Obres completes d'en Joan Maragall - Poesies II/Ton i Guida
| ← Olímpica primera de Píndar | Ton i Guida Obres completes d'en Joan Maragall - Poesies II |
Fragments d'«Enric d'Ofterdingen» → |
Feta aquesta traducció amb l'exclusiu objecte d'aplicar-la a la música per a les representacions en català de Hänsel und Gretel, els traductors han sacrificat les gales literàries a la perfecta adaptació a les notes musicals. Per exemple: el nom Hänsel és exactament Janet; però l'accentuació, que en alemany recau sobre la primera síl·laba, ha obligat a substituir-lo per Ton, a l'objecte de poder dir Toni quan apareix aquell nom en el text. I, com aquest, s'han guardat altres respectes, dels quals s'hauria pogut prescindir en una traducció lliure.
El Pare.
La Mare.
Ton.
Guida.
La Bruixa.
El Nin d'Arenes.
El Nin de la Rosada.
Nens.
a casa
«Noia, noia, noia:
què hi ha en el pallè?
Les oques van descalces
i els ànecs també.
Que els faci sabates
aquell sabatè:
prou té pell i cuiro,
Quina gana que tinc!!
Vull coques ensucrades,
Vendré el llit on dormo:
jauré en el portal.
Així si caic a terra
no puc pendre…
(Llença la feina i s'alça.)
Ai sí! que jo ja sento molt mal de cor!
Quina misèria! Ira de bet!
quan veu la mare que no viu:
Quan més gran és nostre dol,
pro no omplint el pap no en farem pas res.
Ai, Guida, Guideta! quant temps fa
que no hem tastat res bo per brenà!
Crema! crema i matons que venen,
jo ja no sé ni el gust que tenen!
No sigues més així,
i mira’m a mi.
Jesús! Quins ulls que fas!
No! no ho vull pas!
Vaja! ja n’hi ha prou, de tant fè el bot! Quin bot!
(Pren una escombra.)
Fuig, bot roí! — fuig lluny d’aquí!
Fora, mal’esca! — Tot el qui et pesca
bé et maleesca! — Visca la gresca!
Fuig, bot! fuig, bot! — fuig, bot roí!
Fuig d’aquí! — arri allí! — cuca de vri!
Arri, tu, murri! — tu, barres de botxí!
Fuig d’aquí! — arri allí! — cuca de vri!
i, ara, a l’orella et diré una cosa.
Aguaita el tupí: veus com hi ha llet?
Avui la veïna present n'ha fet.
La mare ho cou;
i ara, quan torni,
(Se posa a ballar al voltant de la cambra.)
Visca, visca l’ou amb arròs!
L’arròs… diu que fa el ventre gros!
(Mirant dins del tupí.)
Que espessa és la nata que fa!
Tastem-la! Ai, filla! (Hi fica els dits.)
(Li dóna un cop als dits.)
Aquestes coses mai, mai s’han de fè!
Tornem a la feina altre cop… corrents!
Llarga és la tasca i passa el temps.
Fes que la mare vingués aviat!
(Amb amenaça.)
Saps?… Donces fora mandra, que es fa molt
Fè escombres? En 'quests moments?
No en tinc ganes, poc ni gens.
Sempre la feina! Quin fàstic fa!
I dar-se bon aire cantant ben refort!
Saps la cançó que ens va dir la tia?
Jo vull cantar-la amb gran alegria!
(Se posa a ballar, picant de mans.)
Germanet, ballem tots dos:
no és pas gens dificultós.
Un, dos, tres; un, dos, tres;
giravolt: no costa res.
Germaneta, no en sé pas;
pro, si em dius lo que haig de fè,
les manetes fan clac, clac.
Un, dos, tres; un, dos, tres;
Just! no costa res!
Mai m’ho hauria figurat!
Ai! mireu’s, el germanet,
com ja sap bailar solet!
(Pica de mans amb alegria.)
El capet fa nic, nic, nic;
els ditets fan tic, tic, tic.
