Obras del poeta valenciá Ausias March/Axí com cell qui 'n lo somni es delita

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a d'altres versions, vegeu Axí com cell qui·n lo somni·s delita.


 XXVIII.

Axí com cell qui 'n lo somni es delita
é son delit de foll pensament vé,
ne pren á mi qui l' temps passat me té
l' imaginar qu' altre bé no hi habita
sentint venir l' aguayt de ma dolor,
sabent de cert qu' en ses mans he de jaure
temps de venir en ningun bé 'm pot caure
ço qu' es no res en mi es lo millor.

Al temps passat me trobe gran amor
amant no res puix es tot ja finit
d' aquest pensar me sojorn é 'm delit;
més quant lo pert, s' esforça ma dolor
si com aquell qui es jutjat á mort
é de llonch temps la sab é s' aconorta
é creure l' fan que li serà estorta
é 'l fan morir sens un punt de recort.

Plagués á Dèu que mon pensar fos mort
é que passás ma vida en durment;
malament víu qui té son pensament
per enemich sentli d' enuigs report,
é com lo vol d' algun plaher servir
li 'n pren així com dona ab sont infant
que si verí li demana plorant,
na tant poch seny, que no l' sab contradir.

Fòra millor ma dolor soferir
que no mesclar poca part de plaher
entre aquells mals qui 'm giten de saber
com del passat plaher me convé exir;
llas mon delit dolor se converteix,
doble 's l' afany après d' un poch repòs
si col malalt qui per un plahent mos
tot son menjar en dolor se nodreix.

Com 'l hermità que enyorament no l' creix
d' aquells amichs que tenia en lo mòn,
tant há llonch temps qu' en lloch poblat no fon,
per fortuit cas un d' ells l' apareix
qui los passats plahers li renovella
si que 'l passat present li fá tornar,
mes com se 'n part li es forçat congoixar
lo bé com fuig ab grans crits mal apella.

 Tornada.

Plena de seny, quant amor es mòlt vella,
absença es lo verme qui la gasta
si fermetat durament no contrasta
é creure poch si 'l envejos consella.