Obras del poeta valenciá Ausias March/No só gosat en demanar mercé

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a d'altres versions, vegeu No só gosat en demanar mercé.

 LXXI.
 
No só gosat en demanar mercé
á ma dolor que del tot m' abandon
un poch espay de temps la prech que 'm don
á poder dir lo mal que d' ella 'm ve,
é si mon cor en sa força retorn
y 'l torbamént del entenimént pert,
porá saber qui d' amor no es cert
ira y amor com dins mi han contorn.

Si com lo cech no coneix nit ne jorn
si dels vehents no es ell avisat,
d' ira y amor no se qual m' ha sobrat,
hajéu avis los qui m' estáu entorn.
Jo desig mòlt qu' amor m' abandonás
car sola es la causa de mon mal,
mes de poder ira no te caval
que contra amor jo tant me rebellás.

E si remey á ma dolor trobás,
fóra content car jo 'n desig exir,
los vostres fets me fan vos avorrir
é no 's pot fer que ab vos praticás.
Mon partiment no puch ben acabar,
en vos pensant estrany turment n' atench,
é quant l' estat de mi saber m' atench
lla donchs jo caich en mi pus ignorar.

No se remey qui 'm puscha consolar
si altra amor nova no 'm conseguesch.
O tu amor, colp vell guareix ab fresch,
ó de aquest me vulles bandonar.
Vegues mon cor en quina dolor jáu,
en ton hostal no merex tan dur llit.
¿Quí es l' hom viu qui mills t' haja servit?
Tant es humil qu' esforç no 'l pot fer brau.

Plaguès i Dèu qu' ab mi mateix fès pau
mi acordant ab cor ferm á la mon,
jo mir, é pens si 'l món ha cas tant fort
com de amor é d' ira fèrse esclau.
Afany ha assats l' hom dos senyors sirvènt
é quant mes donchs essent ells enemichs,
quant un complach l' altre es vers mi inichs
no sé com bast compláurels egualmènt.

 Tornada.

O foll amor, si es ver que 'l jovènt
es occasió de tu á mi forçar,
si be lo món restant no pot prear,
vellea 'm plau qui dels mals es esmènt.