Lo gayter del Llobregat (1858) - A la mort del jove artista D. Vicens Cuyás

De Viquitexts





A LA MORT DEL JOVE ARTISTA


D. VICENS CUYÁS.




Finí lo jorn que li viu los ulls cloure.
Ausias March.— Cant I de mort.


Más ieu prec Dieus de bon cor leyalmen.....
Qu' el meta lay en belh luec et en clar
En paradís.........
Raimon Menudet.—Ab grans dolors.....




No esperau oir, ninas, lays de amor,
Ni los cants populars de las montanyas
Ab qu' en las llargas nits de la tardor
Enternia 'l gaité' vostras entranyas;

Ni menos que vos parl' dels paladins
Qu' en los torneigs morian per llurs damas,
Dels trobadors que ab cántichs llemosins
Encenian de amor tan vivas flamas;

Pus vull cantar avuy en sentit cant
De un geni catalá la trista mort;
Mort que ha anegat mos ulls en amarch plant,
Mort que ha cobert de dol á tots los cors.

¡Pobre cantor!... ploraulo ab mí, ninetas,
Y al bon Jesus pregau per éll ab mí
Mentres sa patria com artista 'l plora,
Mentres sa mare 'l plora com á fill.....

¡Oh mort destructora y fera!
Perqué 't complaus en secar
Las flors bellas,
Y al cometa en eclipsar
Que arrastra mes cabellera
De centellas?

¿Perquè en borrar de son cel
La·estrella que mes l' ornava,
Com un sol;
Y en tallar l'ala, ¡cruël!
Al aucell que remontava
Mes son vol;

Y en volcar de sa carrossa
Al artista que sols glorias
Ambiciona,

Y en secar de sas victorias
Te complaus, mort envejosa,
La corona?

¿Perqué sos cántichs de amor,
Y 'ls torrents de melodía
Que manavan
De son geni creädor,
Y que dels cels l' armonia
Recordavan;

Y las coronas de gloria
Que 'ls taberins deposarem
À sas plantas,
Y los clamors de victoria
Ab que al geni saludarem
Voltas tantas,

Borrares, ;oh mort cruël!
Com borra la nit las galas
Dels clavells,
Y lo brillant blau del cel,
Y las matisadas alas
Dels aucells?.....

Pobre cantor! sos somnis de ventura,
Son porvenir tan rich en visions d' or

En eix mar naufragaren de tristura
Quant sa nau entreveya ja lo port.

Quant la primera grada trepitjava
Del altar que Favencia li erigí,
Quant sentat en son carro comensava
De la gloria á recórrer lo camí;

La mort, ¡oh taberins! qu' es envejosa
Al ídol derrocá de son altar;
Al artista arrancá de sa carrossa
Y son mantell de gloria li esqueixá!.....
 
¡Pobre cantor! ploraulo ab mí, ninetas,
Y al bon Jesus pregau per éll ab mí,
Mestres sa patria com á artista 'l plora,
Mentres sa mare 'l plora com á fill!




Dorm en pau, pobre cantor,
En eixa terra de dol
Solitaria,
Hont una mare ab amor
Vindrá á resa' al caure' 'l sol .
Sa pregaria.

Que si desfullar lo alé
De mort las palmas lográ
Y llorers,
Y ab sa negra ala pogué
Tos somnis d' or dissipa
Placenters,

Encara, artista, deixares
Detras teu en cada cor
Un altar,
Y la brillant pols que alsares
En ton carro triunfal d' or
Al passar.

Dorm en pau, pobre cantor,
En eixa terra de dol
Solitaria,
Hont una mare ab amor
Vindrá á fer quant caygue 'l sol
Sa pregaria;

Mentres t'ánima sentada
En son trono de diamants
Y mil estrellas,
Canta de Deu, extasiada,
Y del cel ab divins cants
Las maravellas!

Mars de 1839.