Un, dos, tres; un, dos, tres;
giravolt: no costa res.
mira bé lo que ara faig.
Ja que estem de bona lluna,
fem bracet per ’ná a la una.
Ai! que alegre estic!
que jo de tot me ric!
(Se desfà del Ton, li baila entorn, i després
topa amb ell expressament.)
Volta cap aquí, ballant tu, Toni;
volta cap allà, ballant tu, Ton.
Au! vina amb mi! vina amb mi!
que jo só un gros minyó
i amb noies xiques no hi vull res!
Pro jo no en faig cap cas.
Tra-la-là… (Fa lo mateix d'abans.)
Volta cap aquí, ballant tu, Toni;
Guideta, tu, vatua el món!
la mitja te riu per lla!
no em facis bobejá!
Amb nois tan lletjos no hi vull res:
Vés, vés! no en facis cas. (Ballen voltant-se.)
Volta cap aquí, ballant tu, Toni;
ara que va bé!
I tsi la mitja es va esqueixant…
volta cap allà, ballant tu, Ton…
Tra-la-lá... (Fins a la fi.)
(S'agafen per les mans i volten cada vegada
més de Pressa, fins que perden l’equilibri i
Els nois de seguida es posen drets d'un salt.
Calla!… No vull sentir més cridòria!
Vaja un fer feina!… Crida que crida,
salta que salta com qui va a fira!
I jo i el pare, de nit i dia,
tresca que tresca, arria que arria.
(Dóna una catxeta al Ton.)
Té tu… Vejam que heu fet, tot plegat! (Se gira.)
Com, Guida? Només has fet un girat?
I tu, a fe que has anat de pressa!
Tant temps!… Au! digues què has fet, bona
Per res no sou bons! Això em desespera!
Teniu!… Vejam, d’aquesta manera!
(Corrent-los darrera, toca l'olla de la llet que
hi ha damunt de la taula, que cau a terra i
es fa trossos.)
Verge! Ara l’he feta ben bona! (Plora.)
Sense sopa… a fer nona!
(Se mira les faldilles brutes de llet. El Ton
no es pot aguantar el riure d'amagat.)
Com? Ximple! Ara te’n rius? Ah!
Prou que ton pare vindrà!
(Corre amb el bastó darrera el Ton, que fuig
cap a fora. Amb una revolada, despenja el
cistell de la paret i el Posa a les mans de la
Guida.)
Au! Vés cap al bosc!…
Porta maduixes: m’has sentit?
Si no el dueu ple abans de les set,
d’un bon revés us encasto a la paret!
(Els nois corren cap al bosc. La mare s'asseu
prop la taula, extenuada.)
Té… Vet aquí lo que són revolades!
(Plega les mans.)
Senyor! diners, diners! No hi ha ni una malla!
(Ploriquejant.)
Ni un mos de pa sec per donar a la quitxalla!
Ni gota dins l'olla, ni engruna als panês!
Sols aigua per beure!… res més!
(Descansa el cap en la mà.)
Morta em trobo… morta… cansada…
(Posa el cap sobre el braç i s'adorm.)
Déu! Déu!… dóna'ns… dinês!…}}
Ei! mestressa! arribo ja!
Tra-la-la-là, tra-la-la-lá!
Vine alegre: porto pa! (Més a prop.)
Per nosaltres que som pobres,
tots el dies són de sobres.
La butxaca a l’inrevés
i tel ventrell encara més. (Llastimós.)
Tra-la-la-là, tra-la-la-là!
Set i fam són bons cuines.
Tra-la-la-là, tra-la-la-là!
Set i fam són bons cuines.
(Per la finestra surt el cap del Pare, que de
seguida entra, molt alegre, amb un cabás
a coll.)
Qui va tip, barrina i tria;
qui té fam, mai, mai rumia:
tot s’ho menja lo mateix:
Tra-la-la-là! tra-la-la-lá!
Set i fam són bons cuines!
(Deixa el cabás a terra.)
