ma, en lo qual deya com ell avia sentenciat á Tal y á Tal, anomenant los á tots; y axis los posats en galeras, y la quantitat [que] avia rebuda, y per quinas personas ó avia fet. Y, entre altres partits, [sen trobá] un en dit llibre, que avia rebudas 25 lliuras de sentenciar un home á mort; y lo anomenava. Dit llibre lo veu y tingue en sas mans lo Misser Pujades, doctor en dret y abogat de pobres.
 Y tambe diu que tambe veu un altre asessor de Hostalrich, que se deya Miser Germá, asentat ab una cadira de foch per aver faltat en son ofici.
 Despues se gira, y veu la anima de Mosen Gelmar Bonsoms, Notari, que prengue lo seu dit acte; y axis, encontinent quel veu, feu una gran exclamacio, dient: « Valgam *[p. 453] Deu, Mosen Bonsoms! que ayjau feta tal maldat de aver pres lo acte del devitori que mon pare y jo firmarem en poder vostre! Y mon pare, quant vivia, paga dita quantitat y li escancellareu lo acte, y no haijau asentat, ni en lo marge de dit acte de devitori, com teniau obligacio, ni en altra part, que may se hagia trobat memoria ni jo men recordi, ni mon pare vos escrigue confiant de vos; y ara, al cap de tant temps, estan yo descuidat de asso, en virtut de tal devitori son vinguts tots los oficials de Hostalrich y me han pres é invantariat tots mos bens y heretat. Yo no tinch dines pera pagar las dispesas: los he promes que si me dexavan anar á Massanet, per tot demá los portaria diners pera pagarlos ; y ells son estat contents , y me han dexat anar ab una malleuta que per tot demá tinch de ser tornat. » Encontinent fou aqui lo Dimoni que avia portat á Pere Portes en lo infern, y digue á Bonsoms, notari: « ¿Es veritat lo que Pere Portes diu? » Y respongue que: « Si. que per axo estich yo en aquest lloch: per aqueix mateix acte estich yo condemnat en lo infern. » Y Portes, ohint infern, cridá grans crits de: « Jesus y Marial » dient: « Salvaume! nom desam pareu! » Y en un instant fou alli una legio [de] dimonis, los quals digueren á que havia vingut alli á donarlos mes tormens [anomenant aquells sants noms qne ells tan avorrien, que en oirlos sols los donava mes torments] que lo foch que patian los condemnats. Y axis digueren á dit notari, pegantli grans colps y donantli grans torments, perque digues á Portes lo lloch ahont trobaria lo acte de dit devitori, pues no podian sufrir á Portes quant invocaba los noms de Jesus y Maria. Y dit notari en lo punt digue: Que anas en sa casa, la qual tenia en la vila de Hostalrich; que en la sala encontraria un hermari, y, devant de ell, á 7 rejoles de la paret, alsas desde las set fins a las 12; y que miras y cercas be, que alli trobaria un manual petit de firmas de actes, y que a las 27 fullas trobaria dit acte de devitori per lo qual acte estava condemnat en lo infern, per quant no lo asentá en lo marge de dit devitori, com tenia obligacio, per causa que se avia barellat en son pare, y per dita causa ó feu. Y, dient estas paraulas, digue Pere Portes: « Yo so, pues, en lo infern! » Y dient ó cridant alesores: « Jesus y Maria! nom desempareu! » Donaren grans crits los dimonis contra ell, sens ferli ningun dany.
 Alesores dit Pere Portes se gira y veu alguns doctors del Real Concell, los quals ell avia conegut molt be: y, entre altres, Miser Vbach, á Miser Puig y Miser Banach, y á mols altres, los quals, quant vivian, deyan que eran los deus de la terra.
 Despues Pere Portes mirá de la altra part, y veu molts notaris del Criminal, entre los quals veu lo notari que prengue la enquesta de Don Miquel Albert, lo qual cridava molt. Quant vivia deyan que avia fetas grans maldats en dit proces, contra lo dit Don Miquel Albert; y lo notari se deya Just.
 Despues Pere Portes se girá per altra part, y veu un tal Sarrell, de Tordera, gran amich seu quant vivia, *[p. 454] lo qual pasava grans torments; y veu molta gent, axi amichs com enemics, los quals eran mors molts añs avia, y alguns de ells que eran morts despues que ell avia èxit del lloch de Tordera.
