Obras del poeta valenciá Ausias March/¿Qual será aquell qui fora si mateix
LXX.
¿Qual será aquell qui fora si mateix
fará juhí puix si no sab jutgar?
Sa passió no sabrá estimar
quant es, é qual, é si minva ó creix.
¿Qual es lo foll qu' estime res de si,
puix lo voler no sab hon lo metrá?
Son mal vinen no sab com lo sentrá
çò que sofir no sab de si en si.
Fugir no pot s' haver nom mezquí
qui son voler l' ha en tal part llançat
ue no sab com ama ó es amat
d' hoc ó de no uspot fer bon juhí;
é pasta mòlt dolrosa passió
que 'n pert dormir é se 'n véu alterat
en un instant se troba reposat
que 'l par james vendrá en tal rahó.
Si com aquell qu' en la mar te maisó,
é d' aquell art se té mòlt per sabent
é veli temps fora d' esperiment
qu' en son juhí n' es contra la rahó,
é vá en part hon per nengun temps fon.
é veritat sa biuxola no 'l diu,
de tot quant feu é dix clar se desdiu
rompent ses lleys que natura confon.
Si guart lo temps present é lo que fon
de nou creiat me par que 'm haja Dèu,
mos apetits é lo pensament méu
cambi han pres no se com vé ne d' hon,
car en amor fuy tot del esperit
é no 'l me trob essent en mi amor.
si no amás no sentria dolor
lo mal d' amor menciona delit.
Per contemplar fuy en lo món éxit
pensant los béns é lo gentil voler
d' aquella en qui mon voler y saber
eren llançats é punt no me 'n penit;
no 'm cal dir pus car en passats escrits
é assats parlat d' amor é de sos fets
é descuberts mòlts amagats secrets
los quals en mi son de present fallits.
Mos bells volers son de present finits
solament am de un amor brutal
que passa en mi en l' espiritual
forcadament con arma y cos units;
Axi m' es nou aquest mal sentiment
com si amat per null temps jo hagués
tots los costums d' amor veig al revés
en poca part un semblant aparent.
Parlat he ja sens clar coneiximent
d' aquest amor perqué en mi habita
mes l' altra amor honestetat la incita
que no 'n sentí sinó un moviment.
Mes ara veig qu' en est amor del cos
temps es corrent l' ánima 'n pren la part
é mesclasi hom sen haver esguart
d' hon se penit é mostrenho sos plos.
Moltes véus es que jo sent mon repos
tant quant al cos puix fartament ateny
mes l' apetit á mes delit m' empeny
é troba carts per voler collir flos;
mólt hom es bó per ésser un catiu
que per senyor no valdria un esclau,
aixíamor es bó si 'n lloch baix jáu,
é mal si vol fér del cos mort, cos viu.
Si com aquell que ab flaca barca en riu
peixca son peix é viu 'ssats cabalós
mes per ésser de bens pus abundós
entra en la mar é no hi espera estiu,
ne pren aquell qui ama dona vil
é l' es plahent tant quant toca la carn,
si mes ne vol prengas de si escarn,
si 'n es forçat vájas negar al Nil.
Aquell amor déu ser teneuda en vil
que null delit aporta en lo recort
en mòlt breu temps passa lo séu deport
mal criminós há per delit civil.
Qui ama carn é l' ánima avorreix
obra é tanch sos ulls clohent l' oir,
obra 'ls del cos é tanch los del sentir
sí contra fá amor en ell descreix.
Aquell amor ses forces aflaqueix
si es enquest é vist los mals que hi son
é sobre tot al amador confon
amant aquell qu' en estrem avorreix.
E vol ensemps honest y deshonest
pensant açó, ¿qui es que no se espant?
¿qual dona es que no sia dubtant?
ella y amor si d' ells será enquest.
O trist d' aquell que un cos deshonest
ama forçat é fér honest lo vol
dia abciach per solempnial col,
mes no del tot ignorança 's conquest,
ans sab que may farta la sua fam
desvergonyit á dar é pendre llarch
no hi há bocí que li parega amarch
qu' es déu pensar de les pomes del ram.
D' altre que mi no puch haver just clam
lo méu delit es qui m' ha decebut
trobat só pres ans que regonegut
no pas tot mi car no 'm pláu que jo am,
ans sinó tant com fora seny romanch
he sentiment, continu dolor pas,
partit me trob com si hom me serrás
si 'm vull unir lo cor me trob sens sanch.
Oit he dir que per ésser pus franch
á perdonar sant Pere als peccadors
Deu permeté ses terribles errors
mostrantli com lo sançer pot ser manch,
tot en axí de mi Dèu ha permés
que ame tal que no gose bén dir
perquè de res me puscha enfellonir
é contra algú que d' amor sia prés.
Tant claramént partir me viu james
no fon en mi tant manifest contrast
car ma carn sent son apropiat past
é res tant fer á ma ánima no es.
