Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa/Col-loqui primer

COL-LOQUI PRIMER

Col-loqui primer de la Ciutat de Tortosa lo argumen del qual es un Cavaller y un ciutadá natural de la mateixa Ciutat anant á oir Misa, encontraren ab altre Cavaller Valenciá, lo qual novament era vengut de Valencia, y tots tres ajustats practiquen de varies coses aixi tocans á Tortosa y á la Iglesia Cattedral de aquesta, com de altres estrañes.

INTERLOCUTORS.

FABIO Ciutadá, LIBIO Cavaller, D. PEDRO Valenciá.

F. Es de dia encara en aquesta casa, há Sr. Libio anem á misa que ja es hora.
L. Per la má me ha guanyat vosté que dret men anava á la sua pera fer lo mateix, anem en bon hora á obrarlo Espiritual perque apres serem millor guiats en lo temporal.
F. Es mol bona sort que aixi ab una pedra se maten dos pardals.
L. Señor Fabio ó la vista me engaña, ó es aquell Cavaller que allí está parlant ab lo mercader D. Pedro nostre Amich; mas com hauria fet cosa tan nova de no haver descavalcat en ma casa teníntla per tan sua, verdaderament es ell, que ja par ques riga de la maravella mia y vé acostanse assi.
F. Ell es sens falta, yo ab tot ya conegué tantost en lo tall y en lo brio que era valenciá, mas no creia que fos D. Pedro.
L. Que novetat es aquesta Sr. D. Pedro que vosté es en Tortosa y no es en ma casa, veiglo y no sé si hu crega.
D. P. Donchs sen Thomas quant hagué vist ya cregué; pero vosté no sia mes fort de condició que sen Thomas.
L. Que se yo si sabeu fer vos Señor lo que feyen altres en temps pasats en la vostre Valencia en casa de Mosen Marrades.
D. Ρ. Alló no hu feyen homens sino Dimonis.
F. Estraña cosa y monstruosa dient que fonch aquella.
D. P. Fonch tan monstruosa que no es be contar tot lo ques seguí.
L. Deixem aixó per ara y sapiam Señor com es aso de no eser vos apeat en ma casa.
D. P. No es mes de perque arribi anit tan vespre que era ja tancada la porta del Pont.
F. La gran sí mes la portella no, que mai se tanca, y perque com la part dellá lo Pont se va tan poblant convé que aixi estiga uberta pera si alguna cosa de necesitat ocorre.
L. Mas com están á propósit aquells ostals allí pera remediar semblan necesitat com la que anit tingué lo Señor D. Pedro.
D. P. Si estant per cert y també están bons per als que no volen eser vists; mas jo poch los emplee pera de aquesta fi, ans be cada vegada que asi arribe, entre y paseije per la Ciutat, que pera mon gust es la mes apacible del mon, y com es la primera que trobam de la nostre Patria antigua, par que la mira hom ab millor gana.
F. ¿Cóm de la vostra Patria antigua?
D. P. Sí, que los Valencians de asi de Cathaluña son eixits, y los llinatges que de asi no tenen lo principi, nols tenim per tan bons, y la llengua de Cathaluña la tenim, encara que per lo vehinat de Castella ses molt trastornada.
F. Y com, ¿no diheu que fonch conquistada per lo Rey en Jaume de Arago, y noi entrevingueren los aragonesos en la Conquista?
D. P. Sí, pero les forces y potencia principal tota ó quasi era de Cathaluña y per so se reserva allí la llengua cathalana y no la aragonesa; ab tot no deixaren de restari també alguns llinatges de Aragó, altres parts importans que per avuy encara se troben allí.
F. Altra rahó done Pere Antoni Bereter per lo ser restada en Valencia la llengua Cathalana, que diu que per cert número de doncelles que allá foren portades de Lleida pera poblar la Ciutat se comensá la llengua Cathalana, per so que les criatures mes aprenen de les mares que no dels pares.
D. P. Ya se que aso escriu Pere Antoni, pero te forsa la opinió sua perque aquelles doncelles no poblaren sino sola Valencia y la llengua Catalana se restá y estengué per tot lo Regne, com per avuy se parla desde Oriola fins á Traiguera y aixi no pot quadrar lo que ell diu sino que es verdaderament lo que yo dich, que es cosa certa que en aquell temps no sols lo Rey mas tots los escrits del Rey parlaven Cathalá y aixi pogué restar la llengua Cathalana y no la Aragonesa.
L. Que no hi ya que dubtar en aixó, y lo mateix fonch en la conquista de Mallorca que feu lo mateix Rey y en Menorca y Ivisa, que apres se conquistaren fonch lo mateix, que en totes estes Illes restá la llengua Cathalana, com encara per avuy la tenen y tal com la prengueren en los principis, perque no han tingut ocasió de alterarla com los valencians, y en Sardeña, la qual conquistá lo Infant D. Alfonso que apres fonch Rey de Aragó, tenen també la Llengua Cathalana, be que allí tots no parlen cathalá, que en moltes parts de la Illa retenen encara la llengua antigua del Regne, pero los Cavallers y les persones de primor y finalment tots los que negocien parlen cathalá perqué la cathalana es allí Cortesana.
D. P. No se yo perque á la veritat no es tant codiciada com asó la cathalana y la aragonesa es tinguda per millor per semblar mes á la castellana.
