Pàgina:¡Ous del dia! (1864).djvu/4

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


'ls ous del dia li portaba en Diego.
Axis es que l' xicot que era molt jova,
tenint escusa, al nostre cuarto entraba,
's vá aná fent amich, y un cop que 'm troba,
'm diu tot axerit, si l'estimaba.
Com que era yo també bastant criatura,
al sentirme dí aixó, 'm vaix torná roja,
vaix dí que sí, creyentho broma pura,
y al cap d'un mes, ya m'hi tornaba boja.
Cada vespra, al surtí tot just la lluna,
al hort á festejá tots dos baxabam,
y entre bróquils y cols, ó per la runa,
cucas de llum y cargolets buscabam.
Cada dia tots sols, per la verneda
que juguesim á fet ell proposaba,
yo li deya que sí, feyam qui queda,
y sempre era ell 'l que amagaba.
¡Hi llegit Abelardo y Heloisa,
amantes de Teruel y altres romansos;
pero 'l seu estimá, es cosa de rissa
comparat ab aquell! (Ab passió.)
Jua. (Ap.) ¡Mireu 'ls gansos!
Dol. Si 's trobaba una flo, me la cullia,
si veya un presach bo, me l'arrancaba,
si uns aucellets petits cantá sentia,
yo deya — busca 'l niu — y ell me 'l trobaba.
A n'aixó, vá vení la gran desgracia
de morirse sa mare y sa jermana,
y ell sen vá habé de aná á treballá á Gracia
tirant 'l bach per no morirs de gana.
Pero al plegá tornaba, 'm venia á veure
y encara era felís alguna estona;
fins que cuand fora 'l cólera 's vá creure,
nosaltres vam torná aquí á Barcelona.
Ya separats axí, ell cada festa (Molt sentiment.)
per ço venia aquí á festejá encara,
y al últim .. ¡Qui ha vist may sort com aquesta!
¡Cau ell soldat y se li mort 'l para!
Jua. ¡Yo crech que 'ls ulls m'espurnan! (Ap. entern.)
Dol.   —Doloretas—
'm vá di trist al veures d' aquet modo,
—'l teu pare, conech que vol pesetas,
y yo no so per tú un bon acomodo.
No tinch ningú á n'el mon, hi caigut quinto,
per América tropa ara 's demana,
allí hiá guerra, per valent 'm pinto
y abuy 'm faix ranxero de l'Habana!
Ya pots pensá á n'quí quins plós faria.
Jua. ¡Vamos, si sembla que no pugui essa! (Entern.)
Dol. Cada ull, cuand 'l plorá fort 'm venia,
semblaba una beu d'aigua cuand 's bessa.
Al últim, vaix entendre be la manya;
ell feya tot alló per fe fortuna,
y un cop feta, ab 'ls cuartos torná á Espanya
y casarnos estant tots dos á la una.
Veyent aquet bon fí vaix cedí ab pena,
y cuand vá vení aquí per despedirse,
així á mi sola 'm vá parlá ab veu plena,
que no 's pot sentí pas sense enternirse:
(Marcat.) Si de un ranxero sens contá la historia,
¡ya que una dona hasta estimant olvida!
¿'t fujirá 'l meu nom de la memoria?
(Al cor.) - ¡Aquí! — vaix dí - 'l tindré tota la vida.
Despres d'aixó, 'm vá da allá una abrassada,
yo per memoria li vaix dá una séva,
al cap d'un cuart sentim la canonada,
y ell se n'anaba ab la alegría meba.
Jua. ¡Pero una seva!! ¡Sempre n'heu de fe una!
¿No li podias da alguna altra cosa?
Dol. Distreta pe'l pensá en que fes fortuna
li vaix doná creyent que era una rosa.
Jua. ¡Mare de Deu, y quina bojería!
¡y tant callat que ho duyau! com ho feyau!
Dol. Perqué no festejabam sino 'l dia,
que ni vosaltres ni 'l papá 'ns hi veyau.
Jua. Lo que yo trobo, es que vas se una tonta
de no esplicarho tot á n'al teu para
y que pagués la quinta.
Dol.  Juana, conta
que vaix fe aixó que dius y mes encara.
Jua. ¿Y donchs?
Dol.  Se 'm vá posá com una fiera,
dient que per boja no 'm faltaba gaire,
y que una noya del meu rango no era
per dá al fill de una pobra gallinaire.
Jua. ¡Ay Senyó! (Burlantsen.) y qui es 'l papanatas?
si antes de nexa tú, cuasi puch dirte
que anaba per quet mon sense sabatas!
Dol. ¡Juana! (Cremada.)
Jua.  Donchs perqué ha de consumirte?
¡Mira 'l D. Blas! que ve á n'aquí á fe 'l conda,
buscant si en Diegu era, ó be si no era,
y al últim ell ha estat mosso de fonda,
y la teba abia una bacallanera.
Dol. ¡Calla de un cop, caram! que sou pesadas
sempre dient lo que era 'l para y l'abi.
Jua. Donchs si te mes, que sopi dos vegadas
y no tinga 'l se pobre com agravi;
lo mateix que 'l volé que tu li diguis
sempre papá!
Dol. (Enfadada.) Y bueno, dexau corra.
Jua. ¡Si tant me fa que 't cremis com que riguis!
yo dich lo que haix de di, ó tot s'ensorra.
Dol. ¡Donchs no mes faltas tú dantme mes pena!
Jua. Be, be, per ço no vuy que 't posis trista.
Dol. ¡Mira si estich ben be d'engunias plena,
que temo que 'l plorá 'm danyi la vista!
Jua. Com es donchs que ab aixó que ara tu 'm contas
de que l'estimas tant, 't casas luego?
¡Mare de Deu, las noyas que sou tontas!
Dol. 'M caso, perque ya no espero en Diegu.
Una estoneta avans de despedirnos
'm vá jurá que axis que allá sería,
per podé dí lo que volguessim dirnos
las senyas d'hont estaba m'escriuria.
Jua. ¿Y tú vas contestá?....
Dol.  ¡Nou anys que 's fora,
que espero sempre que la carta arribi!
¡Nou anys, Juana, ¡ay! y aquesta es l'hora!
Jua. ¡Y 'l teu pare que vol que aixó s'activi!
Dol. Per ço es que yo veyent que ell no tornaba,
hi dit que sí al marqués sens estimarlo,
perque ya tinch la edat, y m'espantaba
que hagués de vestí sans, per esperarlo.
Jua. Lo que es aixó que dius, ja fa obrí l'ocu,
perque la pobre que ha de se soltera....
Dol. Per ço que ya 'l perill de serho tocu
vaix á casarme per la Candelera.
Pero lo que de tot m' fa mes pena,
es que sempre al marqués tinch de se amable,
perque á trenta anys, si aquet jira la esquena
que 'm quedaré per tia es molt probable.
Jua. Lo pitxó es que sigui un marqués pobra.
Dol. Es cla, que al menos si tingués pesetas...
Jua. Y aixó que á n'als marquesos sempre 'ls sobra
Dol. Menos als que yo hi vist venent llunetas.
Jua. Sent axí com 'm dius, ya es altre cosa,
perqué si en Diegu has esperat fins ara
y ell no ha pogut vení, ó be no gosa,
no es pas la culpa teba.
Dol.  Y á mí encara,
lo que 'm trastorna mes, es qu'algun dia,