Pàgina:¡Ous del dia! (1864).djvu/5

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


potsé un cop ya casada, ell 'm digui:
- Cóm es que m' has dexat? — Yo 'm moriria!
Jua. ¡Mare de Deu del Carme! ¡que no sigui!
Pero, ¡qui sap! potsé per un capritxo
t'ha dexat, y ara aquí tu t'encaparras.
Dol. ¡No ho creguis, Juana, no!
Jua.  Segueix 'l ditxo.
¡Olvidal, y á las penas butifarras!
(Ab carinyo.) Yo, com que t'hi vistnexe, 't porto afecta
t'hi dut á bras, t'hi ensenyat las titas,
y t'aconsello que 'l camí mes recta
es distreuret, y déxat de xiquitas.



ESCENA IV.


Ditas y Juanet




Aquest últim, ab la cara enterament negra, pero dexant conexe que es enmascarada y un cabás ple de carbó sobre 'l cap, entra pel fondo.

Jnt. ¡Deu los guart! (Ab cantarella.)
Dol. (Despres d'haberse sorprés.) ¡Ah 'l carboné! (Ap.)
Jnt. ¿Ahont volen n'l carbó?

(Juana obra la porta de la esquerra é indicantla diu:)

Jua. Ves, tu mateix, bon minyó,
y arracónamal ben be.

('L carboné entra per hont li han indicat.)

ESCENA V.


Dits menos Juanet




Doloras, desde 'l moment que ha entrat 'l carboné, se l'ha mirat y s'hí ha anat fixant per graus, fins que al desaparexer diu exaltada y ab alegría.

Dol. ¡No sé perqué m'afiguro
que conech aquesta cara!
Jua. ¿Com pot se, ab tanta enmascara?
Dol. ¡Donchs m' hi jugaria un duro!
¡Ay! ¡m'ha fet un salt 'l cor!
¡Com l'hi conegut aluegu!
(Ab expansió.) Es aquell company d'en Diegu
que tenia 'l pare sort.
Jua. ¡'L dimontri que t'entenga!
Dol. Que era el mes gran de aquells sinch.
Jua. En Pauet? (Volentho endeviná)
Dol.  ¡No! (Pensant.) ¡Ay! si 'l tinch
á la punta de la llenga. (Queda pensant.)
Jua. No pot sé sino en Pauet. (Resoluda.)
Dol. ¡Tornay! ¡jenit mes tussut! (Torna á pensá.)
Jua. ¡Ah si, si, ya hi he caigut!
vols di en Juan. (Contenta d'haberho trobat.)
Dol.  ¡Angela!! aquet.
Jua. ¡Ay caratsus de xicot!
¿Y com diantre es carboné?
Dol. Y donchs y en Roch?
Jua.  Yo 't diré,
ya veurás de que ve tot.
En Roch ya fa cuatre dias
que 'm du un carbó tant dolent,
que apenas una l'encent,
fa un fum que may ho dirias.
Com que abuy m'hi enfadat.
hi cambiat de carboné,
y aquet xicot, ara ve
a du 'l carbó que 'm tractat.
Dol. Potsé ell per casualitat
sabrá noticias d'en Diego.
Jua. Axó ray, ya surt aluego.
Dol. Pot se Deu m'haurá escoltat!



ESCENA VI.


Ditas y Juanet




que surt ab lo cabás buit á la má.
Jua. (Al carboné) ¿Aixó es?... (Treyent un cartutxo de pessas de dos.)
Jnt.  Dugas y trenta.
Jua. (Rient.) ¡Ya 'n dius una com un coba!
Jnt. A una y quinse l'arroba,
mireu si vos ix la cuenta.
Jua. Tens raho. (Ab certesa, despres d'haber pensat, y posantse á contar per lo baix la cantitat indicada.)
Dol. (Observant á Juanet.) ¿Y será ben bó?
Jnt. ¡Prou!
Jua.  Com que ara l'heu pagada
que tot ho deu tarregada.
Jnt. Es rabassa y del milló.
Jua. Donchs aquí ho tens. (Dantli 'ls cuartos.)
Dol.  Y ara digas;
has estat á la Bordeta
algun cop?
Jnt.  ¡Prou, senyoreta!
y m' hi fet bons tips de figas.
Jua. (Ap.) Sí que ho es.
Dol.  ¿Y com te dius?
Jnt. Juanet Comas, per servirla.
Dol. ¿Y be 'm sens?
Jnt.  ¡No haix de sentirla!
Dol. ¿Y no 'm conexes?
Jua. (Rient á Juanet.) ¿Te 'n rius?

(A cada pregunta d'aquestas, Juanet vá jirant 'l cap á n' al cantó qui li dirijexen, fins que queda aturdit pensant.)

Jua. ¡La Juana, homa! (Cridant per desencantarlo.)
Dol.  ¡La Doloras! (id.)
Jnt. ¡Vustés... la...!
Dol.  Sí.
Jua.  Sí, nosaltres.
Jnt. ¡Vatua! ¡no 'n conech d'altres! (Alegría.)
¡Be! ¡be! (De repent.) ¿Y las altres senyoras?
Dol. La Pepa y la tia mortas.
Jnt. ¡Deu las hagi perdonadas!
¿Pero vustés?
Dol.  Be.
Jua.  Trempadas.
Jnt. No, no, ya veix que van fortas.
Y 'l seu papá?
Dol.  Ya 'l veurás.
Jua. Pero digas; ¿de qué ve
que ara siguis carboné?
Jnt. Yo 'ls diré lo que fa 'l cas.
Com ara hiá aixó del cotó
y 'm vaix quedá sense feyna,
vaix di: bah! bah! llensem l'eyna
y anem á portá carbó.
Dol. ¿Y 'ls de casa teba, bons?
Jnt. Per ara bons, gracia á Deu.
Dol. Aixó es bo.
Jua.  ¡Ara veyeu
com crexen aquets minyons!
Dol. Y digas ¿del pobre Diego,
no n' has sabut re may mes?
Jnt. No se hont para ni ahont es,
com que 'm te sense sossego.
Dol. ¿Es á dir que may t' ha escrit?
Jua. ¡Quina cosa mes estranya!
Jnt. Desde que 's fora d'Espanya
ni parlá d'ell hi sentit.
Dol. (Ap.) ¡Ara sí que crech que es mort! (Trista.)
Jua. ¡Pobre xicot!