L. En nostres dies sí, mas en lo temps atrás no la tenien sino per molt grosera com á la veritat hu era, y per so tenguda en menos que la de así, provas ab que los Reis encara que prenien lo apellido de Aragó no per só parlaven aragonés sino cathalá, y fins lo Rey D. Martin últim Rey de la línea masculina dels Comptes de Barcelona parlava cathalá y son Pare de aquell Rey qui fonch en Pere tercer la crónica que compongué dels gest de son avi, de son Pare y seus, en llengua cathalana la compongué, y de la propia má sua se troba per avuy escrita dins lo Real Archiu de Barcelona copia de la qual te posada ya Miquel Carbonell en la crónica que de Cathaluña se festa. Mes avan vos diré una cosa pera abonar ma rahó que cert es de ponderar y es que en Aragó tant com afronta Regne ab Cathaluña y Valencia no parlen aragonés sino cathalá, tots los de la frontera dos y tres llegües lo Regne; que dins de Cathaluña y Valencia en aquella frontera no hi ya memoria de la llengua aragonesa, y asó pasa en veritat aixi com hu dich, y de aquí sé lo escándol que yo prench en veurer que pera vuy tan absolutament se abrasa la llengua castellana fins á dins Barcelona per los principals Señors y altres Cavallers de Cathaluña recordantme que en altre temps no donaven lloch á da aquest abus los magnanims Reis de Aragó; y no dich que la castellana no sia gentil llengua y per tal tinguda, y també confese que es necesari saberla les persones principals perque es la Española que en tota la Europa se coneix, pero condemne y reprove lo ordinariament parlarla entre nosaltros perque de asó se pot seguir que poch á poch se lleve de rael la de la Patria y aixi pareixeria ser per los castellans conquistada.
D. P. No estich mal ab lo que dieu que cert ya comensa de pasar la ralla aquest abus tant y mes que asi, allá en Valencia entre nosaltres yo tendria per bé ques considerás per tots asó.
F. Yo tinch per imposible lo remey y per só será supérflua la consideració que diuen Sr. D. Petro y á mes supérfluo lo comprengué lo cap; tota via opres molt plaher en que aixi sesia esfonsada la llengua nostra sobre la aragonesa en lo Regne de Valencia y en aqueixes Illes, y ab asó mudem de noves: aquell mercader ab qui parlaveu Sr. D. Pedro perque está allí aguardant, despediulo y anarnosnem á misa.
D. P. No espera á mí que ja yo tinch acabat lo que havia de negociar ab ell y no era mes de que me donas asi pera susara 100 Ducats y quem fes crédit pera Barcelona de 500 pera als dies que'estaré alli.
L. O que grans son les necesitats, que de cada hora tenim los Cavallers de esta gent.
F. Pues á fé que están bé en lo mont y que ames del servei que fan per ses propies ganancies, moltes coses arriben á noticia dels homens de totes les parts del mon per la industria y comersi seu, que no arribarien si ells no fosen.
D. P. No hi ha que duptari que á la veritat mol temps ha que es un art la del negosi prou estimada y de molts Cavallers y ciutadans honrats usada, y per avuy no deixa essero encara en Valencia.
L. Y lo mateix també en Barcelona y en altres parts y en Tortosa he ohit yo que solia eser lo negoci també molt tractat.
F. De aixó puch yo donar tan bona rahó com ningú perque tinch llibres en ma casa y ne he vist també en altres cases de asi ab ques mostra bé que era molta cosa lo negosi que asi se tractava y á fé que se estenia molt.
D. P. Seria fins á Barcelona y Valencia.
F. Bo está aixó y perque no fins á Genova, á Roma, á Nápols, á Venecia y á Cadiz, á Chipre, á Sicilia y á la part de Ponent, á Sevilla, á Portugal y pasaven á Flandes, á Inglaterra y en altres parts.
L. Santa María que tant se estenia la sua flasada? Donchs ara nom maravella que en cada casa dels ciutadans en la major part tinguen una marca entretallada en pedra la qual mostren tenirla en tant com les armes propies que fan.
D. P. Fan bé que ja puig no tenen aquells tans diners ab que negociaven, que al menys guarden les marques pera quant tornarian á tenir diners pera fer negosi.
L. Igual seria tenir los diners que á elles, mas de aixó de guardarles prometvos que hu fan, y tant, que per tenirles ben guardades os fas saber Señor que les posen en ses capelles y sepultures.
D. P. No es posible.
L. Yo os dich la veritat.
F. Que no tenen á bé Sr. Libio que les marques estiguen allí?
L. No cert.
F. Y les armes tampoch.
L. Si les armes.
F. Y com, no son los dos señals obra profana, dons perque hi ha de está lo hú mes que lo altre? Ans me apar á mí que de rahó haurien de estar allí les marques y no les armes, perque les primeres señalen en certa manera pau, y les darreres anuncien guerra y veheu si estaria en la Iglesia millor lo señal de pau que no lo de guerra.
