Lo gayter del Llobregat (1858) - Sonetos

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
A la poesia Sonetos
Lo gayter del Llobregat (1858)
Al llim. S. D. Joaquim Lluch, en lo dia que fou consagrat bisbe de Canarias





SONETOS.





I.


 ¡Oh! sortiu per mos ulls en plors desfetas,
 Com fuig l' aygua sobrant de un vas de terra,
 Penas amargas que á mon cor feu guerra
 Y que per grans en ell veniu estretas.

 ¡Oh! versauvos en plors penas secretas,
 Si no voleu que 'l cor que 'l dol aferra
 Estalle prest, com cristallina gerra
 Quant fermenta 'l licor salta á miquetas.

 Plorau donchs, ó meus ulls, puix necesita
 Mon pit llagat y mústich per reviurer
 Banyarse 'n eix plant dols que 'ls mals ofega.

 Lo cor es com la flor que 'l sol marxita;
 Pus ni pot sens' rosadas la flor viurer,
 Ni revivarse 'l cor si ab plors no 's rega.

II.


 Plauhenme com cantor los clars de lluna
 En las nits del hiven ricas d' estrellas,
 Y en las postas de sol las boyras bellas
 Gom á pols d' or desfentse de una en una.

 Jo amo las onas de tranquil llacuna
 Y las torras feudals pel sol vermellas,
 Que al reflectarse 's bressan en aquellas
 Fins que á borrarlas ve nit importuna.

 Y plauhenme també las flors pintadas,
 Y la veu de las selvas misteriosa,
 Y dels bons temps que foren las baladas:

 ¡Mes ay! ¿qué val pel cor la troba hermosa,
 Del mon las armonías encantadas,
 Al costat del recort de una amorosa?


 Cornellá, maig de 1845.