Lo gayter del Llobregat (1858) - La reyna del torneig

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Esperansas mal-logradas La reyna del torneig
Lo gayter del Llobregat (1858)
A la poesia





LA REYNA DEL TORNEIG.







 Dompna mon cor é mon castel vos re,
 E tot cant ai, car es bella é pros.
 Pistoleta.




 Per la platja serpentina
 Del Llobregat una nina
 Ab sa mareta camina
 Á la Ciutat,

 Qu' era de Sant Jordi 'l dia
 Y en ella torneig havia
 En lo qual bornar devia
 Alfons lo gran.

 Brillant la cabalcada era
 Y de Aragó la bandera
 Onejava al vent llaugera
 En mans del rey,

 Que ab s'armadura daurada
 Brillava en la cabalcada,
 Com la lluna platejada
 Entre 'ls estels.

 Ja 'ls elms de plata llustrosos
 Y 'ls escuts d'or mes famosos
 Saltan brillant en mil trossos
 Per la pols,

 Per' probar qui en aquell dia
 Lo mes valoros seria
 Que la reyna elegiria
 Dels amors.

 Moltas ninas catalanas
 Creyan tal vegada ufanas
 Ser del torneig soberanas
 Aquell jorn,

 Mes ahont ve del pla la filla
 Tota hermosura se humilla,
 om la estrella que mes brilla
 Prop del sol.

 Moltas llansas s' estellaren;
 Molts elms á bocins saltaren;
 Molts barons ab sanch regaren
 Lo palench;

 Mes d' entre ells sols la nineta,
 De amagat de sa mareta,
 Dava una que altra ulladeta
 Al mes valent.

 Ja lo torneig se acabava,
 Y un rey de armas proclamava
 Y Maria coronava
 Al vencedor;

 Y 'l vencedor á la orella:
 «Gracias, li deya, oh ma bella;
 «Pus la qu' entre tanta estrella
 Es un sol:

 «La que un jorn per sa bellesa
 «Fou de un torneig principesa,
 «Molt be mereix ser comptesa
 «En mos castells.»

 Y aquell mateix jorn Maria
 De sa mare 's despedia
 Y ab corona d' or cenyia
 Sos cabells.

 Y lo eademá del torneig
 Del Llobregat per la platja,
 Sensa sa filla una mare
 Á sa cabanya tornava.
 Quant pensava en sa comptesa
 Lo goig li arrancava llágrimas,
 Mes quant pensava en sa filla
 De dol la trista plorava.


 Abril de 1840.