L. De tal manera haveu colocada la vostra rahó que par que no hi ya que replicar, mas en la real veritat gran engany y besconte rebeu Señor en aixó y es molt al ravés del que pensau, que encara que les dos coses sien profanes que aixó yo ho otorgue y per só no dignes en quant profanes de ser admeses dins Casa Sagrada, pero per quant les armes son senyal del art militar y la milicia es instituida principalment pera oprimir y aniquilar lo enemich de justa guerra, y lo enemich contra qui la guerra es justa es aquell que vá contra la Iglesia, com es lo turch, lo moro, lo pagá, lo eretge, lo cismátich, se seguiria que lo instrument ab que es just enemich es expugnat, si á tingut per just, y si just cosa justa é razonable es que la admeta la Casa justa que es la Iglesia, com á defensora de ella, que en les marques cesa tota aquesta consideració y causa, y lo mateix se pot dir de les banderes y altres insignies militars que també se posen allí señaladament en Cathaluña y méritament per haver militat tant gloriosament los que allí les posaren.
F. No vull mes disputar ab vos que sou gran sofista.
D. P. Digaume Señor per vostra vida perque posau allí les marques vosaltres voleules per ventura fer alegrar de la immunitat de la Iglesia.
L. A mí parme que sí.
D. P. Donchs no se si allí estarán prou segures per ara ja les coses de la Iglesia no van tan respetades com solien.
F. Com aixi.
D. P. Y no sabeu com se tracten los Coronats per avuy al menys en Valencia que per un no se que los lleven la corona, y ya que asó no poden ab un viag de un breu que del Papa han obtingut, lleven del poder del Ordinari als coronats y encara que lo breu se es impetrat per motiu de fer justicia, á la veritat no sen serveixen sino pera extorsions é injusticia.
L. També tenim aqueix Breu aquí Cathaluña, mas Señor aixó que dieu es malisia y rabies que posan á la obra, y ja que aixi fos com dieu vé tot per nostra culpa y aixi nos ho mereixem nosaltres que no solem quietarnos ni tenir compte ab lo Rey y menys ab Deu, y per so hu permet perque ab seu nom y abrich de la Iglesia no perdam tras lo cos la anima.
D. P. Santa persona sou Sr. Libio pues asó regnar voleu vos que voleu algun cárrech del Rey.
L. No só tant ambiciós com aixo, mas no puch deixar de dir la veritat que per un moro la diré y que la corona fos mes instrument pera al mal que pera reparaho del mal.
F. Donchs yo hos he vist de altre parer en altre temps.
L. Les ores judicava ab pasió, la pasió totalment nega lo enteniment com ho diu lo Filosof y lo excelent Poeta cathalá.
F. O Señor que prou sabem de ahont ve tot lo mal y no vé gens del lloch que pensau vos Señor Libio, que los coronats que no son pijors vuy que foren en altre temps no tocarem de est any y la veritat digamla també tots.
L. Donchs de ahont vé?
F. Vé á la fé de que les ministres y oficials del Rey per aplaudirlo no perque desitjen son servey, sino per procurar los interesos propis inventen eixes extorcions y altres mil. Y aixi volen fer ab artifici al Rey tirá no esento per natura.
D. P. Com nos volen obrir lo cap sense profit, al Papa que es Príncep de la Iglesia nos te respecte y voleu que se tinga al simple coronat.
F. Cóm nos respecta?
D. Ρ. Y no veyeu la guerra tan uberta que per avuy te lo Rey de España D. Felip, contra lo Papa Paulo quart, que si Deu no hu remedia tot ha de anar al través.
L. Prou hu veyem tot Sr. D. Pedro, pero de aixó sen té la culpa lo Papa, que aqueixa guerra prou la podia ell escusar y per só aixi com als coronats opremeixen per sa culpa com tinch dit, aixi també mohuen la guerra al Papa per sa culpa.
D. P. Com aixi digaumos lo perque, que molt me folgaré yo al menys per saberho.
L. Señor nom poseu en aqueixes fondures y per amor de mí nom fasau parla del Papa que te manat nos parle de ell, y com es mon Superior y Señor en lo Espiritual, no vull yo descomplaurer ni desobeir.
D. P. No parleu vos contra la potestat sua ni tracteu tampoch contra articles de fée que en lo demés que toca á les afectacions é inclinacions sues y en altres coses mes baixes ben par á mí quen podem parlar sense escrupol de conciencia, majorment asi entre nosaltres que tot lo ques dirá será com si dit no fos, y dirse há sense interveniri malicia alguna.
L. Cert es que yo no he de parlar sino coses que yo pense que bonament puch parlar, mas ni aquelles per ser cosa del Papa tractaria sino presuposat que asi entre nosatres será com avem dit, com si dit no fos, y será també de coses que la sensualitat les guia quant es señora de la rahó no menys en la persona del Papa que en la dels altres homens perque també es home com tots; que en lo que toca á la propia persona sua no si pot dir res que no sia bo y es cert que segons lo que en ell se conegué en los principis de son Pontificat y per la relació que tenim de la bondad sua y Santidad, ell es un Príncep molt singular; mas avegades los que están prop dels Prínceps son causa que la bona naturaleza que en ells hi ha se gaste com es de creure que será estat ara en lo Papa, mas si per cas en lo que entench dir erre vagia per no dit ara per llavons en tot me somet á la ordinació y correcció de la Santa Iglesia romana.
D. P. Está molt bé tot y aixi se ha de entendre y acabem de saber perque te la culpa de la guerra lo Papa.
L. Sabeu perque en poques paraules? perque vullgué ell llevar lo regne de Nápols al Rey D. Felip que jure hereditario poseheix, y lo altre forsat es quel defense, que de dret natural es permes á cada hu defensar sa roba.
