Obras del poeta valenciá Ausias March/¿Qui, sinó es foll, demana si 'm enyor

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a d'altres versions, vegeu ¿Qui, sinó foll, demana si m'enyor.



 XXVII.
 
¿Qui, sinó es foll, demana si 'm enyor
essent absent d' aquella que 'm fa viure?
é sinó plor ¿qui es la qui 'm fa riure?
si bé no pas continua dolor
tots mos delits es un he transportat,
amor li plau en mi fer aquest cambi
lo món no té res valent lo recambi
del esperant lo bé tan desijat.

Tant es lo bé qui 'm es davant posat
que sens dolor visch aquell esperant,
si no 'l atench seré tant mal anant
qu' en aquest món infern hauré trobat.
Contentament la una part me dóna,
per l' altra es ma vida atribulada,
ab mort está en balança posada
tement que pór ma esperança confóna.

De punt en punt ma esperança 'm bando
é vençme pór d' aquell mal que jo tem.
¿Qui es aquell en poch amar estrem
que segurtat prenga per companyóna?
Per mólt amar en altre mi transport
si que ser pens tot la persona aquella.
seria 'l món una gran meravella
que no hagués pór de la mal sort.

Viure en delit porta ab si pòr de mort
car d' aquell es enemich sobirá
é si james amor delit portá
jo sò aquell qui 'n puch fer lo recort.
O mort, qui es de tots bens envejósa
y en tal voler te segueix la fortuna
cascuna prech que mude en lley alguna
no res semblant á la qui m' es danyósa.

Saberse pot ma vida perillòsa
cabent en mans d' enemichs tan mortals,
pobres é richs senten sos aspres mals
é cascú d' ells ab manera ergullòsa.
Seguisquen mi tots los qui amarán
mon ris ó plor qual que d' ells me seguesca
car jo som prest de tastar fel ó bresca
per los qui mal ó bé d' amor pendrán.
 
 Tornada.

Lir entre carts, passions d' amor fan
tembre y fiar; estar dins un hostal
de gran amor dubtar un punt no cal,
é guay d' aquells qu' entre llurs mans están!