Obras del poeta valenciá Ausias March/Quins tan segurs consells vas encercant
Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu ¿Quins tan segurs consells vas encerquant.
XXX.
Quins tan segurs consells vas encercant
cor mal estruch enfastijat de viure,
amich de plor é desamich de riure
com soferrás los mals qui 't son davant?
Acuytat donchs á la mort que t' espera
é per tos mals no te allongues los jorn,
aytant es lluny ton delitós sojorn
com vols fugir á la mort falaguera.
Braços uberls es exida en carrera
plorant sos ulls per sobres de gran goig
melodiós cantar de sa veu oig
dihent: «amich ix de casa estrangera,
en delit prench donarte ma favor
que per null temps home nat l' ha sentida,
car jo defuig à tot home que 'm crida
prenent aquell que fuig de ma rigor.»
Ab ulls plorant é cara de terror
cabells rompent, ab grants udolamènts
la vida 'm vol donar heretamènts,
é d' aquests dons vol que sia senyor
cridant ab veu horrible y dolorosa
tal com la mort crida al benahuirat,
car si 'l hom es á mals aparellat
la veu de mort li es melodiosa.
Be 'm maravell com es tan ergullosa '
la voluntat de cascun amador
no demanant á mi l' esforç d' amor
y en mi sabrán sa força poderosa,
tots malsdihent sagramentejarán
que may amor los tendra en son poder
si 'ls recort lo colorat plaher
lo temps perdut sospirant maldlrán.
Null hom conech ó dona mon semblant
que dolorit per amor faça planyer,
jo som aquell de qui 's déu hom complanyer
car de mon cor la sanch se 'n vá llunyant.
Per gran tristor que li es acostada
sécas tot jorn l' humit qui 'm soté en vida,
é la tristor contra mi es ardida
é mon socors may no si troba armada.
Tornada.
Lir entre carts, l' hora sent acostada
que civilment es ma vida finida
puix que del tot ma esperança es fugida
m' arma roman en aquest mòn damnada.