No só gosat en demanar mercé
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
No só gosat en demanar mercé pot tenir els següents significats:
- No só gosat en demanar mercé, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Non so gosat / en demanar merçe, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]No só gosat en demanar mercé
a ma dolor que del tot m'abandon;
un poch espay la prech de temps que·m don
a poder dir lo mal que d'ella·m ve.
E si mon cor en sa força retorn
y el torbament de l'enteniment pert,
porà saber qui d'amor no és cert
Ira i Amor com dins mi han contorn.
Sí com l'om cech no coneix nit ne jorn
si dels vehents ell no és avisat,
d'Ira y Amor no ssé qual m'à ssobrat;
haja'n avís dels qui m'estan entorn!
Yo desig molt qu·Amor m'abandonàs,
car sola és la causa de mon mal,
mas de poder Ira no té cabal
qu·en contr·Amor yo tant me rebel.làs.
E si remey a ma dolor trobàs,
fóra content, car yo·n desig exir:
los vostres fets me fan vós avorrir
e no·s pot fer que ab vós praticàs.
Mon partiment no pusch ben acabar:
en vós penssant, estrany turment n'atench,
e quant l'estat de mi saber m'estrench,
ladonchs yo caych en mi pus ignorar.
No ssé remey potent mi consolar,
si altr·amor nova no conseguesch.
¡O tu, Amor, colp vell guareix ab fresch,
o de aquest me vulles bandonar!
Veges mon cor en quina dolor jau;
en ton ostal no mereix tan dur llit.
Qui és l'om viu d'on sies mils servit?
Tant és humill, qu·esforç no·l pot fer brau.
Plagués a Déu qu·ab mi mateix fes pau,
mi acordant ab cor ferm a la mort.
Yo mir e pens si·l món ha cas tan fort
com de Amor e d'Ira sser esclau.
Afany té sats l'om dos senyors sirvent;
e quant més, donchs, essent ells enemichs?
Quant hu complach, l'altr·és vers mi inichs;
no ssé com bast complaure'lls egualment.
Tornada
O foll·Amor! Si és ver que·l jovent
és ocasió de tu a mi forçar,
si bé lo món rés tant no pot prear,
vellea·m plau, qui de mals és sement.