La fam fa coure al punt més just
allò que a un hom li ve de gust:
venir de gust no em deixa ple
si dins de l'olla no hi ha re.
Tra-la-la-là, tra-la-la-lá!
L'aiguardent és un gran qué!
(Mig ballant, va a la Mare i li fa un petó
ben fort.)
Tra-la-la-là, tra-la-la-lá!
Ei! mestressa! vinc de ple!
Ai, ai! qui em to… qui em toca…
a casa aquí!… i… tralaraleja
U… ui! Un gos rabiós
que tinc en el cos
lladrava així:
t’ho dic, creu-me a mi!
Tra-la-la-là, tra-la-la-là!
que es la fam un gos mastí,
Tra-la-la-là, tra-la-la-là!
està ple de vi;
per’xò lladra tant:
No t’ho sembla aixís, bufona?
Au, fuig! Me sembla molt fastigós
si només duu la mona!
Bé, bé! Vejam a dins qué hi ha,
pro el que és sopà... el plat hi sobra.
Res als plats ni als panês,
Ei! mestressa! arribo ja.
Vine alegre: porto pa! (Registra el paner.)
Veus? Mira:
ous, mantega, sis salsitxes!…
(L’ajuda a desembarassar el cove.)
Noi! tot és vianda cara!
Faves… pèsols… com? a fe?
Mitja lliura de cafè!
Tra-la-la-là, tra-la-la-là!
Tra-la-la-là, trai-lai-là!
Visca, visca el bon sopà!
(S’asseu, i ella va agafant i arreglant les coses
per al sopar: encén foc, trenca ous, etc.)
Més amunt del bosc del senyor
prompte hi haurà gran festa major:
fires, balles, missa cantada,
Quan la gent espera gresca i oci
és quan un pot fer més negoci!
Quan ve festa hi ha masega:
tothom renta, escombra i frega.
Jo, que he vist tan bon mercat,
tot al volt me n’hi he anat:
— Escombres! Escombres!
}Escombretes, bons fregalls,
pinzellets! — I aixís venia
cridant tot quant duia
}al preu que jo volia!
(Tira al foc les eines de cuina, que són de
llauna.)
Fora, fora llauna i terrissa,
que ara tot ho vull de plata massissa!
Sempre més…
(El Pare va per beure aiguardent, però es detura de sobte.)
Toni! Guida! El Toni on és?
(Àrronçant les espatlles.)
Han fugit ben lluny d’aquí
Llamps i trons!
Aquesta canalla, doncs,
sens enllestir gens la seva tasca!
feien tabola tant com podien.
Allavors les sangs m'han pujat al cap.
és ben cert, trobo que és un fort cas.
Han anat cap al Puig Ombrós!
(Despenja una escombra de la paret.)
No toquis l’escombra, que està en son lloc!
de nit, sense lluna ni estels, tan fosc!
on hi ha
(El pare torna a agafar l'escombra.)
Pro… digues: per què prens l'escombra?
No saps què vol dir? No saps què vol dir?
Muntant-hi van, muntant-hi van les bruixes!
Pel bosc endins,
la bruixa hi ha
que els embruixarà!
A mitja nit,
tothom al Hit,
les bruixes se’n van
volant, volant.
Xemeneia amunt,
amb l'escombra, amunt,
van a baix i a dalt,
i a la vall d’un salt,
per l’aire, igual
que un gran temporal!
Volen, volen,
volten, volten…
O hissa! Les bruixes!
La del bosc, què fa?
si fa o no fa,
sens teca, meca, seca està.
Quan veu noiets
bufons, pobrets,
els mira aixins
i els fica allà dins.
I quan ja els té agafats,
al forn ben tancats,
rostint, torrant,
fa coca d’infant.
El forn crema ben fort
i l’infant prest és mort.
No valen els crits:
tots surten rostits!
Quina vida! Quina vida!
Correm-hi, correm-hi! Oh! Reina del cel!
(Corre cap a fora.)(Agafa l'ampolla de l'aiguardent i fuig corrents.)