 Estan axis Pere Portes espantat de lo que veya, senti un gran brugit, abalot y crits, y va veurer com portaven los dimonis la anima de un gran Cavaller, noble y ben anomenat, lo qual sempre tenia lladres y facinerosos en son castell y lloch; y, espantat de veurer aso, cridá: « Jesus y Maria, salvaume! »  Lueguo, y en lo mateix punt, vingue una legio de dimonis de diversas figuras y formas, y li digueren perque los enquietava ab ditas paraulas, y qui lo avia portat alli: que sen anas y hisques fora; y dit Portes, fense lo senyal de la creu, los digue com era entrat alli en aquell lloch; y quel traguesen ó que li encenyasen lo cami, que ell sen aniria en nom de Deu.
 Y encontinent fou aqui lo Dimoni que loy avia portat y li digue á Pere Portes: « ¿Quant jo te trobi, que axias del lloch de Tordera, y me digueres tots los teus treballs, jo te prometi quet donaria ajuda y favor: tu tingueres ventura que aquell dia avias ohit missa y resat lo rosari de Maria, que si no fos estat lo averte senyat y sempre invocat los noms de Jesus y Maria, jo te auria llansat en lo estany de Sils quant lo passarem, ó en lo mar; y no he tingut potestat, per axo, de fero. Jo ja te he tingut lo promes en portarte a la presencia de Mossen Gelmar Bonsoms, notari que prengue la escancellacio del acte del devitori, y te ha dit lo lloch ahont posá lo manual, en lo qual esta contingut dit acte, y te á dit en que full lo trobaras; per so es menester que ten tornes, que vuy es dia de San Daniel, primer dia de setembre, y tu desde la vigilia de San Bertomeu estas assi, y nos donas grans treballs quant anomenas exos noms de Jesus y Maria, que siu sabias te espantarias; y axis te torno á dir que ten vages. Ja trobaras, antes que arribias alli , que te an venut molts bens, y, amostranlos tu lo acte de la escancellacio de dit debitori, los cobraras. Mira, besten pres. » Dit Pere Portes digue alesores : « Jesus y Maria ! » Y digue al Dimoni: « Tu me has portat assi, traumen. » Lo Dimoni li respongue: « Mon ofici es portar animas y cosos al infern, y no es mon ofici de trauren niugun. »
 Encontinent dit Pere Portes se girá y veu quatra personas, so es, un que fou Beguer de Barcelona, altre que fou Asessor seu, altre que fou Notari de dit Veguer, y altre que fou Procurador fiscal, los quals passavan grans penas per moltas maldats que avian fetas, y sufrir que los oficials fessen composissions, en especial per un que feren per una mort de un tal Carvonell, pages de Sant Just Desvern, al [qual] trobaren mort en un bosch, que los gossos sel méjaven; y composaren y remeteren la causa avans de fer dita mort, la qual fou feta dos dias antes, perquèue axis fou trac*[p. 455]tat entre ells; los quals passavan grans penas y tormens.
 [Despres, anant seguint lo infern, veu Pere Portes Episodi procedent d'altres versions un lloch ahont eran gran infinitat de animes al davant de una altra que seya en una cadira feta de punxes de foch, y devant tenia una taula y li deyan ab grans crits y brugit y alvarot: « Maleyt sies, mal home, malvat y enganyador! » Y ell responia: « Teniu raho, teniu raho; descuydeu y guanyarem. » Y encontinent vege passar dit Pere Portes davant de ell gran llegio de dimonis que ab una ma li donavan bosses de diners foguejants de foch, y ab altre li feyan les figues, rient grans riallades, quan patint grans dolors y horribles: « Teniu raho; ja guanyarem » Y Pere Portes se gira al Dimoni que lo havia acompanyat al infern; y li digue que aquell que seya en la cadira de punxes era un advocat de la ciutat de Barcelona, anomenat Mosen Ramon de la Freixeneda, lo qual per tenir plets y donar consells tingue en vida molts homens pagats y assalariats que li buscavan plets y feyna, y que a tothom donava la raho, tant si la tenia com no; y que per haver malguanyats, y ab frau, molts diners y bens enganyant a la bona gent, estava en lo infern assegut en aquella cadira, ahont patia molt horribles torments; y que tots los que li deyan mal home y enganyador eran aquells que en vida lo serviren, que, reconeixentse dels mals y danys que ell los havia causat, lo malehian continuament; y ell, pensant quey eran per demanarli consell y tenir plets y questions, los deya que tenian raho; y quels dimonis que cridavan fent gran brugit y li donavan bossas de diners y li feyan les figues, tambe se pensava que li volian donar plets y los deya que tenian raho.]
