Lo gayter del Llobregat (1858) - A la mort del jove artista D. Vicens Cuyás

De Viquitexts





A LA MORT DEL JOVE ARTISTA


D. VICENS CUYÁS.




Finí lo jorn que li viu los ulls cloure.
Ausias March.— Cant I de mort.


 Más ieu prec Dieus de bon cor leyalmen.....
 Qu' el meta lay en belh luec et en clar
 En paradís.........
 Raimon Menudet.—Ab grans dolors.....




 No esperau oir, ninas, lays de amor,
 Ni los cants populars de las montanyas
 Ab qu' en las llargas nits de la tardor
 Enternia 'l gaité' vostras entranyas;

 Ni menos que vos parl' dels paladins
 Qu' en los torneigs morian per llurs damas,
 Dels trobadors que ab cántichs llemosins
 Encenian de amor tan vivas flamas;

 Pus vull cantar avuy en sentit cant
 De un geni catalá la trista mort;
 Mort que ha anegat mos ulls en amarch plant,
 Mort que ha cobert de dol á tots los cors.

 ¡Pobre cantor!... ploraulo ab mí, ninetas,
 Y al bon Jesus pregau per éll ab mí
 Mentres sa patria com artista 'l plora,
 Mentres sa mare 'l plora com á fill.....

 ¡Oh mort destructora y fera!
 Perqué 't complaus en secar
 Las flors bellas,
 Y al cometa en eclipsar
 Que arrastra mes cabellera
 De centellas?

 ¿Perquè en borrar de son cel
 La·estrella que mes l' ornava,
 Com un sol;
 Y en tallar l'ala, ¡cruël!
 Al aucell que remontava
 Mes son vol;

 Y en volcar de sa carrossa
 Al artista que sols glorias
 Ambiciona,

 Y en secar de sas victorias
 Te complaus, mort envejosa,
 La corona?

 ¿Perqué sos cántichs de amor,
 Y 'ls torrents de melodía
 Que manavan
 De son geni creädor,
 Y que dels cels l' armonia
 Recordavan;

 Y las coronas de gloria
 Que 'ls taberins deposarem
 À sas plantas,
 Y los clamors de victoria
 Ab que al geni saludarem
 Voltas tantas,

 Borrares, ;oh mort cruël!
 Com borra la nit las galas
 Dels clavells,
 Y lo brillant blau del cel,
 Y las matisadas alas
 Dels aucells?.....

 Pobre cantor! sos somnis de ventura,
 Son porvenir tan rich en visions d' or

 En eix mar naufragaren de tristura
 Quant sa nau entreveya ja lo port.

 Quant la primera grada trepitjava
 Del altar que Favencia li erigí,
 Quant sentat en son carro comensava
 De la gloria á recórrer lo camí;

 La mort, ¡oh taberins! qu' es envejosa
 Al ídol derrocá de son altar;
 Al artista arrancá de sa carrossa
 Y son mantell de gloria li esqueixá!.....
 
 ¡Pobre cantor! ploraulo ab mí, ninetas,
 Y al bon Jesus pregau per éll ab mí,
 Mestres sa patria com á artista 'l plora,
 Mentres sa mare 'l plora com á fill!




 Dorm en pau, pobre cantor,
 En eixa terra de dol
 Solitaria,
 Hont una mare ab amor
 Vindrá á resa' al caure' 'l sol .
 Sa pregaria.

 Que si desfullar lo alé
 De mort las palmas lográ
 Y llorers,
 Y ab sa negra ala pogué
 Tos somnis d' or dissipa
 Placenters,

 Encara, artista, deixares
 Detras teu en cada cor
 Un altar,
 Y la brillant pols que alsares
 En ton carro triunfal d' or
 Al passar.

 Dorm en pau, pobre cantor,
 En eixa terra de dol
 Solitaria,
 Hont una mare ab amor
 Vindrá á fer quant caygue 'l sol
 Sa pregaria;

 Mentres t'ánima sentada
 En son trono de diamants
 Y mil estrellas,
 Canta de Deu, extasiada,
 Y del cel ab divins cants
 Las maravellas!

 Mars de 1839.