Grat é desgrat en mi han trobat lloch
én cascú d' ells ha trobat tot son alt
e arma trob lo séu propi desalt
ma carn en res de tan bon grat se moch.
Aigua no tinch per apagar est foch
é majorment si prop estarhi vull
per defensors há lo toch é mon ull
lluny cella es qui li fá mortal joch,
car tot cuant oig en ira ho retorn
en fástig gran de mi é mòlt menyspréu
com veig mon cor qu' en tal amor s' asséu
que mal sen diu cascun hora del jorn.
Així com celi qui 'l cap té dins calt forn
é 'l cos llançat sobre llit fresch é moll,
aquest delit la dolor no li toll
ans passa en ell menys de sentir sojorn,
ne pren á mi car si en ella péns
algun delit gran dolor conseguesch,
son antich mal á mi es un mal fresch
preantme poch com d' amar no 'm defens.
Foch crem ma carn é lo fum per encés
vaja als dampnats per condigne perfum
mon esperit traspás del Ete 'l flum
perqué de res de aquest món no péns,
car per haver delit, dolor atench,
puix ne vull mes que lo toch no 'm promet
passant avant mon delit es desfet
é pas dolor fins que aquell restrench.
Quant en desig de ser amat m' estench
jo sent dolor mesclat dins fret é calt
car no s' pot fér é conech mon defalt
d' ací escapant en pijor punt me prench.
Mire son cos é totes ses fayçons,
é veig algú que 'l ha conquest sens cost,
com pus jo am á dolor me acost
lla donchs desig sa carn pera 'ls Lleons.
Tot quant jo péns me porta passions
é sens pensar poch delit s' aconsech
menys que de un Bou lo méu delit conech
puix mentre 'l prench lom trobe á montons,
car tant com he plahent é de mon punt
d' aquell delit una dolor me 'n vé
pensant qu' en tal ab altre lla vengué
é que hi vendrá si no li só adjunt.
O Déu, ¿perqué justat es en un munt
tan gran voler ab avorriment tant?
Jo avorreixch la que 'm trobe amant
dins en mi viu qui volgra fós defunt.
Ara veig clar lo natural contrast
qu' en l' hom está per s' ánima é cos
hu fastig pren del assaborit mos
que 'l altre sent per dolç é agre tast.
Axí com cell de gran follia abast
qui vol fér or de coure ó de plom,
los amadors en aquest punt tots som
que volem seny hon tot seny es degast,
e lealtat en cor malvat é fals
qu' amor no ha menys de villana pór,
car pór gentil vé de notable cor
que té fort mur á tots fets desleals.
Si col malalt que no entén los senyals
del accident é pensa qu' está bé
é véu pulgó que prestamént li vé
ó tal senyal que 'l descobre sos mals,
ne pren á mi com amar ja no cuyt
per ignorar lo que d' amor dins port
é veig senyal cert d' amor com la mort
que lo méu cor d' amor no está buyt.
Rahó es grant que 'n dolor sia cuyt
car dins en mi grans maravelles veig
senyal d' amor en mi tinch per cas leig,
é quant no l' trob en ella en dol só duyt.
La part en mi que rahó pusch mesclar
vol que no 'm plau d' amor son sentimént,
l' altra de qui no tinch lo regimént
fá que jo am é 'm plau lo seu amar.
Jo pas delit com la veig mal passar
é sent dolor com per açó l' am mes,
donantse poch en mi no 'm pláu en res,
é sent delit com la dech ahirar
Basta á cascú volent saber de mi
que çó que 'l món há per pus imperfet,
jo com un foll he volgut ser perfet
pensant trobar contentamént en si.
O amadors, rebeu açó al fi
los que jovent vol que 'us sia cubert,
delit d' amor en l' home tot se pert
si vol saber com ama é á quí.
Si tem saber açó en dolor jáu
car no créu bé amar é ser amat,
lo amador ja no viu reposat
si en lo amat la prova bé no hi cáu.
O amadors, los qui en dan vostre amáu
vulláu de vos mateixs haver mercé,
pensáu amor hon vá, é de hon vos vé,
é hon está, é si 'us fá guerra ó pau,
sabent açó de vos no fiaréu,
é menys d' amor, é de aquell voler
qu' en dona cáu, poch valent é llauger,
qu' en mig l' estiu l' ivern hi trobaréu.
O amadors, en amor sentiréu
que la major delit que 'us donará
en mólt breu temps en dolor tornará
goig sens tristor james possehiréu.
Lo gran desig en fastig será mes,
los vostres peus contra l' voler irán,
los mals delits contra los bons serán,
com pensareu ahirar, amaréu mes.
No sia ací tot amador entés
si no aquéll bé sentit é sabént;
car aquest véu lo clar departiment
de son compost é sab com partit es:
car la rahó contrasta l' apetit
é l' apetit no obeheix la rahó,
solament reb de concordia dó
l' hom bestial ó l' entenent complit.