Molt me par bo que pens de l'altre món

Molt me par bo que pens de l'altre món pot tenir els següents significats:

• Mólt me par be que péns del altre món, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
• Molt me par be / que pens del altr'e mon, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.

Altres versions

Molt me par bo que pens de l'altre món,
puix que·l present no·m veda lo pensar;
graeixch a Déu com veig, mas no pas clar,
la gran error en que ma pensa fon.
Yo trobe solt lo meu enteniment,
e só libert, a temps, del que dech fer,
mas tost llevar l'àbit no tinch poder:
mudar costum no·s fa prest en volent.

Lo qui pogués haver coneximent,
en lo començ, ans de l'àbit format,
quant fa de mal aprés qu·és engenrat
e quant en nós sa força és potent,
guardara com se lançàs al delit,
perque no fes una altre d'ell senyor.
Ell en l'entrar porta molt gran dolçor,
e quant entrat, qui·l traurà de son llit?

Com se pot fer, hom aprén per scrit
no bastantment, car no y ateny rahó;
un seny qui·s diu dels actes col·lació,
en tal juhí deu ser ab ell unit.
L'enteniment sens lo seny no sab pus
sinó que·s fa per un costum revés,
trobant lo mig hon moral virtut és.
Ço és parlar, que va de sus en sus.

  Qui assajat no ha de jaquir l'ús,
envellit ja e rànciu de temps lonch,
no sent l'affany, ne de aquell qui·nbronch
està e vol- se fer dret com lo fus.
No ha temptat de perdre h'abit vell
qui fàcilment se pensa que·s farà;
puix al vestir plaentment lo trobà,
al despullar, tal pensa trob aquell.

Solen pensar de fer-hi aparell
per a jaquir tan singular amich;
sí creu no sab que li sia·nemich
puix gran delit li és vengut per ell,
n·altre senyor ha vist ne conegut:
com lo perdrà per fama d'altr·oir?
No farà poch, si vol aquell jaquir,
car de mudar molt hom és decebut.

Vici jaquir e pendre la virtut:
entr·aquest mig se troba un gran vay;
lo caminant és en terrible glay
quant és al mig sens lo socors vengut,
perque alguns veu hom tornar atràs,
mostrant pahor per a passar avant,
e·ntre aquests se troba tal espant
que de lur loch jamés no mouen pas.

Qui·ls àbits bé lur natura cercàs,
trobara·lguns sobre opinió,
axí mateix sobre complexió,
e sol costum hi basta, y no escàs.
E tant és fort l'àbit segons hon cau,
e yo·ls trob tals e tots los esproví;
lo del costum no tost, mas yo·l perdí;
lo que·m mogué, natura, ·m féu esclau.

Los no sabents, yo vull que sapiau
que l'àbit ja no està raygat prou;
com lo voler en contra d'ell se mou,
l'enteniment lo vert no té per blau.
Mas, ¿qui·s mourà may per un cas tan fort
de rellexar son delit principal,
en lo qual mes tot lo seu bé ho mal,
e per ell volch la vida, sens la mort?

Los uns per Déu, o per si, o per sort,
o per sentir vergonya dels fets lurs,
o sens ulls clars mas la mitat escurs,
han redreçat lo fust qui era tort,
menys de sentir la dolor del malfet
qu·en l'hom és obs per no ser ignorant,
car per saber solament ser errant,
no és per ço d'ignorança sostret.

Sentir lo mal no fa saber perfet,
mas una part, per que·l juhí·s compleix;
la qualitat, l'entendre la coneix,
mas quantitat l'entendre no sosmet.
L'enteniment, ab l'estimar unit,
ha fer juhí de l'acte singular,
e farà prou si·l porà clar jutjar;
no serà, donchs, a l'entendre subdit.

Qui del malfet no és adolorit,
és senyal cert qu·en l'act·és ignorant;
a tot malfet rahó és contrastant,
e mal, en si, fa contrast a delit.
Donchs qui dolor no sent quant obra mal,
no coneix ço qui·l daria dolor,
d'on se veu clar aquella part ignor
que lo sentir tant com l'entendre val.

Tornada

Amor, Amor, cosa és general
que tot delit se mescl·ab desplaher,
e que la fi ab dolor se requer:
un punt de bé molts ne porta de mal.

Font: Bloc personal DMRQ, sine data