Pàgina:1ee anys Escola Estiu 1914-2014.pdf/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La represa: de l’Escola d’Estiu en la clandestinitat a la recuperació de la Generalitat

Acabada la guerra vam entrar en una època d’involució com no es recorda en la nostra la història. Les directrius pedagògiques del govern obligaren a desarticular les institucions de la renovació pedagògica del país, a eradicar la llengua catalana de la vida escolar, a depurar els mestres, a adaptar els manuals escolars a la ideologia dominant i a convertit l’escola estatal en subsidiària de l’escola privada religiosa. Als anys 40 podem trobar comptades i excepcionals experiències de resistència. Durant la dècada dels 50 i 60 diversos grups de mestres inicien trobades de coordinació i d’intercanvi d’experiències, fet que fa revifar la renovació pedagògica i l’escola catalana.

A Barcelona, partir de 1960 es van celebrar algunes trobades estiuenques encapçalades per Artur Martorell (l’IME de Barcelona), en Ramon Fuster (CIFC) i d’Alexandre Galí, que amb algunes escoles (Isabel de Villena, Tagore, Layetània, Santa Anna, Sant Gregori, Thalita, Costa Llobera, Thau, Ton i Guida) entre d’altres van promoure el ressorgiment de la renovació pedagògica.

El 18 de juliol de 1966, cent cinquanta-tres mestres es reunien, pràcticament en la clandestinitat, a l’escola Nuestra Señora de Lourdes de las Madres Filipenses per iniciar la primera Escola d’Estiu, després d’un tall de trenta-un anys, i en circumstàncies sociopolítiques ben diferents. Aconsellats i assessorats per Artur Martorell i Alexandre Galí, l’Escola de Mestres “Rosa Sensat” convocà l’Escola d’Estiu de 1966 amb mestres, vinguts majoritàriament de Barcelona i comarques properes, sense oblidar la participació de les comarques tarragonines, gironines, lleidatanes, de Mallorca i de València.

Enric Lluch va proposar reprendre aquesta trobada de mestres, que s’havia iniciat durant la Generalitat republicana com una més de les actuacions de la millor tradició educativa que mai ha tingut Catalunya, i la idea va germinar com a continuïtat del primer Curs de Tarda de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, el setembre de 1965, amb la posta en marxa de l’acció decidida de formació dels mestres joves i el convenciment que aquesta formació era la clau per a qualsevol canvi en educació.

Aquesta nova edició d’Escola d’Estiu té tres períodes més o menys clars: la clandestinitat, la transició i la democràcia; tots tres amb l’objectiu de millorar la formació, assolir la dignificació de la professió del mestre i defensar una escola pública, democràtica, catalana i de qualitat i emmirallant-se en el model educatiu i de l’Escola d’Estiu del primer terç de segle, adaptant-lo a cada moment. L’Escola d’Estiu del temps de la dictadura tenia com a objectiu combatre la teoria i la pràctica pedagògica dominant per obrir un camí de renovació i regeneració de l’escola, amb els principis de l’escola activa: el desenvolupament global de les totes les capacitats