Retinga'm Déu en mon trist pensament
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Retinga'm Déu en mon trist pensament pot tenir els següents significats:
- Retíngam Dèu en mon trist pensament, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Retingam Deu / en mon trist pensament, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]Retinga'm Déu en mon trist pensament,
puix que no·m tol ço per que pas tristor;
en ella sent una tan gran dolçor,
per si, e com altre delit no sent.
Sens grat seré si jamés la'm despull;
e solament assaig d'ella exir,
tant gran delit me sent d'ella venir,
que no desig res fora mi, ne vull.
Tot quant yo pens e tot quant veu mon ull,
tant com és bell e m'és portant delit,
de tant me trob yo pus adolorit,
car en mon cor bon delit no·s recull.
Fet és de mi lo que·s devia fer;
perdent Amor, no vull que m'ajut Déu
en fer que·l món me done res del seu,
puix no té res dispost a mon voler.
Menys de ser trist, no·m plau delit haver;
d'aquell ho dich ab la tristor mesclat,
car aquest és lo pus terrible stat
de tots aquells que·s pot al món saber.
Yo pert açó que molt hom ha perdut,
e me'n dolch més, tant com d'amor los pas;
per mass·amar yo·m trob en aquest cas,
no havent àls preat ne conegut.
Amor ha fet qu·en açó só vengut:
que pert lo món per no poder amar,
e pogra's fer, si pogués comportar,
que amàs yo e qu·Amor no m'ajut.
Tot fon ensemps: veure mi no dispost
e leixar-me de Amor totalment,
de que romanch en tal trist pensament,
que a la mort visiblament m'acost.
Trist, ab delit la mort yo pendré tost,
e ja en mi és perdut lo remey;
fort passió abasta mudar ley
e fer d'acer e pedra cor compost.
Yo só aquest qu·en la mort delit prench,
puix que no tolch la causa per qué·m ve;
ma passió en tristor me deté,
que no sent pus en son temps ni entench.
Mon mal no és tant com en altre·n vench;
yo l'he fet gran, preant molt lo que pert,
car, vent-me ser de tot·amor desert,
la terra·m fall e al cel no m'estench.
Mentre no pens, yo trob algun repòs,
mas l'esperit meu tostemps està trist
per l'àbit pres, que lonch temps és que vist
d'un negre drap o celici molt gros.
No·m fa delit res pertanyent al cors,
puix l'esperit no y és participant;
natura·n mi sàviament obrant,
vol que m'esforç, e mon decret no y pos;
e ya del tot vençut per l'àbit vell,
no prench delit en res fora·l costum:
pensant mols mals tot lo temps hi consum,
essent-hi bé, puix me delit en ell.
No trob en mi voler e menys consell
a desijar cosa·lguna del món;
mos pensaments recollits dins mi són
per no pensar res que sia d'aquell.
Lo dia clar volria fos escur,
udulaments e plors en loch de cants;
no té lo món coses a mi bastants
a fer que dol per tostemps no m'atur.
Per ignorar ve que l'om se procur
grossos delits no sabent quant se nou;
fora tot seny és qui sos comptes clou
que, perduts ells, del món se desnatur.
Açò es ver, mas tristor me té pres
tant, que delit sent com tal me conech,
e sab fer tant, que tot delit renech,
ne puch sentir altre·n senta jamés.
Molts han jaquit lo món sens perdre res,
mas per consell de lur bona rahó,
e yo·l jaqueix per fals·opinió,
pensant que pert lo món e tot quant és.
Mon foll pensar me disponch voler tal
que ha fet mi déu d'Amor adorar,
e yo, forçat de aquell apartar,
me par ser bo tot quant a tots és mal.
Puix que lo món ne Déu a mi no val
a rellevar la causa d'on só trist,
a mi plau bé la tristor que yo vist:
delit hi sent mentre yo·m trobe tal.
Axí dispost, dolç me sembla l'amarch,
tant és en mi enfeccionat lo gust!
A temps he cor d'acer, de carn e fust:
yo só aquest que·m dich Ausiàs March.
Tornada
A Déu suplich que·l viure no m'allarch,
o meta·n mi aquest propòsit ferm:
que mon voler envers Ell lo referm,
perque anant a Ell no trobe·nbarch.