Pàgina:¡Ous del dia! (1864).djvu/3

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
On. Per forsa ho haurás de fe
si no vols que 't mogui un vol.
(De repent.) Pero quina hora deu se,
¿no ho sabrias?
Dol.  ¡Qué se yo!
¿que no du 'l rellotxe!
On.  No,
'l tinch á cal carreté.
Dol. Fa poch que ha tocat un cuart.
On. Donchs debia se de tres.
Dol. Crech que sí.
On.  Donchs vaja, ves,
que després no sens fes tart.
Dol. ¿Perque? ¿per la professó?
si ya es á l'últim cuand passa.
On. ¡Oh! ¡oh! al últim no massa,
es mitx curs, encara no.
Dol. Vaja, papá, s'equivoca.
On. Potse yo no se de lletra. (Cremat.)
(Agafa 'l diari y, després de buscá un rato, troba lo que vol y llegeix.)
«La procesion que....etsetra.
(Llegint baix). «Parroquia. (Alt) Del Pino, Roca,
«Puertaferrisa, Belen,
«Rambla, Fernando. Aviñó,»
(Declama.) y aquí. ¡Eh! ¿qué 't deya yo?
Dol. Te rahó.
On.  Donchs al moment.
¿Has enviat á cal fusté
que 't dexessin tres taulons?
Dol. Sí, senyó.
On.  ¿Y secalls bons?
Dol. Del forn de San Jaume.
On.  Be.
De xacolata ya ni hiá...
Dol. No se l'acabarán tota.
On. Aigua en fresch....
Dol. (Senyalant la galleda.) Ya es aquí sota.
On. ¿Y horxata?
Dol.  També ya está.
Hoy que crech que s'ha n'ha fet
á trenta cuartos la ampolla.
On. Y be, vindrán una colla,
be 'ls has d'obsequiá un xiquet.
Dol. Sobre tot al senyó Quim,
perqué ell ho vá fe ab nosaltres.
On. ¡Oh! l' senyó Quim, y 'ls altres,
no mirarás pas tant prim.
Y després que aixó es cosa
que 's fa una vegada l'any,
y no vuy fe un papé estrany;
¡qué diria doña Rosa!
Dol. Yo 'm posaré aquell vestit.
On. ¿Aquell de floretas?
Dol.  ¡No!
On. ¡Ah! aquell que es de un coló
com groch de fel sobre-exit.
Dol. Sí, senyó.
On.  Donchs endevant;
vesteixte y arregla aixó.
Dol. Mol be diu.
On.  Mentrestant yo
aniré 'ls banchs arreglant.
Y creume, no estigas trista,
ni pensis mes ab en Diegu,
que 'l plorá si no fa cego,
no es gaire bo per la vista.
Sent l'olvit cosa segura,
pensa 'l que deya 'l teu onclu,
l' amor es com un floroncu
que un cop reventat 's cura.



ESCENA II.


Doloras




¡Que l'olvidi m' ha dit! y com puch ferho
si sempre aquí 'l meu pensament l'espera?
Y no visch may sens ell, com un bolero
que no pot ballá may sense bolera.
¡Qué deurá fer l'ingrat! Potsé ab caricias
l'está allá enamorant una mulata;
ó s'ha casat y está passant delicias
ab una negra rica, vella y xata.
Potsé un coco molt gros, cayent del abre,
al moment de passarhi ell per sota
l'ha tocat á n'al cap, y com un sabre
li ha fet saltá la closca com pilota.
Potsé ab 'l bech, un ull li ha tret un lloro;
potsé l'ha esgarrapat alguna mona.
Lo que es ben cert es que yo sempre 'l ploro
y que ell per ço no torna á Barcelona.



ESCENA III.


Doloras y Juana




Jua. ¿Escolta, per sopá, bullo monjetas
ó menjarás alló ab alguna cosa?
Dol. Qué ha quedat de diná?
Jua.  Carn ab sebetas.
Dol. Y donchs ya 'n tindré prou y fora nosa,
massa trafach hi haurá ab 'l xocolata
y aixó d'aquet refresch.
Jua.  Ya m' ho figuro.
Dol. Despres espolsarás be la safata
y treu aquells platets.
Jua.  ¡Ay quin apuro!
Es di que hi haurá un refresch com d'unas bodas?
No es pas re l'embolich; vaya quin gasto!
Dol. Donchs qu' hi farás si hem de segui las modas.
Jua. Pero per tot, ya veus que yo no basto.
Dol. Ya t'ajudaré un xich, un cop mudada.
Jua. ¡Ditxosas professons! ¡Tenim ventura
que aquesta l'última es de la vuytada.
¡Aquí tanta de jent! ¡Tanta criatura!
Dol. ¡Ya 't dich yo que n'estich ben amohinada!
Despres que una ya te be prou caborias
que 's pensa que quedantse quieta á casa
's podrá está tranquila y á sas glorias...
Jua. Yo, la vritat, també conech que 's massa.
Pero ara que ve el cas, y que tú 'm parlas
de que caborias tens, que tan t'alteran,
ya que solas estém, no pots contarlas?
Dol. Son penas, Juana, ¡ay! que 'm desesperan.
No las hi ditas may, no perqué cregui
que no m'estimas prou tu per sentirho;
sino perqué tinch po que s'hem conegui
que axis que las esplico ya deliro.
Pero ara que ho demanas y que penso
que 'm donará un consol el podé esplicarto,
escolta be la historia que comenso,
que una auca s'han pot fe, per vendre á cuarto.
Jua. Veyám qué será aixó.
Dol.  Ya sabs tú, Juana,
que cuand hi vá habé el cólera, nosaltrus,
perqué no 'ns atrapés, tenint galbana,
vam aná á fora com van fe molts altrus.
'L senyó Cinto, que de bo era un asa,
un cuarto 'ns vá oferi á casa en Badia,
y allí vam aná á umplirli junts la casa,
'l papá, la Socós, tú, yo, y la tia.
Com la dona d'allá era gallinaire,
ya saps que ab 'l papá s' vá entendre luego,
y per no se quin preu, que no era gaire,