Aquesta pàgina ha estat validada.
| ho anaba tot contemplant. Tu saps que un any ó dos fá, que d'entremitx de las rocas surt alló que 'n diuen mocas, que á tothom sol pessigá. Pero abuy, segons 's veu, hi he tingut tanta fortuna, que no n'habia ni una en tot lo derredor meu. Axís donchs tranquils estabam sens en res de mal pensá, y un perqui, un altre per llá, eram dotse que nadabam. Yo miraba 'l sol com brilla, cuand tot plegat sento: ¡xop! y mirantho, veix que un pop m'agafa la pantorrilla. Al sentirme aquella bestia ab trenta ó cuaranta potas, totas lletjas y llargotas, que 'm daba tanta molestia; m'hi posat á tremolá, m'ha donat com un mareig, y al fi agafantme un basqueig m'hi comensat á enfonsá. |
| Dol. | ¡Si que has tingut mala sort ab la ditxosa nadada! |
| Mar. | A pesar d'aixó, adorada, ya veurás com no m'hi mort. Yo enfonsantme molt y molt ya pensaba: no hiá mes; esperém que estiga llest l'Ictineo den Monturiol. Cuand un d'aquells que nadaban, com t'hi dit, abora meu, fá un cabussó, d'allí 'm treu, aparta á n'als que miraban, 'm fa penjá cap per vall, dient cuidado que no caiga, 'm treu del cos tota l'aiga, y 'm tens á punt de dá un ball. (Ensenyant sa elegancia.) |
| Dol. | Jenerós haurás sigut ab 'l jove segons crech. |
| Mar. | No: que era un home de jech, de boca bifia, murrut, molt alt, bastant petitó, magre, prim, gruixut y gras, un xich xato y ab un nas que de gros cuasi fa po. |
(Doloras ha escoltat anantse sorprenent per graus la descripció, fins que al últim fa un moviment de espant y queda aterrada.)
| Jo, que so molt jenerós ab qui 'm salva de un tropell, li he donat 'l pop á n'ell perqué se 'l fes ab arrós. Y per obsequiá milló á n'al que ha fet tant per mi l'hi convidat á n'aquí á veure la professó. Com favors molt grossos son, recordat si ve, querida, que ell sol m'ha salvat la vida. |
| Dol. | (Ap.) ¡¡Valgam sant Nin y sant Non!!! |
| Mar. | ¿Qué tens? (Ab interés veyentla tan trasportada.) |
| Dol. | Res.... dexeu está.... |
| Mar. | T'has posat groga.... |
| Dol. | Es... que ara... |
| Mar. | ¡Dona, si fas una cara com de escudella ab safrá! |
| Dol. | Deu se perqué m'hi sorprés, (Refentse.) ab lo que á tú t'ha pasat. |
| Mar. | Sento que t'hagi espantat, perqué, vamos, ya no es res. |
| Dol. | ¿M'ho dius de veras? |
| Mar. | Sí, maca, y fora d'aixó segat (Senyalant 'l turmell de la cama) de llavons que m'han penjat cap per vall á la barraca, 'm trobo ben sa y ben bo. |
| (Veu fora.) | ¡Qui compra ginesta! |
| Mar. | Be; ¿vols carmetlos? |
| Dol. | Si. |
| Mar. | (Treyentse dos carmetlos de cuarto.) Dons te. (Dantni un.) |
(Tots dos 's posan 'l carmetlo á la boca y 'l llepan d'un modo ridícul, pero no per so apartantse de la naturalitat.)
| (Altra veu fora.) | ¡Cacauets! |
| Mar. | ¿Estás milló? |
| (Altra veu fora.) | ¡Qui m'acaba la ginesta! |
| Dol. | Sembla que si. (Responent per forsa y dominada per una altra idea.) |
| Mar. | Ya m'animas, perqué crech que no m'estimas cuand no 'm fas alguna festa. |
| Dol. | Pero saps que ara pensaba d'aixó, que aquet convidat 's trobaria tancat si la professó passaba? |
| (Altra veu fora.) | A cuarto y á dos 'ls ventalls, á cuarto y á dos. |
| Mar. | Yo 't diré. Yo ya l'hi esplicat bé per treurel d'aquets treballs; per si suchsehís aixó, se n'anirá á fe una torta, y entrará per questa porta (Senyalant la dreta.) que dona á n'al carreró. |
| Dol. | Ya has fet be pensanthi avans. |
| Mar. | Es clá, sino com passaba! |
| Dol. | (Ap.) ¡Ay Deu meu! si no tornaba!! |
(En aquet moment se sent la música dels jegants y gran barullo pel foro.)
| Mar. | Hola! Ya son 'ls jegants. (Vá á mirá pel foro.) (Dol. s'alsa.) Tothom ya pren puesto bo y la professó ve luego. |
| Dol. | (Ap.) ¡Yo caich morta si es en Diego! |
| Mar. | Doloras, cáp al balcó. |
('L Marqués li ofereix 'l bras, ella l'acepta y sen van pel foro ab l' carmetlo á la boca.)
| Jua. | Aboquem 'l xocolata. (La posa á sinch xicras.) Ya la tenim abocada. Ara aquí una cullerada y anem arreglant l'horxata. |
(En aquet moment entrarán los senyors indicats, los cuals cuidará 'l director de que sigan cuatre tipos perfectes de vells, y detrás 'l senyor Onofre, que tancará la porta del foro; antes de ferho dirá cridant á n'als de fora.)
| On. | Tinguin conta ab 'ls caballs per las criaturas. (Mirant si ho fan.) Axí. |
| Ars. | ¿Veyam lo que 'ns te de dí? |
| Vi. | (Ap.) ¡Caramba cuants secalls! (Pels de la taula.) |
| Qui. | Que tal, Juana, com vá aixó? |
| Jua. | Per ara molt be, ¿y vosté? (Tot fent la horxata.) |