D. P. Sí pero lo Papa demanava aixó per vía de dret instanho lo Fisch de la Cort sua y lo Rey defensar per vía de fet.
L. Per vía de dret y per via de fet vol ell haver aquell regne y pera millor ferho ses lligat ab lo Rey de Fransa y ab altres Prínceps y Potestats de la Cristiandad y encara si es veritat ab lo gran Turch.
F. Ab lo Turch? no es posible al menys no hu crech yo.
L. Ni yo tampoch hu voldria creurer, mas aixi se diu.
D. P. Ara deixem de aixó que á la veritat no es de creure, mas lo Rey de Fransa no tenia tregua ab lo Rey D. Felip? donchs com dieu que ses lligat ara ab lo Papa contra lo Rey ab qui tenia tregua.
L. Sí tenia, mas pera fer aquesta en compañía del Papa ha volgut rómprela, perque á brega moguda puga ell ajuntantar les Capes que son lo Ducat de Milá, y lo mateix regne de Nápols, perque no pot ell pair que aquestos Estats estiguen en poder de altri.
D. P. O que pestilencia! y quant millor fora que tals estats no foren en lo mon, que no per ells se perda gran part de la cristiandad, com se posa en perill de perdres: be pot dir lo turch que li fan mes be aquestos dos prínceps que la mitat de tot son Imperi, perque si ells no fosen no viuria ell tan reposat ni tan segur en sa casa ni trunfaria com fins avuy trunfa de la cristiandad ab la presa de la inexpugnable isla de Rodes, ab la de Buda, ab la de Belgrado y ab la de casi tota Ungría; y ara últimament ab la Bugía en Barbería y encara amenaza lo que resta en África als cristians, tota aquesta calamitat cesaría si la ocasió ó pendencia de estos dos negres estats cesás, y encara que entre estos dos prínceps de España y Fransa y haja altres coses sobre que debaten que son lo Ducat de Borgoña y altres menors en Flandes, per los de Italia es lo que los fá ventrell que no hu poden digerir; y si asó se podia cerrar un tall prou se disimularia lo altre, y asó remediat, no ya dupte sino que los dos se unirien y units tots es cert que lo turch aniria per terra.
F. Sabeu vosaltres Señors quin dret es lo que preten tenir en los de Italia lo Rey de Fransa?
L. Prou se lo que pretén en los de Italia y Borgoña pero seria llarch de contar.
F. Donchs deixemo y tornem á tractar de la guerra que ara es entre lo Papa y Rey de España; que encara que jo no sabia en estes coses tant com vosaltres tota vía puig tinch veu en aquest Capítol desllibere, diré mon parer, digau Sr. Libio que á vos vull dresar les noves, que sou lo que donau la culpa al Papa, no sabeu vos que aqueix regne de Nápols era de la Iglesia y per desmasiada liberalitat de un Papa fou establit á Rey particular, ab gran perjui de aquella, y donchs si lo Papa que ara es veu clarament la lesió de Iglesia feta ser tant enorme y coneix que per só pasa necesitat la Iglesia, no voleu que repeteixca lo que de dret es de ella per remediar la necesitat?
L. O lo Papa que lo reyne establí, pugué establirlo ó no? si pugué no té rahó ara lo Papa ni justicia de repetirlo, y sino pugué, tampoch lo Papa no lo ha de voler cobrar ab escándol y violencia.
F. Ya primer amonestaren al Rey que restituis lo reyne ab la forma que de dret es permesa y disposta, donchs si tota vía está lo Rey en no renunciarlo no voleu que lo Papa fasa lo que pot.
L. No á la fée que ans bé fora millor pera al Papa y pera la Iglesia en nom de quis se abriga, que no cobrará lo regne que no té, ni que tinguera, res del que té, que cobrará alló y defensará asó ab escándol y violencia y en tan mala conjectura, com la que avuy es, que lo turch está á la porta amenazantnos á Italia, los luterans tenen ocupada quasi tota Alemania y Fransa, temem ja si es perduda Grecia, Inglaterra ja veyeu qual está, de manera que la Europa ahont quasi á soles se honra lo nom de Jesuchrist, ya no hi resta net sino Italia y España; y España ya veu lo que sí ha seguit en Castella, que sino tinguereu lo Rey tan católich y no era de per mitg, la Santa Inquisició, no forem ja Señors de nostres cases; per só señor si masa me estreñeu diré que ara no sols devia deixar de demanar lo Papa lo que demana mas si lo que li resta li prenien no hi devia fer resistencia alguna per no turbar la unitat dels prínceps christians pera contra lo turch que tant poderós dihuen que ve contra nosaltres y també que no tenin res que guardar, tendria perduda la ocasió de pendre armes contra christians perque que cosa mes impertinent y fora de rahó pot eser que lo Papa que sols ha de entendres en instruirnos en la vida Espiritual y persuadirnos en paraules y exemples á la humilitat y temperancia, haja de tenir cuidado de reigir reynes en lo temporal, y pera defensar aquells tenir exércits y tota forma de ingenis de guerra pera matar homens: Les armes del Papa á la feé señor Fabio han de ser Espirituals y no de ferro; mes avant no sabeu vos que en consell prudentísim de metjes permetre de llevar del cors del home un membre aont foch si á posat, perque tot lo cors nos perda ans que per guardar lo membre posar en perill de perdrer tot lo cors, per só conforme esta doctrina no fora millor que lo Papa perdera ó no cobrar lo reyne de Nápols que es lo membre aont se te lo foch, que no per volerlo unir á la Iglesia perdrer tot lo cors que es la christiandad.