Anem-hi tots dos, an el gran Sabbat!
en el bosc
I el Jan petit com balla,
i el Jan petit;
menut com una palla,
però eixerit.
Ai! mireu’s-el, que és petit!
Ai! que en balla, d’eixerit!
Jan petit com balla, i el Jan petit.
Com balla, balla, balla,
amb un dit, dit, dit!
El crida la quitxalla
de dia i de nit.
Ai! mireu-lo, al Jan petit,
Balla, balla, balla, amb un dit, dit, dit!
(Alça damunt del seu cap la corona
d’englantines i se la mira per tots costats.)
Oidà! que jo ja tinc la cistella plena!
Hermosa m’ha sortit com mai.
No li escau portà això a un minyó.
Pro a una noia sí, sí senyô! (L'hi Posa.)
Guideta!… ai! filla!… que ets d’allòs!
Doncs ara do'm per ceptre el pom de flós.
Reina del bosc… amb ceptre reial…
teniu les maduixes… Menjar’n… això no val!
mà, i s'agenolla davant d'ella. En aquest
Cucut! Cucut! Bec eixut!
(Pren una maduixa del cistell i la fica a la
He! he! Jo també en sé! Ja ho veuràs!
(Pren unes quantes maduixes i les tira a la
boca d'ella.)
Farem igual que fa el cucut
quan sent que el bec és massa eixut!
(Comença a fer-se fosc.)
Xucla, xucla arreu, cucut!
En pren més.) Cucut! Gluc, gluc!
més pot, fins que el Ton logra apoderarse
del cistell i se'l posa a la boca i el deixa
buit. El cucut ha anat cantant fins aquest
Toni! Ai, Toni! Què has fet? Tan plena!
Les maduixes on són, poca pena?
Pobre, en sent a casa!
Tu, Guida, l’has fet com jo: tant se val!
Maduixes, qui en veu? On són? on són?
L'hem feta ben bona! I a on anirem?
Sents tu lo que el bosc ens diu?
— Pobres! Pobres! Quina por teniu! —
(Mira intranquil·lament entorn. Després se gira
esparverat vers la Guida.)
Déu meu! Què dius? No hi ha camí?
I que ets poruga! i ai, Senyor!
Se… se… será algún salze que el mou el vent.
Ai! Quin badall ha fet tan trist!
Te dono una morma! Ho sents? Jo et flic!
Ai! tu! Repara! s’acosta un llumet!
Guida, fes el cor fort, per Déu!… Té!
Veuràs quin bon crit faré!
(Va cap al fons, i, posant-se les mans a la boca,
Hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... ha...
nois tremolen.)
Toni, ben segú que hi ha algú! (Plora.)
Ai, mare! Ai, mare! Qui fos a l’escó!
No tingues por... jo et guardo.
(S’aixeca una boira espessa que va tapant el
fons.)
Veus? entre els arbres se’n riuen, guaiten!
Ja vénen, ja vénen!
Ja ens van agafant!…
(Corre a amagar-se a la falda del Ton.)
(En aquest moment s'ha obert la boira a l'esquerrá,
i surt un homenet amb un saquel a
coll. S'acosta fent signes amistosos als nens,
que es van tranquil·litzant.)}}
No veus, quin home nano?
Jo sóc el Nin d’Arenes… st!
No duc perill ni penes… st!
Estimo als nens i nenes… st!
Les mans de son duc plenes… st!
De sorra us tiro uns quants granets
damunt de vostres xics ullets
perquè s’acluquin ells solets,
perquè dormiu tots dos quietets.
Dormiu, dormiu, petits; dormiu, petits.
Brillen les estrelles,
el cel va omplint-se d’elles:
els àngels, dolços somnis us duran del cel.
Somnieu, somnieu, infants, somnieu:
els àngels, dolços somnis us duran del cel.
Diguem l’oració de cada vespre!
Bona nit a tot el món.
