Lo compte Jofre

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Lo compte Jofre

de
Joaquim Rubió i Ors

Poema publicat Lo Gayté del Llobregat

ASSENTAT un jorn estava
                    Dins son ayros pavelló
                    Ferit de traidora fletxa
                    Lo Compte Jofre l' Pelós,
  
                       Caygut lo cap sobre l' pit, 5
                    Recolsat en lo escut d' or
                    Que llú sobre son mantell
                    Com la lluna en l' horisont, [108]
  
                       Mirant lo camp de batalla
                    Ahont guerreija valoros 10
                    Lo emperador Cárlos Calvo
                    Ab sos nobles y barons;
  
                       Mirant com lluen las armas
                    Als raigs del astre del jorn,
                    Com estrelletas que rodan 15
                    Detras de un roig vel de pols;
  
                       Mirant com volan á trossos,
                    Entre espurnetas de foch,
                    Las porras de armas ferradas
                    Y ls' elm clavetejats d' or; 20
  
                       Mirant com corran pel camp,
                    Com brillants exhalacions,
                    Las fletxas que ratllan lo ayre
                    De foch ab mils cércols roigs,
  
                       Las punxagudas banderas, 25
                    Los pendons llarchs y rodons,
                    Y los cabdals de tres puntas,
                    Y los sagrats gamfanons. [109]
  
                       Recolsat está lo Compte
                    Y gemegant de dolor, 30
                    No per la sanch que enrogeix
                    Lo argentat péto llustros,
  
                       Mes perque no pot calsar
                    Ja los dorats esparons,
                    Ni cenyir ja lo bronsat 35
                    Casco de normants terror;
  
                       Mes perque divisa alguna
                    No brilla en son escut d' or,
                    Y desitjava lo Compte
                    Conquistarne una aquell jorn; 40
  
                       Mes perque es lo galant Jofre
                    Valent y caballeros
                    Y á menyspreu té una ferida,
                    Pus lloch per mes hi ha en son cos.
  
                       «Malehit sia lo arquer 45
                    Que, per tremolarli l' pols,
                    Feu que á mí volás la fletxa
                    Que apuntar volgué á altre cor: [110]
  
                       »Y muyra, muyra l' cobart,
                    Que al dar un colp ¡deshonor! 50
                    A un noble, sols lo fereix
                    Perque lo cega la por.
  
                       »Portau mon caball, ó patjes;
                    Portaume mon caball roig,
                    Lo qui romp ab pit de ferro 55
                    Los enemichs esquadrons;
  
                       »Y correré á la batalla;
                    Que encara forsas tinch jó
                    Per arrancar del escut
                    De un duch normant lo blassó, 60
  
                       »Y clavarlo de ma adarga
                    En lo ratllat fondo d' or,
                    Pus compte so y caballer,
                    Y es mon nom Jofre l' Pelós,
  
                       »Y Pus corra per mas venas 65
                    La noble sanch dels reys gots
                    De la llarga cabellera,
                    Pus de rassa de reys so». [111]
  
                       Distret estava lo Compte
                    En estas y altres rahons, 70
                    Passejant pel camp normant
                    Sa mirada de lleó,
  
                       Quant de la tenda en la entrada
                    Presentás lo Emperador,
                    Com sol que naix del Orient 75
                    Entre núvols, de colors,
  
                       Rodejat de caballers
                    Y reys de armas y barons,
                    Que entorn d' ell apareixian
                    Estels del sol alentorn. 80
  
                       Lo Compte volgué prostrarse
                    Per rebrel de genollons,
                    Mes no ho permeté lo Calvo,
                    Qué era noble y valoros.
  
                       «Álsat, lo caballer, álsat, 85
                    Pus no es just que á genollons
                    Parle ab mí qui al duch normant
                    Feu poch ha inclinar lo front; [112]
  
                       »Pus no está be que una estrella
                    Se eclipse devant lo sol, 90
                    Quant los sobra, Jofre, cel
                    Hont poder brillar los dos.
  
                       »Sé, Compte, que te afligeix
                    No brille en ton escut d' or
                    Un blassó que t' ennoblesca, 95
                    Que fassa immortal ton nom;
  
                       »Mes sé tambe que no es digne
                    De ton escut lo lleó,
                    Pus mes que l' rey de las feras
                    Ets noble tu y generos. 100
  
                       »Pera axó darte vull, Jofre,
                    En senyal de ton valor,
                    Un blassó que t' honre á tu
                    Que l' rebs, y á mi que te l' don':
  
                       »Un blassó que sia digne 105
                    De qui calsa esparons d' or,
                    Y cenyeix mantell de púrpura
                    Y ab una corona l' front.» [113]
  
                       Y tenyint sos quatre dits
                    En la roja sanch que á doll 110
                    Rajava de la ferida
                    Del bon Jofre lo Pelós,
  
                       Pintá en son escut las barras
                    Que en las banderas un jorn
                    Dels reys de Aragó foren 115
                    Als reys sarrahins terror.
  
                       «Aquestas, Compte, tas armas
                    Serán, aquest ton blassó,
                    Blassó que als seggles tas glorias
                    Recordará y ton valor. 120
  
                       »Moltas guerras vos esperan
                    A tú y als teus succesors,
                    Mes sempre, sempre tas barras
                    Brillarán, Jofre, ab honor:
  
                       »Pus fins los soldans que reynan 125
                    En tronos de perlas y or,
                    Y habitan palaus de marbre
                    Baix lo cel d' hont naix lo sol; [114]
  
                       »Pus fins los pobles que viuhen
                    En amagadas regions 130
                    Conegudas sols dels núvols
                    Dels estels y del Criador,
  
                       »Tindrán un jorn á gran preu
                    Veurer volar los pendons
                    Hont brillen, Jofre, tas barras 135
                    Que serán las de Aragó.»
  
                       Axi parlá Carlos Calvo,
                    Inspirat pel Criador,
                    Un jorn que vingué á sa tenda,
                    Al Compte Jofre l' Pelos; 140
  
                       Qui, si no menteix sa crónica,
                    Sortí sempre victoriós
                    De quants torneigs y fets de armas
                    Emprengué desde aquell jorn. [115]