D. Ρ. Par señor Libio que no teniu vos per bé que la Iglesia tinga Patrimoni.
L. Casi que no hu tinch per bé.
D. P. Perqué?
L. Per mil coses que he lleigides y ohides y encara vistes sobre asó del Patrimoni de la Iglesia que han causat grans escándols en la christiandad, ja pronosticats ab aquella veu que oirem en lo aire lo dia quel Emperador Costantino renunciá la Cadira de Roma á la Iglesia segons ho resitá Sant Vicent Ferrer en un sermó de la Feria sexta apres de Pentecostés parlant dels que malgasten los bens de les Iglesies.
D. P. Digue eixa veu.
L. Lo que escriu Sant Vicent Ferrer es asó: «Quando Constantinus Imperator dedit redditus Ecclesiæ propter Deum, audita fuit ut dicitur á nonnullis, eodem die vox in aerre dicens, hodie in Ecclesia Dei Seminatum est venenum,» y aixis ses mostrat aser veritat en infinites voltes que per voler guardar lo Papa alló y per voler cobrar asó, cada dia ha de tenir en sa má no lo báculo Pastoral pera guardar y guiar les ovelles, mas la espasa y llansa pera degollar y estripar los homens.
D. P. Donchs que totavía estau en que lo Papa no tinga res de patrimoni y com viurá ab la autoritat y magestad que li pertany, voleu que vixca ab la sola espedició de Bules y que per necesitat caiga ab majors inconvenients sia en bon hora tant sant y tant sobrio com vos voleu que sia, que també hu vull yo; pero lo major de tots los prínceps sino lo universal príncep de la Iglesia no voleu que vixca com á príncep y si li llevau lo patrimoni com ho pora?
L. Yo hos diré com pora ó almenys aixi me par á mí que poria, que dels delmes y de les primicies ve que vuy vihuen tots los Prelats y altres eclesiástichs de la christiandad donasen certa part quis cun any al Papa, y tal part que tot cumulat pugués eser suficient forma pera viure com á Papa y asó no sols seria convenient remey pera viure ab la majestad que deu lo Vicari de Jesuchrist, pero als prelats y als altres eclesiástichs los seria salud disminuirlos les rendes que també los daña la demasiada greixesa que tenen «quia omne nimium nocet» com diu lo Savi.
F. Nom par á mí mal lo que diu lo señor Libio mas com se poria fer aixó.
L. Volguesen lo Papa y tots los prínceps de la christiandad que prou si trobaria forma.
D. P. Es cosa nova aqueixa y may ses vista semblant adaixó.
L. Anau engañat que ans bé quasi de esta forma vivien los Levites entre los altres del poble de Israel, que á aquestos nols doná Josué porció en la terra de promisio perque aixi loy mana Deu, sino que les altres tribus los tinguesen repartits entre si pera administrarlos lo Sacerdoci que sols als levites era lícit lo administrarlo, y també quasi de esta manera se sustenta per avuy la Religió de Sant Juan que tan florida está que cada Comanador dona certa porció de la renta que té de sa Comanda al Señor de la Religió per llur sosteniment.
D. P. Nom desagrada lo que haveu dit y estich ja á la veritat prou satisfet de vostres rahons, mas en lo que toca á la guerra que aqueixos dos prínceps tenen dich que es molt gran infelicitat la del Rey D. Felip y no fonch menor la del Emperador son pare, que los principis de sos reynes los haja cabut en desgracia tenir guerra contra los Vicaris de Christo y de la Iglesia, esent com son tant católichs prínceps y tan defensors y zelosos de la religió Christiana.
L. Aixi es veritat pero gran alibio los es que la culpa no sia estada sua, ells son estats prou osats á la guerra, forsat es estat també que ajen respost ab ella, que com diu lo nostre refran cathalá, á pledeixar y bandoleixar vos poden forsar.
F. Com digaume Señors que també tingué guerra lo Emperador ab lo Papa?
D. P. Puig no? Si á la feé.
F. Quin Papa era y perque la tingueren?
D. P. Ab lo Papa Clement seté de aquell nom y per lo mateix reyne de Nápols y tenir per valedor á Francisco Rey de Fransa com ara te també lo Papa aquest Rey Enrich que vuy es y de tal manera será feta entre ells y altres la lliga y concordia contra lo Emperador, que ans de moure la guerra ja tenien entre sí repartit tot aquell regne.
F. Santa María donchs com sucsui al Emperador lo negoci.
D. P. Molt bé hagué victoria contra tots los enemichs ab la virtud y forsa gran que tenia de sa justicia: fonch pres lo Rey de Fransa, fonch pres lo Papa, fonch presa Roma y finalment Fransa venzuda y tota Italia domada.
F. Y donchs lo Papa no podia considerar per lo succes de allavons que no es servit Deu de que ell fasa.
D. P. Yo crech bé pera mí que ell ho te ben considerat, mas está tant aprés y tant subordinat á sos parens que no está en má sua fer altra cosa.
F. Y als parens quels mou á fer tan iníqua obra?
D. P. Ambició de regnar que tenen que en los homens sol eser tant exesiva quels trau de lota regla y de tot juhi, y finalment los torna com á rabiosos.
