Pàgina:1ee anys Escola Estiu 1914-2014.pdf/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ha de ser laica. L'escola sobretot ha de respectar la consciència del nen. L'escola no pot ser ni dogmàtica ni sectària".

Serà a l'Escola d'Estiu de 1934 on els mestres s'avançaran a la legislació i, després d'un llarg debat, establiran les bases del model d'escola que pretenien. "L'Escola Unificada" definirà els fonaments del que més tard serà el CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada) aprovat a final de juliol del 1936, ja durant l'etapa revolucionària fruit de la victòria del cop d'estat contra la República, en un clima de guerra civil. El decret del CENU establí l'escola que es volia per al país. Fou un dels decrets més progressistes i igualitaris que ha tingut el país fruit, en bona part, de les deliberacions de l'Escola d'Estiu del 1934. Malauradament, només es dugué a la pràctica en una situació anòmala, de violència i guerra.

Les Escoles d'Estiu, iniciades el 1903 per mestres públics promotors de la millora de l'ensenyament públic obligatori i de la dimensió sociopolítica de la seva feina, i continuades durant el període de la Mancomunitat i durant els anys de la II República en pau, varen ser el lloc de trobada i el motor de canvi cap a la modernització i la renovació de l'educació a Catalunya i un espai de creació d'un nou concepte de país i de ciutadà basat en l'educació, la cultura, l'interès pel bé comú i la democràcia.

Des de l'inici de la primera Escola d'Estiu en terres gironines, continuada en les etapes de la Mancomunitat i de la Generalitat, quan Catalunya tingué una certa capacitat d'autogovern, aquests experiència de formació permanent del magisteri tindrà un fil conductor: la decidida voluntat d'una bona part dels mestres públics i, en el seu moment, de les autoritats del país –ja siguin de les diputacions durant la Mancomunitat o del govern català amb la Generalitat– d'aconseguir un nou model d'escola que superés les velles concepcions i que incorporés els avenços de la ciència, de la psicologia i dels diferents aspectes del saber. Es tractava d'arraconar la vella escola memorística, que només instruïa en un clima d'obediència i submissió, per una escola moderna, que engrescava i entusiasmava a partir de l'observació i l'experimentació, una escola on, juntament amb els continguts, els futurs ciutadans de Catalunya s'educaven en valors. "Nosaltres els ensenyàvem a pensar, no pas a emmagatzemar", afirmava una de les mestres que varen anar a l'exili. És el resum més breu, més clar i més concret del que volien bona part dels mestres i també les autoritats del país.

La capacitat d'experimentar, de fer recerca, de sortir de l'aula, d'estar atents al desenvolupament de cada nen o nena són les característiques més importants de les primeres Escoles d'Estiu i signifiquen un trencament radical amb l'antic model escolar. Les demandes de la majoria de mestres en les primeres Escoles d'Estiu anaven en aquest sentit. Serà en les "Converses" de la Setmana Final de l'etapa republicana on la relació entre formació humana i professional i millora de l'escola es donarà d'una manera més directa. L'objectiu de les "Converses" era posar en comú entre els mestres participants les dificultats i els avenços que feien a l'escola. Serà a partir d'aquest nou model d'Escola d'Estiu, acordat entre les institucions i mestres, quan la incidència a l'escola es farà més gran. Les Escoles d'Estiu de l'etapa republicana tindran una gran influència en molts mestres, homes i dones, i en moltes escoles.

En el preàmbul del decret del CENU queden ben reflectits els objectius i finalitats que mestres i institucions perseguien en aquells moment de canvi profund:

"És l'hora de la nova escola, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana. Cal estructurar aquesta nova escola unificada, que no solament substitueixi el règim escolar que acaba d'enderrocar el poble, sinó que creï una vida escolar inspirada en el sentiment universal de solidaritat i d'acord amb totes les inquietuds de la societat humana i a base de la supressió de tota mena de privilegis."