Pàgina:¡Ous del dia! (1864).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Qui. Com quo ve á n'allí al café
á mirá jugá á billar
ab nosaltres....
Es.  Vindrá tart
perqué li diguem: molt be.
Ars. ¿Anem un xich cap á fora?
Qui. Anem.
Es.  Vicente! (Cridantlo.)

Don Vicente ha estat sempre prenent xocolate, menjant secalls y bebent horxatas sense distreurers per re.

Vi.  No,
déjenme acabar aixó.
Es. Home, si ho pren ya fá una hora.
Ars. ¡No mes pensa que en menjá!
Vi. Vamos, vamos, ya estich listo.
(Beu 'l últim got d'horxata.)
Qui. Axí home, ¡batua-listo!
Vi. Pues vámonos cap allá.
Ars. Ah! ya veuran que pendré
(Fentho.) uns cuants secallets pe 'l noy.
Qui. Y yo per la neta. (Tots 'n prenen molts y se 'ls fican

á la butxaca de la levita.)

Es.  ¡Oy!
¡que contents als nets faré!
Vi. No, pues yo menos no soy.



ESCENA XIV.


Dits y Doloras


Com que ls senyors s'estaban ficantse secalls á la butxaca y Doloras obra de repent, ells quedan sorpresos; s'estant tots ab las mans derrera plenas de secalls, fins que surtint la seguent conversa, dissimulant y del modo que poden se 'ls fican tots en la butxaca de detrás. Doloras apareix tota plena de ginesta de la professó, com tots 'ls que surtan d'aquí endevant

Dol. Deu los guart.
Ars.  Que Deu la guart.
Vi. ¿Com está la professó?
Dol. Encara passa.
Es.  Milló.
Dol. Si no cuitan farán tart.
Ars. ¿Eh que 'n Nofra te una noya
mes maca que las pesetas? (Als senyors)
Dol. Vamos, no signin burletas.
Es. Sí que te una bona joya.
Vi. (Ap.) ¡Yo no se lo que me pasa!
Dol. (Ap.) Fem un xiquet la distreta. (Per la pena que li fá veure 'ls treballs que tenen per desarse 'ls secalls)
Qui. La vritat, es molt guapeta.
Ars. Donchs yo dich que es molt guapassa.
(En aquet moment han acabat de colocá 'ls secalls y comensan á enrahoná ab las mans libres.)
Si ella vol se mica franca
creurá lo que diré yo
y es que te un cos mes bufó
que un canti de Vilafranca.
Dol. Senyó Arsis, aquestas cosas (Ab mal humor.)
que m'ha dit ara tot just,
cregui que 'm donan tant gust
com si 'm gratés am gatosas.
Vi. (Ap.) ¡Vaya un chasco!
Qui. (Ap.) ¡L'ha clavat!
Ars. Donchs, Doloras, dissimuli.
Dol. No hiá de que. (Sech.)
Ars.  Y calculi
que per broma tot ha estat.
Dol. Be; parlem d'un altra cosa.
¿Han refrescat?
Qui.  Y de gust...
acabem ara tot just.
¡Quina horxata mes hermosa!
Es. Ya li dich yo que s'han lluit.
Ars. Ah, sí, si, fa poch que ho deyam,
ho mirabam y no ho creyam.
Dol. Aixó no; un refresch petit.
Qui. ¡Com petit! cá, no senyora;
ha estat tant bo com pot se.
Vi. ¡Magnífico!
Es.  Si, molt be,
y tot servit que enamora. (Música fora.)
Vi. Esto es bueno. (Per la música.)
Ars.  Home y tal,
sí que tocan bastant be.
Es. Es del Fausto.
Dol.  Deurá se (La música 's vá allunyant.)
'l pendó del general.
Ars. Veyam donchs! Hasta mes veure.
Es. Pasiobé.
Qui.  Estiga boneta.
Vi. Servidor. (Sen van tots saludant.)
Dol. (Ap. respirant.) Al li estich quieta.
¡Pateixo 'l que no 's pot creure!



ESCENA XV.


Doloras



  ¡Mare de Deu! No estich prou amohinada
ab lo que ara 'l meu cap umplert barrina,
que 'm ve á dá pena aquesta jent pesada
que vol fe cumpliments y desatina (Pausa.)
(Marcat.) Molt alt y petitó, nas gros y xato,
y diu que porta jech... ¡Aquestas senyas!
Ay si fos ell, Deu meu! ¡Quin arrebato!
¡Es capas d'arrancarse hasta las grenyas!



ESCENA XVI.


Doloras, Marqués y Diego


Doloras ha quedat molt abatuda assentada, y entra Diego que anirá de pinxo y durá la gorra á la má acompanyat del Marqués.

Mar. Aquí 't presento 'l que t'hi dit á llavoras
que m'ha saivat abuy á la mar vella.
Die. M'alegro de... (Reconexentla.) ¡¡Sant Pau!! (Retrocedint y ap.)
Dol. Reconexentlo y retrocedint ab un crit terrible ap.)
 ¡Ell!! ell! Doloras!!
Mar. (Ap. observantlos.)
¡Crech que me l'han frejida y sense paella.

(Aqui lo cuadro dura un moment. Diego queda á la dreta horrorisat. Doloras á la esquerra del mateix modo y l' Marqués contemptantlos ab los brassos plegats. Al últim 'l Marqués s' adelanta.)

Mar. (A Diego no sabent que dí.)

Si te un recurs per animarla, toquil,
y veurá com li parla ab molt mes aire,
perque abuy... per diná... ha menjat broquil
y segons penso no li ha probat gaire.
(Ironich.) Axis li podrá di que tant m'adora,
que si no 'm veu prop de ella ya está trista.
(Ap. á Dol.) Mentras per tu cumpleixo yo allá fora
cumpleix per mi be ab ell y hasta la vista.

(Sen vá donantlos miradas recelosos y com indicant que ya 'ls vigilará.)

ESCENA XVII.


Diego y Doloras.


Diego vol aná á dirli alguna cosa, pero no pot y diu;

Die. Servirla. (Anantsen.)
Dol.  Si tu vols ¡ay! matam luego

á cops de sabatot ó de pantufla,
pero escoltam avans, si no tens, Diego,
'l cor mes fret que no un jelat de xufla.

Die. ¡Si d'un ranxero sens contá la historia,