F. No veieu que vol lo Papa cobrar aquell reyne pera tornarlo á la Iglesia de qui diu ell que era?
D. P. Aqueix será pensen ara son intent, pero no lo de sos parens, que aprés de vingut á la má del Papa lo reyne puig ells lo pensen governar aturarlos tant pera sí que ja entre ells está fet aixi lo compte y encara també les parts com en temps del Papa Clement.
F. Jesuchrist nos dom lo reyne que menester y es que sols ell pot y anemnosne á misa que ja se acosta la hora.
L. No ya que tenir cuidado que falte misa que dende les 7 hores fins á les 11 ni ha en Santa Candia continuament, pero podemnos pasejar per la Seu y veurá lo señor D. Pedro lo que novament ses obrat en ella.
D. P. Gran devoció dihuen ques té per avuy en tota esta terra á eixa devota Santa Candia.
F. Si cert y no sols en esta terra mas en quasi tota España que de Castella y de altres moltes parts envien pera mides de esta gloriosa santa pera curar de varios mals y especialment de porsellanes, y ab gran raó, perque vehuen al ull quant grans y quant contínuos miracles es Deu servit fer per la intercesió de ella en benefici dels homens lliuranlos de tan lletjes malalties.
D. P. Cosa notable es aqueixa Seu gracies á Deu per tal joya com tenim, si Deu me salve que es magnífica obra aquesta, ó com está autorizada y devota ab los alabastros.
F. Parli bé á V. M.
D. P. Si per cert que ab veritat es una de les mes ben fetes Iglesies que jo he vist y si acabada esta obra será aquest un aseat Temple y parme que están millors estos alabastres que los vidres.
F. Al menys está mes abrigada la Seu y podense pintar les figures dels Sans tant grans com les veu allí que nos porien pintar tant bé en lo vidre per eser de peses molt menudes.
D. P. Dich que está tot molt á mon gust digaume señor y te esta Iglesia molta renta certa per la obra?
F. No, sino molt poca.
D. P. Donchs com la obren tant pomposa.
F. Reparteixen les dos peses en certa forma entre lo Bisbe y eclesiástichs y també los hi ajuda la Ciutat.
D. P. La ciutat com tanta pobreza té lo cors de aquesta Iglesia que menester hi sia lo adjutori de la ciutat?
F. Lo cors de la Iglesia á la veritat no es rich mes los donatius ho son prou.
D. P. Com deixa de ser la Iglesia rica tenint riques les Dignitats: no sabeu que nos pot dir ser un Rey pobre que sia Rey de un reyne rich.
F. Si pero aixó es quant lo amor y caritat abunda y quant se ama mes lo be comú que lo particular; asi señor tenim altra usanza y del us fem lley.
D. P. Y quantas Dignitats y Canonicats hi ha en aquesta Iglesia?
F. Son les Dignitats 12 y los Canonicats 20.
D. P. Dotse les dignitats?
F. Si á la fé dotse y totes molt bones que encara que les reduixen pero lo adjutori del Papa que dea lo Sr. Libio en alguna cosa, restarien tota via bones.
D. P. Y que valen?
F. Son de diverses valors que no son totes iguals alguna ni ha que val 2,000 lliures y altres mes de 1,000 y altres 800.
D. P. Jesus es posible de veritat que es una molt gran cosa aqueixa, sino mo digueseu señors vosaltres no hu creuria jo; y en que tenen la renta?
F. En qué, en molts bons delmes y primicies aixi en lo terme de así com en tot lo Bisbat, sols ni ha una y en lo Priorat major que te la renda principal en uns molins de molt gran importancia.
D. P. Dichvos que es de les coses mes belles que jo se en estos reynes de Aragó; los canonicats que valen?
F. Los canonicats, señor, valen á la veritat poch, y segons les dignitats que cert se considerá mal en lo principi quant la masa de aquesta Iglesia se dividi que sols se segui aquest mal de restar com resten tan pobres los canonicats, que no es poca desgracia, mas seguixen altre major y vemlo cada dia per experiencia, y es que per eser les dignitats tant poderoses cada dia se nos cachen los forasters poderosos y aixi poch á poch les venim á perdre, que si nos les salven ab regresos no li restará casi ninguna en los de la ciutat lo contrari es y fora també en los canonicats encara que de molt mes valor fosen restats, puig tingueren la renda com ara la tenen en distribucions y porcions perque requereixen presencia y servitud la qual no farien tan de bona gana los forasters.
D. P. Donchs que valen los canonicats?
F. Valen 150 lliures.
D. P. No es mal que ab poca cose que si ajuste poden en poble com Tortosa honradament viure perque crech yo que les provisions asi deuen ser barates.
F. Si son y lo viure molt descarregat de obligacions y cerimonies que es una molt gran llibertad per la vida humana.
D. P. Y lo Bisbat quant val?
F. Valdrá nou u deu mil lleures.
D. P. Que es burla?
F. No hu es per cert ans bé es aixi y te la Diócesi tan estesa que es de llargaria de 30 llegües catalanes ó mes perque comensa en una vila que se diu Mayals á dos llegües del Segre y arriba fins Almenara cinch llegües de Valencia y tambè entra en Aragó y en cada un de estos reynes de la Corona te propies Baroníes ab plena jurisdicció.
D. P. O bella cosa per cert aixó será Provincia y no Bisbat; aqueix Bisbat també se poria asersenar per altre ordre que te donat lo Sr. Libio, maravellem de com lo Bisbe no te la obra de la Seu tota á son carrech tenint tanta renda com té y saben que te tant poca lo cors de la Iglesia.
