¿Quins tan segurs consells vas encerquant
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
¿Quins tan segurs consells vas encerquant pot tenir els següents significats:
- Quins tan segurs consells vas encercant, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Quins tant segurs / consells uas ençercant, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]¿Quins tan segurs consells vas encerquant,
cor malastruch, enfastijat de viure?
Amich de plor e desamich de riure,
com soferràs los mals qui·t són davant?
Acuyta't, donchs, a la mort qui t'espera,
e per tos mals te allongues los jorns;
aytant és luny ton delitós sojorns
com vols fugir a la mort falaguera.
Braços uberts és exid·a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran goig;
melodiós cantar de sa veu hoig,
dient: "Amich, hix de casa strangera.
En delit prench donar-te ma favor;
que per null temps home nat l'à sentida,
car yo defuig a tot home que·m crida,
prenent aquell qui fuig de ma rigor."
Ab hulls plorant e carra de terror,
cabells rompent ab grans hudulaments,
la vida·m vol donar heretaments
e d'aquests dons vol que sia senyor,
cridant ab veu orrible y dolorosa,
tal com la mort crida·l benauyrat;
car si l'om és a mals aparellat,
la veu de mort li és melodiosa.
Bé·m maravell com és tan ergullosa
la voluntat de cascun amador;
no demanant a mi qui és Amor,
en mi sabran sa força dolorossa.
Tots, maldient, sagramentegaran
que may Amor los tendrà·n son poder,
e si·ls recont l'acolorat plaer,
lo temps perdut, sospirant, maldiran.
Null hom conech o don·a mon senblan,
que dolorit per Amor faç·a plànyer;
yo son aquell de qui·s deu hom complànyer,
car de mon cor la sanch se'n va lonyan
per gran tristor que li és acostada;
sequa's tot jorn l'umit qui·m sosté vida,
e la tristor contra mi és ardida,
e·n mon socors mà no s'i trob·armada.
Tornada
Lir entre carts, l'ora sent acostada
que civilment és ma vida finida;
puys que del tot ma sperança·s fugida,
m·arma roman en aquest món dampnada.
Font: Bloc personal DMRQ, sine data