 Despues veu un altre [arbre] tot foguejant, en lo qual [en lo qual] estavan penjant 6 personas, las quals eran tutors de la persona y vens de un tal Romaguera; lo qual, com tingue edat, los demana li donassen comptes y raho de la tutela, y dit[s] curadors tenian los vens, y en particular una torra ab las terras, y li feren pledejar una cosa tan justa, que, un dia, dit povill va trobar un dels dits curadors, ab lo qual prengue tanta colera que li tirá ab un pedrenyal, y lo matá, dins de la ciutat de Barcelona; per lo qual cas dit pobill fou penjat, sent Virrey de Cataluña lo Prior Don Fernando.
 Despues dit Portes se girá, y, mirant de una part y altra, veu una cosa molt horrorosa y espantosa á manera de una cinia que sempre rodava, y en lloch de catufols eran pare [y] fill, molt coneguts y principals (vuy los que viuen y venen de aquella son nobles y titulars), los quals avian estat mercaders y homens de grans diners; y quant lo un se encontraba ab lo altre, esto es, lo pare ab lo fill, se esgarrapavan y donavanse cops ab tanta rabia, malicia y colera, que era tant gran lo alvarot y ruhido , que aparexia que tot sen entras. Y demanant dit Pere Portes perque se barellaven y se pegavan tant fort, lo Dimoni que lo avia portat alli li digue que eran pare y fill, y que lo pare, quant mori, dexa hereu á son fill y li mana que restituis la heretat y vens a les personas que trobaria escritas y anomenadas en lo llibre escrit de sa ma, per quant tots los vens y heretat la posehia de mal just, y ó tenia usurpat y robat; y digue á son fill ques fes frare sis volia salvar. Dit pare mori y fou condemnat per so que ell no volgue restituhir, pues ho sabia. Dit fill, mort son pare, pensá son fill que sis fes la voluntat de son pare ninguna cosa tindria per ell, y que de necesitat se avia de fer frare; feu una resolucio en si mateix, dient: « Mon pare, quant vivia, ja sabia ell que tenia obligacio de restituhir los bens que ell tenia mal guañats y de mal just; ¿qui millor que ell ho podia aver fet, que ell mateix, que sabia la veritat? Y ell ne volgue guaudir y viurer esplendidament, y los ha gastat esplendidament: jo tambe ne vull viurer y guosar com mon pare, y ne vull triunfar y nom vull fer frare. Y que sen fos fet ell, y no hagues guanyats los bens malament, que ell nom avia de dexar en testament ni manarme tal cosa. Jo fare lo mateix: dexare mon hereu quels restituhesquia. A mes de axo, me digué y mana que li fes be per la sua anima, y que li prengue[s] bulla de la Sancta Crusada: jo non fare res; perque mon pare, ó be es al cel, ó en lo purgatori, ó en lo infern: si es al cel, no necesita de cosa alguna; si en lo infern, no li aprofita res; y si en lo purgatori, ell matex ne exira quant Deu sia servit. » Y per quant lo fill mori ab esta resolucio, se vingue á condemnar, y son portats al infern de la manera que veus, y quan se encontran fan de la manera que veus de esgarreparse y pegarse. Y diu lo *[p. 456] pare al fill: « A, traidor! ¿no te havia jo manat y dit en mon testament que restituhises mos bens a las personas anomenadas y escritas de la mia ma en un llibre que tu tingueres y llegires? Si o hagueses fet, no serias asi, donanme penas y torment com me donas. » Responia lo fill: « O, pare malvat! ¿no teniau vos obligacio de restituhiro, pues o haviau mal guanyat y fetas las maldats, y no dexaro a mi que o fes? Vos, vos hagueseu fet frare, que no seriam asi vos y jo. Y axis vos sou la causa de tots nostres mals ¿aviau vos de refiar de mi, o traydor y mal home? ¿no sabiau que los que se refian de altres quedan enganyats? Per so es raho paguem los dos: vos perque foreu lo autor de la maldat, y jo per no obehirvos y no fer lo que vos me aviau dit y manat en vostre testament. »
 Despues dit Pere Portes veu a Misser Franquesa, que fou del Real Concell, lo qual estava ab grans treballs, tant per lo que avia delinquit en son ofici, com tambe per ser causa de que no se efectua lo passar la sequia per la plana de Vrgell, [sabent y veyent que era convenient a la redempcio de tots los pobles de Catalunya; y que havent anat dit Franquesa a dita plana de Vrgell] y haver vistos los llochs per ahont avia de passar dita sequia, y haver fet pagar y composat los llochs per fer dita trasa y obras, se atura los diner[s] que avian aixit [exigit] y restarren per remuneracio del treball que ell y prengue.