F. Ell sen guardaria molt be de aixó, en bon ora donás lo que es obligat conforme á la tacha que prou se contentaria lo Capítol; mas ni asó ni alló dona.
D. P. Per ventura segueix lo orde del nostre Arquebisbe D. Thomás de Villanova (que poch temps ha es mort) lo qual estimava mes distribuir tota la renda entre pobres que deya eran temples vius de Deu que no edificar iglesies que son temples morts, ó quisá tendra alguna gran cosa de criats que será com un hospital y abrich de pobres gentils homens.
F. Ni yo li veig tals criats ni se que fasa tals caritats no que no tinga ocasió y encara obligació y forsa de fero per la infinitat de pobres mendicants que vuy y ha en Tortosa ab esta tant cruel y tant universal fam que es casi en tota España que van per los carrers tant embutits ques dolor de veurels sense una altre legió de pobres vergoñans que purament pereixen de fam y sabem de sert que moltes cases no vihuen sino de herbes y garrofes, mas no persó veig ques mova fer caritats mes del que solia ó si fa es tant poch que no fa cap á res.
D. P. Nom maravell donchs que no emprenga la obra de la Seu perque si aqueixa que de dret li es forsada no fá, com fará aquella que es voluntaria.
L. De dret tant forsada li es la una com la altre segons opinió de molts que de les tres parts de la renda dihuen que la primera á de ser pera son viurer, la segona pera pobres y la tercera pera obrar esglesies.
D. P. Lo Bisbe que vuy teniu nos diu D. Fernando de Lloajes?
F. Señor, si.
D. P. No es menester desconfiar que si fins asi no ha fet ell hi fará en alguna hora quant menys hos pensareu que me han dit que es rich home y tot temps se trau mes del cru que del un y per altre part no ignora com á docte que es al que es obligat fer y si la vergoña nol estimula estimularal la conciencia.
F. A la fé que es menester que Deu lo inspire en aixó que altrament forsat será parar esta tant santa y tant necesaria obra y seria molta desgracia y molt gran vergoña que paras.
D. P. Callau señors, que dotse horas y ha en lo dia pera mudar lo proposit yo confie que ell ho fará bé y prest. Digaume Sr. Fabio esta iglesia vella que falta á derrocar era mezquita que cert lo tal ne té?
F. Aixó lo Sr. Libio lo sabrá millor que yo.
L. No fonch may mezquita ans be es estada edificada per esglesia á pres que Tortosa es estada de christians de esta darrera vegada.
D. P. Com altre vegada es estada de christians sens aquesta?
L. Y com era dels godos ab tota España no era de christians, sí que los godos christians foren y com perderen España christians eren.
D. P. Donchs á fé que apar obra molt antigua, quants anys ha que la edificaren?
L. Comensárenla á edificar en lo any 1158, y acabárentla en lo any 1178, asó se mostra per un lletrer esculpit en una pedra que vuy está sentada en la pared prop la sacristía vella junt ahont está ara lo cor.
D. P. Tenen así moltes reliquies?
F. Raonablement y les que hi son están ab honrada forma.
D. P. Lo culto Divino y les ceremonies de la Iglesia é ohit que se fan así ab molt gran cumpliment y molt gran authoritat.
F. Si fan cert y se dir á V. M. que en aixó me apar á mí que porta aquesta Iglesia conegut avantatge á totes les altres que yo he vist que no son poques perque primerament: así no pot dir la misa en lo altar major sino canonge y al servey del altar acesteixen ordinariament 10 ú 12 capellans los quals per alló tenen particular renda ab que vihuen: en dia solemne dihuen la misa ó lo Bisbe ó los majors en dignitat, lo Diaca y Sosdiaca han de ser també canonges y cahú posat en Dignitat, adaquestos acompañen per á dir lo Evangeli y Epístola tots aquells capellans que al altar asisteixquen ab lo vedell que esta devan vestit de una roba llarga de grana aforrada en les ales de setí morat portant una bella masa de argent sobre daurada alta que pareixen acompañar un Bisbe; en les vespres al magnificat acompañen tots aquestos al Prevere que vá al altar dels majors en dignitat, ab sis canalobres de argent grans y dos encensers y vá acompañat lo Prevere de altre canonge: en lo Cor comensen los oficis canonges en lo mostrar la Vera-Creu Dominica in Pasione, tenen mes primor y fan los cumpliments mes autorizats y devots que en part ninguna de estos reynes, es cert es molt bon espectacle y finalment totes les ceremonies fan ab gran perfecció y especialment en celebrar les festivitats de nostra Señora tenen molt gran cumpliment, la qual quasi com per un agrahiment se digná donar á esta Santa Iglesia (que debaix de son nom y honra está fundada) una Cinta feta de la sua má, la qual per avuy tenen molt ben guardada ab gran veneració y devoció.
D. P. Que sia aixi.
F. Aixi es com hu dich.
D. P. Guardau que contan cosa molt estraña y molt difícil de creurer y aixi perillosa pera vostra reputació que les coses de admiració com sabeu vos dehuen constar com diu lo Marqués de Santillana.
F. Dichos que aquesta Iglesia ho te aixi per cert encara per la festivitat de esta Santa Cinta te ordenat particular ofici y escrit en los Breviaris de tot lo Bisbat aont pareix llargament la historia del Miracle.
