Lo gayter del Llobregat (1858) - Al llim. S. D. Joaquim Lluch, en lo dia que fou consagrat bisbe de Canarias

De Viquitexts
Sou al capítol «Al llim. S. D. Joaquim Lluch, en lo dia que fou consagrat bisbe de Canarias»
Lo gayter del Llobregat (1858)
 Descarrega l'obra
Sonetos La rosa y lo rossinyol





AL ILLM. SENYOR D. JOAQUIM LLUCH,


en lo dia que fou consegrat bisbe de Canarias.





 A los peus de tres Prínceps de la Iglesia,
 Devant del trono rodejat d' estrellas
 Ahont la Reyna del cel
 Brilla com entre onadas de armonias,
 Y com perla al través d' escumas bellas,
 De llum detrás un vel;

 ¿Qui es aquell jove que de humil Levita
 Qu' era fa poch se aixeca, i ¡sant misteri!
 Apóstol del Senyor,
 La mitra d' or al cap y en la ma esquerra
 Lo gayató, senyal de un ministeri
 Tot de pau, tot de amor?

 Es qui de avuy avant, plé de las gracias
 Del Esprit del Senyor, sobre la terra,
 Y un temps pastó' y soldat,
 Passará derramant sobre son poble
 Los bens del cel y fent als vicis guerra,
 Sols de la creu armat.

 ¡Salut al nou pastor! Ell sa carrera
 Empren vestit de fé, rich d'esperansa
 En Aquell que jamay
 Als qu' en son bras se apoyan abandona;
 Per ço tranquil per son camí se avansa,
 Com lo sol per lo espay.

 ¡Salut al nou espós! Ell de sa esposa,
 Que plora tant temps fa en trista viudesa,
 Aixurá los plors,
 Y de sas castas bodas en eix dia
 La Iglesia cambiará 'l vel de tristesa
 En garlanda de flors.

 ¡Salut al nou ungit! Com la columna
 Que al poble de Israel de nit y dia
 Guiava pel desert,
 Per los aspres senders de la exîstencia
 Será de son remat pastor y guia,
 De nit y jorn despert.

 Senyor! Senyor! si fins ton trono puja
 Lo encens que avuy las Islas Fortunadas
 Creman en tos altars,
 Sobre lo Apóstol nou la urna divina
 Derrama de tos dons, com las rosadas
 Derramas sobre 'ls prats.

 Posa en son bras lo escut de fortalesa,
 En sos llávis la mel de la dulsura,
 Ton foch sant en son cor.
 Cenyeix son ample front ab la corona
 Del saber, y son coll ab l' alba y pura
 Estola del candor.

 Y com estel en nit tempestuösa,
 Y com cisterna de ayguas cristallinas
 En mitg de un arenal,
 Ell será lo consol de sas ovellas,
 Que guiará á pasturar en las divinas
 Alturas de llur patria celestial!


 Desembre de 1858.