Lo gayter del Llobregat (1858) - A la poesia
| Sou al capítol «A la poesia» | |||||
| Lo gayter del Llobregat (1858) | |||||
|
La reyna del torneig | Sonetos | 
| ||
Verge dels cants, divina poesía,
Ángel de llum que á nostras penas portas
Lo bálsam del consol,
Pren l' arpa de or, la copa de armonia
Ab qu' encensan á Deu lo ángel y l' home,
Y al cel remonta 'l vol:
Al cel, palau de Deu, temple dels ángels,
Y com la nau esten sas blancas telas
En forma de ala al vent,
Y 'l cisne esten de plomas sas dos velas,
Deesa del arpa, axi també tas amplas
Alas de foch esten.
Esten tas alas y volantne canta,
Com lo ángel que ara puje al cel ó baxe
Canta sempre al Senyor,
Y en pluja de armonias l' arpa santa
S’ exhalará, com un cohet en pluja
De Ilumenetas d' or.
Vola, Verge; ni t' espante
La distancia que ’t separa
D' eixa volta pura y clara,
Com de una hermosa lo vel;
Pus mes pel moxonet distan
Dos brots de una sola rama,
Que per tas alas de flama
Dista la terra del cel.
Y en l' altura en que 't col-loque
Lo vol que darán tas alas
No tingues por, no, que 't toque
Ningun tir enmatsinat;
Pus ni arrivan á las áligas
Fletxas per noyets tiradas,
Ni entela ab sas flamaradas
Lo Etna lo cel estelat.
Remóntat, pus hi ha una altura
Fins hont los llampechs no arrivan,
Y hont s' espargeix molt mes pura
Del rey dels astres la llum;
Fins á la qual tant sols pujan,
Pus te allí Deu sa morada,
Los olors de la encensada,
Mes no d' envidia lo fum.
Ángel dels cants, si, remóntat
Y olvidat d' eix mon que olvida;
Busca en Deu, qu' es font de vida,
Mes vida per' mes cantar;
Y com lo cisne navega
Sens mirarne si sa sombra
Sobre brenyas se arrosega,
O de cristall sobre un mar,
Vola tu, y volantne canta
Sens' cuydar de que ta troba
Pura com Deu, com Deu santa.
Arranque xiulets ó plors;
Que 'l geni á qui 'l mon olvida
Dret te lo mon á olvidarne,
Y al abrich de Deu cantarne
Com lo aucell al de las flors.
Agost de 1840.