Angels tinc al meu entorn:
dos al cap que em besen,
dos als peus que resen,
dos aquí a la dreta,
dos aquí a l’esquerra,
altres dos que em vetllen,
altres que em desvetllen,
dos que em fan memòria
del cel i l’alta glòria.
Catorze àngels, amb vestidures flotants i lluminoses, davallen de dos en dos, mentres la claror va tornant-se més resplendent, i es col·loquen entorn dels dos nens adormits en la disposició que diu la pregària anterior: dos al cap, dos als peus, dos a la dreta, dos a l'esquerra, i quatre repartits de manera que formin una rodona tancada entorn dels nens.
Finalment, la setena parella entra en la rodona i es
posen un al costat de cada nen com a Angel de la Guarda.
Després els altres àngels s'allarguen les mans, i fan
com una solemne sardana entorn del grup.
L'escena s'omple d'una resplendor molt intensa. Mentres
els àngels s'agrupen formant un artístic quadro final,
se tanca lentament la cortina.
la casa de sucre
arribo amb les albades:
jo veig si les mainades
están endormiscades.
Cling! Clang! Cling! Clang!
Del sol jo porto el raig més clar
i en vostres ulls el faig brillar.
Ruixant amb suau rosada,
desvetllo camp i prada.
Llavors la llum feconda
amb bes d’amor inonda
la terra, que es deixonda.
Mireu! el jorn somriu!
Amunt! amunt! els ulls obriu!
Obriu!
(Se'n va cantant. Els nens se mouen.)
un xic, mentres que el Ton encara s’hi tomba.)
I ara? Dormo? Estic soínniant?
Me trobo… sota un arbre?
Oh! quin brogit més alegre fas, boscúria!
Ah! dels aucells és la suau cantúria!
Dejorn, tan dejom, ja sou ben desperts,
i el cant del matí entoneu pels arbres verds,
el cant de l’alegria.
O aucells del cel, bon dia!
(Se gira vers el Ton.)
Mireu, el gran toca-son, com dorm!
Calla! Veuràs, jo!
Ti-ru-ri-ru-rí! Ja ve el matí.
Ti-ru-ri-ru-rí! Ja ve el matí.
L’alosa, tan cantaire,
volant ja canta en l’aire.
Tiru-ri-ru-rí, ti-ru-ri-ru-rí,
Qui-qui-ri-quiii! Bon matí!
Qui-qui-ri-quiii! Bon matí!
Ja és hora!… Molt bon dia!
(La Guida imita l'aucell, i el Ton el gall.)
Estic tan fresc i tan reeixit!
no saps quin somni vaig teni?
Doncs jo també he somniat!
com chor d’àngels cantant per les altures.
Boires de llum de rosada claror,
ona esplendent invadint la foscor.
Mira: gran claror arreu s’estenia,
raig de llum que del cel venia.
Bells graons d’or i plata prest se’m mostraven,
àngels del cel baixaven,
bells àngels d’ales d’or vers mi volaven.
No n’hi havia catorze?
hem tingut tots dos?
Fugien jo no sé a on!…
Ai, Ton! Ai, Ton!
I ara! Què passa, en aquestos voltants?
(Amb gran alegria.)
Ben cert que jo mai he vist cosa igual!
Olora! olora! quin flaire tan suau!
de coca ensucrada n’és fet el teulat;
finestres pintades amb nata i mató,
i pengen garlandes de raïm del millò.
Jo et flic!
I els ninots són de pa de pessic!
El gran palau encantat em plau de mirà!
Quina és l'hermosa princesa que dintre hi ha?
Si hermosa princesa en bella cambra està,
a pendre vi i coca ja ens pot convidà;
a pendre vi i coca i a un bon esmorzà.
(Empenyent-la.) Au! donces entrem-hi!
Home! ets ben tabalot, a fe!
(Animat.)
Cert! Els àngels són qui ens ho han portat!
Au! rosega una mica la casa!
com rosega la rata!
Rata, la rateta,
que em menges la caseta!
Ai!
És dolça més que mel!
Menjant-la, em sembla,
Ep! ep! vós, l’home, que esteu refiat!
