Lo gayter del Llobregat (1858) - Cansó de infant

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Un cor de filla Cansó de infant
Lo gayter del Llobregat (1858)
A la nineta de Port





CANSO DE INFANT.






 Tant prompte brilla 'l jorn blau
 Quant lo borra la nit negra:
 Tot bell front avuy tan llis
 Demá 'l ratllarán las penas.
 Sols una casa no 's muda,
 Y es lo cor de una mareta.
 Aucell meu, fes d' ell ton niu;
 Fes d' ell ta petxina, ó perla.

 Prompte devant teu la vida
 Obrirá, filla, sas sendas,

 Totas brindante ab sas flors,
 Mes totas d' espinas plenas.
 ¡Ay, si mon cor no 't guiás,
 De ton vestit d' inocencia!
 Aucell meu, fes d' ell ton niu;
 Fes d' ell ta petxina, ó perla.

 Papalló avuy ab las rosas
 Viurás en continuas festas;
 Aucell demá t' semblarán
 Tan tristas las flors vermellas!
 Y es que haurá mudat ton cor
 Mentres mon cor de mareta,
 Sempre, aucell, será ton niu,
 Serà ta petxina, ó perla.

 Nina avuy, ab tas joguinas
 Viurás, ma filla, contenta :
 Demá las cansons de amor
 Vindrán á escalar tas reixas.
 ¡Ay de tu si no vetllava
 Prop teu mon cor de mareta!
 Aucell meu, fes d'ell ton niu,
 Fes d'ell ta petxina, ó perla.

 Si es tan trist lo mon ahont ve,
 Com hermós lo cel que deixa ;
 Si allí ha sembrat cants de goigs
 Per' cullir plors en la terra,

 Senyor, feu que un altre cel
 Trove en mon cor de mareta,
 Y tu, aucell, fes d' ell ton niu,
 Fes d' ell ta petxina, ó perla.


 Desembre de 1853.