 Despues veu un Jutje que fou de reclam de la cort del Veguer de Barcelona, lo qual feu convenir que los diners dels deposits se depositasen en lo banch de Damia Puig-Gener, mercader, y dit Puig-Gener los dona a cambi per los dos, y axis apenas may feya provisio en que hagues de soltar lo depositat; y vuy en dia, ni de la hacienda de dit Jutge, ni de la de dit Puig-Gener, mercader, hi ha hereu que puga demonstrar bens dels tals.
 Despues veu grandissims fochs, en los quals y havia moltas personas de tot genero de estat, y molts doctors, axis del Real Concell, com de advocats, notaris, cavallers, los quals tingueren concell quant vivian y se ajuntaren una y moltas vegadas en la iglesia de Sant Just de Barcelona, [y consultaren de procedir contra D. Diego Claver, visitador general de Catalunya] a fi y efecte de que no se proceguis be la visita y no poguessen ells ser castigats.
 Com dit Pere Portes ves ditas cosas, se posá a plorar y cridar, dient: «Jesus, Jesus, Maria, nom desem pareul » Y dient ditas paraulas, los dimonis vingueren y lo rodejaren, dientli: « ¿Que te avem fet nosaltres, que ages tu gosat entrar assi, y vulgas invocar [los] nom[s] de Jesus y Maria, los quals nos fan tremolar a tots? [Avuy es Sant » Miquel de setembre:] vesten, y no nos inquietis mes. »
 Y, estan axis, dit Portes se troba al costat de un home molt gentil, vestit com un Romeu, molt resplandent, que portaba un bordo en las mans, y li digue: « Pere Portes: vine y segueixme. » Y, donantli lo cap del basto o bordó, lo va seguir, y encontinent se trobá junt a Molvedre, en lo regne de Valencia; quedá tot sol en aquest puesto, perque lo Romeu se li desaparague.
 *[p. 457]Aleshores dit Portes restá espantat. Pensant estar en alguna part del biscontat de Cabrera, prengue lo cami en ves lo lloch de Molvedre, y, entrant en ell, veu que venien pa; y, tenint ell gran fam, se acostá a pendren un, y posá la ma a la bolsa y trague un real catala y lo dona a la revenedora, y era una vella, perque lay cambias; pero la dita dona, veient lo real li digue li donas altra moneda, perque ella no conexia de quina terra era. Pero com Pere Portes tingues gran fam, avia comensat a menjar, y, veient que la dita dona li tornaba lo real, li replica que era bo, y que ell no tenia altre; la dona, ohint asso, comensa a cridar y alvarotar de tal manera, que se aplega molta gent; los quals digueren a Pere Portes: « Home de bel lo real que vos donau es de una terra ques lluny de si mes de 60 lleguas, y asi no prenen tal moneda, sino castellana, que es de bon pes y bona, y la catalana es curta y falcificada, » Alesores digue dit Pere Portes: « ¿Perque no prenen dita moneda? ¿y que per ventura no estich jo en Catalunya?» Aleshores li digueren: «Pensau vos ser en Catalunya y sou en Valencia, en la vila de Molvedre. » Y dient estas paraulas, y ohintlas dit Portes, caigue esmortuit y perde la paraula.
 Estigue axis alguna hora y, entre tant, passaba gent y se aturavan; y entre altres vingue un home, natural de la vila de Tordera, anomenat Jaume, lo qual era bingut en aquell lloch poch avia per alguns negocis; y estaba duptant si conexeria a dit Pere Portes, per veurer que estava tant flach y macilent y transit, que aparexia que en aquell punt avia de espirar, y no se podia tenir en peus, y aparexia que los osos li avian de foradar la pell; y espera que dit Portes fos retornat, y, parlant ab ell, lo conegue; lo dit Jaume paga lo pa a la dona y cobra lo real catala, y sen portá a dit Portes a la posada y li feu donar recapte necessari pera retornarlo; que aparexia que estava del tot acabat.  Essent dit Pere Portes en la posada, dit Jaume li demana com y de quina manera estava tant flach, y de ahont venia, y quants dias avia que era fora de sa casa. Y dit Portes respongue que per amor de Deu no loy fes dir. Dit Jaume li replica que per amor de Deu loy digues. Pere Portes li digue alesores: « Jo estich molt cansat; dema, si plau a Deu, que sera dia de Sant Bertomeu, dia asenyalat, vos o dire.» Y dit Jaume li respongue alashoras: « Sant Bertomeu ja es pasat, y vuy es dia de Sant Daniel, primer dia de Setembre, y mo podeu dir. » Dit Portes, hoint aso, perde la paraula, y quant fou retornat lo confessaren y procuraren se aquietas, perque lo confesor digue que axis convenia; y dit confessor molt a menut lo anava á veurer y lo aconsolava, de manera que dit Portes estigue mes de un mes a recobrar la *[p. 458] salut.
