Pàgina:¡Ous del dia! (1864).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Die. Sempre 'l volé se de tó
ha sigut la seba flaca.
¡Home, primé es la butxaca!
On. Donchs per mi primé es aixó.
Com de dinés ya 'n tinch prou,
lo que yo vuy ara es lluí,
ab aixó, responme aquí.
Die. Donchs diguim que hiá de nou?
On. ¿Cuand vols per dexarho corra?
Die. ¡Home, yo la estimo molt! (Sorpres.)
y aixó de dí un cuan vol. (Gratantse el clatell.)
On. ¿Y ara, qué fas ab la gorra?
Die. Pensaba...
On.  Pénsathi bé;
si tu vols t'hi pots casá,
ya ho sé, pero has de pensá
que yo no hos donaré re.
Die. Sempre hi caurá algun esquitx.
On. ¡Ah!¡no! aixó sí que t'ho juro.
Die. ¿Y vol dí que en un apuro...?
On. ¡Ni un xavo partit pel mitx!
Si ella 'm dona aquet mal rato
de fe aixó, ya cal que plori,
perqué yo, axis que 'm mori
tot ho deixo al Patronato.
Com que ara ya te trenta anys,
ella es duenya, re hi puch fe,
pero 't dich que hos miraré
tot lo mateix que uns estranys.
Ara si tu has fet fortuna
y has guanyat allí pesetas...
Die. ¡Prou, si senyó, totas dretas! (Burlantsen.)
On. ¿Y n'has portat moltas?
Die.  Ni una.
Cuand vaix veure que vosté
no 'm volia da la noya,
vaix di: ab alguna tramoya
allí dalt m'enriquiré.
Un cop tingui vint mil lliuras,
no necesito á son para,
y 'm caso ab la noya, encara
que ell no 'ns dongui res per viura.
Pero ab nou anys qu'hi estat,
matantme sempre y fent ranxo,
no hi agafat re pel ganxo
y torno pobre y pelat.
On. Si que amigo 't van trompá.
Die. ¡Cuand un home no te sort!
On. (Ap.) ¡Axí tu t'hi haguessis mort!
(Alt.) Veyemho donchs d'arreglá.
Die. La vritat, no sé que fe. (Lutxant.)
On. Mira yo que tinch pensat,
ara ho hi determinat
y á veure si 't sembla be.
A n'an Brusi, 'l dematí,
hi vist, que 'l gobern ho mana,
que á du soldats á l'Habana
marxa la Curra, d'aquí.
Si tu 't reenganxas y hi vas
trayentme á n'á mi d'apuros,
't donaré sinch cents duros (Asombro de Diego.)
y nos parli mes del cas.(Pausa.)
Die. Home, no 'm sembla jens mal.
On. Es per surtí del tropell,
perqué ya veus, vatuanell,
que es arrancarme un caxal.
Die. ¡Ah, quin sacrifici faix! (Plorant cuasi.)
Es cert que la estimo molt;
pero ya que vosté ho vol
dongui 'ls cuartos y men vaix! (Para la má.)
On. ¡Ca, noy! á mi no m'agafas.
Die. ¿Perqué?
On.  ¡Ets massa espatutxí!
Die. Be, pero home, qué vol dí?
On. Vui di que á mi no m'estafas.
Al carré de sant Francesch
allistan, veshi abiat,
portam 'l certificat
y bitllo y bitllo 'ls dinés.
Die. 'M dará aixó un sentiment
que potsé hasta 'm matará.
On. Y be home, prens la ruá
y l'endemá ya no 's sent.
Die. Donchs me n'hi vaix de seguida.
On. Es lo milló que pots fe.
Die. (Ap.) Axí al menos ya tindré
un raconet per la vida.
(Alt.) Pero aixó ha de se un secret.
On. Home, quedará entre 'ls dos.
Farem veure que furiós
no me per rabia ho has fet.
¡Vaja home, fora posturas! (Veyentlo encantat.)
Die. (Ap.) Val mes aquet sacrifici,
que aná després á l'hospici
la dona, yo y las criatiras. (Se'n vá correns.)



ESCENA XXI.


Onofre. luego Juana.



On. ¡Tant mateix dá sínch cents duros!...
cuasi son curanta doblas
¡Pero bal aixís serem noblas,
y surto d'un cop d'apuros.

Surt Juana y vá buscant per sota cadiras, taulas y armaris.

On. ¿Qué buscas?
Jua.  Una sabatots
que 'l senyó marqués demana.
On. ¿Perqué?
Jua.  Oh! (Indicant que ho ignora.)
On.  Deu meu, que 'ts tana!
No saps ahont 'ls tinch tots?
Jua. ¿Ahont?
On.  A sota l'armari (Anantlos á buscá ell de sota l'armari.)
¿Qué tal l'horxata?
Jua.  Molt dolsa.
On. Dónali aquestos de simolsa.

Li dona uns sabatots d'aquestos d'hivern grossos de simolsa, antichs.

' ¿Dolsa m'has dit ó al contrari?
Jua. No, no, está á molt bon punt.
On. Donchs ya está be l'horxata,
ves á abocá 'l xocolata
y ho repartirem tot junt.
Jua. Esperém que hagi acabat
de primé la professó.
On. ¡Ah! be, bueno, tens rahó.
Jua. D'aquí un rato haurá passat.
On. ¿Pero no saps 'l marqués
perqué vol aixó? (Pels sabatots.)
Jua.  No ho sé.
On. (Ap.) Aquell ull de poll que te
que avuy li deu fiblá mes.
(Alt.) Mira, si 's treu las botinas
aconduéxlashi per qui,
que no 's perdin. (Juana sen vá.) Ho sens?
Jua.  si. (Desapareix.)
On. ¡Veyám s'hi haurá mes bronquinas!