Vés al contingut

Obras del poeta valenciá Ausias March/Qui 'm mostrará la fortuna lloar

De Viquitexts
Sou a «Qui 'm mostrará la fortuna lloar»
Obras del poeta valenciá Ausias March
Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu ¿Qui·m mostrarà la Fortuna loar.


XXIX.

Qui 'm mostrará la fortuna lloar
del sobiran dó per ella rebut?
é tinch per foll tot home decebut
que poch ne mòlt contenga ab mi depar.
Jo só mólt prop de viure ben content,
embarch no 'm fá mes d' una passió
que sembla á mi que ve menys de rahó
puix ha rahel en vostre falliment.

Ab mi no 's pot comparar hom vivent
puix la que am crehem que es la millor
ab mólt gran seny é honestat de cor
é jo l' am tant qu' ella m' es ben volent;
en lo començ fonch bona ma ventura
seguirlo déu la fí á mon començ,
é si no 'u fá mort qué tota res venç
donará á mi la terra en vestidura.

Mes Dèu no sab en lo món crehatura
sens defallir alguna part de bé
d' hon l' hom es foll qui ha llaugera fé
abandonant aquell ultra mesura.
Perqué jo 'm trob no fart de son voler
é no crech bé lo que m' es dit per ella,
é cuyt haver d' açó justa querella,
mes creure ferm no tinch en mon poder.

Terme en amor algú no pot saber
é cell qui 'u creu en amor no sab res;
qui en tal camí é passejar es mes
vá per lo mig, mes si no pot haver
dos tots units en una voluntat
déu fer amor, é lo qui se 'n parteix
en ell amor de continent pereix
per amador no déu ésser comptat.

Amor se te per pus injuriat
per home en qui troba lo séu cor fret
que per traidor hon fos tot malifet
puix lo forças d' ésser enamorat:
qui tebeu es, d' amor es enemich
é porte ab si contra amor lo fallir,
si no es cregut tolgues d' enfellonir
car de cor franch hom no creu l' hom inich.

Si lo méu ull no tinch per ver amich
é del que sé no vull ésser membrant,
no creuré vos ésser vers mi errant
é trobarme de peguesa mólt rich;
la mia amor á mi creix la sospita,
é lo que sé que de mi no 's pot tolre
é de mon mal no 'us voleu assats dolre
per poca amor que dintre vos habita.

Ma opinió es en mon cor escrita
que sinó vos als no la men pot raure
vos me podeu en tot error fer caure
puix que amor forçar mi se delíta,
tant jo desig que sia amat per vos
que m' es forçat dubtar de que axí sia,
amor me fá de veritat, falsia:
no baste 'n pus que 'n ésser sospitós.

Tornada.

O foll amor, en l' hom mòlt desitjós
cabre no pot en ell 'ssats coneixença
la passió li tol vera sentença
é majorment lo qui es amoros.