 Y un dia Jaume li digue li fes plaer de dirli lo promes, esto es, en dirli lo que era y li avia esdevingut, que lo dia de San Bertomeu y San Daniel eran ja pasat. Alesores dit Pere Portes se senya y digue: « Jo, pues, desde 23 de Agost, que es la vigilia de San Bertomeu, desde las 5 de la tarde, fins al primer de Setembre, a las tres horas despues de mig dia, he estat en lo infern, sens menjar ni veurer ni dormir. » Dit Jaume li digue que callas, pensant se avia alterat lo enteniment; enpero dit Portes no dexa, punt per punt, de contarli lo que li avia succehit y passat per ell, y lo que avia vist. Pero com es cosa que ohirla apar que sia fabula, per la matexa raho pensaba que estaba asombrat y que tenia lo enteniment alterat. Pero com dit Pere Portes entengues que se vurlavan de ell, y noi crehian, deya que lo que ell deya era veritat, y Deu, senyor nostre, y la Verge sanctissima Maria, y San Jaume, apostol, dels quals ell era devot, y dit San Jaume, en forma de romeu, lo avia tret del infern, encontinent digué publicament: «Encara que jo estigue flach, y no sia pera posarme en cami, men vull anar y tornarmen en ma terra y en ma casa, que encara que me agen venuts mos bens, jo los covrare, perque porto claricia, y mostrare com son estat mal venuts. » Y aqui mateix sen aná a peu del millor modo que pugue, y no vulgue esperar companya. Y beyent, dit Jaume y altres, que Pere Portes sen era anat, y no sen era volgut detenir, per quant ja avans avia escrit a algu de Tordera y Hostal Rich la vinguda de dit Pere Portes, encontinent escrigueren mes llargament tot lo que avia pasat, y com sen era anat; escrigueren com se era alterat del enteniment. Y ditas cartas foren llegidas de molts de Tordera y Hostalrrich, los quals abans pensavan que Pere Portes se era desesperat per lo cami, y llansat en lo estany de Sils, perque may ne avian sabut novas del dia que sen aná, y per no aver tornat li avian feta execucio en los bens molts dias avia; y axis no creyan lo que deyan las lletras, antes las tenian per fabula.
 Lo dia de Tots los Sans de dit any de 1608, estant la gent molt descuidats de ell, entrá dit Portes per la vila de Hostalrich, y quant lo veren entrar per la iglesia estigueren tots admirats. Alguns li digueren: « Ven arribat siau, an Portes; ¿de ahont vos demanarem, quens avian dit que erau mort? Quant auria importat que dos mesos ha foseu estat asi, que no vos agueren venut los bens! » Dit Pere Portes responia que me[s] valia tornar tart que nunca, y: « Be se adobara tot, si plau a Deu! »
 Y dina dit Portes a la vila de Hostalrrich, y, en aver dinat, sen aná al lloch de Tordera, que es una llegua de Hostalrich, y quant lo veren, luego acudiren pera veurerlo, y, entre altres, uns parents y fill de un tal Sarrell de Tordera, que *[p. 459] Portes lo avia vist en lo infern; y lo fill li digue: « An Portes ¿de aon veniu? Diuhen que sou estat en lo infern ¿que portau de alli de nou? » Y dit Pere Portes li respongue: « Demanau a ton pare, que esta alli ven governat y ben calent, que no te fret. » Alesores tots se posaren a riurer, pensant que era loco; del qual dit Portes digue: « Rieuvos del que jo dich: jo vos dono ma paraula que es veritat. Jo dire y mostrare cosa ab la qual entendreu la veritat del que jo dich y e vist. »
 Y sabent dit Portes que li avian venut tots los vens, digue que exa execucio y venda estava mal feta, per quant lo deute se avia ja pagat, y lo acte del devitori era ya escancellat, y ell no devia quantitat alguna, y que estava tot fet malament, y que ell o amostraria. Pensant alguns que ell tenia algun escrit, desitjavan veurel, y lo seguiren dientli los o mostras. Dit Pere Portes digue que lo Gelmar Bonsoms loy avia dit, que fou lo que prengue dit acte de escancellacio, y ahont era y trobaria dita escancellacio del acte. La gent, quan sentiren anomenar a Bonsoms, notari, lo qual avian conegut molt be, y sabian que era mort alguns anys antes, digueren que era un innocent; pero Portes afirmaba que era veritat, y loy avia dit en lo infern, ahont ell estaba. Y dit Portes comensa a anomenar moltas personas que alli avia vistas y conegudas alia en lo infern, los que avia molts ans ha que eran mortas, y altras que avian finat despues que dit Portes sen avia anat de Tordera; los que oyan tals cosas mes lo judicavan per loco. Veyent aso alguns parents seus, sel ne portaren en casa y li digueren y li pregaren molt se asossegas; lo qual responia: « ¿Pensau que no estich en mon seny y que no dich veritat? [Dema] despues de dinar, se veurá. » Mes tots se burlavan de dit Pere Portes.