D. P. E dígala per Mercé.
F. Es llarch negoci, pero yo li mostraré aont está en lo breviari y allí lo podrá llegir á son plaer, puig es un poch lletí y també li voldria contar puig esta menester raons altre misteri de que poch menys sen maravillará que del que es ohit, sap que es Sr. Libio? lo miracle dels Cautius.
L. O estraña cosa també y graciosa de ohir.
D. P. Sápiala yo que molt guste de ohir los miracles que Deu es servit fer per intercesió de los sants.
L. Vos, señor, per no pareixer luterá en res ni per res dieu aixó.
D. P. De tant mala y de tant bestial cosa ni eser ni pareixer diga Sr. Fabio son cuento per mercé.
F. Molts anys ha que los canonges de aquesta Seu tenien dos cautius en la Pastrim, moros, y com en aquell temps lo Forn que dieu de la Canonja estava ves la Casa de la Hospitalería estos cautius pera portar la pá al Palau ahont se acostuma donar la racció als canonges pasaven per mitg de la Seu y de la Claustra y perque veien que la gent de aquest Poble veneraba ab gran devoció la Image de nostra Señora que está en lo altar major, també los cautius prengueren en us de ferli reverencia y aixi poch á poch inspirantlos la Divina gracia prengueren tanta devoció á da aquella Image que de quiscun dia la suplicaren los delliurás del cautiveri prometentli que si allurs cases los tornave ells li embiarien dos Palis ó davant altars de or á honor y gloria sua: seguis que pasats 14 anys apres que foren cautius una nit despertanse los dos á una se trobaren sense los ferros que solien portar en les cames, considerant y penderant ells be asó prengueren prontament pá y dos cantes de aigua y ab un esquif que ya ab dos parells de rems trobaren á la vora del riu, tiraren la volta de la mar y aixis ab aquella foren guiats ab bon salvament en Alexandría de ahont eren los dos naturals, los quals apres de arribats tenien memoria de la tan señalada mercé per medi de la sacratísima Señora rebuda, y de la oferta per ells dels dos Palis feta: en continent los feren fer com millor pugueren, y perque de asó no fosen per sos vehins descuberts no gozaren acomanar-los á mariner ningú quels portas, mas fabricaren una caixa y posaren dins aquella los dos davant altars ab un escrit que en efecte deya ab lletras arábigas, com aquells dos cautius de la Seu de Tortosa envien aquells dos Palis pera servey de Ntra. Sra. de la Seu, y puig altra major forma no tenien pera embiarloshi á ella los lliuraven y suplicaven los guiás finalment la caixa molt ben calafatada y empeguntada arribaren á la platja de Tarragona, la qual aportaren al Arquibisbe uns pescadors que ab ella encontraren, y aquella uberta y lo que en ella venia vist y la lletra lleigida remeté lo Arquibisbe lo un dels dos Palis aqui á Tortosa, y lo altre se aturá pera la sua Iglesia de Tarragona.
D. Ρ. O que cosa tant maravillosa, yo estich molt admirat del que dieu y no per la deficultat del cas; que á nostra Señora molt facil li es de recaptar de Jesu-Christ fill seu y Señor nostre aqueixes y majors gracies com cada dia les alcanza per nostre bé; mas estich com he dit admirat que permetés Deu que eixos cautius sen anasen de así aont pogueren ó en una hora ó en altre convertirse á la fée christiana y salvar la ánima á perill que allá en sa terra la perdrien continuant en sa mala secta.
F. No señor, esperan que mes hi ya pasat apres de asó algun temps. Vingueren á saber aquestos dos cautius com los dos Palis eren arribats ab la forma apuntada, y vist y considerat per ells be lo miracle tant gran, determinaren de ferse christians y anarsen á Jerusalem á visitar la Casa Santa y allá servint á Deu feren bon afí y guañaren la corona del cel.
D. P. Ara reste ben satisfet y content de aquesta historia y del succes de ella; nom resta á demanar sino com están certificats de tot aixó?
F. La principal certitud que tenim es la del mateix Palis que encara per avuy está molt guardat asi en la Seu y sols lo posen lo dia de les reliquies, com atenintlo per reliquie, y derivant la memoria de aquest miracle de uns á altres desde que es segui fins ara, se te per avuy en dia lo Palis per aquell mateix dels cautius; mes avant te també aquesta Iglesia una memoria figurada y escrita en un pergamí ficat en una post en la qual está escrit tot lo que yo he relatat, la qual memoria aporta de Barcelona aont havient remeses los de Tortosa moltes escriptures públiques per una urgentísima necesitat de guerra que en aquell temps hi havia en esta terra, un home ques deia Miquel Miravet, Notari, fent ell mateix fée com á notari del que sobre asó havia vist y trobat allá en Barcelona no obstant que ya á les hores veneraven lo Palis yl tenien per aquell dels cautius com ara en nostres dies lo tenim y per conclourer vull dirvos que lo que en Tarragona se aturaren ya está desfet y casi no ni ha memoria y lo de así está com si fos nou.
D. P. Lloada sia pera tot temps la bondad divina y ab quantes y ab quant varies formes nos mostra la omnipotencia, gracia y misericordia sua. Anem á ohir misa que ya lo sacerdot ix pera dirla.
L. Anem en bon hora y puig me fareu la mercé de dinar los dos ab mí, tot lo dia tindrem de temps pera parlar.

C.