Obras del poeta valenciá Ausias March/Leixe la sort lo seu variat torn

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a d'altres versions, vegeu Lexe la sort lo seu variat torn.

 XLII.
 
Leixe la sort lo seu variat torn,
cesse amor son doloros costum
d' ell só content si be no 'u acostum
no 'm pot donar mes en lo present jorn.
Mes jo vull ço que natura no té
é desig mes que jo no puch trobar
volent que res no pogues empachar
aquell delit que per amor me vé.

Cert es á mi que pren mes aquest bé
que tots aquells que jo poria haver
que dels passats compte no me 'n cal fèr
foren no res segons se veurá bé,
delit d' amor no prehí james tant
que fès celos de tot l' avenidor
ara tem mi que no 'm fallega amor
é, quant hi pot nóure, jo so duptat.

E si de mi jo 'm trob segur pensant
á vos jo tem aytant com á enemich
mes sobre tot amor tem que desllig
aquell nuu cech del qual ell, fon lligant.
Aquell voler que jo puch bé regir
no 'm fa pahor ne res qu' en mi serà
l' altre voler que en passió estará
dónem la mort quant me volgrá jaquir.

¿Perqué 's pot fèr que pot díminuir
en mi amor sens mon consentiment?
Ja he dolor é com mon sentiment
no es forçat de mon voler seguir
é jo segur d' amor é mi é vos
tendrem per cert de ser ben hauirat
é als no' m fall sinó seguretat
car en presbent ast' en ser gloriós.
 
James amí què no fos desijós
d' aquell desig que per fretura havém,
d' alguna part lo meu voler fon sém
perqué 'm fallí en part ser delitós
amor en mi de nou termens ha més
mon desig he per vos cumplit de tot
ab fermetat vull sols haver un mot
que d' enemich d' amor sia defés.
 
Vostra valor m' ha en amor empés
é lo voler que 'm sembla qu' es tot meu
en l' alt secret que fèr compte no 's deu
car forçat fuig d' aquest foch encés
si la valor vostra y lo volet fall
ab ells mesclat lo méu alt finará
mentres vulláu é valgáu no morrá
d' aquestes tres pedres fás mon fermall.

Tot escrivent jutja lo seu treball
pus afanyós que no 'l del cavador
tot axí 'n pren á cascun amador
baixant tot cas y 'l séu munta á cavall.
Lo pobre hom fá juhí del tirant
que son pensar tostemps corra adelit
ja es de Dèu qui viu ab null despit
car lo pus rich es lo mes pobrejant.


Jo sò amat é visch dolorejant
d' altres dolors qu' el no amat no sap
jo tem d' amor lo cor é mes lo cap
d' aquella que de present es amant.
Jo am mòlt mes per serne ben volgut
car mon delit de s' amor se nodreix.
Si contra amor lo seu voler falleix,
qui pensará lo dan á mi vengut?

 Tornada.

O foll amor, en dolor sò caygut
com no veig hom qui parle bé de vos
é sentne tals que n' han justes clamós
Dèu guart á mi de ser en tal vengut.