 Lo dia dos de Nobembre, dia dels morts, del any 1608, dit Portes sen aná a la iglesia y ohi missa ab molta devoció; y despues, quant veya alguns que tenian parents en lo infern, als quals ell avia vistos, se posaba a plorar; y, demanantli de que plorava, responia: « Jo dire alguna cosa que be es de plorar: jo he vistos a molts parents, germans y amichs dels que estan en esta vila, [y] en altra part, que estan abrasanse en vivas llamas en lo infern. » Deyanli alguns: « En Portes, callau! no digau aquexas bestiesas; mirau que no es ben dit, queus tindran per innocent, y la gent vos acavara de fer perdrer lo enteniment. » Dit Pere Portes los responia: « A mi ja se que me teniu per ignorant; y pensau lo que vullau, que jo dich veritat, y no son fabulas inventadas per mi; lo judici, si plau a Deu, noi perdre, per quant lo Diable quem portá al infern, y despues tants de junts, quant jo estava alla, no mel pogueren fer perdre. Jo confio que ni la gent de Tordera, ni tot lo mon, mel podran *[p. 460] fer perdrer, perque jo se que dich veritat, y despues de aver dinat se veurá. »
 Quant foren tocadas las dotse horas del mitg dia, dit Pere Portes sen aná a casa del Balle de Tordera, y lo pregá en gran manera que, pues avia feta asistencia en la execucio [que] li avian feta en vendrer los bens, fes plaer de asistir y veurer com trobarian la escancellacio del acte del devitori, en virtut del qual lo avian executat; y que ell no devia cosa alguna, ni entenia com li avian fetas malament las despesas y venuts los vens. Lo Balle li digue que era content, y que aont avia de anar. Dit Portes digue que en Hostalrich. Y encontinent lo Balle, ab alguns que estavan desitjosos de veurer lo succes, se posaren a cavall, y dit Pere Portes ab ells; y per lo cami, quant encontrava a algu que fos amich, fill o parent de alguns que ell avia vist en lo infern, aqui mateix o deya, y tots se posavan a riure.
 Al entrar a la vila de Hostalrich encontra ab uns parents de dit Bonsoms, notari, y en lo punt mateix los digue que era en lo infern, y que lo seguissen, que ell los ho amostraria; pero com en la vila de Hostalrich avian ja ohidas algunas cosas de dit Portes, aqui mateix fou alvarotat, y la gent acudian a borbollons, y alguns lo interrogaren de sos pares, fills, &c., y a alguns tornava resposta y deya com los avia vistos tots al infern; la gent, de ohir aso, deya, rient, que era orat y loco que lo portasen al hospital y lo traguesen de la vila. Pero dit Portes los responia: « Dins pocas horas o veureu, si so orat y loco, y si dich veritat: dexaume traurer lo acte de la escancellacio, que jo vos prometo que nunca o pocas vegadas entrare en dita vila. » Alesores tots se posaren a riure, dient: « Guardate de home que ha entrat y exit del infern! » Y, ohint Pere Portes estas paraulas, digue: « Y encara en dit lloch he vistos los pares, germans y parents de vosaltres. » Y la gent no mes cridaba y reya.
 Dit Pere Portes prega al Balle de Hostalrich que li fes plaer de venir a fer assistencia a la cerca y troba de dit acte de escancellacio, que ell encenyaria ahont era, que dit Gelmar Bonsom, notari, loy avia dit en lo infern; y, ohint asso, mes rigueren y burlaren de ell. Y dit Balle de Hostalrich, ab lo de Tordera, digueren que anasen, perque los dos junts y asistiren, y digues a quin lloch y en quin manual era. Y en aso si aplega molta gent del poble; y axi dit Portes prengue lo cami de la casa de dit notari Bonsoms.
