Lo gayter del Llobregat (1858) - A la nineta de Port

De Viquitexts





A LA NINETA DE PORT.







 E am del mon la bellazor
 Domna é la plus prexada.
 Raimbaut d’ Orange.-Mon chant....




 Perdona, la hermosa nina
 A qui per sensible ador',
 Com al aucell de alas d' or
 Qu' entre la ombrívol alsina
 Suspira y plora de amor,

 Si á tos cantars carinyosos
 Responch cantant esquivesas,
 Si tir' dardells verinosos
 Al pit que 'm diu sas finesas
 Ab versos tan vergonyosos.

 Y si sota ton balcó
 No vinch de nits á cantar
 Dolsos amors ¡ay! perdó,
 Pus penas del cor tinch jo
 Que sols me deixan plorar.

 No cantes, no, amoroseta,
 Si sols sabs coplas de amors,
 Pus no 'm doná Deu dos cors
 Per poder pagar, nineta,
 Ta ternura ab nous favors:

 Pus no poden, nina, alsarse
 Dos llunas en una nit,
 Ni en un sol trono sentarse
 Dos reys, ni manco abrigarse
 Dos amors en un sol pit.

 No demanes als jardins
 Floretas per' adornarte,
 Ni carbuncles, ni rubins,
 Ni hermosura als serafins
 Pera obligarme á adorarte;

 Pus si ma gayta y cabanyas
 Vols y la sanch de mas venas;
 Si vols que á platjas estranyas
 Vage á sospirar mas penas;
 Y si vols fins mas entranyas;

 Teu es tot, pus ha ubriacat,
 Com dols encens, ton candor
 A eix pobre gayté' olvidat:
 ¡Mes ay! no vullas son cor,
 Pus lo cor ja 'l te donat.


 Octubre de 1839.