(Trenca un bon tros de la paret.)
Rata, la rateta,
(S’ha obert la part de dalt de la porta, i la
Bruixa treu el cap amb precaució. Els nens
si ve la rata peluda!
Menja per lla — i deixam está!
Sembles el vent, — furient, furient.
Menja’t lo teu… —jo preñe lo que és meu!
acabat d’obrir la porta, s'esmuny cautelosament
vers els nens, i an el Ton, que està
d'esquena sense pensar en res, li tira un
Qui és? Ai, mare! Arri allà!
Ai, pobrets!… Que sou bufons, menuts!
(Els lliga.)
Venfeu a veure’m? Molt ben fet!
Qui ets tu? Bútxera! Vull sortî!
Tonto! No tingues por… ho sents?
Só bona dona com cap més:
tan tendra… com un nen de bolques.
Veus? Jo a tots els nens me’ls estimo tant,
pro tant… pro tant… (L’estreny.)
ai!, que me’ls menjo estimant!
Vés! Fuig! No t’acostis així!
(Pica de peus.)
Ha ha, ha ha, ha ha ha ha ha ha!
Que bons deveu ser!
Vull tastà-us una mica.
I a tu molt més, noieta bonica.
Vina, rateta;
vina a la caseta.
Dins no hi plou i no hi trona:
s’hi menja cosa molt bona:
xocolata, coca i massapà,
crema i tortells: n’hi ha per trià.
Hi ha regalèssia i bon malví…
confitura… Hi ha de tot a desdi!
Hi ha panses i figues
i ametlles i nous fins al sostre.
I tot lo que us dic és ben vostre.
Nens macos, veniu, que jo só de mel:
a casa, amb vosaltres,
serà igual que el cel.
Vina, rateta;
vina a la caseta.
i no hi trona:
s’hi menja cosa molt bona.
amb coses bones: vull engreixar-lo.
Serà més bo per menjar-lo.
I si ell se torna bon minyó
i em creu i m’estima com vull jo…
Ton, creu-me… vull dir-t’ho a l'orella…
tindràs una bona estrella…
Cosa tan gran…
bruixa infernal, no fóra res bo!
(Resolt.) Guida! mira que porta un mal fi!
Au! salva-te’n! Fugim d'aquí!
a córrer tots dos cap al davant de l'escena.
Però la bruixa els fascina fent gestos im-
periosos amb un bastonet que duu penjat a
Hocus, pocus, mal embruix,
que ara et toca fort i fluix;
ni endarrera ni endavant,
que ara et lligo malmirant.
Cap! No et moguis tant ni quant.
(Comença a lluir el nus del bastonet.)
Hocus, pocus, ve un mal jocus.
Ulls, mai més veureu ningú.
Au! a dintre! Vina-hi tu!
(Fa gestos, emportant-se al Ton, que resta amb
els ulls fits al nus del bastó que lluu; el fica
a dins de Vestable i tanca el reixat. Tot això
mentres va dient:)
Hocus, pocus, bonus jocus,
malus locus, hocus pocus,
bonus jocus, malus locus,
hocus pocus, bonus jocus,
hocus pocus!
(Mentrestant se torna a fer clar, i el brill del
bastonet se va apagant. Llavors la Bruixa
es dirigeix alegrement a la Guida, que a
tot això ha restat sense moviment.)
Guideta, tu fes força bondat.
El Toni tindrà greix aviat.
Ben cert que en tinc grans esperances.
Vull engreixar-lo amb anous i panses:
vaig a cercar les panses i anous.
Tu queda’t aquí… Ai, si et mous!
(L'amenaça sarcàsticament amb el dit, i en-
tra a la casa.)
Ui!… Quina por que em fa, l’embruix!
Guida, pst! No digues re:
fes ulls ben bé…
Sols cal mirà
i apendre tot lo que ella fa.
D’allò que et digui, digues sí…
Ja torna cap aquí… pst… pst!…
està quieta, i d'un cistell que porta tira nous
que et facin bon profit.