 Y quant foren a la porta, digue que pujasen dalt, perque ell encenyaria lo lloch ahont era lo lloch de la escancellacio de dit acte. La muller y parents de dit Bonsoms digueren que en casa noy tenian escriptura alguna [que totes eren en la escrivania]; pero dit Pere Portes respongue: « Lo acte que jo cerco y he menester no es en la *[p. 461] escrivania, sino asi en casa, en la sala, perque dit Bonsoms, notari, me a dit que en aquest lloch lo posá.» Alesores tots se posaren a riure, y li digueren qui o deya, y quant ha, y en quin lloch loy digue. Aleshores dit Portes digue: « A [mi] mo a dit Bonsoms, notari, la vigilia de Sant Bartomeu mes prob pasat, y mo digue en lo infern, ahont ell esta, y alli trobareu an Sarrell, y Jauma Vila, Roger de Calella, y Mosen Jorda, » Y anomenava molta gent, que los causava terror. Y ohint asso, digueren que: « Aquest home te lo enteniment alterat, dient que Bonsoms, notari, ha tant temps que es mort; molts dels anomenats son morts que ell no era en aquesta vida [vila], y diu que los ha vistos en lo infern y a parlat ab ells. » Tots sen reyan, y alguns, de risa, sen anavan; y los balles y altra gent tambe sen volien anar y dexarlo. Pero Pere Portes replicaba de que pujasen dalt a la casa.
 Los parents y muller de dit Bonsom, notari, perque deya que loy avia dit en lo infern, y que era allá, y per quant en dita casa sabian que noy avia acte ningunt, y per que la gent comprengues que dit Portes era loco y no creguessen lo que deya, digueren als baties: « Senyores: ja veuen lo que diu est ignorant y loco de home; perque tot hom creguia y entenguia que diu mentida y es invencio sua, y que te alterat lo enteniment, los pregam, per llevar la opinio de la gent quel ouen y an ohit, vostes pujen ab las demes persones, y miren y regonescan si ningun acte ni escriptura y ha en tota casa. » Y los feren pujar, ab molta gent, que no volia que dit Portes pujas; y quant foren dalt, y regoneguda la casa, noy trobaren ninguna escriptura.
 Alesores dit Pere Portes suplicá lo dexassen pujar, que ell mostraria lo lloch ahont era dit acte. Alesores digueren molts: « Dexenlo pujar, perque tinga lo desig cumplert y estiga asegurat de la veritat. » Dit Portes alesores pujá dalt; y, en sen a la sala, demaná ahont y avia un hesmari; y lay mostraren y li volgueren obrir. Y ell los digue que no era menester, que ell ja sabia que no era dins de ell lo acte de escansellacio; mes, no obstant asso, fou obert lo hermari per donar satisfaccio a la gent y a tots los que estavan a la sala; y se reyan, dient que Pere Portes era loco. Alesores Pere Portes digue: « Dexaume acostar al hermari, que jo vos mostraré lo lloch ahont es lo acte. » Y, rient, tots digueren: « Dexeulo acostar al hermari, que ell nos fara riure, y dira o fara cosas algunas ab las quals riurem: fassem compte que aso es un entremes, o un pas de comedia. » Y alesores Portes se acostá y mira de una y altra part; y, estant devant de dit hermari, digue: « Jo ara estich sobre lo manual en lo qual esta contingut dit acte de escancellacio del devitori en virtut del qual me han executat, *[p. 462] fetas despesas y venuts mos bens. ¿Vosaltres dieu que jo so loco, y queus fare riure, y que apar sia un pas de comedia? Entengau que plorareu, y sera tragedia; que lo que jo dich es veritat, y axis, aqui ahont jo so, debaix de mi y de mos peus, es lo acte; que dit Gelmar Bonsoms, notari, mo a dit en lo infern, hont ell esta. Desfeu estas rajolas que estan assi, que, desde la setena rajola fins a la dotzena de la paret, se trobara lo manual. » Y, ohint asso, encara tots se posaren a riure, en [tant] que sen volian anar y dexar a dit Portes per loco. Pero, perque Pere Portes cridaba grans crits y que en dit lloch era lo manual, resolgueren algunts, dient: « Pues som aqui, llevem las rejoles y acontentemlo; perque si nou feyam diria locuras contra de nosaltres. »
Alesores, tots de un concell, li digueren de haont volia llevassen las rejolas. Y dit Portes los asenyala lo lloch haont las avian de llevar. Y las llevaren, y alsaren las rejolas; y aqui mateix trobaren un manual petit de firmas de actes; y tots restaren espantats. Y digue mes dit Portes, que mirassen a las vint y set fullas, que alli trobarian dit acte de escancellacio del devitori. Y, tots espantats, miraren y reguonegueren dit manual, y trobaren que era escrit de la [ma] de dit Bonsoms, y era veritat que dit acte de escancellacio de dit devitori lo avia pres dit Gelmar Bonsoms, notari, y que era escrit de sa propria ma; estant de esta manera tots espantats y admirats, de manera que ni parlavan, ni se movian, sino que estavan tots mudats, per que los aparexia que no eran en cel, ni en terra: de tal manera estavan tots encantats.
