Lo gayter del Llobregat (1858) - Cansó de infant
Tant prompte brilla 'l jorn blau
Quant lo borra la nit negra:
Tot bell front avuy tan llis
Demá 'l ratllarán las penas.
Sols una casa no 's muda,
Y es lo cor de una mareta.
Aucell meu, fes d' ell ton niu;
Fes d' ell ta petxina, ó perla.
Prompte devant teu la vida
Obrirá, filla, sas sendas,
Totas brindante ab sas flors,
Mes totas d' espinas plenas.
¡Ay, si mon cor no 't guiás,
De ton vestit d' inocencia!
Aucell meu, fes d' ell ton niu;
Fes d' ell ta petxina, ó perla.
Papalló avuy ab las rosas
Viurás en continuas festas;
Aucell demá t' semblarán
Tan tristas las flors vermellas!
Y es que haurá mudat ton cor
Mentres mon cor de mareta,
Sempre, aucell, será ton niu,
Serà ta petxina, ó perla.
Nina avuy, ab tas joguinas
Viurás, ma filla, contenta :
Demá las cansons de amor
Vindrán á escalar tas reixas.
¡Ay de tu si no vetllava
Prop teu mon cor de mareta!
Aucell meu, fes d'ell ton niu,
Fes d'ell ta petxina, ó perla.
Si es tan trist lo mon ahont ve,
Com hermós lo cel que deixa ;
Si allí ha sembrat cants de goigs
Per' cullir plors en la terra,
Senyor, feu que un altre cel
Trove en mon cor de mareta,
Y tu, aucell, fes d' ell ton niu,
Fes d' ell ta petxina, ó perla.
Desembre de 1853.