(Li fica una pansa a la boca.)
Au! Menja… o bé mor!… (Amenaça.)
Però, si menges, millor!
(Se gira a la Guida i la desencanta amb un
marduix.)
Hocus, pocus, bon marduix.
Mals encisos, fora! Uix! (La Guida es mou.)
Ja torna a eixir-te el coló a les galtetes:
mou, nena, mou les rodones cametes.
Corre, vés, au!, vés a dins:
para taula amb draps ben fins;
posa-hi culleres i posa-hi forquilles,
posa-hi plats… sents?…
posa-hi escuradents.
Ves que ho facis amb pols ben segû:
si no també et tiraré a l'estable a tu!
(Amenaça amb mofa a la Guida, que corre
cap a dins.)
Hi hi, hi hi, hi hi!
(Al Ton, que ha quedat adormit.)
Mireu, el tonto, com dorm tan bé!
La joventut amb tot s’avé!
Dorm com al bres:
no pensa on és.
(Alça els braços com conjurant.)
Prest ton dormir etern serà;
pro quan la Guida vindrà al cas,
també, noieta, tu hi cauràs.
Ets a posta pels intents
d’una bruixa sense dents!
(Obre la porta del forn i olora, reflectint-se-li
en la cara la gran vermellor del foc.)
Ai! dins del foc, com hi cruix la brossa!
(Afegeix llenya: s'alça un moment la flama-
rada. Corre a més no Poder a cavall de l'es-
combra.)
Aixís me’n vaig, del sol al raig,
per ’quest voltant, saltant, brincant.
(Torna a córrer. Mentrestant la Guida guaita
per la finestra. Va tornant-se més fosc,
mentres se va acostant la tempestat.)
Quan és, de nit, — tot-hom al llit,
la bruixa ha entrat — per un forat!
(Gran llampec.)
Que dos fan sis — (jo conto aixís)
i vuit fan nou: — no n’hi ha pas prou;
que nou son u — i deu ningú.
Xiu, xiu… — la bruixa ho diu:
sols para el vol — quan surt el sol.
(Trons i llamps. Amb salts esbojarrats se'n
va cap al fons, a la dreta, i desapareix dar-
rera la casa. Després se la veu, com rode-
jada de Uamps, volar a cavall de l’escombra
per davant del Puig Ombrós. Entra per
l'esquerra, s’avança a Vescena, i llença l'es-
combra.)
Prrr… Vés-te’n, uix!
(El cel torna a aclarir-se. Va a saltirons cap
a l'estable, i desperta al Ton fent-li Pessigo-
lles amb una palla.)
Au! Amunt, prendeta!
Vejam la llengüeta.
(El Ton treu la llengua.)
Ben dolceta.
(Fa petar la llengua.)
Au! ensenya’m el dit més xic! i ben de pressa!
(El Ton allarga un bastonet fent veure que es
el dit.)
Ai! caram! caram! Ja m’estranya!…
Ai, ai!… Maco, els teus dits, tan xics,
són durs! semblen banya!
(Crida.)
Noia! Guida!
(La Guida surt a la porta.)
Porta panses i ametlles,
que ara el Ton en menja més.
(La Guida torna a entrar, i surt de seguida
amb una cistella pletta de panses i ametlles.)
(Mentres la Bruixa les dóna al Ton, ella se li
Posa al darrera, i amb la mata de marduix
fa els gestos del desembruixament. En veu
baixa:)
Hocus pocus, bon marduix.
(El Ton se mou.)
Veuràs si et cloc la boca!
(L’hi posa una pansa.)
Au! Menja… o bé mor!
Mira el forn: ja està a punt.
(Obre la porta del forn, que fa menys res-
plendor que abans. Mentrestant el Ton fa
senyes a la Guida, obre a poc a Poc la porta
Aquesta olor tan blana
me fa veni una gana!…
Si véns aquí
menjaràs amb mi.
(La Guida enira.)
