Obras del poeta valenciá Ausias March/Retíngam Dèu en mon trist pensament

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Retinga'm Déu en mon trist pensament.

XLIV.

Retíngam Dèu en mon trist pensament
puix que no 'm tol ço perqué pas tristor
en ella sent una tan gran dolçor
per si é com altre delit ne sent,
sens grat seré si james lam despull
é solament afaig de ella eixir
tant gran delit me sent d' ella venir
que, no desig res, fora mi, ne vull.

Tot quant jo pens é tot quant véu mon ull
tant com es bell é mes portant delit
de tant me trob jo pus adolorit
car en mon cor bon delit no s' recull,
fet es de mi lo que s' devie fer
perdent amor no vull que 'm ajut Dèu
en fér que 'l mòn me dòne res del séu
puix no té res dispost á mon voler.

Menys de ser tríst no m' plàu delit haver
d' aquell ho dich ab la tristor mesclat
car aquest es lo pus terrible estat
de tots aquells que 's pot al mòn saber,
jo pert açó que mòlts homs han perdut
é me 'n dolch mes tant com d' amor los pas
per massa amar jo 'm trobe en aquest cas
no havent als preat ne conegut.

Amor ha fet qué én açó sò vengut
que per lo mòn per no poder amar
é pogras fér si pogués comportar
que jo amas é qu' amor no m' ajut,
tot fon ensemps veure jo no dispost
áleixarme de amor totalment
de que romanch en tal trist pensament
que á la mort visiblement m' acost.

Trist ab delit la mort jo pendré tost
é ja en mi es perdut mon remey
forta passió abasta mudar lley
é fér d' acer é pedra cor compost.
Jo so aquest qu' en la mort delit prench
puis que no tolch la causa perque 'm vé,
ma passió en tristor me deté
que no sent pus en son temps ni entench.

Mon mal no es tant com en altre 'n vench
jo l' he fet gran preant mòlt lo que pert
car vehent me ser de tota amor desert
la terra 'm fall é al cel no 'm estench;
mentre no pens jo trob algun repos
mes l' esperit méu tostemps está trist
per l' hábit pres que llonch temps es que vist
de un negre drap ó celisi mòlt gros.

No 'm fá delit res pertanyent al cos
puix l' esperit no hi es participant
natura en mi saviament obrant
vol que 'm esforç é mon dret no hi pos,
é ja del tot vençut per l' hábit vell
no prench delit en res fora 'l costum
pensant mos mals tot lo temps hi consum
é senthi bé puix me delit en ell.

No trob' en mi voler é menys consell
á desijar cosa alguna del mòn,
mos pensaments recollits dins mi sòn
per no pensar res que sia d' aquell,
lo dia clar volgría fos escur,
adulaments é plors en lloch de cants,
no té lo mòn coses à mi bastans
en fer que dol per tostemps no m' atur.

Per ignorar vé que 'l hom se procur
grossos delits no sabent quant se nóu
fora tot seny es qui sos comptes clóu
que perduts ells del món se desnatur.
Açó es ver mes tristor me té prés
tant que delit sent com tal me conech
é sab fer tant que tot delit renech
no puch sentir altre 'n senta jamés.

Mólts han jaquit lo món sens perdre res
mes per consell de llur bona rahó,
é jo 'l jaqueixch per falsa opinió
pensant que pert lo món tot quant es,
mon foll pensar me disponch voler tal
que fet ha mi Déu d' amor adorar,
é jo forçat de aquell apartar
me par ser bo tot quant á tots es mal.

Puix que lo món ne Déu à mi no val
á rellevar la causa d' hon so trist
á mi plau bé la tristor que jo vist
delit mi sent mentre jo 'm trobe tal,
á Déu suplich que viure no 'm allarch
ó meta en mi aquest proposit ferm
que mon voler envers ell jo referm
perqué amant á ell no trob' enbarch.

Tornada.

Axí dispost dolç me sembla l' amarch
tant es en mi enfectíonat lo gust
há temps he cor d' acer' de carn é fust
jo so aquest que m' dich Ausias March.