Lo compte Jofre
ASSENTAT un jorn estava
Dins son ayros pavelló
Ferit de traidora fletxa
Lo Compte Jofre l' Pelós,
Caygut lo cap sobre l' pit, 5
Recolsat en lo escut d' or
Que llú sobre son mantell
Com la lluna en l' horisont, [108]
Mirant lo camp de batalla
Ahont guerreija valoros 10
Lo emperador Cárlos Calvo
Ab sos nobles y barons;
Mirant com lluen las armas
Als raigs del astre del jorn,
Com estrelletas que rodan 15
Detras de un roig vel de pols;
Mirant com volan á trossos,
Entre espurnetas de foch,
Las porras de armas ferradas
Y ls' elm clavetejats d' or; 20
Mirant com corran pel camp,
Com brillants exhalacions,
Las fletxas que ratllan lo ayre
De foch ab mils cércols roigs,
Las punxagudas banderas, 25
Los pendons llarchs y rodons,
Y los cabdals de tres puntas,
Y los sagrats gamfanons. [109]
Recolsat está lo Compte
Y gemegant de dolor, 30
No per la sanch que enrogeix
Lo argentat péto llustros,
Mes perque no pot calsar
Ja los dorats esparons,
Ni cenyir ja lo bronsat 35
Casco de normants terror;
Mes perque divisa alguna
No brilla en son escut d' or,
Y desitjava lo Compte
Conquistarne una aquell jorn; 40
Mes perque es lo galant Jofre
Valent y caballeros
Y á menyspreu té una ferida,
Pus lloch per mes hi ha en son cos.
«Malehit sia lo arquer 45
Que, per tremolarli l' pols,
Feu que á mí volás la fletxa
Que apuntar volgué á altre cor: [110]
»Y muyra, muyra l' cobart,
Que al dar un colp ¡deshonor! 50
A un noble, sols lo fereix
Perque lo cega la por.
»Portau mon caball, ó patjes;
Portaume mon caball roig,
Lo qui romp ab pit de ferro 55
Los enemichs esquadrons;
»Y correré á la batalla;
Que encara forsas tinch jó
Per arrancar del escut
De un duch normant lo blassó, 60
»Y clavarlo de ma adarga
En lo ratllat fondo d' or,
Pus compte so y caballer,
Y es mon nom Jofre l' Pelós,
»Y Pus corra per mas venas 65
La noble sanch dels reys gots
De la llarga cabellera,
Pus de rassa de reys so». [111]
Distret estava lo Compte
En estas y altres rahons, 70
Passejant pel camp normant
Sa mirada de lleó,
Quant de la tenda en la entrada
Presentás lo Emperador,
Com sol que naix del Orient 75
Entre núvols, de colors,
Rodejat de caballers
Y reys de armas y barons,
Que entorn d' ell apareixian
Estels del sol alentorn. 80
Lo Compte volgué prostrarse
Per rebrel de genollons,
Mes no ho permeté lo Calvo,
Qué era noble y valoros.
«Álsat, lo caballer, álsat, 85
Pus no es just que á genollons
Parle ab mí qui al duch normant
Feu poch ha inclinar lo front; [112]
»Pus no está be que una estrella
Se eclipse devant lo sol, 90
Quant los sobra, Jofre, cel
Hont poder brillar los dos.
»Sé, Compte, que te afligeix
No brille en ton escut d' or
Un blassó que t' ennoblesca, 95
Que fassa immortal ton nom;
»Mes sé tambe que no es digne
De ton escut lo lleó,
Pus mes que l' rey de las feras
Ets noble tu y generos. 100
»Pera axó darte vull, Jofre,
En senyal de ton valor,
Un blassó que t' honre á tu
Que l' rebs, y á mi que te l' don':
»Un blassó que sia digne 105
De qui calsa esparons d' or,
Y cenyeix mantell de púrpura
Y ab una corona l' front.» [113]
Y tenyint sos quatre dits
En la roja sanch que á doll 110
Rajava de la ferida
Del bon Jofre lo Pelós,
Pintá en son escut las barras
Que en las banderas un jorn
Dels reys de Aragó foren 115
Als reys sarrahins terror.
«Aquestas, Compte, tas armas
Serán, aquest ton blassó,
Blassó que als seggles tas glorias
Recordará y ton valor. 120
»Moltas guerras vos esperan
A tú y als teus succesors,
Mes sempre, sempre tas barras
Brillarán, Jofre, ab honor:
»Pus fins los soldans que reynan 125
En tronos de perlas y or,
Y habitan palaus de marbre
Baix lo cel d' hont naix lo sol; [114]
»Pus fins los pobles que viuhen
En amagadas regions 130
Conegudas sols dels núvols
Dels estels y del Criador,
»Tindrán un jorn á gran preu
Veurer volar los pendons
Hont brillen, Jofre, tas barras 135
Que serán las de Aragó.»
Axi parlá Carlos Calvo,
Inspirat pel Criador,
Un jorn que vingué á sa tenda,
Al Compte Jofre l' Pelos; 140
Qui, si no menteix sa crónica,
Sortí sempre victoriós
De quants torneigs y fets de armas
Emprengué desde aquell jorn. [115]