Obras del poeta valenciá Ausias March/Tant he amat que vinch en desamar

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a d'altres versions, vegeu Tant he amat que vinch en desamar.

 LIII.

Tant he amat que vinch en desamar,
si com aquell qui amichs ha tengut
per llur defalt haventlo decebut
á tot lo món se gira en ahirar,
car gran amor porta ab si carrech grant
viure no pot sens gran sosteniment
lo séu semblant voler l' es sostenent
y aquell no ferm amor vá tremolant.

Qui ama poch no déu ser desijant
que son amat li sia estrem volent,
car poch voler no es voler sintent
del gran voler que li porta l' amant;
sol per amor se desija altre amor,
per si mateix no porta altre delit
é dóna cels, dant congoxós despit.
é lo delit de ser amat no corr.

Ja en amor no seré durador
car son afany sobrepuja al delit
al temps antich jo degra ser exit
que ignocent era tot amador,
l' home vell solia ser fadrí,
y en temps present es vell qui barba met;
cascun amor vol temps sens calt ne fret,
jo crem d' iverns é d' estiu tremolí.

Lo méu voler en amor no faltí
de ser entés é mólt menys satisfet,
Dèu ni lo món á tot oblit tramet
es mólt escás lo grat que jo 'n sentí;
per aquell preu que amor déu ser venut
jo dant aquell no viu que 'l atengués,
aquell voler que sens dir es entés
per mal sentit no fonch ben conegut.

Ab gran voler de parlar jo fuy mut
per no trobar raho que 'm satisfès
á ma dolor que bastantment diguès
é per ço fuy hom sens amor tengut.
Mon cor sostrach la paraula de fé
ma boca tench aquella no passás
vergonya y pór guardaren aquest pas
é no fon vist com d' amor tal cas vé.

Menys mal d' aquest ¿qual fort cor lo sosté?
Qui es aquell que sobtós no esclatás,
que sa dolor á mostrar no bastás
é fós cregut hom sens amor é fé
é son voler vengués esser jutjat
per saber gros é voler deslleal
l' entendre séu vehent lo cominal
que fós ences d' entenimènt tapat.

Si ans de temps jo vist blanch é ruat
é lo méu cos mostra haver passat mal
será perçó com amor ja no val
aquell á qui natura ha enamorat,
perdent á mi jo solament no planch
mes á cascú qu' en tal cas se veurá
bé só jo cert qu' en tot no 'm semblará
car per honor jo 'm sech en pus alt banch

 Tornada.
 
Amor, amor, vostre poder es manch,
ó de ingrat ésser podeu reptat,
qual d' aquets noms voleu en vos posat
de qualsevol costat jahéu en fanch.