Lo gayter del Llobregat (1858) - Lo Gayter á la Nina del Llobregat

De Viquitexts





LO GAYTÉR Á LA NINA DEL LLOBREGAT.


(En lo album de I. de J.)





 A vos la modesta nina,
 La del front blanch sonrosat,
 La qui en lloch de cabells sedas
 Pentinau ab blanca ma;
 La qui en las platjas nasquereu
 Hont lo argentat Llobregat
 Perqu' en éll las ninas juguen
 Passa ab las canyas jugant;
 Permetau que aquest poeta,
 Humil tant com vos sou gran,
 Hont altres trobas posaren
 Yinga la sua á deixar,
 ¡Mes ay! no olvidau, senyora,

 Qu' esta poch acostumat
 A cantar devant de reynas
 Y en artessonats palaus,
 Y que aixi quant ab vos parle
 Li podrá 'l valor faltar
 O tremolarli la veu
 Pus son cor trémol está.

 No mirau, ¡ay! á sas rimas
 Ni á son aspre so mirau,
 Pero mirau á son cor
 Qu' encara que humil es franch.
 No porta l' arpa de plata
 Ni gorra de grana al cap,
 Mes en cambi tampoch crema,
 Com altres, encens venals.
 Calsa modestas sandálias,
 Mes ad eixir de un palau,
 No sacud, com ho fan altres
 La pols que: allí s' hi ha posat ;
 Y ha servit mes de una volta
 Son mantell, sí be es de drap,
 A las bellas de catifa,
 Y á los pobrets de abrigall.

 No ho olvidau, ma senyora,
 Pus sols aixis disculpat
 Queda de parlar ab vos
 Qui parla ab tan aspres cants.




TROBA.



 Bella es la flor que creix modesta y sola
 En lo desert que crema un sol ardent;
 Bell en lo estiu es lo vapor que vola,
 Com un vel blanch, debaix de un cel de argent;
 Bell es lo sol quant naix en l' orient
 Tenyint los monts y 'l cel d' or y viola,
 Pero á vos mes que al sol ab s' aurëola
 Bella os trovan mos ulls, mon cor os sent.

 Dols en la nit es del aucell lo cant
 Quant en son niu espera á la que adora;
 Dols es del bosch al ferse fosch lo plant
 Quant passa 'l vent per ell, com veu que plora;
 Dolsa es la veu del riu que gemegant
 Mitx entre flors ocult passa á tota hora;
 Mes vostre cant es sobre tots, senyora,
 Enamorat ó trist, dols ó brillant.

 Purs en lo hivern son ¡ay! de las rosadas
 Los cristallins cramells que cull la flor;
 Pura es despres que 'l sol las ha besadas
 De las flors dels jardins la fresca olor;

 Pur es lo encens que vola hasta al Senyor
 Desde lo altar en boyras platejadas,
 Y no obstant es, ó nina, mil vegadas
 Mes pur y cast de verge vostre cor.




TORNADA.



 Flors, y aucellets, y encens bells y olorosos
 Sols sombras son del bens que hi ha en lo cel:
 Flors y aucellets y encens son purs y hermosos,
 Mes vos dels ángels sou la imatge fiel.

 Setembre de 1845.