Pàgina:¡Ous del dia! (1864).djvu/2

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
On. No, perqué n'allá s'han criat
pel camp y sobre 'ls tarrossus.
Dol. Yo sempre 'm recordaré,
cuand pe'l cólera hi estabam,
aquella carn que menjabam.
On. ¡Que bona!
Dol.  ¿Y la llet?
On.  També.
Pero lo milló de tot,
per mi, eran 'ls ous del dia
que 'm feya portá en Badia,
per en Diegu, 'l seu xicot.
Dol. ¡Pobre Diegu! (Ap. suspirant.)
On.  Es ben vritat
que ningú podria creure
lo bo que es un ou per beure.
Dol. ¡No se com no l'han cansat!
On. Ni crech que 'm puguin cansá.
Dol. ¡A fé n'estich aturdida!
On. Donchs tota la meva vida
aixó será 'l meu sopá.
La salut lo altre pot treure
y yo no estich per tabola,
una sopa de frigola
cada nit y un ou per beure.
Per ço yo estaba tant be
cuand allí dalt 'ls prenia,
perqué ous com 'ls den Badia
ya 't dich yo que ningú 'n te.
Dol. 'Ls que ara 'ns ven la Esperansa,
no digui, que hiá uns robells.
On. Be sí, ya ho se, pero aquells
yo 'ls prenia ab mes confiansa.
Dol. Pero ara que n'ha parlat
y trencant las sebas rahons.
¿Y en Diegu?
On. (No sabent que respondre.)
 ¡Ah! per quells móns.
Dol. (Ab tristesa.) Yo tinch po que s'hi ha quedat.
On. Com allí sempre hi ha 'l present
d'aquesta passa colérica...
potsé sí.
Dol.  ¡Ditxosa América!
¡y que n'hi mort de joven!
On. No hi hauria pas lo qu'hiá
si yo hi pogués aná un dia.
Dol. ¿Perqué?
On.  Perqué 'ls curaria
fentlos pendra á tots la ruá.
Pero sabs que de vegadas,
aixó que fa un cuand rumia,
dich yo que 'l pobre Badia
'n vá passá d'endiabladas.
Dol. Ya ho pot di.
On.  No tenint gaire
no eran per ço massa pobras:
ell ya guanyaba de sobras;
ella fent de gallinaire,
la mossa fent canonets,
y 'l xicot tirant 'l bach,
allí ningú estaba flach;
es dir; pobres y alegrets.
Dol. ¡Aquell cólera del diable!
On. Si que 'ls ha la vá fe grossa,
perqué morta ella y la mossa
ell vá quedá un miserable.
Per ço, de passarla just
ya n'estaba aconsolat;
pero 'l caure 'l noy soldat
'l vá matá de disgust.
Es dir que de cuatre que eran
quedá en Diegu com gran sort.
Dol. Y aixó encara si no es mort.
On. ¡Hiá cosas que á un l'alteran!
¿Ara ves aquell ximplet
qui 'l feya moure de aquí?
Dol. ¡Y tal y tal, ya hu pot di!
On. ¡Que si fará!
Dol. (Suspirant.) ¡Ya está fet!
On. Que ell hagues dit: so soldat
y hi haix d' aná, santu y buenu;
¡pero cambiá de terrenu!
vaja, vá se un disbarat.
Dol. Troban jent que 'ls entabana...
On. Y á fe que li vaix di be:
— mira noy que no 't convé —
y ell re: soldat de l'Habana.
Dol. Y que á n'allí, alguna cosa
li ha suchsehit, no ho dupto jens;
cuand no vá escriure correns
ni passa alguna de grossa.
On. També yo penso com tú,
perqué fent nou anys que 's fora...
Dol. Déu. (Interrumpintlo.)
On.  Pitxó... y aquesta es l'hora

que no 's sab res per ningú.

Dol. ¡Quina desgracia, pobret! (Axugant plors.)
On. ¿Y ara aixó? ¡quin desconsol!
Dol. ¡Es que l'estimaba molt!
On. Ya ho se, y fas molt mal fet.
Dol. ¿Perqué?
On.  Perqué no es per tú
ni tú tampoch ets per ell.
Dol. Cuand s'estima, ya es molt vell
que no mira res ningú.
On. ¡Oh, no 's mira! Donchs mirarhu,
que aixó no costa pas gaire;
'l fill d'una gallinaire
no es pas pe 'l teu rangu; claru.
Dol. Pero si yo penso ab ell,
veyám una qué hi fará?
On. Podrias pendre la ruá.
Dol. ¿Per ço? (Rient.)
On.  Tot ve del ventrell
y 'l purgarse tot ho cura.
Dol. No 'm fassi riure, papá.
On. Ab tú no si pot parlá! (Picat.)
¿Sabs lo que ets? una criatura.
Dol. Be, no s'enfadi per ço.
On. Bueno; donchs dexemho corra.
Dol. Bueno.
On.  ¡Que tanta camorra,
aquí 's fá 'l que mano yo!
Ab ell no hi pensarás mes
y no vuy sentí mes fressa,
perqué ya saps que ets promesa
per casarte ab 'l marqués.
Dol. ¡Sí, vaya un marqués, que está
empleat á cal saladó! (Burlantsen.)
On. Y bueno, qu'hiá? milló,
senyal que vol treballá.
Dol. Com per forsa ho ha de fe,
perqué yo se que es molt pobra.
On. Pero com tú tens que 't sobra
tots dos podreu está be.
Mes m'estimo un home axí
decent y ben educat
que no pas un hisendat
sense modos y poch fí.
Dol. Es clá que si vosté ho vol...
On. Es clá que ho vuy.
Dol.  'L, creuré.