Tant he amat que vinch en desamar
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Tant he amat que vinch en desamar pot tenir els següents significats:
- Tant he amat que vinch en desamar, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Tant he amat / que uinch en desamar, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]Tant he amat que vinch en desamar,
sí com aquell qui amichs ha tengut;
per llur defalt havent-lo decebut,
a tot lo món se gira·n aÿrar.
La gran amor port·ab si càrrech gran,
viure no pot sens gran sosteniment;
lo seu semblant voler l'és sostinent,
y, aquell no ferm, amor va tremolan.
Qui ama poch no deu ser desijan
que son amat li sia strem volent,
car poch voler no és delit sintent
del gran voler que li porta l'aman.
Sol per amor se desija·ltr·amor:
per si mateix no porta·ltre delit;
e dóna cels, dant congoxós despit,
si lo delit d'ésser amat no·ncor.
Ja en amor no seré durador,
car son afany sobrepuja·l delit.
Al temps antich yo degra sser exit,
que ignoscent era tot amador,
e l'ome vell solia sser fadrí;
y en temps present és vell qui barba met.
Cascun·amor vol temps sens calt ne fret:
yo crem d'ivern e d'estiu tremolí.
Lo meu voler en amor no fartí
d'ésser entés e molt menys satisfet;
Déu, mi e·l món a tot oblit tramet;
és molt escàs lo grat que yo·n sentí.
Per aquell preu qu·Amor deu ser venut,
yo, dant aquell, no viu que l'atengués;
aquell voler que sens dir és entés,
per mal sentir no fon bé conegut.
Ab gran voler de parlar, yo fuy mut,
per no trobar rahó qui·m satisfés
a ma dolor, que bastament digués;
e per ço fuy hom sens amor tengut.
Mon cor sostrach la paraula de se,
ma boca tench aquella no passàs,
vergonya y por guardaren aquest pas,
e no fon vist com d'amor tal cas ve.
Menys mal d'aquest, qual fort cor lo sosté?
¿Qui és aquell qui soptós no sclatàs,
que sa dolor a mostrar no bastàs
e fos cregut hom sens amor e fe,
e son voler vengués ésser jutjat
per saber gros e voler desleal;
l'entendre seu vehent lo cominal,
que fos entés d'enteniment tapat?
Si ans de temps só vist blanc e ruat
e lo meu cors mostr·aver passat mal,
serà per ço com Amor ja no val
a·quell a qui Natur·à·namorat.
Per Déu a mi solament yo no planch,
mas a cascú qui·n tal cas se verà;
bé son yo cert qu·en tot no·m semblarà,
car per honor yo·m sech en pus alt banch.
Tornada
Amor, Amor, vostre poder és manch,
o de sens grat ésser podeu reptat;
qual d'aquests noms voleu en vós posat,
de qualsevol costat jaheu en fanch.