Lo gayter del Llobregat (1858) - A la poesia

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
La reyna del torneig A la poesia
Lo gayter del Llobregat (1858)
Sonetos





Á LA POESÍA.






 Verge dels cants, divina poesía,
 Ángel de llum que á nostras penas portas
 Lo bálsam del consol,
 Pren l' arpa de or, la copa de armonia
 Ab qu' encensan á Deu lo ángel y l' home,
 Y al cel remonta 'l vol:

 Al cel, palau de Deu, temple dels ángels,
 Y com la nau esten sas blancas telas
 En forma de ala al vent,
 Y 'l cisne esten de plomas sas dos velas,
 Deesa del arpa, axi també tas amplas
 Alas de foch esten.


 Esten tas alas y volantne canta,
 Com lo ángel que ara puje al cel ó baxe
 Canta sempre al Senyor,
 Y en pluja de armonias l' arpa santa
 S’ exhalará, com un cohet en pluja
 De Ilumenetas d' or.





 Vola, Verge; ni t' espante
 La distancia que ’t separa
 D' eixa volta pura y clara,
 Com de una hermosa lo vel;
 Pus mes pel moxonet distan
 Dos brots de una sola rama,
 Que per tas alas de flama
 Dista la terra del cel.

 Y en l' altura en que 't col-loque
 Lo vol que darán tas alas
 No tingues por, no, que 't toque
 Ningun tir enmatsinat;
 Pus ni arrivan á las áligas
 Fletxas per noyets tiradas,
 Ni entela ab sas flamaradas
 Lo Etna lo cel estelat.


 Remóntat, pus hi ha una altura
 Fins hont los llampechs no arrivan,
 Y hont s' espargeix molt mes pura
 Del rey dels astres la llum;
 Fins á la qual tant sols pujan,
 Pus te allí Deu sa morada,
 Los olors de la encensada,
 Mes no d' envidia lo fum.

 Ángel dels cants, si, remóntat
 Y olvidat d' eix mon que olvida;
 Busca en Deu, qu' es font de vida,
 Mes vida per' mes cantar;
 Y com lo cisne navega
 Sens mirarne si sa sombra
 Sobre brenyas se arrosega,
 O de cristall sobre un mar,

 Vola tu, y volantne canta
 Sens' cuydar de que ta troba
 Pura com Deu, com Deu santa.
 Arranque xiulets ó plors;
 Que 'l geni á qui 'l mon olvida
 Dret te lo mon á olvidarne,
 Y al abrich de Deu cantarne
 Com lo aucell al de las flors.


 Agost de 1840.