En lo mateix punt Pere Portes se agenollá, y, juntas las mans, alsá los ulls al cel, dient: « Gracias infinitas vos dono, Senyor Deu meu Jesu Christ, puix per vostra bondat infinita vos sou apiedat de mi, en que no me sia perdut en los treballs y aflixions que he sentidas, vistas, y he passadas. » Lueguo torna a reiterar lo mateix acte dit Pere Portes, y contá tot lo que a ell li avia passat, y de com avia entrat en lo infern la vigilia de Sant Bertomeu, als 23 de Agost del any 1608, y com ne avia eixit lo dia de Sant Daniel, primer dia de Setembre del mateix any; y que en lo infern avia vistos y parlat ab lo dit Gelmar Bonsoms, notari, y que li digue lo lloch y anomena la fulla del manual en lo qual era dit acte; y anomena moltas personas que avia vistas patir en lo infern.
 Y despues dit Pere Portes requiri y demaná que dit acte fos tret, y donada copia; y axis per la justicia de Hostalrich fou probehit; la qual copia li fou lliurada. Y a mes de axo requiri y demana dit Portes, en virtut de dit acte, li fosen restituhits tots los bens y totas las despesas que li avian fetas en dita execucio; y axis fou tornat en la posessio de sos bens com antes,
 *[p. 463]Despues dit Portes, quant veya gent dels quals avia vistos parents y amichs de aquells en lo infern, ell los exortava que servisen a Deu N. Senyor, y no vulguesen anar en lo infern ni seguir las pisadas de aquells. Y per quant dit Pere Portes avia anomenat alguns que ell avia vistos en lo Infer[n], y los tals eran personas graves y estimadas en aquest mon, los parents dels tals, sabent estas cosas, recorregueren als Inquisidors de Barcelona, y los contaren totas las cosas que dit Portes deya de sos parents, per lo qual dit Portes fou cridat del Tribunal de la Santa Inquisicio; lo qual encontinent comparegue, y fou per dits Inquisidors detingut, y fou interrogat de dit negoci y com li avia passat. Lo dit Portes o digue y deposá com esta aqui, y anomena molta gent, y com en dit lloch del infern era dit Gelmar Bonsoms, notari, y com ell avia pres lo acte de escancellacio, conforme ja está ya explicat, y lo lloch aont lo trobaria, com lo troba; ab lo qual confirmá tot lo que avia dit. Y Pere Portes sen torná á sa casa. Finis coronat opus.

 Despues de haverli jo llegit tot lo que esta aqui escrit y contingut, y avento dit Pere Portes ben oyt y compres, me afirmá y confirmá ser tot la matexa veritat y passat de aquexa manera com sobre está ja dit y explicat.
 Mes, despres, jo li demani algunas cosas acerca de la estada del horroros lloch del infern; y, en primer lloch, li demani ab que forma veu ell alli las animas dels condemnats y als dimonis, y si li feren algun dany o mal; y, si, essent lloch de tenebras ¿com podia ell veurer, y afirmar lo que avia vist? A tot lo qual me respongue: Que a ell li aparexia que aquell lloch era molt clar, y veya les animes dels condemnats y dimonis ab formas visibles, proporcionadas als ulls corporals; y encara se espantava de [haver] vist ditas cosas, perque aquell foch li aparexia blau y ruent; pero que dit foch no li feu ningunt dany ni mal, ni sentia algun calor que li pugues danyar, « ans be, ells confessaven que jo los atormentava en invocar los santissims noms de Jesus y Maria, y en fer lo senyal de la creu, persignantme y senyantme, y que los pesava molt que jo fos entrat alli. »