Ajup-te bé aquí a la boca:
veuràs, a dins, quanta coca!
Mira al damunt
si estan al punt
o si encara no.
No tingues pó.
(La Guida dubta.)
Ai, que et té!… —Guarda’t bé!
No hi arribo pas…—No podré: que és cas!
Abaixa el cap; — aparta el tap.
Ai, que et té!... — Guarda’t bé!
Per més que em renyis,
(La Bruixa s’aboca al forn per olorar, ficant
mig cos a dins. El Ton i la Guida li donen
una empenta, fent-la caure dins del forn, i
Tanco fort! dac!
Ara tu serás, jo no,
rostit milló!
(S'abracen amb gran alegria.)
Oidà! La Bruixa és morta ja!
Oidà! La Bruixa s’ha acabat!
Ben jugat!
Vaja si és bon plat!
S’ha acabat l’embruixament
inclement.
S’ha acabat, amén!
(Agafant-se per les mans.)
Sí! Ballarem contents
sens témer poc ni gens.
Volta’l, al mal casal!
Ja no ens pot fer cap mal!
Ah! oidà! Ah! oidà!
Ah! oidà! Ah! oidà! Oidà!
(Van ballant, agafats, cap a la Casa de Sucre.
Quan hi arriben, el Ton s'aparta de la
Guida, entra corrents a la casa, tanca la
Porta, i per la finestra de dalt li tira pomes,
peres, préssecs, nous daurades, i tota mena
de dolços i confitures. Mentrestant el forn
de la bruixa comença a espetegar forta-
ment, s’alça una gran flamarada, s’esquer-
da amb gran soroll, i cau amb terratrèmol.
El Ton i la Guida corren, fugint aterro-
ritzats, i resten amb la boca badada. La seva
admiració creix quan veuen tot de nens afi-
lerats al seu entorn, que els va caient a trossos
la pasta que els revestia.)
Ai! ai! D’on han sortit, aquests nens?
abans les figures de pasta. Molt baixet.)
que dormin i van cantant tan bé.
que ja em despertaré.
(Toca el primer, que obre els ulls i riu.)
Que els ulls també jo puga obri!
(La Guida els va tocant a tots, que obren els
ulls i riuen sense moure’s. El Ton agafa la
Mals encisos, fora! Uix!
(Els nens fan un salt i es posen a córrer per
per sempre més!
(Fan rotllo entorn del Ton i la Guida.)
Ja no som embruixats!
Ja estem lliurats!
Cantem i ballem
i saltem per tots costats!
Amb vosaltres vindrem!
amb vosaltres jugarem!
i tots les mans ens donarem!
Cantem, saltem, ballem, cantem!
Omplim de joia el bosc per tot arreu!
Cantem, cridem de joia arreu!
Mercès!
(De quatre en quatre, els nens de pasta, ro-
degen al Ton i la Guida, i s’inclinen gracio-
sament davant d’ells.)
en somni dolç ens han parlat;
mes ara el jorn
que ens vetllen tants
de dia i nit,
grans mercès donem
(Tots s’empenyen per donar la mà al Ton i
a la Guida.)
Les grans mercès
Ai! si pogués als nois trobà!
Tra-la-là, tra-la-là!
(Surten el Pare i la Mare del fons, i es detu-
ren quan veuen als nois. Quasi parlant:)
Ei! són aquells d’allà!
Fillets! pobrets!
(S’abracen. Mentrestant dos nens han tret
la Bruixa, com una grossa coca, d’entre les
runes del forn encantat. Al veure-la, lots
fan un gran crit d’alegria. Els nens la po-
sen al mig de les taules.)
Nois, mireu quin fi tan fort:
com l'embruix, la bruixa ha mort.
Coca vols? Coca fes.
I ara ella coca és!
(Els dos nens duen la Bruixa a la Casa de
Sucre.)
com l’embruix, la bruixa ha mort.
Coca vols? Coca fes.
Mal usar no pot durá.
Quan més gran és nostre dol,
Déu del cel ens duu consol!